PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

30 de novembre 2007

50 raons per anar a la Mani de l'1 de Desembre (Pel Dret a decidir)

http://www.sant-cugat.net/adolf-art/


1. Perquè som una nació i diem prou.

2. Perquè tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures.

3. Perquè hi donen suport més de 150 entitats econòmiques i socials.

4. Perquè som un país modern.

5. Perquè en un país modern el principal aeroport no s'ofega en el caos.

6. Perquè en un país modern l'autopista més important no pot ser un tap cada cap de setmana d'estiu.

7. Perquè en un país modern la capital no es queda a les fosques una setmana.

8. Perquè en un país modern els trens de rodalies no s'aturen tot un mes.

9. Perquè volem continuar essent un país modern.

10. Perquè només quan guanya Catalunya, guanya Catalunya.

11. Perquè és una manifestació per anar-hi en família.

12. Perquè el TGV arriba tard, malament i sense connectar amb Europa.

13. Perquè la xarxa de rodalies és bàsica per a un àrea metropolitana integrada.

14. Perquè si convoquen des d'Unió a Iniciativa és que convoca tothom.

15. Perquè quan la societat civil es mou és obligat acompanyar-la.

16. Perquè el nostre model de país el decidim nosaltres i només nosaltres.

17. Perquè ja n'hi ha prou de pagar impostos que mai no retornen.

18. Perquè exigim la publicació de les balances fiscals.

19. Perquè continua essent cert que tot el que no gestionem nosaltres, es gestiona contra nosaltres.

20. Perquè la Ministra Alvarez ha de plegar.

21. Perquè els catalans sí que "ni partios ni doblaos".

22. Perquè la llengua castellana mereix que algú defensi la -d- del participi.

23. Perquè quan es convoca una manifestació amb aquest consens s'hi ha d'anar i prou. No ens podem permetre farols mal plantejats.

24. Perquè els mitjans de comunicació no en parlen però el missatge corre de tota manera.

25. Perquè necessitem lideratge i planificació estratègica. Un país capdavanter no s'improvisa.

26. Perquè els nous catalans d'ara han de saber que els catalans d' ahir i els d'abans d' ahir tenim sang a les venes.

27. Perquè si els ciutadans no es mouen quan cal, la desvinculació política només amaga el passotisme.

28. Perquè no en tenim prou arreglant el que no funciona, volem ser líders i pioners.

29. Perquè, venint de comarques, és l'excusa perfecta per passar un dia a Barcelona.

30. Perquè l'eix mediterrani, que l'estat ignora, és prioritari per als interessos de Catalunya.

31. Perquè el model radial espanyol, que l'estat imposa, no respon a les necessitats del país.

32. Perquè som un milió més que fa deu anys i ens calen els recursos per relligar el país.

33. Perquè s'ha acabat el bròquil!

34. Perquè els grans sindicats s'equivoquen amb el seu silenci.

35. Perquè no hi ha victimisme sense víctimes i no s'és víctima quan es planta cara.

36. Perquè el PSC ha d'adonar-se que els seus votants i militants no comparteixen el servilisme al PSOE dels amos del partit.

37. Perquè el PP ha de patir pel que li espera si guanya les eleccions generals.

38. Perquè el Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç i el Foment del Treball han de saber que se'ls troba a faltar.

39. Perquè els efectes de la falta d'inversió els patim tots els catalans, vinguem d'on vinguem i pensem com pensem.

40. Perquè l'Espanyol-Barça no es juga fins a les 22:00

41. Perquè volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos.

42. Perquè en un moment de canvi i reptes de competitivitat la inversió és més necessària que mai.

43. Perquè s'ha de caminar una hora al dia

44. Perquè el dèficit inversor dels últims anys no es pot repetir i necessitem prendre el control dels nostres recursos.

45. Perquè en infraestructures, si nosaltres patim nosaltres decidim.

46. Perquè l'aeroport del Prat ha de poder competir en llibertat, sense estar sotmès a interessos centralistes.

47. Perquè no volem un aeroport "low cost" per a un país "low cost".

48. Perquè només recaptant i administrant els nostres impostos garantirem un tracte just en el futur.

49. Perquè tenim dignitat.

50. Perquè som una nació i diem prou. Tantes vegades com calgui.

Prou d'esperar, independencia ja !!

Dissabte dia 1 de desembre, a les 4 de la tarda, al C/ Fontanella cantonada amb C/ de les Moles (Barcelona), uneix-te a Sobirania i Progrés i participa de la manifestació nacional per dir "PROU D'ESPERAR, INDEPENDÈNCIA JA!" Perquè tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures diem PROU a la situació de desgavell i caos en els transports i les infraestructures que pateix Catalunya.
Entre els objectius bàsics de la mobilització, que marxarà des del C/ Fontanella fins a l'Estació de França tot recorrent la Via Laietana, hi ha plantar cara al menyspreu amb que l'Estat Espanyol tracta la ciutadania catalana i defensar el dret de decidir del poble català sobre quin model de país vol construïr; així com l'exigència de traspàs de la gestió d'infraestructures i transports a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals i la defensa que Catalunya pugui recaptar i gestionar tots els impostos. Fes sentir la teva veu al costat de Joel Joan, Elisenda Paluzie, Miquel Strubell, Hèctor López Bofill, Salvador Cardús, entre d'altres i suma't a Sobirania i Progrés, que assistirà a la manifestació amb pancarta pròpia.

Vine a trobar-nos al C/ Fontanella cantonada amb C/ de les Moles i crida amb nosaltres "PROU D'ESPERAR, INDEPENDÈNCIA JA!" T'hi esperem! Sobirania i Progrés coordinacio@sobiraniaiprogres.cat http://www.sobiraniaiprogrés.cat/

Informa: SOBIRANIA I PROGRÉS

28 de novembre 2007

Fa burla de Catalunya i alguns catalans ho permeten ¡¡

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha manifestat aquest dimecres que agraeix el "suport" que la cambra baixa li va dispensar en rebutjar per tan sols tres vots de diferència (173-170) la moció de reprovació que li havia presentat ICV. Álvarez, que aquest dimarts, en acabar la votació, va celebrar la victòria prop del Congrés, ha acusat els grups de l'oposició de dir "tonteries" i d'estar "obsessionats" que ella "se'n vagi", però "jo seguiré fent coses, i vostès aguantaran les coses que faig".

El PP ha recuperat per a ella el "vagi-se'n a casa!" i "faci's oblidar" i, entre d'altres, han dit que ella i Zapatero formen una gran "parella còmica". D'altra banda el diputat d'ERC Joan Tardà li ha recordat que els catalans estan "farts" que "res funcioni" i de "tan maltractament".

Quan tenia ús de la paraula, Tardà ha canviat d'idioma i, en català, ha fet una crida a la participació a la manifestació de l'1 de desembre pel dret a decidir, mentre els seus diputats han desplegat cartells de la convocatòria.

Diari AVUI

27 de novembre 2007

CIU ja no enganya ningú per molt que es disfressi.

El president de CiU, Artur Mas, ha reptat avui el PP a comprometre's, abans de les eleccions generals, a retirar el seu recurs presentat davant el Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut català, el que permetria obrir la porta a un eventual suport legislatiu al PP de la federació nacionalista.
Mas ha advertit als populars que tindrà un "problema" si al final resulta que necessita suports parlamentaris per governar
En declaracions a Telecinco, Mas ha llançat una pregunta al PP de Mariano Rajoy: "Si ells guanyen les eleccions i necessiten algun suport, per exemple de Catalunya, estan disposats a dir abans de les eleccions que retiraran el recurs contra l'Estatut presentat davant el TC?".
"Em temo que la resposta serà que no el pensen retirar", ha anticipat Mas, segons el qual CiU no pot arribar a "acords de fons amb un partit que fa la política exactament contrària" i que "intenta disminuir l'autogovern de Catalunya". Ara bé, ha afegit Mas, "si el PP retira el recurs contra l'Estatut, significa que estem davant un nou PP, ja no seria el que coneixem". "No ens tanquem d'entrada cap porta. Veurem qui guanya aquestes eleccions a Espanya", ha assenyalat.Mas ha advertit als populars que tindrà un "problema" si al final resulta que necessita suports parlamentaris per governar però, en canvi, "no està disposat a cedir ni un mil·límetre en la seva política d'anar contra determinats temes que vénen de Catalunya".El portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Joan Herrera, ha apuntat aquest dimarts que les declaracions efectuades pel líder de CiU, Artur Mas, a Telecinco, sobre la possibilitat de pactar amb el PP si aquest retira el recurs de l'Estatut abans de les eleccions, demostren que "el duo Mas-Duran" conforma una "candidatura conservadora" i que "depèn de com vagin les coses, CiU pot acabar essent la marca blanca del PP a Catalunya". Herrera ha "agraït" a Mas que hagi "aclarit" que CiU "pot arribar a pactar" amb el PP.

Diari AVUI

26 de novembre 2007

PSC, no ens fallis, els catalans no ho entendríem

Encara falta una setmana però la manifestació de dissabte que ve convocada per la Plataforma sobre el Dret a Decidir en protesta per la crisi de les infraestructures està aconseguint polaritzar els partits catalans. Aquest dissabte, Convergència i Unió feia una crida a participar-hi amb una clara al·lusió als socialistes catalans. Hores després el PSC l'acusava d'oportunista i anunciava que no hi seria. Ara el torn ha estat dels convocants, que també hi han volgut dir la seva. La plataforma no només no tem que els partits prenguin protagonisme, sinó que crida els socialistes a afegir-s'hi.
L'èxit de la manifestació pel Dret a Decidir del 18 de febrer del 2006 va deixar un bon record entre els organitzadors. Ara, l'objectiu de la Plataforma pel Dret a Decidir és que el màxim de gent possible torni a sortir al carrer.

Si llavors el motiu de protesta eren les retallades a l'Estatut i el pacte Zapatero-Mas, i Esquerra Republicana era el partit que cridava més a participar-hi, ara el que es critica és l'estat de les infraestructures a Catalunya i el dret a decidir-les i gestionar-les des d'aquí. I ara, a més d'Esquerra, també anuncien que hi aniran Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Convergència i Unió. El mateix Artur Mas demanava aquest dissabte a la societat catalana que hi vagi i pressionava el PSC perquè s'hi sumi. Extrem que el PSC ha declinat.

Els organitzadors veuen bé que els partits s'hi impliquin i, per això, han fet una crida a tots els polítics, també als socialistes catalans, a participar-hi. El que no faran serà donar el protagonisme als partits, que no seran a la capçalera de la manifestació, on hi haurà representants de la societat civil i entitats. Ja n'hi ha més de 150 d'adherides, entre les quals, les d'usuaris del transport públic.

Radio Catalunya

25 de novembre 2007

Catalanista, soberanista, independentista o comediant ?

Artur Mas no es declara independentista, però assegura en una entrevista a La Vanguardia que el dret a decidir que va proposar en la seva conferècnia sobre la casa gran del catalanisme la pot incloure. A pregunta dels periodistes sobre si "La independencia ¿es o no es el objetivo?" contesta: "¿Ustedes han leído la conferencia? ¿Cuántas veces aparece la palabra independencia en los 47 folios? Ninguna. Lo hice adrede porque creo que hablar hoy en estos términos en vez de incorporar gente al catalanismo la puede disuadir y hay asuntos más inmediatos que nos conviene resolver entre todos.
Si en el camino los catalanes nos acostumbramos mentalmente a ejercer el derecho a decidir, ya veremos hasta dónde llegamos. Ya he dicho que es un cambio de mentalidad, un código de conducta. Yo no planteo la independencia porque divide más que une a Catalunya, pero el derecho a decidir lo incluye todo".Mas insisteix que "el derecho a decidir de un pueblo no tiene límites, pero en la práctica sólo se puede aplicar si existe un consenso muy amplio", però considera que una consulta popular com la del lehendakari Ibarretxe "en Catalunya, una iniciativa de esas características dividiría más que no uniría a la sociedad catalana y, por tanto, no cumple la condición que para mí es fundamental.
Es muy importante que esto lo entiendan todos los catalanistas. O los catalanistas convencemos a todos los catalanes o a una inmensa mayoría o no llegaremos a ninguna parte".
E-noticies

22 de novembre 2007

Jaume i Enric, culpables ! I a ells quan els jutjarem ?

Enric i Jaume, independentistes catalans, que han hagut d’anar a 750 quilòmetres de Girona, per ser jutjats en la croada de defensa de la imposada monarquia espanyola, han estat condemnats a pagar 2.730 € cada un.

Malgrat que el jutge ha reconegut no entendre el català i, per tant, no ha entès res dels que deien els acusats, ha acceptat de ple la petició fiscal de 15 mesos de presó, això sí, prèviament canviada a pena multa per tal que els independentistes no quedessin sense càstig efectiu.

Avui, 20-N, han quedat clares força coses, que l’Estat necessita de tribunals d’excepció per perpetuar la seva estructura de dominació, així com el “debido respeto” a la Corona. Que la llengua catalana no els mereix cap mena de respecte i finalment, que dins de casa, no només tenim massa gent que claudica davant les seves lleis sinó que hi col·labora. Fidels a l’estil de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra han reconegut implícitament l’ús de bases de dades polítiques, fitxers polítics per al marcatge i seguiment constant de persones fidels a un país i a les idees de llibertat i justícia.

Des d’Alerta Solidària, denunciem un cop més el caràcter polític de l’aparell repressiu espanyol, el paper còmplice del Departament d’Interior i, especialment, llancem una abarçada solidària als dos companys, Enric i Jaume, als seus familiars, amistats i companyes de lluita. La seva dignitat és la que manté des de fa molts anys l’Esquerra Independentista, l’opció rupturista amb l’únic projecte vàlid de futur per al conjunt dels Països Catalans, com hem comprovat de nou avui mateix: la Independència i el Socialisme.

Alerta Solidària, finalment, recorda que la campanya solidària continua, que hi ha pel moment 21 persones encausades pendents de viatjar a Madrid i que, tot plegat només a fet que començar.

Madrid, Castella, 20 de novembre de 2007

Alerta Solidària

21 de novembre 2007

Només paraules... però cap intenció de qui va trair l'estatut, no ho oblideu.

Reconec que quan vaig llegir, a la pàgina 3, la següent confessió "sé que assumeixo un risc de proporcions considerables i de dimensió desconeguda", vaig tenir un atac de pànic. ¿Què pretén fer el bo de Mas? Per uns segons, em vaig imaginar un nou 6 d'Octubre, o la reconversió de l'il.lustre polític en un guerrer almogàver. Però era només toc de tambors, potser un estarrufament de plomes.
El cert és que, més enllà d'aquest inflament de pit que feia témer el pitjor, les 43 pàgines de la conferència d'Artur Mas en què intenta reformular el catalanisme són un seguit de llocs comuns que no aporten cap més novetat que la d'un músic nou davant una partitura vella.És cert que l'eufemisme del "dret a decidir" --autodeterminació, segons sembla, és una paraula maleïda-- sorgeix en la confe- rència amb més afany que en altres èpoques convergents. Coses del símil basc. Però són tan grans els equilibris, tan nombrosos els jocs retòrics i les perífrasis, que un acaba amb la mateixa perplexitat ideològica que tenia abans, però amb un bon empatx se- màntic.

EN REALITAT, aquesta conferència és pujolisme en estat pur, fins i tot en els càlculs que s'han fet per donar-ne una de freda i una de calenta. No és la conferència d'un independentista, però deixa que algú s'ho arribi a creure. No trenca amb Espanya, però ho fa a estonetes, per després recompondre el vincle. I, sense ser la reflexió d'un estadista, ens dóna alguns apunts socials trets de la gramàtica Sarkozy. La resta és un exercici de retòrica pesada, que té com a màxim exponent el quadro de quatre punts que fonamenten la refundació: encara estic perduda intentant trobar quina diferència hi ha entre la "pervivència de la nació" i "la vivència de la nació plena".Pot ser que en algunes histèries espanyoles això soni a radicalització. A mi, personalment, m'ha sonat a feina de diccionari. Tots com bojos, buscant noves paraules per a velles idees. Si aquesta és la casa nova del catalanisme, al pobre Mas l'acaben d'estafar. Perquè s'assembla molt a la masia de l'avi. Això sí, amb les parets tornades a pintar.

Pilar Rahola

El Periódico

18 de novembre 2007

Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures

Som una Nació i diem PROU!

Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l’Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:

1- És l’hora que s’acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.
2- Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d’infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l’Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l’espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d’uns serveis i unes xarxes públiques d’ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.
3- La definició d’aquest model de xarxa d’infraestructures ha de ser autocentrat. S’ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d’usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s’ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l’Eix Mediterrani, el TAV. No s’han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.
4- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d’un terç dels peatges de tot l'Estat.
5- Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d’estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d’un sistema centralitzat al servei d’un únic aeroport de primera, Barajas.
6- El model de mobilitat i la xarxa viària i d’infraestructures que reivindiquem ha d’estar al servei i a l’interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d’equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.

En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:

1- La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.
2- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.
3- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l’obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d’una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.
4- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s’agilitin els mecanismes d’informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.
5- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.
Per totes aquestes raons i, de manera especial:

EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

EXIGIM PRIORITZAR LES OBRES I SERVEIS DE MOBILITAT BASATS EN EL FERROCARRIL, EL TRAMVIA I DEMÉS SISTEMES DE TRANSPORT PÚBLIC, TANT A L’ÀREA DE BARCELONA COM AL CONJUNT DEL TERRITORI CATALÀ.

EXIGIM LA PUBLICACIO DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT ESPANYOL.

EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOS


Manifestació 1 de desembre de 2007
17:00 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona



Plataforma pel dret de decidir
www.decideixodecidir.cat - Tel. 935 528 954

16 de novembre 2007

Cròniques d'un contenciós - Capítols I i II

CAPÍTOL I - S'agafa abans a un mentider que a un coix.
En declaracions fetes al diari AVUI de data 16 de novembre, pàgina 38, un portaveu “anònim” de l’ajuntament de Sant Cugat afirma que el consistori no ha tornat encara els diners, corresponents a les contribucions especials, als veins dels sectors 14-18 de Miras-sol i Valldoreix Sud perquè, textualment “el TSJC encara no ha lliurat a l’ajuntament l’expedient de la sentencia ferma de la liquidació de les contribucions especials”.

Aquesta afirmació es una excusa "de mal pagador" totalment falsa, per retardar el procés, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va comunicar a las dues parts les sentències que va dictar núm. 738 amb data 29.06.07 i núm. 779 amb data 09.07.07, desestimant els recursos presentats per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, contra les anteriors sentències dels Jutjats del Contenciós Administratiu números 3 i 7 de Barcelona.

A partir de la data 09.07.07 l’ajuntament ha tingut quatre mesos per executar la sentencia i retornar els diners mes el interessos als veins i no ho ha fet. Públicament i en privat els senyors Lluis Recoder, Jordi Joly i la senyoreta Mercè Conesa han manifestat, amb gran prepotència i menyspreu, que no tenien intenció de fer-ho, aquesta es la veritat.

Però no es preocupin que la gent ja els coneix prou be, els veïns continuaran escrupolosament el procediment judicial i mes aviat que tard la justícia posarà a cadascú al seu lloc.

CAPÍTOL II - Mancances i entrebancs.
El mateix dia a Radio Sant Cugat, un altre portaveu "anònim" diu:
"L'equip de govern reconeix que el procediment administratiu d'urbanització d'aquests barris, iniciat l'any 2002, va ser complex i va estar marcat per les mancances de recursos humans i tècnics. Segons el consistori, els següents processos d'urbanització han estat tramitats de forma 'més ajustada al que estableix la normativa jurídica".

S'obliden d'altres mancances: La falta de professionalitat en el seguiment de les obres, les gairebé inexistents mesures de seguretat durant la seva realització, els danys col·laterals a les propietats dels veïns, els entrebancs per crear la comissió de veïns per al seguiment de les obres i el seu cost (com es va fer al carrer Àvila).
Els talls de corrent elèctrica i nombroses fugues de gas per que els plànols municipals de instal·lacions son deficients, la caiguda d'arbres per repetir les rasses fins a tres cops per la mateixa vorera, etc. etc.
També els retards reiterats per lliurar documentació al jutjat, durant la tramitació del contencios, fins advertir-lo d'imposar-li una forta sanció econòmica.
Quan diu:
"els següents processos d'urbanització han estat tramitats de forma 'més ajustada al que estableix la normativa jurídica" s'oblida que el sector num. 9 té el mateix defecte de forma i per tant la pròxima sentència serà vinculant.
Pròxims capítols en preparació

Jaume Massanés i Papell

Cervesa MORITZ, una empresa assetjada per etiquetar en català

L'empresa de fabricació de cervesa catalana, Moritz, està pagant un preu ben car per fer allò que en qualsevol indret del món és el més normal a nivell comercial: apostar per la llengua i la cultura del territori on té la seu l'empresa. I és que en les últimes setmanes, Moritz s'ha vist assetjada per alguns mitjans de Madrid per etiquetar en català i, en especial, per haver pagat anuncis de la seva empresa a la revista "La Corbella" de la Plataforma per la Llengua.
A vegades la realitat supera la ficció, i si no que l'hi preguntin a Moritz. L'empresa cervesera ha anat a parar al bell mig de l'objectiu de la premsa més conservadora i centralista de Madrid. I és que per aquesta premsa, el fet de col·laborar activament a través d'anuncis amb una associació que defensa la llengua catalana és quasi un fet delictiu. A més a més, la situació va arribar als seus extrems quan els mateixos mitjans van afirmar que Moritz tenia aquesta actuació en un intent de perjudicar altres empreses de cervesa catalanes que no etiqueten en català i que Plataforma per la Llengua es dedica a extorsionar les empreses per tal que utilitzin el català. Davant d'aquestes acusacions tan greus i poc rigoroses, Moritz es va veure obligada a donar la seva opinió sobre tot l'enrenou. En un comunicat, l'empresa va assegurar que, d'una banda, "havia subvencionat Plataforma per la Llengua per tal que aquesta actués en detriment d'una altra companyia cervesera", i de l'altra, que es reafirmava en el "seu compromís amb Catalunya", així com amb la cultura i la llengua del territori on comercialitza. Pel seu costat, la Plataforma per la Llengua va preferir no comentar el que informen aquest tipus de mitjans, i es va centrar en recordar que ells també col·laboren amb altres empreses de cervesa i que ningú ho critica. De fet, la Plataforma va voler especificar que la seva feina era avançar en la normalització lingüística del país i que les relacions amb les empreses eren un camp que s'havia de tractar per aconseguir-ho.

"BEVEU CERVESA MORITZ"
JAUME FÀGREGA
L´empresa Morritz ha fet gestos- que totes les empreses catalanes, haurien de fer- en pro de l' ús de la nostra llengua. Doncs bé , des de l´Espanya catalanofòbica, racista, violenta i medieval (n’ hi ha una altra, per més envernissada que sigui), per terra, ma i aire, a través de la premsa , la ràdio i la televisió del PSOE (o “progre”; només cal llegir “El País”) o del PP s’ ataca l´empresa catalana. Com si les empreses espanyoles, o les estrangeres radicades a Espanya, no fessin el més ranci espanyolisme, fins i tot a Catalunya: i en tenim exemples ben clars, com Nestlé, Carrefour, Seat i tantes altres, que practiquen polítiques anti-catalanes. I no per això les boicotegem, cosa que seria una obligació moral; però moral no és sinònim de pràctic o, simplement, de factible. Això no vol dir que no hàgim, de fer saber a aquestes empreses- algunes radicades a Barcelona- com ens molesta el seu anticatalanisme.
Desenganayem-nos: Espanya, tal com la coneixem, és incompatible am els drets lingüístics o, simplement, amb la democràcia. Empreses tan “catalanes” com Gallina Blanca retolen els seus productes amb 10 o més llengües, i els sobres de sopa fins amb tres llengües en diversos països, però a Catalunya ens madrilenyitzen amb l´horror d’ anunci del “Juan Palomo”.Als Països multilingües civilitzats, hi són llengües oficials- és a dir, alhora territorials i d’estat- les que s’ hi parlen: alemany, neerlandès i francès a Bèlgica, francès, alemany, italià i romanx a Suïssa; francès i anglès la Canadà, suec i finlandès a Finlàndia. L´etiquetatge dels productes que hi circulen, per llei, així en donen testimoni. Aquí, com saben molts fabricants que ho han intentat, si un productes és etiquetat en català, els espanyols el rebutgen: de nosaltres només en volen els diners.
Només Espanya, amb una llengua viva i parlada per milions de persones, és l´excepció. El català no es pot utilitzar tranquil.lament ni a Catalunya: ni la Generalitat fa complir les pròpies lleis lingüístiques; a TV3 i a CR tenen una política activa, a través dels anuncis, en favor del castellà. El PSOE- que a Aragó continua perseguint la llengua catalana, i a València ha secessionat el català- , en aquesta matèria, és pràcticament igual que el PP. Són demòcrates, els que fan costat a aquestes polítiques, incloent els qui, des d’ ERC, han confós la cadira amb un reclinatori?. Això sí, amb la connivència i la complicitat criminals de la pràctica totalitat de periodistes, creadors d’ opinió, artistes, escriptors i intel.lectuals espanyols. De Ponen ni vent ni gent o, com diuen a Portugal, “de Espanha nâo bon vento nâo bon casamento”. Tot i que això nostre no és un casament, sinó un rapte violent.
Radio Catalunya

14 de novembre 2007

Nota de premsa

Transcorreguts els dos mesos que el jutjat va donar de temps a l’ajuntament, aquest no ha volgut procedir a l’execució de la sentència ferma que l’obligava a retornar als veïns afectats per el contenciós administratiu dels sectors 14-18 de Mira-sol i Valldoreix Sud els imports pagats en el seu dia per les contribucions especials més els interessos corresponents.

Per això ahir es va celebrar una assemblea amb la presència massiva dels veïns afectats i dels representants del bufet d’advocats que ens representa. Es va acordar procedir de manera immediata a la reclamació de les quantitats individualitzades, en execució de sentència, a l’ajuntament.
Una copia d’aquests documents, amb el comprovant de recepció, s’entregaran també al jutjat per què recordi a l’ajuntament la obligació del seu compliment.

Si en el termini d’un mes l’ajuntament continua en la seva negativa de executar la sentència i de no procedir al retorns de les quantitats reclamades, es demanarà al jutjat que apliqui els seus medis coercitius per que es compleixi la sentència.

Finalment volem manifestar la indignació generalitzada dels veïns davant de l'actuació del nostre ajuntament.
Fer que es compleixi la sentència ens obliga, a més a més, a incrementar les nostres despeses d'advocats i procuradors donant-se la paradoxa que també estem pagant amb els nostres impostos els recursos i artificis dels advocats de l'ajuntament contra els nostres drets.

Sant Cugat del Vallès, 14 novembre 2007


PLATAFORMA CONTENCIÓS ADMINISTRATIU SECTORS 14-18 de MIRA-SOL/VALLDOREIX SUD.

13 de novembre 2007

A Duran i LLeida li agradava de cantar el "Cara al Sol " a l' escola

“Retrògrad” i “reaccionari” han estat els termes amb què l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA) ha definit Josep Antoni Duran i Lleida per les seves crítiques a la Generalitat, després d’haver-se convertit en el primer govern nacional que ingressa en aquesta entitat. Duran diu que està a favor de la igualtat, sí, però s’oposa hipòcritament al matrimoni homosexual i a l’adopció d’infants per part de persones del mateix sexe. De fet, no ha estat gràcies a Duran que l’Organització Mundial de la Salut ha retirat l’homosexualitat de la llista de malalties. Si fos per ell, encara hi seria.

Però el líder d’UDC no descansa en el seu afany de convertir aquesta formació en la UPN catalana. Conscient que presentar-se tota sola a les urnes, deslligada de Convergència Democràtica, suposaria la seva sentència de mort, UDC veu la salvació en la possibilitat de convertir-se en la tapadora del PP a Catalunya si aquest partit, impotent per sortir de la marginalitat parlamentària, decideix camuflar-se darrere unes sigles que desperten menys animadversió.

El més divertit, però, és que Duran gosi dir que “avui, ERC i ICV tenen un valor afegit i un pes en la política catalana que mai no haurien d’haver tingut”. Atenció a l’èmfasi: “que mai no haurien d’haver tingut”. La veritat és que no hi ha res més perillós que un reaccionari disfressat de demòcrata. Duran i Lleida, és clar, no s’adona que, d’acord amb aquests paràmetres, si hi ha un partit a Catalunya que té un valor afegit i un pes que mai no hauria d’haver tingut és el seu. Més que res, perquè els seus votants caben perfectament en un autobús. I si Unió Democràtica vol demostrar que això no és així, ho té molt fàcil: n’hi ha prou que es presenti tota sola a les eleccions.

De moment, Duran i Lleida ha aconseguit que els símbols franquistes en edificis de l’Església no hagin de ser retirats en aplicació de la llei de la memòria històrica. Potser algú s’estranyi que un polític que es proclama catalanista faci tan de mal a la imatge de l’Església catalana demanant la pervivència del franquisme en els temples i que, alhora, afavoreixi descaradament la retrògrada, reaccionària i espanyolista Conferència Episcopal Espanyola i els postulats de la COPE. Però n’hi ha prou d’investigar el seu passat per veure que el comportament del Duran i Lleida del 2007 concorda molt bé amb el del Duran i Lleida del 1967.

Com explica Eugeni Casanova en el seu llibre Viatge a les entranyes de la llengua, els antics companys d’institut de Duran, a la Llitera, recorden que ell era l’animador del Cara al sol entre les files de nois abans d’entrar a classe. El càrrec d’animador de l’himne de la Falange no era mai fruit d’un sorteig, sinó dels mèrits fets pels alumnes, i, en aquest apartat, Duran i Lleida era qui en feia més: “es passejava amb posat altiu entre els xiquets formats, controlava estretament els alumnes que pronunciessin totes les síl·labes de l’himne, denunciava els qui no s’esforçaven...”.

Aquest home voldria ser president de Catalunya. Al final, per poc que ens hi esforcem, no serà ni tan sols ministre d’Espanya.

Victor Alexandre
e-noticies.com

09 de novembre 2007

Som una nació i diem prou ¡¡ Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures

La Plataforma Dret a Decidir convoca una "gran manifestació" contra el caos ferroviari l'1 de desembre
La plataforma acaba d'anunciar una nova mobilització ciutadana l'1 de desembre per denunciar l'enuig respecte els continus problemes de les infraestructures. La manifestació sortirà de la Plaça Catalunya a les 17 hores i es desplaçarà fins a l'Estació de França
La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) ha convocat una "gran manifestació" a Barcelona per protestar contra el "caos" ferroviari i exigir que les infraestructures disposin de més inversions i siguin gestionades des de Catalunya. La cita és el pròxim 1 de desembre i està previst que la mobilització ciutadana es concentri a les 17 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona i es desplaci fins a l'Estació de França.
L'acte començarà a les cinc de la tarda al costat de l'estació de Renfe de la plaça Catalunya i finalitzarà davant de l'Estació de França
La PDD confia que la mobilització serà "massiva" i que comptarà amb un ampli suport de partits i entitats. De moment, ERC ja s'hi ha afegit, i ICV s'hi ha manifestat favorable, però amb condicions.
L'acte començarà a les cinc de la tarda al costat de l'estació de Renfe de la plaça Catalunya i finalitzarà davant de l'Estació de França, i ha estat convocat amb el lema de "Som una nació i diem prou! Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures".
Segons el portaveu de la PDD Gerard Fernández, la convocatòria neix amb el suport de les aproximadament 700 entitats adherides a la plataforma, que s'aniran pronunciant de forma explícita i individualitzada en les pròximes setmanes, però també comptarà amb el suport de diversos partits polítics i de moltes organitzacions de la societat civil catalana.
La plataforma encara no ha donat a conèixer la llista d'entitats adherides, i no preveu fer-ho fins a la setmana que ve, però ja es dóna per fet el suport de CiU i d'ERC, i prossegueixen els contactes amb ICV, EUiA i PSC.
Reacció dels partits polítics
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha anunciat que el partit republicà se suma a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir. "Ens hi afegim perquè no creiem que sigui una manifestació de protesta sinó propositiva, per fer propostes per exigir que les infraestructures de Catalunya les decidim des de Catalunya". El secretari general ha explicat que espera que els seus socis de Govern entenguin la postura d'ERC i afirma que "el que no s'entendria és que algun partit català no hi donés suport". "És de sentit comú que els partits catalans vulguin que els impostos romanguin a Catalunya en benefici dels catalans", conclou Puigcercós.
També s'ha manifestat a favor de la convocatòria Convergència Democràtica de Catalunya, per boca del secretari general adjunt, Felip Puig, que ha fet avui una crida a tots els partits polítics per participar-hi. Segons que indica Puig en un comunicat, CDC s'ha adherit a la manifestació de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) i espera que la convocatòria "compti amb una gran participació" que "serveixi per canalitzar de forma cívica el descontentament de la gent davant la mala gestió de les infraestructures per part del Govern central i del bloqueig que pateix el nou Estatut".
Per la seva banda, el vicepresident d'ICV, Joan Herrera, ha reclamat que "encapçalin" la manifestació entitats com l'Associació per a la Promoció del Transport Públic o CCOO, ja que entén que són "les que més anys porten treballant per la millora de Rodalies". ICV condiciona la seva assistència al fet que la manifestació tingui caràcter unitari, que posi de manifest "la necessitat d'un canvi de model de les infraestructures" i que "comporti l'exigència de responsabilitats polítiques".
Manifest aglutinador
El manifest donat a conèixer per convocar l'acte reflecteix l'esforç fet als últims dies per intentar aglutinar al màxim nombre possible d'organitzacions, i, per exemple, no hi figura una petició explícita de dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, encara que sí que es critica "el menyspreu i el passotisme" amb la qual aquesta "tracta" la crisi ferroviària.
En qualsevol cas, la PDD es proposa mantenir reunions amb entitats culturals i socials de tota mena, la qual cosa inclou sindicats i organitzacions empresarials, i a més, es mostra optimista pel que fa al suport de l'entitat cultural amb més socis de Catalunya, Òmnium Cultural, així com d'intel·lectuals i artistes coneguts.
Segons Gerard Fernández, després de les primeres consultes fetes ja a partits i entitats, "es respira en l'ambient que hi ha la necessitat de fer una gran mobilització" de protesta ja que "la gent està indignada pel que passa amb la xarxa ferroviària".
Aquest factor, ha recalcat el mateix portaveu de la PDD, té la seva importància ja que, segons que ha reconegut, l'èxit de la convocatòria pot dependre no només del suport de les entitats, sinó sobretot de la circumstància que "la resignació amb la qual els ciutadans suporten els perjudicis, es converteixi en indignació".
"Volem treballar per demostrar que la societat civil catalana no està acomplexada", ha assenyalat Gerard Fernández, i que "és capaç de mobilitzar-se per exigir quin model d'infraestructures desitja" i per reivindicar "el seu dret a decidir" sobre la gestió d'aquestes.
Balances fiscals
El manifest recull, a més, una petició expressa perquè les xarxes de transport siguin traspassades a la Generalitat, perquè siguin publicades les balances fiscals, i perquè el govern català recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans.
Des de la plataforma es valora positivament "gestos" com el realitzat pel president de la Generalitat, José Montilla, en expressar la seva queixa a Madrid, o les resolucions que la setmana que ve pugui aprovar el Parlament, però els portaveus asseguren que celebrar la manifestació suposa "fer un pas més".
Dilluns que ve la PDD celebrarà una assemblea amb les seves entitats adherides en el mateix lloc que avui ha presentat la manifestació, a la seu del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).
Diari AVUI

08 de novembre 2007

Mentre no afectava la seva butxaca estaven callats, Catalunya era secundaria.

Catalunya ha rebut un 28% menys d'inversió de l'Estat que Madrid entre el 1997 i el 2007, i qui afirmi el contrari "menteix". Així de contundent i clar s'ha expressat avui, per primer cop, el president de Foment, Joan Rosell, durant la presentació d'un estudi sobre les inversions de l'Estat per demarcacions.
En deu anys Catalunya ha rebut un 28% menys d'inversions que Madrid, percentatge que vol dir que "cada tres anys Catalunya té un pressupost zero".
L'informe, basat en dades dels pressupostos de l'Estat, indiquen que en deu anys Catalunya ha rebut un 28% menys d'inversions que Madrid, percentatge que vol dir que "cada tres anys Catalunya té un pressupost zero", ha detallat Rosell. En relació amb el Producte Interior Brut (PIB) de cada demarcació, la inversió liquidada a Catalunya en el període 1991-2006 va ser del 11,9%, mentre que a Madrid va arribar al 14,3% i a Andalusia, al 23,3%.
Exigeix la publicació de les balances fiscalsDavant les dades, el president de la patronal ha instat, "per pura democràcia del segle XXI", el govern central a publicar les balances fiscals de les comunitats autònomes.Les xifres indiquen que per cada català que ha rebut 280€ d'inversió anual, un madrileny n'ha rebut 389€. Rosell ha acusat la "tecnoestructura" centralista d'actuar per no transferir poder i de no invertir equitativament a tot el territori.Paraules del president de la patronal: "Estem farts d'aquesta manca d'inversió i de que a més a més es digui que els catalans s'enduen tots els diners", quan s'està fent un "exercici excessiu de solidaritat manifesta".

I per tot això, el dirigent empresarial ha anunciat que la seva organització rebatrà a partir d'ara i allà on faci falta, de forma "pedagògica", "les agressions verbals i escrites" que rep Catalunya respecte les inversions.

Diari Avui.

Ja era hora Jose ¡¡

El president de la Generalitat, José Montilla, en una conferència a Madrid, ha admès que la crisi d'infraestructures a Catalunya ha provocat un estat de "'Cabreo', recelo, escepticismo, pesimismo... que alimentan un poso de desafección y de alejamiento de la ciudadanía con respecto de la política". "Creo -ha afegit- que la primera prueba de lealtad institucional es advertir de las graves consecuencias políticas a medio y largo plazo de una desafección emocional de Catalunya hacia España y las instituciones comunes".
Montilla també ha manifestat que "quienes estos años han permitido cuando no alentado los más injustos ataques a Catalunya, a menudo acusándonos de insolidarios y de querer romper España, deben entender muy claramente que cada ataque a Catalunya, cada ofensa proferida gratuitamente y por cálculo electoral, no hace más que aumentar la desafección. Porque a mi juicio, quienes más vociferan proclamando una idea rígida de la España única, son los auténticos separadores, el auténtico peligro para la unidad de España".
El president de la Generalita ha afirmat també que "entiendo que este mismo propósito ha de ser el de las instituciones del Estado si se quiere evitar un alejamiento de Catalunya que podría llegar a ser irreversible".

e-noticies

07 de novembre 2007

Necessita tractament

L'expresident del govern espanyol José María Aznar ha assegurat avui que manté "íntegrament" les declaracions que va realitzar el 2005, durant la seva compareixença parlamentària davant la comissió d'investigació sobre els atemptats de l'11-M, quan va assenyalar que els inductors de l'atemptat no estaven a les muntanyes llunyanes.
"Les seves connexions, tard o d'hora, se sabran, si és que en va haver"
"No tinc res a canviar. Ho mantinc íntegrament. Dic que aquells que van idear aquesta massacre no estan ni als deserts remots ni a les muntanyes llunyanes. Ho vaig dir llavors i ho repeteixo ara, sigui qui sigui", ha declarat Aznar en una entrevista a Antena 3. Segons ha dit, l'atemptat de l'11-M tenia un objectiu polític "molt especial: canviar el curs polític d'Espanya" i "desgraciadament va aconseguir aquest objectiu". En ser preguntat si podria haver-hi alguna cosa més que terrorisme islamista darrere l'11-M, Aznar ha afirmat que "tots els terrorismes són iguals" i ha afegit que ell mateix va reconèixer al Parlament que aquest era un atemptat del terrorisme islàmic. "Les seves connexions, tard o d'hora, se sabran, si és que en va haver".
L'autor intel·lectualL'excap de l'Executiu ha indicat que els atemptats són "ideats i planificats per algú" i ha agregat que "si no se sap" qui ha donat l'ordre d'executar-los "convindria saber-ho".Segons Aznar, ha dit que han estat condemnats "la majoria dels autors materials que va detenir el seu govern però de la resta se sap molt poc".Suport a RajoyDesprés de qualificar de "correcta" la posició que ha mantingut el líder del PP, Mariano Rajoy, després de fer-se pública la sentència sobre l'11-M, Aznar ha afirmat que cal "respectar i acatar" les decisions judicials, així com estar al costat de les víctimes.
Diari AVUI

05 de novembre 2007

Eroski comercialitzarà mòbils en català

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, i la directora de la Secretaria General del Grup Eroski, Leire Barañano, han signat el conveni d'impuls de la telefonia mòbil en català. D'aquesta manera, Eroski, com a operador mòbil virtual (OMV), mitjançant la seva xarxa d'hipermercats, es compromet a incloure en les seves comandes, com a requisit d'homologació dels terminals, que els fabricants incloguin el català en els menús i aplicacions.
Així mateix, Eroski es compromet a comercialitzar aquests terminals en català i a garantir que totes les comunicacions amb els abonats es puguin fer en la nostra llengua, d'acord amb el que estableix la Llei de política lingüística i l'Estatut del consumidor. Per la seva part, la Generalitat de Catalunya donarà suport institucional a qualsevol iniciativa del Grup Eroski que tingui com a finalitat la promoció de la llengua catalana.

Cal recordar que l'acord, impulsat des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació que col·labora amb la Secretaria de Política Lingüística en la normalització del català en el sector tecnològic, també preveu que els fabricants de mòbils implantin progressivament, abans del 31 de desembre del 2008, l’opció idiomàtica en els menús i les aplicacions de nous terminals que es comercialitzin a Catalunya. El Govern ja està promocionant els terminals en català mitjançant la campanya Elteumòbil.cat. L'adhesió d'Eroski s'afegeix a les dels fabricants Nokia, Motorola, Sony, Ericsson, Alcatel i els operadors Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha celebrat l'adhesió d'Eroski al conveni i n’ha destacat "la sensibilitat amb la llengua catalana com a camí per reforçar la seva posició a Catalunya, tot respectant un element tan essencial per als consumidors com és la seva llengua".

Per la seva banda, la directora de la Secretaria General del Grup Eroski, Leire Barañano, ha manifestat "la gran satisfacció que suposa per a Eroski col·laborar en les iniciatives plantejades des del Govern de Catalunya, i confia que els usuaris de telefonia mòbil es beneficiïn en breu d’aquest positiu conveni per a la llengua catalana".

e-noticies