El pas endavant de Montilla

El president de la Generalitat, José Montilla, ha decidit plantar cara al PSOE i a José Luis Rodríguez Zapatero a costa del finançament autonòmic. El cap de l’executiu català sap que en el debat sobre la reforma del sistema de repartiment dels impostos entre l’Estat i les autonomies s’hi juga el seu futur polític. La Generalitat necessita amb urgència més capacitat financera per desenvolupar la seva agenda social, que prometia un salt endavant en temes com l’atenció a les persones dependents, la sanitat o l’educació. D’altra banda, Esquerra, el seu principal soci de govern, no està en condicions d’acceptar cap sistema que no suposi una rebaixa significativa del dèficit fiscal.

L’actual sistema, pactat per CiU i el PP el 2001, ha quedat del tot obsolet i és cada cop més perjudicial per Catalunya tal i com demostren les dades que en les darreres setmanes ha posat, de nou, damunt la taula el departament d’Economia i Finances que comanda el també socialista Antoni Castells.

El pas endavant de Montilla difícilment té marxa enrera si és que el president català vol mantenir la seva credibilitat davant la ciutadania i disputar-li l’espai central de la política catalana a CiU gràcies a un assumpte que genera un amplíssim consens social i entre els agents econòmics. No s’entendria, i el PSC ho sap i ho tem, una actitud conformista o submissa de Montilla davant un mal acord només per no incomodar a Zapatero i el PSOE, que no han fet res de l’altre món per combatre les actituds catalanòfobes que també han tingut eco dins el socialisme espanyol.

Montilla haurà de lluitar en diversos fronts i mostrar capacitat política mentre duri la negociació. D’una banda haurà de persuadir Zapatero i el PSOE de la necessitat de complir amb Catalunya i ajustar-se a la lletra i l’esperit de l’Estatut. Ho haurà de fer, a més, sense comptar amb la pressió que podrien exercir els 25 diputats del PSC a la carrera San Jerónimo que, si no hi ha sorpreses, seguiran desapareguts en combat, si més no de portes enfora. Montilla també haurà de mantenir l’estabilitat al tripartit per evitar que la precipitació d’alguns dels seus membres, especialment els d’Esquerra, pugui transmetre una imatge de debilitat del president que, segons el seu entorn, no ajudaria gens de cara a Madrid. El darrer front que haurà de cobrir el president és el de CiU. La federació no és, encara, al consens i el PSC vol comptar-hi però sense cedir-los el protagonisme polític. Ara per ara és difícil que Artur Mas doni suport en aquest assumpte malgrat el caràcter estratègic i que ell és, amb Zapatero, coautor de les bases del model que van quedar plasmades a l’Estatut de la Moncloa. Els darrers actes del pinyol de Mas amb temes com la negociació pels càrrecs de la CCMA protagonitzada per David Madí tampoc no permeten massa optimisme.

Montilla ha fet el pas i ha volgut marcar territori davant el socialisme espanyol. Ho ha fet, a més, a través del grup Prisa, que fins ara s’havia alineat (des d’una postura pretesament esquerrana dividint territoris entre rics i pobres) amb les comunitats autònomes receptores governades pel PSOE.

Tribuna Catalana

ICV demana la supressió del delicte d'ultratge a la bandera que considera "obsolet"

El portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Joan Herrera, ha demanat aquest divendres la supressió del delicte d'ultratge a la bandera del Codi Penal per considerar-lo 'una qüestió obsoleta' en aquesta legislació. Herrera ha comparat aquest delicte, tipificat en el Codi Penal, amb el d'injúries a la corona del qual ICV ja en va demanar la supressió també al Congrés amb una iniciativa parlamentària. El diputat entrarà la setmana vinent aquesta proposta de modificació del Codi Penal a registres.'Es un anacronisme el fet que es mantingui aquest delicte en un estat laic com diu Zapatero. Aquí no hi pot haver símbols que estiguin per sobre dels drets de les persones', ha afegit Herrera.

directe!cat

"Ladran, luego cabalgamos"

La gran batalla és la del finançament. Deixem-nos de tonteries. L'Estatut és a l'escorxador del Tribunal Constitucional, un tribunal del qual no te'n pots fiar, segons denuncia el mateix Pujol. I amb l'Estatut a l'escorxador, amb un calendari que és com una loteria —la sentència serà al juny? serà abans d'acabar l'any? serà quan els socialistes el controlin, el tribunal?— l'angoixa és permanent, la sensació de madridependència és brutal. Per acabar-ho d'arrodonir, la solució de l'aigua imposada pel govern amic de Zapatero ha contribuït a enfortir la imatge que els problemes —els problemes de debò tipus aigua, llum, trens d'alta i baixa velocitat, ara el debat de la immigració amb el discurs del ministre Corbacho...— tenen la solució a 600 quilòmetres de distància, al quilòmetre zero de la Puerta del Sol. Seguim pendents de la retallada —la segona allà— de l'Estatut i a l'espera de la publicació de les balances fiscals promeses per l'avi Solbes. Seguim pendents de l'humor de Zapatero a l'arrencada d'aquesta segona legislatura (Quina por les segones legislatures dels presidents suposadament dialogants en la primera!). Ens hem consolat amb el traspàs de l'N-II al Maresme, en plena campanya d'imatge d'Álvarez, àlies Maleni [Nadal-Álvarez, una foto que el Maresme s'ha de saber cobrar]. I seguim molt atents als moviments de Zapatero, ara que sí que podem dir la paraula "crisi", així com també podem dir la paraula "transvasament". L'alliberament del llenguatge ha anat acompanyat del pagament d'algun rescat, segur. Podem dir "crisi econòmica" quan abans ens imposaven allò tan pervers de "desacceleració" o, pitjor encara, "alentiment del creixement econòmic". I podem tornar a dir "transvasament" en lloc de "captació puntual" o "aprofitament dels excedents". Per què? Perquè l'acceptació col·lectiva —mediàtica, vull dir— d'aquestes dues realitats arriba just quan convé. És a dir, quan les mesures econòmiques i hidràuliques estan en marxa i ja han passat —ai las!— les eleccions espanyoles. Semàfor verd. Però quan el semàfor era vermell o ambar, noi, aquí no hi havia Déu que digués "crisi" o, més recentment, "transvasament". I llavors ens queixem, els periodistes, que proliferin les "declaracions institucionals" en què no es pot preguntar sinó anar al dictat. Potser anem un pèl tard.

Ja em perdonareu l'extensió i les anades i vingudes argumentals, però això del "ladran, luego cabalgamos" era per un altre tema. Era pel tema de la negociació que el conseller Castells està bastint pel nou finançament de Catalunya. L'estratègia de trencar el front d'autonomies del PSOE versus autonomies del PP en la foto del Consejo de Política Fiscal y Financera, que és la gran sala on Solbes serveix el cafè per a tothom, ha estat hàbil. Arriscada, però hàbil. Però és que Catalunya arrisca —i més que ho hauria de fer, fins aconseguir el concert econòmic, com els bascos— o no se'n sortirà mai. La foto de Castells amb el seu homòleg del País Valencià és novedosa, interessant i sorprenent. Ui, ha pactat amb una comunitat governada pel PP, s'exclamen a Ferraz. Castells ha irritat el PSOE de tal manera que fa pensar el millor. Només cal veure què ha dit Chaves, que és el senyor andalús —no señorito— que en el pols amb el PSC per mantenir Maleni a Foment n'ha sortit victoriós. Però amb el finançament sembla que estiguem tocant os. És allò del "ladran, luego cabalgamos", la qual cosa no ha de voler dir ni que Castells sigui un Quixot qualsevol —l'últim catalanista del PSC?— ni que haguem de veure gegants allà on només hi ha molins de vent. No avancem al·lucinacions quixotesques abans d'hora, i confiem en una certa unitat de les forces catalanes a l'hora de plantar cara en la que es preveu dura i difícil negociació al bar del cafè per a tothom. Perquè ja ni se n'amaguen, i addueixen les pitjors excuses. Com que amb els diners no s'hi juga, més val tancar files i fer costat a Castells. Hem d'aprendre dels errors, i la divisió interna no pot ser l'autèntica aliada dels cambrers de la cafeteria ZP.

Saül Gordillo, periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies

Prou solidaritat ¡¡

El president d'Extremadura adverteix que "es veuran les cares" amb Catalunya si canvia el model de finançament

El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha dit avui que si els catalans volen canviar el model de finançament, "llavors ens veurem les cares", ja que "si toquen els nostres interessos, ens trobaran".

Vara ha fet aquestes declaracions en resposta a una pregunta sobre les reivindicacions dels nacionalistes catalans en aquesta matèria, formulada per un alumne de l'Institut Enrique Díaz Canedo de Puebla de la Calzada (Badajoz) en el transcurs d'una recepció pública a 60 estudiants d'aquest centre que participen en un seminari sobre política.

El president extremeny s'ha mostrat contrari a qualsevol mena de nacionalisme, inclòs el nacionalisme espanyol, per considerar-los "excloents dels altres", i ha reconegut que Espanya, per la seva història, "és un país complicat de fer funcionar".

AVUI.cat

El Govern proposa que entre 150.000 i 200.000 persones puguin demanar un referèndum

El Departament de Governació i Administracions es planteja que els ciutadans puguin demanar un referèndum a través d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb entre 150.000 i 200.000 signatures, en aplicació de la nova llei de consultes populars. Aquesta no és una xifra tancada a hores d'ara, quan la llei està encara en fase embrionària, però és la dada que ha plantejat com a opció el conseller Jordi Ausàs. Un cop aprovada la memòria de l'avantprojecte de llei, la Generalitat ha decidit encarregar l'articulat que s'haurà d'aprovar al Govern a un grup de professors constitucionalistes de la Universitat de Barcelona (UB). Ausàs espera poder tenir el text articulat abans de l'estiu.

Ausàs ha explicat que la llei regularà 'referèndums', ja que les consultes locals 'ja estan definides'. Preguntat sobre si es podrà fer un referèndum d'autodeterminació, el conseller ha remarcat que 'es podrà plantejar qualsevol qüestió que sigui competència de la Generalitat'. Ausàs ha recordat que hi ha un mandat estatutari i parlamentari, a través de la resolució de l'últim Debat de Política General, per a impulsar de la llei, mentre que també està inclòs en el si del pla de Govern.

De moment, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha presentat al Consell de Govern la memòria de l'avantprojecte, que és de caràcter genèric, marcant els objectius genèrics de la norma. Ara, el següent pas és fer l'articulat. Governació ha decidit encarregar-ho a professors constitucionalistes de la Universitat de Barcelona (UB), amb l'objectiu que s'inscrigui dins del marc constitucional. En aquest sentit, la Generalitat té assumit que cada referèndum que es vulgui fer haurà de tenir l'autorització de l'Estat.

A banda del Govern i del Parlament, també està previst que es pugui demanar la celebració d'un referèndum a través de la presentació d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). En aquest sentit, i tot i que l'articulat encara està per definir, Ausàs ha apuntat que el nombre de signatures necessàries es podria situar entre 150.000 i 200.000, fet que estaria entre el 3% i el 5% de la població, els llindars que es marquen als partits polítics per poder accedir al Parlament i als ajuntaments, respectivament. 'Aquesta és una proposta que pot sorgir, però serà l'articulat qui ho haurà de preveure', ha dit el conseller, tot recordant que s'encarregarà a experts universitaris.

A més, el conseller ha remarcat que el projecte de llei haurà d'anar al Parlament i que 'seran els diferents grups parlamentaris els qui faran les seves aportacions per enriquir l'avantprojecte'.

Cercle d'Estudis Sobiranistes

Ausàs ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb els dirigents del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) Alfons López Tena, Hèctor López Bofill i Roger Albinyana. Tots tres han lliurat al conseller la proposta que el CES ha realitzat en relació a la llei de consultes populars per via de referèndum, mentre el conseller els ha explicat els detalls de la memòria de l'avantprojecte, que dóna llum verda a la tramitació dins del Govern.

El conseller ha remarcat la necessitat de 'fomentar la participació política' i creu que aquesta llei 'impulsa i promou el dret a decidir, que cohesiona el país'.

directe!cat

Observatori del Col-lapse de la Via Estatutària

Ens plau presentar-vos l’Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària, realitzat per l’entitat Araitaca, sòcia de la Plataforma pel Dret de Decidir des dels seus inicis.

Fent un recorregut temporal per la via estatutària, ens adonem de que ha acabat amb una total manca d’implantació, fins i tot després d’haver sofert fortes retallades. És per analitzar aquesta via que hem creat l’Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària, que té com a objectiu analitzar l’Estatut. I el que volem demostrar, sobretot a la societat contrària o indiferent a qüestions sobiranistes, i per altra banda, a la que està esgotada políticament, és que la via estatutària no és vàlida per garantir una societat catalana pròspera.

L’Observatori es una eina d’anàlisi de l’Estatut que es vol utilitzar com a eina sobiranista, posant sobre la taula el contrast entre els objectius establerts abans de demanar un nou estatut i l’aconseguit al cap de quasi quatre anys.
L’Observatori pondera quatre estatus de l’Estatut:

· Objectius pels quals es va plantejar.

· Estatut demanat pel Parlament de Catalunya. (30 setembre 2005).

· Estatut aprovat després de passar pel filtre de l’estat espanyol (29 juliol 2006).

· Estat actual d’implantació.

L’anàlisi de l’Estatut està fet a partir de deu matèries que són les que s’analitzen i ponderen per donar el resultat d’implantació.

El resultat és clar: l’estat d’implantació no arriba al 6,56% dels objectius plantejats i, en qualsevol dels casos, l’Estatut que hi ha sobre la taula cobreix només el 29% dels objectius. A més a més, hi segueix havent els mateixos defectes en la seva aplicació: dependència de negociacions, alentiment, poca claredat en el sistema de finançament i un llarg etc.

L’Observatori vol ser una eina per fer arribar aquesta anàlisi als sectors no sobiranistes o no implicadament sobiranistes per tal de fer-los veure les implicacions que això té en l’evolució de la societat catalana i en les seves vides. No es tracta tant de què volen ser ells sinó d’on volen que visquin els seus fills.

Us animem doncs a visitar l’Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària a

www.araitaca.cat_ <http://www.araitaca.cat>