Història completa dels catalans

General Prim, «Diario de sesiones del Congreso de los Diputados», 27 de novembre de 1851

 

Mireu el que va dir el General Prim, que va arribar a ser president de govern, fill de Reus, en un discurs al “Congreso de los Diputados" al 1851. Te una plena vigència malauradament.

General Prim, «Diario de sesiones del Congreso de los Diputados», 27 de novembre de 1851, pàg. 1765

Ciento cuarenta y tres son los catalanes arcabuceados como perros, sin sentencia legal, sin formación de causa siquiera, sin haberles dado tiempo para despedirse de sus familias. (...) Pero también son muchos centenares los que juzgados por la misma legislación han sido conducidos, unos a Filipinas, otros a Islas Canarias, otros a provincias del interior.

Cataluña pide que gobernéis con justicia, que gobernéis con seguridad, que no saquéis al pueblo más dinero que el que pueden dar buenamente según el estado de su riqueza, para que no veamos infelices labradores abandonar sus tierras, infelices artesanos cierran sus tiendas por no poder pagar lo que pedís.

Los catalanes, ¿Son o no son españoles? Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía.

El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotaran por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepa a cual de las dos habrán de prestar su brazo robusto.

¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre. Igualadlos a los otros españoles.

Si no los queréis como españoles, levantad de ahí vuestros reales; dejadlos que para nada os necesitan.

Pero, si siendo españoles los queréis esclavos; si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo: amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel rey, encerradlos en un círculo de bronce; y si eso no es bastante, sea Catalunya talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y sólo así, doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así, venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis nuestra fiereza.

I després de la independència, què?

El procés cap a la independència és ja imparable i ara només ens falta saber la data en que l’assolirem.

Viurem moments històrics, inicialment difícils i de profunda transformació  en molts aspectes. Veurem com l’arc polític canviarà al desaparèixer l’eix d’independentistes/unionistes i com alguns partits desapareixeran i altres s’hauran de posicionar de forma molt clara dins del eix esquerres/dretes.

A partir del primer dia la prioritat més important serà definir el model de país que volem per a Catalunya i, sobretot, com gestionar-lo.  S’han de produir importants canvis per assolir una República Catalana més democràtica i més social.

Hem de garantir uns serveis socials, una sanitat i un sistema d’educació públics de qualitat com a patrimoni de la gent i del país. Haurem de blindar-ho davant de cada canvi de govern i qualsevol modificació haurà de ser consultada als ciutadans.  

Treballar perquè la corrupció sigui perseguida des del primer moment i castigada sense dilacions. Per això serà imprescindible aconseguir la independència absoluta dels tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Una justícia àgil i gratuïta que tracti a tothom per igual i potenciar la Sindicatura de Comptes.

M’agradaria, també, que els polítics fossin la veritable representació dels territoris, que fossin propers, el màxim d’accessibles i que realment poguessin ser valorats al final de cada legislatura per la seva feina en cada ciutat o poble. Evidentment farà falta que conceptes, fins ara menyspreats, com la informació, la participació i la transparència siguin una pràctica generalitzada. Per això és tant important que Catalunya disposi duna Llei Electoral i una Llei de Transparència que garanteixi que els polítics entenguin que estan al servei dels ciutadans i no al contrari.

El que vull dir és que amb la consecució d’independència se’ns gira una feina tant o més important, construir un país socialment més just i transparent. Vull la independència, si, però també un país diferent ¡¡

Jaume Massanés i Papell

Portaveu UASC

Qui dies passa, anys empeny

“Qui dies passa, anys empeny”  o “marejant la perdiu” són dues expressions que podrien servir perfectament per definir l’actitud poruga d’alguns partits polítics de Catalunya davant l’empenta de la societat civil reclamant la consulta com primer pas cap a la nostra llibertat nacional.

Estratègies com la de CIU, d’enviar cartes sabent per endavant la resposta, o la de CiU i ERC de demanar de forma urgent el referèndum al Congrés,  són solament  fórmules, fruit de la por, per retardar el que més de 2.000.000 de persones van clamar a la via catalana.

Altres són fruit de la traïdoria d’espanyolistes  disfressats de falsos catalans com  Navarro i Duran i Lleida  quan aposten per el federalisme d’una sola direcció o diuen que el seu partit defensarà una tercera via confederal "entre la secessió i la submissió" que ningú entén.

Hem de dir prou. Ha arribat el moment del “pit i collons” del nostres castellers i si no són capaços de donar el pas tindrem la obligació i tot el dret  de canviar aquest polítics, o els seus partits, per altres amb més coratge i dignitat.

Ara ens voldran comprar, millor dit intentaran comprar a un partit, oferint millores en el finançament català, però s’equivocaran perquè el poble és qui ara té la paraula i la voluntat i  no se’l pot comprar. Parlen de diàleg i legalitat i jo els vull recordar com Espanya va menysprear l’Estatut aprovat democràticament per el poble i el Parlament català. 

Anem per feina i comencem per l’aprovació de la nostra Llei de Consultes abans de final d’any i convoquem la consulta per a mitjans del 2014 amb una pregunta clara i vinculant amb solament dues respostes.

Senyor Mas, té tot un poble organitzat i convençut al seu costat, ara vostè ha de decidir com vol passar a l’historia. Com el president que va portar Catalunya cap al seu alliberament o com un covard.  Ara ja no podem anar cap enrere.

Com va dir el conseller de Presidència, Francesc Homs: «Si féssim marxa enrere moriríem com a nació».

Jaume Massanés i Papell

Magnifica entrevista a Oriol Junqueras

Joan Tardà regala a Margallo una samarreta de la Via Catalana

El millor vídeo de la historia real de Catalunya

El català i les llengües oficials de la Unió Europea

Senyora Conesa, vostè és independentista ?

Aquesta és la pregunta que li van fer en l'últim ple municipal i que vostè va contestar afirmativament de manera clara i contundent.  El sentiment que va posar en les seves paraules va provocar que jo fos un dels que la va aplaudir.

Dit això, li volia preguntar si vostè assumeix que en el camí cap a la nostra llibertat nacional ha arribat el moment de demostrar amb fets els nostres sentiments i conviccions. Vull saber si vostè esta disposada a assumir amb valentia els riscos, les critiques i els atacs, de tot tipus, que patirà durant aquest camí.

Jo vull creure que el seu compromís és fins les ultimes conseqüències i més sabent que la majoria de santcugatencs i santcugatenques l'acompanyaran en aquest camí si vostè demostra una actitud ferma i compromesa més enllà de brandades paraules .

Ho té mol fàcil per convèncer-me. Torni a posar, aquesta vegada sense excuses, l’estelada  davant de l’ajuntament i iniciï el procés perquè l'ajuntament de Sant Cugat faci efectiva la sobirania fiscal deixant d'ingressar els seus impostos a l'Estat i els pagui a l'Agència Tributària de Catalunya.

Vull recordar-li també que durant  l’acte que l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el passat 23 de maig, al teatre La Farandula de Sabadell, vostè va dir, com alcaldessa de Sant Cugat, que “El municipalisme ha de ser el motor cap a la independència”.

Senyora Conesa, per favor, no ens defraudi.

Jaume Massanés i Papell

Ha arribat el moment de dir prou.

Durant aquests últims dies corre un comentari per la xarxa demanant que la gent no vagi a cap manifestació si aquesta no acaba a la delegació del govern espanyol.

No serè jo qui aplaudeixi que algú recomani no anar a les manifestacions, però estic bastant d'acord amb el missatge de fons que vol transmetre aquest comentari.

El que intenta transmetre és que, les mateixes persones que es manifesten en contra de les retallades i les injustícies socials, haurien d’assistir també a les manifestacions i mobilitzacions a favor de la independència de Catalunya.

Tot i reconeixent que una part de culpa de la greu situació econòmica que està vivint Catalunya és responsabilitat dels successius governs que hem tingut i que els nostres diners es podrien haver gestionat millor, hem de reconèixer que, a dia d’avui, la principal causa és l'ofec econòmic al que ens té sotmès, premeditadament, el govern central amb els diners que ens deu i l'espoli constant d’any darrera any.

Soc conscient que molta gent dirà, amb tota la raó,  que amb la independència no acabarem amb els desnonaments, la corrupció, el baix nivell de prestacions socials, etc... Però el que és veritat és que sense poder administrar els nostres recursos serà quasi impossible aplicar o recuperar els nivells de serveis socials i d'infraestructures que necessitem.

Des del Decret de Nova Planta fins la darrera decisió del Tribunal Constitucional d’anular la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, passant per les afaitades dels estatuts i la negativa al pacte fiscal, demostren la impossibilitat de qualsevol tipus de relació o negociació amb Espanya.

Ara, a més  d’ofegar-nos econòmicament i negar-nos les infraestructures que necessitem,  volen eliminar els nostres signes d’identitat com la llengua, la cultura i la nostra historia. Ara comparen a la gent que surt pacíficament a manifestar-se amb una estelada amb els nazis o amb ETA.

Ha arribat el moment de dir prou, és el moment d’anar tots junts cap a la independència, amb consulta o sense. Companys, estem en combat i ja no podem donar marxa enrere perquè el nostre enemic vol simplement la nostra eliminació com a nació.  

Cal que tothom recordi que va ser gracies a un milió i mig de catalans que vàrem sortir al carrer que s’ha iniciat el camí cap a la independència. Que ningú oblidi que va ser el poble qui va empènyer als polítics a emprendre el camí cap a Ítaca i ho farem tants cops com sigui necessari perquè és la voluntat d’un poble.

Ja n'hi ha prou, ara els partits polítics de caire catalanista han de saber que és l’hora de deixar de costat les estratègies electorals per esgarrapar més vots o per acontentar als seus germans grans a Madrid. Han d’entendre que, en aquests difícils moments, Catalunya ha d’estar per damunt del interessos del seu partit i de les seves picabaralles internes.   

A la resta de partits d’obediència espanyola, ultra-dretans i anticatalanistes, solament els podem demanar que respectin la decisió, d’arrel democràtica, de consultar a la gent i això està per damunt de qualsevol constitució arcaica i immobilista.

Com deia el  Mahatma Gandhi “Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania no el pot dominar”.

Jaume Massanés i Papell

Manifest per la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic,  i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
   
2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
   
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
   
4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
   
5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
   
6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
   
7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
   
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
   
9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
   
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
    

Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
10 d’abril 2013

The History of the Catalans from Catalonia

Demanem ajuda per la distribució d'aquest vídeo, sobretot internacionalment perquè el món conegui la nostra història.