PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

30 de setembre 2007

Segon acte de sobirania

Sembla que alguns catalans s’han sorprès pel fet que el PSC, aliant-se amb el Partit Popular, hagi votat en contra de les seleccions nacionals catalanes al Congrés espanyol. No hi veig el motiu, ni tampoc la contradicció. On és la notícia? L’autèntica notícia seria que el PSC hi hagués votat favorablement. Ho seria per la senzilla raó que estem parlant d’un impossible. El PSC no pot anar contra la seva naturalesa, una naturalesa que és al·lèrgica als drets nacionals de Catalunya. N’hi ha prou de donar un cop d’ull al nostre passat més immediat per veure que el PSC vota sempre el mateix que el Partit Popular quan es tracta d’impedir que Catalunya tingui els atributs propis d’una nació. El 6 d’agost de 2005, José Montilla, delegat del PSOE al Principat, ja va ser prou clar en aquest sentit quan va afirmar que “els drets històrics de Catalunya no existeixen”. Vegem-ne la praxi d’aquest pensament: el 9 de febrer de 2006, PSC-PSOE i PP voten en contra de la unitat de la llengua catalana; el 17 de març de 2006, PSC-PSOE i PP voten en contra de la gestió dels ports i dels aeroports catalans; el 18 de setembre de 2007, PSC-PSOE i PP voten en contra de les seleccions nacionals catalanes. Es pot trobar una mostra més explícita d’autoodi?

No és estrany, tanmateix, que la diputada socialista Montse Palma, en veure la samarreta de la selecció catalana a les Corts espanyoles, l’hagi definida com un “espectacle esperpèntic i lamentable”. Montse Palma és una experta en esperpent, el practica cada dia des del centre de l’univers que és Madrid. Ella –contrària als drets històrics, a la unitat de la llengua, a la gestió dels ports i dels aeroports i a la selecció catalana- és un dels 21 socialistes catalans que experimenten un plaer morbós cada cop que les reivindicacions nacionals del nostre país són abatudes al Congrés espanyol. Sap que la seva feina depèn del fet que Catalunya no sigui un país independent i s’hi esmerça cada dia tant com pot per aprofundir en la nostra subordinació. A més, resulta tan extasiant que a Madrid et diguin “Caramba, Montse, tú no pareces catalana”...

Els 21 diputats del PSC a Madrid són el viu retrat de l’hispanoaddicte. L’hispanoaddicte no pot viure sense el pont aeri. Per a ell, anar a Madrid, és molt més que una servitud laboral, és una necessitat vital. Els musulmans viatgen a la Meca, els hispanoaddictes viatgen a Madrid. N’hi ha prou de veure quina cara fan quan tornen a Catalunya i baixen les escaletes de l’avió. Les taules de l’Estatut ribotat per Déu també les van baixar pel mateix lloc.

No sé com ho veu Esquerra Republicana, però tenint en compte que no va ser Catalunya sinó ella qui va lliurar el govern del país a aquesta gent, convindria que demostrés el seu sentit d’Estat aconseguint que la selecció catalana jugués amb una altra selecció nacional en la mateixa data prohibida per Espanya. Com més important sigui el rival i més abrandada l’amenaça espanyola més gran serà la credibilitat d’Esquerra. Del seu primer acte de sobirania -el diàleg amb ETA a la Catalunya Nord- ja en fa massa temps, ara toca el segon.

Victor Alexandre

27 de setembre 2007

Impostos desapareguts a Sant Cugat ¡¡

Ara fa dies que no escric....vaja vaja, hem de tornar a la normalitat! la veritat és que l'aterrada estival ha estat molt plena d'arestes en diferents àmbits, però bé anem al tema:El passat dilluns 17 de setembre (fa una setmana) es va realitzar ple municipal a Sant Cugat. Em vaig "estrenar" com a regidor realitzant dues intervencions, us faré cinc cèntims atès que no han estat recollides pels mitjans...i de fet no m’estranya, els temes d'economia són tirant a àrids.
Un dels objectius bàsics de la legislatura és intentar apropar allò que es discuteix o es vota en un ple als interessos de les persones "normals", i dic normals ja que els polítics ...no ho som del tot, ja sigui pel llenguatge, per l'endogàmia de grup o simplement per "ofici" raret.
L'altre dia es portava a aprovació els comptes generals 2006 de l'Ajuntament i dels organismes i empreses públiques (promusa). Aquesta aprovació vindria a ser el moment on, passada la liquidació del pressupost realitzat a la primavera, s'envien a la Sindicatura de Comptes els "comptes" municipals. En aquests comptes es recullen formalment en que es va gastar el pressupost (liquidació) i es fa una fotografia de l'economia municipal centrada en despesa i ingressos. Ja sé que és una mica llauna, però és important.Podríem destacar moltes coses però avui solament farem una:
Durant bastants anys (es va iniciar el govern CIU-PP de 1999-2003) es va externalitzar el servei de recaptació d'impostos en una societat anomenada Impulsis. Aquesta societat ha costat a l'Ajuntament una gran quantitat de diners solament en despesa espectaculars de manteniment d'oficines, sous i comissions. Des del Grup Municipal socialista-cpc el nostre regidor Pau Calsamiglia es va fartar a proposar que aquesta actuació de recaptació la realitzés la Diputació de Barcelona, més barat i més solvent atès que fa aquesta tasca en molts ajuntaments. Ni cas, passats els anys els resultats van ser que els costos de gestió van ser molt més grans i el que pitjor durant anys l'impulsis no va realitzar òptimament (i en molts casos ni òptima ni res, no es va fer) la recaptació executiva (la reclamació dels deutes a aquells ciutadans que no ho han fet en el període voluntari). Això ens porta a dues situacions:
- L'equip de govern liderat per CIU no va tractar igual a tots els ciutadans, alguns no van pagar impostos.
- La no recaptació de la recaptació executiva va fer que aquests imposts arribin a la prescripció i que el nostre municipi hagi perdut més de 8 milions d'euros al no haver fet el govern la seva feina.
És difícil d'explicar determinats temes, però hi ha coses que clamen al cel. A la intervenció plenària vaig felicitar al tinent d’alcalde Jordi Joly per haver reconegut l’error, haver liquidat l’organisme recaptador Impulsis i haver encomanat a la Diputació la gestió dels impostos.
La seva resposta va ser que no s’ha canviat perquè la Diputació de Barcelona ho faci millor sinó per una decisió estratègica atès que la recaptació no té valor afegit i l’impulsis es pot dedicar a una altra cosa.......que fort no?
Metàfora de recaptació d’impostos per a no recaptadors d’impostos:
Si jo tinc una nevera de 1998, petita, que no és “no frost” ni a la nevera ni al congelador, que és energèticament no eficient (b) i que congela la fruita...si la canviem per una nova que és:
Combi no frost, 2 metres, calaix de conservació de fruita i carns especial i energèticament eficient (a) ...PER QUÈ L’HEU CANVIADA?
Fàcil oi...la segona fa molt millor la seva feina (eficàcia), ja que els productes duren més, no es forma gel i a sobre és més gran, i a més ho fa més ràpid i més barat ja que gasta menys (eficiència).
L'impulsis era la nevera antiga i la Diputació de Barcelona la nova.
Qui és el responsable de la despesa en recaptació més cara de la possible: el govern municipal.
Qui és el responsable de la pèrdua d'ingressos al no haver demanat als ciutadans que no han
pagat que ho facin? el govern municipal.
Govern municipal: CIU (també amb PP un temps i ERC després)

Ferran Villaseñor

Diferencies entre una Metropoli y una Colonia




26 de setembre 2007

Qui fa el primer pas a Sant Cugat ?

La CUP de Vilafranca del Penedès va presentar ahir una esmena a la totalitat a una moció del PP d'aquesta localitat, que en cas de ser aprovada hauria instat al consistori a fer onejar les banderes d'Espanya i d'Europa juntament amb la senyera. L'esmena presentada per la CUP i aprovada amb també els vots de CiU, ERC i ICV, l'abstenció del PSC i el vot contrari del PP, farà que a la façana de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès hi onegi només la senyera.

Otger Amatller, regidor de la CUP de Vilafranca, va intervenir al ple del consistori per afirmar que la moció del PP "respon a directrius marcades pel nou president dels populars a Catalunya, Daniel Sirera", mentre confirmava que el seu partit no serà passiu responent a aquesta mena de provocacions. De fet una trentena de membres de l'esquerra independentista de la localitat van ser presents al ple d'ahir, també, i hi van desplegar pancartes de suport a la moció de la CUP, ons 'hi podia llegir "Espanyola? No. Catalana ? Sí".

El portaveu del PP de la localitat, Josep Ramon, ha anunciat que enviarà un requeriment al delegat del govern espanyol a Catalunya perquè estudïi emprendre accions legals contra aquesta decisió.

El portaveu del PP a Vilafranca, Josep Ramon, ja va presentar una moció similar dos anys enrere, que també va ser rebutjada pel ple. En la roda de premsa que el PP va fer per presentar aquesta nova moció, el regidor popular va anunciar que, si es tornava a rebutjar la proposta, enviaria un requeriment al delegat del govern i que estudiaria la possibilitat d'emprendre accions legals.

D'altra banda i relacionat amb les CUP, ahir els seus regidors van decidir signar un manifest anomenat "Nosaltres també cremem la corona espanyola", on es mostren solidaris amb els diversos imputats per haver cremat fotografies dels monarques espanyols a diverses localitats del país. Per això han convocat per a demà 27 de setembre a les 12 del migdia una roda de premsa a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, on presentaran el manifest.

Racó Català.

25 de setembre 2007

La presa de pèl dels pressupostos

Amb el projecte de Pressupostos Generals de 2008 a les mans, ja es pot assegurar que Madrid ha tornat a aixecar-nos la camisa. Tenint present la taula d'inversions reals territorialitzables, la que no té en compte les transferències de capital perquè no es consideren regionalitzables, l'any passat Catalunya rebia el 13,9% de la inversió estatal, i Andalusia, per exemple, el 16,8%. Per al 2008, els càlculs més optimistes esperaven un 17%, malgrat que l'aportació al PIB espanyol s'hagi situat en el 18,72% segons dades del 2006, tres dècimes per sota del 2005. Però no, la xifra ha estat 14,9%, una dada que ha creat estupefacció. L'Observatori del Finançament de Catalunya ja ha fet la primera valoració: "La inversió de l'Estat a Catalunya per a l'any 2008 representa un 14,9% de l'espanyola (lluny del 18,72% que és el pes de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat). L'any passat era del 13,9%".
Tribuna Catalana

23 de setembre 2007

El factor Flandes

Aquest dijous, el diari -en francès- més important de Bèlgica, Le Soir, obria amb aquest titular: "Francòfons, és l'hora de la veritat". I afegia cinc qüestions claus, l'última de les quals es plantejava ("sense tabús", deien) quines serien les prioritats dels francòfons en cas de separació. De fet, aquest debat omple, cada dia, moltes pàgines i minuts dels mitjans de comunicació belgues, amb intensitat equivalent a un cantó i l'altre de la frontera lingüística. També la premsa internacional té el focus posat sobre la crisi política (de règim?) que impedeix que els partits flamencs i valons pactin un govern.

En essència, el problema és que Flandes es veu obligada a pagar la factura social de Valònia. L'atur, per exemple, és molt més alt entre els francòfons, que s'aprofiten, en més quantitat, d'un dels Estats del benestar amb prestacions més altes del món. Els partits flamencs insisteixen que això és un llast i que, a més, els limita les possibilitats d'apujar les pensions o fer una política econòmica pròpia, més ajustada a les seves necessitats. A això s'hi poden afegir tota mena de raons culturals, lingüístiques i socials que distingeixen clarament dues comunitats que comparteixen poca cosa més que el gust per la cervesa... i un Estat.

El cas és que la política belga ha embarrancat. Els partits flamencs es neguen a pactar un govern sense que, abans, quedi decidit un nou disseny institucional que portaria l'Estat belga a una formulació poc menys que confederal. Els francòfons no cedeixen, convençuts que Flandes està immersa en una estratègia nítidament independentista. I, en paral·lel, algunes enquestes ja comencen a dir que dos terços dels flamencs consideren inevitable la conformació d'un Estat propi.

Si això passés, les institucions europees es podrien trobar instal·lades en la capital d'un nou Estat. Fins i tot en cas que a Brussel·les se li concedís un estatut especial, euròcrates i polítics haurien de passar la frontera amb Flandes per anar a l'aeroport o a les grans superfícies dels afores de la ciutat. Un fet que, no cal dir-ho, liquidaria per estrambòtic l'argument (tan escoltat a Madrid o Londres) que qualsevol nou Estat quedaria automàticament fora de la UE.

Diari Avui

19 de setembre 2007

Hipòcrites ¡¡¡¡

ARA "UNA REIVINDICACIÓ ABSURDA"

Sirera reivindicava el CAT quan només era diputat.
El president del PP de Catalunya, Daniel Sirera, va col·locar el CAT al seu vehicle quan la decisió del Govern de José María Aznar de modificar les plaques de matrícula va provocar enrenou a Catalunya. Sirera, tanmateix, va explicar dissabte al programa Converses de la cadena Cope, a pregunta d'e-notícies, que el va posar a "a la xapa" per "trencar una reivindicació absurda, perquè si Catalunya ha de ser per portar un CAT a la matrícula anem molt malament". L'actual president del PPC ha restat importància a la iniciativa perquè ha comparat el CAT a altres enganxines com la que diu "ser aragonés es un honor, ser español un orgullo".L'actual líder dels populars catalans ha assegurat que aquesta reivindicació va aparèixer per "la mesura que va prendre el president Aznar d'unificar les matrícules" i "això es va utilitzar com una gran ofensa del govern del PP contra Catalunya". Però per Sirera, la mesura del Govern de Jose Maria Aznar "era una mesura molt intel·ligent des del punt de vista econòmic i industrial".
e-noticies

18 de setembre 2007

El PSC vota a Madrid contra les Seleccions Catalanes

El PP i el PSOE, amb els vots dels diputats del PSC inclosos, han unit els seus vots en el Ple del Congrés dels Diputats per tal de bloquejar la presa en consideració d'una proposició de llei de CIU i Esquerra de modificació de l'actual Llei de l'Esport perquè les seleccions autonòmiques puguin participar en competicions internacionals.
Diputats d'Esquerra, PNB, CiU, BNG, EA i Iniciativa reclamen al Congrés l'oficialitat de les seleccions nacionals d'Euskadi, Galícia i Catalunya. Després del vot en contra de PSOE i el PP a la presa en consideració de dues proposicions de llei presentades per Esquerra i CiU sobre la reforma de la Llei estatal de l'Esport, una vintena de diputats s'han fotografiat a les escales d'accés a la cambra baixa espanyola amb samarretes de les tres seleccions nacionals. Els diputats havien estat convocats mitjançant una carta signada per Joan Puig i Josep Maldonado, dirigida a tots els diputats del Congrés, que demanava el suport a aquestes iniciatives.

e-noticies

16 de setembre 2007

El Bus de La Floresta

Ja fa sis mesos que la nostra associació va denunciar, un cop més, el mal servei dels autobusos de La Floresta, especialment la L3 que passa cada hora i mitja (de 14,05 a 17,35 no funciona) La denúncia va sortir a tots els mitjans de comunicació, la vam fer arribar per instància a tots els partits que fan el Ple Municipal, i també vam tramitar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya, signada per les tres associacions de veïns de La Floresta, que va ser acceptada.

Donç, ha passat mig any i tot segueix igual. Un tast: l´ última denúncia que ens fa arribar una usuària. L3, dies 20 i 25 d’agost, des de la parada de Sant Cugat l’autobús va fer tot el recorregut sense que es pogués obrir la porta del darrera mentre la del davant anava oberta. Tampoc funcionava la refrigeració. 30 d’agost, dijous, dia de mercat, l’autobús que havia de sortir a les 12,35 de Sant Cugat els usuaris el van estar esperant prop d’ una hora. S’havia espatllat entre La Floresta i Sant Cugat. Finalment en van posar un altre per substituir l’avariat, però aquest també es va avariar pel camí. Llavors els passatgers, la majoria gent gran i carregats, van haver de seguir el seu trajecte caminant o trucant a algú perquè els anés a buscar.

Model de ciutat, no hi ha dubte. Sabien que encara no han tret l’horari vell que conviu amb el nou a moltes parades des de fa gairebé dos anys? La L3 passa cada hora i mitja i si et confons perds el viatge!.
Associació de Veïns de La Floresta
------------------------------------------------------------------------------------------------
Senyora Mercè Conesa, senyors Lluis Recoder i Josep Romero, dues preguntes:
Quantes vegades fan vostès els recorreguts dels autobusos per comprovar el bon funcionament dels serveis i preguntar a la gent ?
El problema de La Floresta és incompetència o falta d'interès ?
Jaume Massanés i Papell

15 de setembre 2007

Espanya 'roba' a Catalunya 19.000 milions d'euros l'any

El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha emès un comunicat on manifesta que "Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d’un Estat que ens és contrari, la manca d’un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l’afebliment dels trets d’identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D’altra banda, els intents per reformar l’estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària del 2006 s’ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l’Estat espanyol i a l’espera dels pronunciaments d’un Tribunal Constitucional sense garanties d’imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l’Estatut".
És per aquest motiu que "entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l’Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d’ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l’autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen".
De la mateixa manera "no ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l’orgull de ser catalans, és l’hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d’establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d’Estats"."Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l’ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d’una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l’absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d’honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable".
"Una majoria social favorable a la constitució d’un Estat propi exigeix que la sobirania centri l’agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d’independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l’Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé", afegeixen.
Així mateix, "entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d’espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa"."Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l’existència d’un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d’opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l’actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l’avenç en l’autogovern només és possible a través d’un Estat propi. L’Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d’esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d’igualtat", afegeixen.
El Cercle d'Estudis Sobiranistes "ens basem en l’experiència d’altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d’aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l’inici del procés i on la mera activació d’una política d’orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l’existència i l’experiència de realitats polítiques europees i d’arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d’Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d’ambició i confiança en les forces pròpies".
Finalment conclouen que "és l’hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l’objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d’Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d’idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l’expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d’un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica".
Publicat a e-noticies

14 de setembre 2007

Dos anys de presó per cremar fotografies d'uns vividors ¡¡

Dos anys de presó per cremar una fotografia. Amb aquest lema al cap, la fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha decidit obrir diligències per la crema de fotografies de la família reial en el transcurs d'una concentració que va tenir lloc dijous davant l'Ajuntament de Girona per protestar contra la presència a la ciutat del rei d’Espanya, Joan Carles I. Els fiscals han enviat una petició al Departament d'Interior de la Generalitat perquè els informi de les actuacions que van dur a terme els Mossos i de les possibles identificacions, per bé que el conseller d'Interior, Joan Saura, ha afirmat que encara no ha rebut la notificació. Segons la fiscalia, els responsables de la crema de les fotografies podrien ser autors d'un delicte d'injúries a la Corona.

Dijous al vespre, l'esquerra independentista gironina -SEPC, CUP, COS, Endavant, El Forn, JAG, Maulets, MDT i PSAN- va concentrar més de 400 persones a la plaça del Vi per protestar contra la visita del rei d'Espanya per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic de la UdG i, de retruc, per criticar la decisió del rectorat i de l'empresariat local de convidar-lo. Durant la concentració es va cremar un suport de cartró on hi havia penjades tres imatges del rei i una dels dos monarques, fet que la fiscalia considera com a delictiu. Els manifestants no van poder arribar fins al pavelló de Fontajau on es trobava el monarca amb empresaris catalans, perquè els Mossos d'Esquadra els van tallar el pas.

Paral·lelament a la protesta popular, en l'àmbit acadèmic també han sorgit tot un seguit de veus discrepants que recriminen a la rectora de la UdG, Anna M. Geli, que "una universitat catalana que sempre ha volgut fer palesa la seva catalanitat" hagi convidat "un dels símbol de l'espanyolització" per inaugurar el seu Parc Científic, oimés si es té en compte que Joan Carles I "res té a veure amb la ciència".

El fiscal té la intenció d'obrir diligències per investigar aquesta manifestació, ja que considera que els manifestants van poder incórrer en "un delicte d'injúries greus a la més alta representació de l'Estat". Segons l'Audiència Nacional espanyola, la crema de fotografies de la Corona és contrària a l'article 490 del Codi Penal, que diu que "qui calumnia o injuria el rei o qualsevol dels seus ascendents o descendents, la reina consort o el consort de la reina, el regent o algun membre de la regència, o el príncep hereter de la corona, dins l'exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes, serà castigat amb una pena de presó de sis mesos a dos anys si les calumnies o injúries foren greus, i amb la multa de sis a dotze mesos si no ho son".

El portaveu del grup d'ERC al Parlament, Joan Ridao, per contra, remarca la "normalitat" amb què es va viure a Girona la presència del rei espanyol, tot i que "molta gent va sortir al carrer per expressar la seva opinió contrària a la institució que ell encarna". Segons Ridao, es van dur a terme "actes multitudinaris participats per molta gent" i es va donar alguna resposta contrària a la presència de la monarquia a Catalunya, fet que va comportar algun "accident aïllat i puntual" però que "no malmet" la imatge d'un col·lectiu de persones que es va manifestar de forma "pacífica i democràtica".
Tribuna Catalana

12 de setembre 2007

Silenci vergonyos

PER FI TENIM ESTUDI D’OLORS!

Fa ja més de tres anys , arran de les queixes d’alguns veïns de Mas Gener, del sector de l’avgda. Pompeu Fabra i del barri de Vallhonrat de Rubí, l’A.V. de Sant Joan va demanar a l’ajuntament que encarregués un estudi per saber d’on provenien les males olors. Ens van dir que es faria amb prontitud però…...

Moltes coses van passar, estudis que asseguraven haver encarregat a l’UPC i que no van existir mai, queixes reiterades de veïns, intervencions en el consell de districte...Per finalment tenir aquest estudi que comentaré i que el tenim gràcies al grup municipal d’ICV que ens l’ha passat. Al Cèsar el que és del Cèsar......

Estudi trimestral de la immissió d’olor a l’entorn de la planta de compostatge i deixalleria de sant Cugat del Vallès. Olors associades a la planta de compostatge. L’enunciat de l’estudi ens permet fe d’entrada uns aclariments:
Immissió: els “assessors” d’aquí endavant oloradors, deu en total, oloraran durant 10 minuts i en faran 60 mesures en 50 punts i en dies diferents.
Els 50 punts estan distribuïts de la següent manera: 13 a Can Calopa, 20 a Vallhonrat, 17 a Mas Gener ( 4 a la zona de Pompeu Fabra.).
Els oloradors han estat alliçonats per percebre: 5 tipus d’olors diferents associades a la planta de compostatge: olor àcida, olor a compost, a escombraries, a biofiltre i a lixiviats.
Les mesures d’immissió van començar el 18 de setembre i va tenir una duració de 12 setmanes.
Quan l’olorador percep una olor l’ha de classificar segons l’intensitat: olor molt feble,feble,clarament distingible,olor forta i molt forta i la freqüencia, percentatge temporal en que l’olorador la percep com a totalment identificable.

Analitzem ara quins varen ser els resultats en els tres punts esmentats.

Can Calopa. S’han percebut olors procedents de la planta a tots els punts de mesura a excepció del punt 4 ( davant de l’escorxador ).La intensitat oscil·la de feble a molt forta, depenent de la distància del punt emissor i la freqüència sobrepassa el 15% en 8 dels 13 punts. Les olors percebudes han estat : compost, acida ( piles de fermentació ) i a escombraries ( procedents dels camions de recollida de residus ).

Vallhonrat. S’ha percebut olor a compost en 8 dels 20 punts de mesura., amb valors de freqüencia temporal inferiors al 5% i intensitats entre feble i molt feble. En canvi són ressenyables olors no associats a la planta que procedeixen del poligon industrial de Can Calopa i dels camions de recollida de residus o contenidors de brossa. L’intensitat oscil.la de molt feble a forta, segons els punts observats. Els percentatges d’olor són inferiors al 3%.

Mas Gener- zona Pompeu Fabra. S’han obtingut percepcions d’olor de qualitat similar a la procedent de la planta de compostatge a 10 dels 17 punts de mesura al llarg de dos episodis d’olor generalitzat, els dies 15 d’octubre i 29 de novembre i de manera puntual a tres de les mesures realitzades. Només en una mesura realitzada a l’alba s’ha percebut olor a compost a tots els punts de Mira-sol. En tots els altres punts l’origen de l’olor a escombraries i en algún cas a compost i vegetació podria ser, ja que no coincideixen amb les medicions a Can Calopa i Vallhonrat, la planta de triatge de TMA de Can Fontanals o a restes domèstiques de vegetació. La intensitat varia de molt feble a distingible. En horari nocturn s’ha percebut olor procedent de la planta de TMA a dues de les mesures a la zona Pompeu Fabra.

Conclusions ? Permeteu-me ser breu i un xic malèvol.

- La planta de compostatge fa pudor treballant en un 10% de la seva capacitat. Si treballés al 100% les olors multiplicades per 10 convertirien l’aire de les zones estudiades en irrespirable.

- Es descobreix un nou focus de males olors provinent de la planta de triatge i transferència de TMA a Can Fontanals.

- Tant la planta de compostatge com la de triatge estan gestionades per TMA.

Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol

------------------------------------------------------------------------------------------------

Senyors: els qui van guanyar les eleccions municipals a Mira-sol:

Tarden mes de tres anys en buscar l'arrel del problema.
Diuen mentides i es queden tan amples.
Es gasten els diners dels contribuents en contractar "experts de nassos".
No feia falta, la conclusió és la mateix que ja denunciaven abans els mateixos veïns.
Callen i amaguen la informació als mateixos veïns i a les associacions de Mira-sol i Mas Gener.
Evidentment tampoc no diuen res de la solució.

Tenim els polítics que ens mereixem ?

Jaume Massanés i Papell


11 de setembre 2007

TV3 la nostra ?

TV3 no retransmet l'ofrena floral a Casanova
Un moment de 'Doraemon'TV3 no ha retransmès en directe l'ofrena floral a Rafael Casanova per part dels dirigents polítics de Catalunya, a diferència d'anys anteriors. D'aquesta manera, quan el Govern, encapçalat pel president de la Generalitat José Montilla, estava realitzant l'ofrena, la cadena pública catalana oferia els dibuixos animats 'Spirou' i 'Doraemon', dins del Club Super 3. Per la seva banda, el canal 3/24 ha connectat -durant 10 minuts- amb el monument a Rafel de Casanova a les 10 del matí, quan el Govern ja havia dipositat el ram floral, així com la gran majoria de partits. Tampoc Catalunya Informació ni Catalunya Ràdio han retransmès en directe l'esdeveniment. Font: e-noticies
Qui ha ordenat als mitjans de comunicació silenciar els actes del Fossar de les Moreres i l'homenatge nacional a Xirinacs. Jo era allà i vaig poder veure les càmeres de TV3 i d'altres reporters gràfics.
Jaume Massanés i Papell

Autoestima versus autofòbia

Per saber fins a quin punt el pragmatisme constitueix un tret idiosincràtic del poble català n’hi ha prou de recordar quina va ser la seva actitud l’endemà mateix de la desfeta més gran de la seva història: tot i les conseqüències, que van ser terribles, la gent va decidir que, atesa la irreversibilitat dels fets, el millor era tornar a la feina com si res. Els comerços van obrir novament les portes i el país va tornar a funcionar. Però, realment no havia passat res? No hi havia cap diferència entre l’Onze i el 12 de setembre? Cap d’important, simplement havíem deixat de ser amos del nostre destí.
Va ser una reacció molt catalana aquella, molt pragmàtica. I molt perillosa també, perquè, amb el temps, l’excés de pragmatisme condueix a l’oblit, i l’oblit és una de les fonts de la ignorància. De la ignorància es nodreix la mentida, de la ignorància es nodreixen els conflictes de la humanitat. Només han transcorregut seixanta-dos anys d’ençà de la caiguda del nazisme i ja hi ha historiadors que neguen el genocidi jueu; només n’han transcorregut trenta-dos de la mort de Franco i ja hi ha polítics que neguen l’etnocidi dels Països Catalans. I el que és pitjor: cada dia hi ha més gent que s’ho creu; cada dia hi ha més catalans disposats a creure’s que el castellà, a més de ser la llengua pròpia de Castella, és també la llengua pròpia de Catalunya; cada dia hi ha més catalans disposats a creure’s que les memòries del franquisme són contes a la vora del foc; cada dia allò que els catalans ignorem fa més espanyola Catalunya.
No caiguem, per tant, en el parany d’aquells que volen fer de l’Onze de Setembre una jornada festiva, no pas reivindicativa. Són els mateixos —ara ja amb un poder absolut a totes les institucions— que amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol van fer costat al Partit Popular votant en contra de la unitat de la llengua catalana i de l’autogestió dels nostres ports i aeroports, són els mateixos que diuen que els drets històrics de Catalunya no existeixen i que amaguen les xifres escandaloses de l’espoliació fiscal que patim, són els mateixos que no ens permeten tenir seleccions nacionals i que han convertit TV3 en el tercer canal de Televisió Espanyola, són els mateixos que ens neguen el dret de celebrar referèndums i que ens imposen jutges que no parlen la nostra llengua, són els mateixos, en definitiva, que frenen la nostra projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada i que concentren els seus esforços en un únic i sibil·lí objectiu: l’espanyolització de Catalunya. I és que només l’espanyolització de Catalunya en pot disfressar la patologia, que és la patologia més trista que pot patir un ésser humà: la negació d’un mateix.
Ajudem-los, per tant, a alliberar-se del seu complex d’inferioritat i a transformar en autoestima l’autofòbia que pateixen. Diguem-los que l’autoestima sempre inspira respecte i que el respecte fa possible la diversitat. Ensenyem-los que, cada vegada que una autoestima col·lectiva desapareix, no desapareix només una identitat, també la diversitat es fa més petita.
L’Onze de Setembre és una diada commemorativa, no pas festiva. El poble que festeja la seva esfondrada, ofèn la memòria dels qui van donar la vida per ell.
Victor Alexandre

04 de setembre 2007

I ara que dirà, senyora Conesa ?

M'agradaria fer unes puntualitzacions al article amb el títol "Mira- sol - Retard en el soterrament de línees telefòniques" publicat el proppassat divendres 13 de juliol en el Tot de Sant Cugat.

A més de ser veïna de Sant Cugat de tota la vida, soc treballadora de Telefónica,, conec molt de prop els problemes de la nostra ciutat i no em puc estar de contestar les falses acusacions que l'Ajuntament fa a Telefónica en l’esmenta’t article:

- No sé quan van pagar els veins però es mentida que les canalitzacions fa anys que estiguin fetes; l'Ajuntament les va entregar a Telefónica el darrer trimestre del passat 2006.
- Quan Telefónica va rebre les infraestructures es va comprometre amb l'Ajuntament a tenir la xarxa soterrada a finals del primer trimestre del 2007, si tot estava en condicions.
- A mesura que s'han anat fent les obres, s'han trobat canalitzacions obstruïdes, fins a quinze punts, per les que era impossible passar els cables, i que s'han hagut d'obrir de nou i reparar.

No entenc com la Sra. Conesa te el valor de demanar als veins que facin costat a l'Ajuntament per pressionar a la companyia, quan ella sap, o hauria de saber, que l’únic responsable de l'endarreriment de l'obra es l'Ajuntament, ningú mes. Queda molt be però, culpar un altre i, si es la Telefónica, millor que millor.

Roser Segura Vila
Carta publicada al butlletí electrónic UN ALTRE SANT CUGAT

I ara que dirá, senyora Conesa ? Recorda les seves manifestacions a Radio Sant Cugat:

Fem una mica d'historia:

http://jaumemassanes.blogspot.com/2007/07/en-les-obres-durbanitzaci-dels-sectors.html

Jaume Massanés i Papell

01 de setembre 2007

Al Ripollés ho tenen clar

Aquestes vacances hi fet un recorregut per diferents pobles del Ripollès. He pogut gaudir dels seus paisatges, la seva tranquil·litat i també he de confessar-ho, de la seva gastronomia.

Sempre m’ha agrada parlar amb la gent dels llocs que visito i recorre els seus indrets per conèixer els seus costums i formes de pensar, i just aquí en vaig fitxar amb un detall que en va produir una gran satisfacció i perquè no dir-ho orgull com independentista català.










Als ajuntaments de Ribes de Freser i Queralbs no tenen la bandera espanyola al seu balco.
En un primer moment, potser recordant la costum de Sant Cugat, vaig pensar que el motiu podria ser que estiguessin de festa major, en vaig equivocar, mai la posen.

Vaig preguntar el motiu i la coincidència a las dos viles va a ser aclaparadora: Perquè volem aquest drap si no representa res per nosaltres ? Si ens obliguen a posar-la l'endemà la traurem ¡¡
Mes clar i contundent impossible.
Quina diferencia amb Sant Cugat del Vallès. Aquí un govern de la ciutat que es diu nacionalista li tremola tot nomes persar-ho. Recordeu que a la Festa Major las van treure totes.
Ara el dia 11 de setembre fara la "opereta" per quedar be i després tots seriosos aniran a cantar els segadors.

En l’acte de comiat d’en Xirinacs al Fossar de les Moreres vaig entendre encara mes clar el seu missatge, molt parlar de catalanisme i independentisme però en el fons som uns covards.
Jaume Massanés i Papell