Haurem regalat 25 diputats del PSC ?

Antoni Castells ho té clar: Catalunya necessita un nou model de finançament de forma imminent

Les dades parlen per si soles. Catalunya perd diners que es queda l'Estat espanyol per tal de no presentar els balanços amb números vermells. Així de clar i contundent s'ha mostrat el Conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Antoni Castells ha exposat com a argument, un més dels que dia a dia podem copsar, que el model actual fa que l'economia catalana depengui massa dels cicles econòmics, a diferència de l'espanyola que el que fa és fonamentar-se en impostos poc variables i en basar el superàvit en el trasllat del dèficit a les comunitats autònomes.

A partir d'aquests arguments, alguns més a la llista de greuges que patim els catalans, Castells s'ha mostrat descontent per la velocitat lenta i poc productiva amb la qual el govern espanyol està duent a terme el desenvolupament del nou Estatut de Catalunya. De fet, el Conseller del PSC ha insistit que "la situació actual ens perjudica i s'ha de canviar" i ha recordat que l'Estatut és molt més que un conjunt de demandes ja que es tracta d'una llei amb tots els ets i uts que el govern espanyol ha de complir amb la seva part
Aquesta nova crida de Castells s'ha fet pública després que el descens del negoci immobiliari dels últims mesos hagi afectat de forma evident l'economia catalana ja que, en part, aquells aspectes d'inversions més inalterables, com poden ser els impostos que paguen els ciutadans, sempre passen per les mans del ministeri espanyol que ho aprofita per tal de quadrar els seus balanços, hipotecant moltes vegades l'economia de territoris com ara Catalunya.

Tribuna Catalana

La força del sobiranisme civil i la debilitat del sobiranisme polític

El 9 de març, dos camps diferents del moviment sobiranista van exhibir quines son les seves forces actuals. Per un cantó, el sobiranisme civil es va mobilitzar sota la crida de Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret de Decidir per tal de recollir massivament signatures en defensa del dret de decidir. La mobilització, tot i la censura de la Junta Electoral, se saldà amb un èxit. Un altre èxit que el sobiranisme civil pot sumar als de les manifestacions del 18 de febrer de 2006 o de l'1 de desembre de 2007. Per contra, els partits que d'alguna manera son sobiranistes o contenen una part important de militància sobiranista es van estancar o van patir un retrocés important. Els triomfadors de la nit del 9 de març a Catalunya foren precisament els dos partits més clarament unionistes del Principat: el PSC i el PP (malgrat els seus minsos resultats, el fet és que foren millors que els de 2004).

Això es correspon, així mateix, amb un moment històric en que la desafecció per Espanya és més patent que mai en un sector creixent de la població catalana. Una desafecció que lentament està començant a fer virar la opinió pública cap a opinions com més va més sobiranistes. Totes les enquestes d'opinió indiquen que la majoria dels catalans estan a favor de coses tals com el concert econòmic o el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'aeroport del Prat, i també una majoria de catalans estan a favor de que Catalunya tingui un Estat propi, sigui independent o federat. El sobiranisme civil va a l'alça precisament perquè és l'expressió, al si de la societat civil, d'un auge del sobiranisme sociològic.

Resulta, doncs, una paradoxa que el sobiranisme polític estigui en hores baixes. I convindria no oblidar que, finalment, la independència és inassolible sense un sobiranisme polític potent, capaç d'imposar el seu criteri al si de les institucions públiques. Les raons poden ser moltes, i en podríem parlar, però està clar que els dirigents polítics sobiranistes estan fent alguna cosa malament. També d'això podríem discutir, però hi ha una idea que no deixa de rondar-me pel cap: que als polítics, concretament als polítics sobiranistes, els hi fa por fer política. No, no se m'ha acudit a mi: ho va dir en Joel Joan, president de Sobirania i Progrés, si fa no fa un mes abans de les eleccions.

Lluís Pérez, estudiant de Sociologia
Sobirania i Progrés

Oda als anglesos

Article publicat al diari Avui, divendres 29 de febrer de 2008

Una gran diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. Entre altres raons, això és així perquè els anglesos mai van renunciar a la seva nacionalitat per esdevenir britànics. És a dir, no van fer com els castellans, que van esquarterar la seva nació, Castella, per esdevenir regions espanyoles. I en aquest sentit, conservar la seva identitat, als anglesos, els ha permès mantenir una relació saludable amb els seus veïns d'Estat. Per aquest motiu, la proposta independentista escocesa no aixeca reaccions viscerals entre els anglesos. I és que una Escòcia independent podria fragmentar el Regne Unit, però no pas la seva nació, Anglaterra. A la Península la reacció és molt diferent.

Observem altres exemples. El primer ministre britànic, el senyor Gordon Brown, és escocès. Els anglesos ho accepten amb naturalitat. El prestigiós diari anglès Financial Times no posa pegues a reconèixer la viabilitat econòmica d'una Escòcia independent. La segona revista política d'Anglaterra, Spectator, nomena Parlamentari de l'Any 2007 l'independentista i primer ministre escocès Alex Salmond. Fins i tot el canal de televisió Channel 4 acaba de designar el líder escocès com "el tercer polític més influent de la dècada al Regne Unit", i el situa davant de Tony Blair!

Finalment, ha estat un ministre anglès qui ha intentat convèncer la UE de reconèixer l'Estat kosovar. No ha pogut ser i l'oposició espanyola ha estat decisiva. Ara fa 70 anys l'anglès George Orwell va publicar Homenatge a Catalunya. Potser ara ens toca tornar els honors als anglesos.

Xavier Solano, politòleg i assessor de l'Scottish National Party

Només necessitem la meitat més un dels vots per a la independència

Alfons López Tena és l’autor d’un best-seller, Catalunya sota Espanya, i fa contínues xerrades on un públic abundant sol quedar bocabadat. Fins ara el costum era: a) queixar-se de la nostra situació; b) apel·lar al sentit nacional de la gent sense saber com fer-ho; c) fer propostes de partit, per tal que, des d’uns pocs escons, s’esgarrapin cosetes; d) fer pedagogia a Espanya perquè ens comprenguin; e) centrar-se en la llengua i en la cultura com a únic recer; f) fer discursos abrandats per la independència sense assenyalar com arribar-hi.

López Tena, no; ell assenyala la sortida, amb la llei a la mà. Sobre ell recauen dos avantatges que poca gent té: que coneix les lleis molt bé, com a professional que n’és, i que viu dins del poder estatal, com a membre del Consell General del Poder Judicial. I sap que van a escanyar Catalunya econòmicament (port, aeroport i trens a Europa). Quan l’escoltes t’adones que clamar per la justícia, exhibir les nostres nafres o desmentir les mentides oficials no serveix de res. Sí que serveix buscar la fórmula per poder fer un referèndum legal –ell l’ha trobada–. I, si aquest es guanyés a favor de la independència, rebríem una tèbia oposició europea, una histèrica oposició espanyola i el suport d’Estats Units (que volen Europa com més esmicolada millor).

Si preguntes a López Tena com podem convèncer tanta gent, havent-hi tants espanyolistes, per guanyar aquest referèndum, et diu, amb un somriure, que fa tres segles que tenim mentalitat provinciana, que no es tracta de convèncer tothom, sinó la meitat més un. López Tena, amb Hèctor Bofill, dirigeix el Cercle d’Estudis Sobiranistes. No és cap casualitat que no sigui un partit polític.

AVUI (Isabel Clara Simó )

La Catalunya optimista ?

L'ESTATUT NO ÉS "PRIORITARI"
El PSOE culpa al PSC de l'avenç del PP a Espanya

El PSOE ha retret al Govern de la Generalitat l'augment de vots del PP a Espanya, especialment a les comunitats de Madrid i València, i ha posat traves al nou sistema de finaçament per a Catalunya i al desplegament de l'Estatut, que no considera "prioritarios", segons informa La Vanguardia. En una crònica signada per la periodista Cristina Senn, s'explica que des de la direcció socialista del carrer Ferraz de Madrid, "se apunta que el contexto político benefició el mensaje del socialismo catalán pero a costa de pagar un peaje duro en otras autonomías (sobre todo, Madrid y Valencia) donde la situación fue exactamente la contraria: los populares lograron que los ciudadanos recelasen del proyecto socialista".

"Las intervenciones de los barones en el comité federal, tal como informó ayer La Vanguardia, advirtiendo que no tolerarán una negociación bilateral entre el Gobierno y Catalunya sobre la financiación resumen los ánimos del PSOE y su estrategia para decir "¡alto, aquí estamos!". Un aviso difícil de conjugar con los intereses catalanes porque para el Govern es imprescindible que la negociación de la financiación se resuelva bien y sin demoras. Los catalanes salieron apesadumbrados de la reunión del sábado al ver como se prescindía de su aportación y casi nadie cree que se pueda cumplir con el mandato del Estatut, que establece que el 9 de agosto de este año tendría que estar cerrado el nuevo modelo bilateral de financiación", explica Senn.

En aquest sentit la periodista constata que "se reconoce el buen hacer de José Zaragoza y su buena campaña y la distancia a la que han dejado el PP. Pero también se señala que este éxito es en buena parte fruto de una legislatura difícil, en la que Zapatero "puso el cuello" con el Estatut por Catalunya y es en esta autonomía donde el PP más méritos hizo para despertar los recelos de los ciudadanos. Es decir,. Es una forma elegante de decir dos cosas. La primera, que sienta mal a algunas familias socialistas que desde la calle Nicaragua se exhiban los 25 escaños como si no hubiese vasos comunicantes con el contexto general. Y segundo, que ya es hora de pasar a hablar de otras cosas. Mientras tanto, se observan los movimientos de ERC para evaluar qué puede suceder a corto plazo".

És per aquest motiu que La Vanguardia expressa que "pintan bastos para los que creen que Catalunya, sus reivindicaciones sobre una mejor financiación y un desarrollo rápido del Estatut van a estar en las páginas centrales de la agenda de José Luis Rodríguez Zapatero. El presidente se ha trazado un nuevo rumbo y no quiere que este periodo que se abre empiece lastrado por las demandas del PSC estimuladas por la difícil situación del tripartito. Por ello, en sus dos principales intervenciones tras el 9-M ha guardado silencio sobre el éxito electoral del socialismo catalán y sus peticiones de futuro. El presidente y el PSOE reconocen la magnitud del resultado, pero avisan a sus compañeros de la calle Nicaragua que el tripartito y el exceso de debate catalán ha dado votos al PP en el resto de España. Mientras, se piensa en acuerdos con CiU a medio plazo".

Finalment, la periodista assegura que "las cosas - el desarrollo estatutario- se harán, pero se harán a su ritmo, y la legislatura de Zapatero intentará pivotar sobre ejes muy diferentes: la economía, el empleo, una reflexión profunda sobre cómo llega el mensaje socialista a las clases medias de las ciudades, un debate delicado sobre la inmigración... Y es que el primer análisis que se ha hecho en el entorno del presidente sobre los resultados electorales y sobre el éxito del PSC es muy distinto al de los correligionarios catalanes". "En el nuevo relato del Gobierno también está CiU. Dirigentes del PSOE hubiesen querido establecer de entrada un pacto estable. Pero CiU espera a saber qué pasa en Catalunya, y socialistas y nacionalistas han quedado en jugar a medio plazo. Difícil papel para Daniel Fernández (PSC), próximo secretario adjunto del grupo socialista en el Congreso", conclou.

e-noticies

La recollida de signatures continua.....

La recollida de signatures continuaLa campanya Decideixo Decidir segueix a bon ritme.
La Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés comuniquen que la jornada de recollida de signatures, del passat dia 9 de març, va ser un èxit de participació, malgrat la prohibició de les juntes electorals de Barcelona i Tarragona.
La recollida de signatures forma part de les actuacions que la PDD i SiP estan fent en el marc de la campanya Decideixo decidir!, que es va iniciar el dia de Sant Jordi de l’any passat. Aquesta campanya té per objectiu aconseguir que la Generalitat tingui la potestat de convocar referèndums, tal i com constava en l’Estatut, aprovat el 30 de setembre.
El dia 9 de març, simplement, es tractava d’aprofitar la diada electoral per continuar recollint signatures, per tant no s’entén que les juntes electorals hagin prohibit un acte, que es considera legal la resta de l’any, només pel fet que hi hagi eleccions. És més, ni la PDD ni SiP han demanat el vot per a cap formació política i, durant tota la jornada, es van complir els requisits que marca la legalitat vigent com ara, situar-se a una distància determinada dels col·legis electorals i no portar cap distintius de partits polítics.
La PDD i SiP consideren que aquesta prohibició està en la línia de les que la justícia espanyola està fent, des de fa temps, per entorpir tot el procés democràtic, encetat a Catalunya, a favor del Dret de Decidir.
Malgrat tot, hem comptabilitzat provisionalment 10.314 signatures (hi ha moltes taules que no ens han facilitat encara les seves xifres), especialment a les demarcacions de Lleida, Girona i Barcelona ja que a Tarragona les forces de l’ordre van actuar amb especial contundència, sobretot a les Terres de l’Ebre, on gairebé no es va poder posar cap taula.
Comuniquem, també, que aquesta proper cap de setmana continuarem recollint signatures, en especial, a les demarcacions on no es van poder recollir el dia 9.
També volem informar que durant la diada de Sant Jordi continuarem treballant pel nostre objectiu, properament ja comunicarem les actuacions previstes a favor del Dret de Decidir.
Encoratgem al poble de Catalunya perquè continuï donant-nos suport en les nostres actuacions com fins ara i comptem també amb l’esforç i la col·laboració dels voluntaris i voluntàries.
Us esperem a tots i a totes,

Comissió 9 de març - Plataforma pel Dret de Decidir

ERC no malbarateu el somni o prendrem mal tots

Amb el títol de 'No malbaratem el somni' el col·lectiu Joan Crexell ha publicat l'any 2007 diversos articles. Avui, "emprenyats", repetirem alguns arguments, donarem noves opinions i estratègies, i demanarem que es respectin els centenars de milers de sobiranistes o independentistes que volem que una força referent lluiti seriosament i democràticament per la nostra independència nacional, per tenir un lloc a l'Europa unida
ERC, evidentment, no té l'exclusiva de l'independentisme o el sobiranisme, però ha d'ésser la punta de llança desacomplexada, i ho estava aconseguint, quan, com a partit que defensa la independència, havia tingut tant de poder aconseguit a les nostres últimes eleccions nacionals. Siguem sincers, mai no ho havien somiat. És cert que s'han comès errors, explicats detalladament als nostres articles 'No malbarateu el somni' del 2007. És cert també que de la implicació en els mal anomenats governs tripartis ERC no n'ha tret el profit partidista, i els fruits els ha recollit el PSC. Però la participació d'ERC en el govern de la Generalitat ha estat bo per la cohesió nacional de Catalunya, per aconseguir el gran "objectiu nacional", "un sol poble", i tots sabeu perquè.
Però després del 9M a ERC es produeix un terrabastall que res té a veure amb els resultats electorals, o molt poc, no ens enganyem. Té a veure amb els ciclics enfrontaments personals entre dirigents, tot i que segur que també hi ha estils, maneres de fer, i estratègies diferents. Però tothom, militants o no, ho viu com un enfrontament Carod-Puigcercós, i això fa molt mal a la funció fonamental d'ERC, a l'actualitat a ser, repetim-ho una vegada més, la punta de llança de l'independentisme. I per què ho és ERC? Ens explicarem: doncs perquè a CiU segur que hi ha sobiranistes i independentistes, però no els seus màxims dirigents, que fins i tot s'hi manifesten en contra, que continuen la política de Jordi Pujol, intentant escapçar i marginalitzar l'independentisme. També n'hi ha al PSC i a IC, són sectors reduïts, cada dia més sobiranistes, però avui per avui no exerceixen com a tals, i s'amaguen sota la intel·lèquia d'ésser federals.
Qui queda doncs defensant la independència? ERC, sectors emergents de la societat civil, moviments universitaris, juvenils i professionals, i el cada vegada més consolidat moviment popular de les CUP.
Però amb cara i ulls i com a opció de govern sols hi ha ERC, i aquest és el referent per amplis sectors que hi simpatitzen i que avui estan emprenyats, recorden l'època Barrera, Hortolà, Colom, etc., i no volen tornar al túnel del temps.
Així doncs, cal exigir a ERC i en particular a Carod-Puigcercós-Carretero i Uriel que s'entenguin d'una vegada, i manifestar que potser arrossegaran a batalles internes centeneras de militants d'ERC i JERC, però no la immensa majoria dels nous militants i els centenars de milers de simpatitzants i votants que els censuraran amb duresa si no són capaços de posar els interessos de la força referent de l'independentisme de govern per davant dels interessos de partit.
ERC no és només un partit institucional de polítics professionals i buròcrates, és encara, fins a la plena sobirania nacional, l'eina del sobiranisme per aconseguir la independència. No és la finca particular d'uns dirigents, d'un aparell o una camarilla, que es creuen propietaris irresponsablement d'una opció política que és de tots.
Diguem prou, doncs, a les reunions de base dels militants d'ERC a la societat civil sobiranista, a tota mena de lluites fratricides. El que volem és una eina i una estratègia per fer la construcció nacional.
A ERC hi cap Carod-Puigcercós-Carretero-Uriel-Benach i Barrera, i no ells sols, sinó desenes i desenes de nous dirigents avui fora dels aparells del partit, a la societat civil, al món sindical, professional i intel·lectual. ERC s'ha d'obrir i no pot ser que un, dos, o tres dirigents s'intentin autoexcloure.
Impedim que ens malbaratin el somni, perquè prendrem mal tots.

Tribuna Catalana

Decàleg de la Plataforma per la LLengua als polítics per normalitzar el català

En el context de les eleccions d’enguany al Congrés dels Diputats i al Senat, la Plataforma per la Llengua demana a les diverses forces polítiques que aquesta legislatura sigui definitòria per tal d’acabar amb la situació excepcional de marginalitat que pateix la comunitat lingüística catalana, tant a nivell legal com d’ús, en l’acció del Govern de l’Estat. Per tot això, planteja 10 punts de mínims amb l’objectiu d’equiparar la comunitat lingüística catalana a la resta de comunitats lingüístiques europees comparables i definir un marc nou de l’Estat on no hi hagi tractaments de primera o de segona en funció de la llengua pròpia de l’Estat que empren els ciutadans:

1. Ple reconeixement de l’oficialitat del català per a tot l’Estat espanyol en els mateixos termes que la Constitució tracta el castellà.
En aquest moments no hi ha cap país dins la Unió Europea, ni tampoc en el context dels països desenvolupats de tradició democràtica, que tingui una llengua com el català, sense que aquesta sigui oficial de l’Estat per la Constitució. Cal redreçar i normalitzar la situació i que la carta magna espanyola s’adeqüi a la resta de democràcies occidentals. Un bon model són les societats amb diverses llengües pròpies amb milions de parlants, com són els casos de Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, on totes les llengües amb tants parlants com el català o que representen un percentatge similar de parlants respecte el total de l’Estat són llengües oficials d’aquest Estat, l’administració general del qual, a més, és plurilingüe en relació a aquestes llengües. Així mateix, l’oficialitat plena del català com a llengua de l’Estat permetria també el reconeixement com a llengua oficial d’Europa.

2. Ús normal del català al Congrès i al Senat.
El català, com les altres llengües pròpies de l’Estat, ha de poder-se fer servir en els mateixos termes que el castellà a les Corts espanyoles. Així mateix, quan un ciutadà o ciutadana o una institució s’adreça a les Corts espanyoles ha de poder ésser atès en la mateixa llengua que ell ha emprat.

3. Modificació de les més de 150 normatives de l’Estat que imposen únicament el castellà tant en el domini lingüístic català com arreu de l’Estat.
D’acord amb la normalització i l’assoliment de la realitat plurilingüe de l’Estat caldria modificar totes les normatives que fan un tractament discriminatori de les llengües i que obliguen, amb sancions incloses, només a utilitzar el castellà. Segons el cas, caldria o bé eliminar aquesta imposició o bé aplicar-la també en el cas del català. En destaquem com a exemple el Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, i en l’article 18 obliga únicament el castellà en l’etiquetatge de productes.

4. Ús del català en els documents personals públics que emet l’Estat, en les monedes i en els segells.
Cal que el català sigui plenament present i en igualtat de condicions en documents com el passaport, el document d’identitat, el permís de conduir, el llibre de família, la targeta de residència o el permís de treball. En aquests moments aquests tipus de documents personals o bé només són en castellà o bé són bilingües per a les comunitats autònomes on hi ha més d’una llengua oficial. Un ciutadà català no pot tenir el DNI només en català, mentre sí que ho pot fer un ciutadà madrileny amb el castellà. Un ciutadà català ni tan sols pot expedir el document en bilingüe fora de Catalunya.
Pel que fa al passaport, ni tan sols hi apareix el català i sí, tanmateix, les 23 llengües oficials de la Unió europea amb llengües tan poc parlades com el maltès o el gaèlic irlandès (el català té més de 20 vegades més parlants que el maltès). Actualment un ciutadà londinenc té el passaport també en gal·lès i gaèlic escocès, mentre un madrileny no el té, no ja en aranès (occità), sinó ni tan sols en català. El plurilingüisme de l’Estat també hauria d’estar present en aspectes com els segells de correus o les monedes.

5. Assoliment del caràcter plurilingüe de l’Estat en l’ús institucional.
Caldria que l’Estat assumís el plurilingüisme en tot l’ús institucional que en fa, sense primar una llengua damunt d’una altra. Per bé que quan actuï en un territori ha de primar la llengua o llengües pròpies d’aquell lloc, en totes les actuacions adreçades a tots els ciutadans o d’interès general cal que faci ús de les diverses llengües sense diferències. Aquest ús plurilingüe cal que es faci present en els noms dels ministeris, de les empreses públiques, dels organismes oficials, organismes autònoms, en l’ús lingüístic dels webs, la retolació i informació escrita, en els discursos institucionals dels caps de Govern, en el tractament i ple coneixement de les diverses llengües per part de la casa reial, en la documentació oficial, en la publicitat, etc.

6. Exigència i equiparació del català al castellà en les places públiques i el funcionariat de l’Estat. De la mateixa manera que actualment el castellà és un requisit per assolir les places públiques en el domini lingüístic català, incloses les de l’àmbit judicial, cal que aquest requisit i exigència s’equipari com a mínim per al català en aquests territoris.

7. Relació de la ciutadania amb l’Estat.
Cal que les institucions i els ciutadans i les ciutadanes puguin relacionar-se oralment i per escrit en català amb l’Administració de l’Estat sense necessitat de traducció i que aquest els correspongui en la mateixa llengua. Hi hauria d’haver, doncs, plena disponibilitat lingüística pel que fa les institucions i organismes generals de l’Estat, amb l’obligació que l’Estat no només atengui en català si així s’hi adreça el ciutadà o ciutadana, sinó també que els respongui en aquesta mateixa llengua.

8. Concessió de llicències als mitjans de comunicació.
Les llicències per als mitjans de comunicació que afecten a tot el territori espanyol han d’estar condicionades a una quota d’ús de les diverses llengües segons els dominis lingüístics. Això afectaria de manera especial, per exemple, els canals de televisió privats. La televisió pública encara hauria d’ésser més curosa en atendre la diversitat lingüística de manera equitativa o bé segons el domini lingüístic o segons els parlants on és pròpia cada llengua.

9. Reconeixement de la unitat de la llengua.
L’Estat ha d’assumir de manera institucional i en la pràctica de totes les accions la unitat de la llengua catalana, altrament també coneguda com a valenciana en alguns territoris del domini lingüístic.

10. Reconeixement de l’occità.
L’occità, en la seva variant aranesa, i el català són les úniques llengües pròpies i oficials del territori català sota administració de la Generalitat de Catalunya. El Govern espanyol ha d’assumir també aquesta realitat i aplicar escrupolosament la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries per a l’occità. Ha de promoure’n l’ús i la presència de manera prioritària en totes les actuacions de l’Estat a la vall d’Aran, per sobre dels usos que en aquell territori en faci d’altres llengües (com el castellà o el català).

Informa: PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Vosaltres us feu dir catalans?

M'heu fet emprenyar els milions de catalans, que patiu la síndrome d'Estocolm i que enlloc de mossegar a qui us posa el peu al coll , li llepeu la sola de la sabata . I .... com li heu llepat ? Doncs, no anant a votar, votant en blanc i, sobre tot, votant per uns partits d'obediència a les espanyes.

Dieu que en aquests tipus d'eleccions no ens hi va res . Doncs SÍ que ens hi va : la CARTERA, ja que de butxaca tots en teniu, i us l'heu deixat robar sense fer res per evitar-ho, ans al contrari, la hi heu regalat. Perdoneu l'exemple però és com aquell que l'estan sodomitzant i encara demana perdó per donar-li l'esquena a l'agressor. No hi ha pitjor submissió que afavorir els interessos de qui t'humilia constantment.

El 12 de setembre de 1714 els catalans van anar a treballar com si no hagués passat res, àdhuc el llorejat Conseller en Cap (i fem oblit de qui no solament va perdre la pell sinó el propi cap, el general Moragues). Aquest 10 de març els que us dieu catalans (crec que pel gentilici de Catalunya) restareu ufanosos perquè penseu que heu barrat el pas a la dreta espanyola, però heu construït una autopista lliure de peatge als que al cap i a la fi son els mateixos amb diferents formes d'actuar. Sou els descendents d'aquells que el 1714 pensaven que no havia passat res.

CATALÀ no és el que treballa i viu aquí, ni el de soca-rel, ni l'immigrant d'altres indrets, ni el que porta cognoms catalans o espanyols. Només és CATALÀ qui creu profundament que Catalunya és una NACIÓ com A és A .

NARCÍS CLAVELL Expresident d'ERC i exvocal de l'EMD de Valldoreix

Èxit o fracàs ?

La plataforma de CDC Desfederem-nos, que aposta pel trencament de la federació de CiU, ha fet una valoració del resultat de la federació en el 9-M, amb onze diputats, tot dient que CiU 'consolida el mal resultat del 2004' i creu que això 'ratifica el qüestionament que la plataforma havia fet del candidat', Josep Antoni Duran i Lleida. La plataforma ha lamentat que 'el vot nacionalista català passa a ser una espècie en extinció en el panorama polític català'.

Aquesta plataforma, Desfederem-nos, que té com a portaveu el conseller nacional de CDC i president local del partit a Salt (Gironès), exposa la seva opinió sobre els resultats de la federació a través de la seva web. La plataforma veu els socialistes com els 'grans guanyadors' a Catalunya, amb 'més de 85.000 vots més que el 2004'.

Per contra, sosté que CiU 'segueix administrant una llarga derrota, des dels darrers 8 anys, i fa un resultat discret en nombre de vots'. A més, considera que es recupera un diputat 'per la carambola basada en la baixa participació i la distribució del vot entre els partits'. La plataforma remarca que la federació 'perd més de 60.000 vots' respecte el 2004, fet que representa 'quasi un 20% dels 330.000 vots menys que hi ha en el global de Catalunya'.

Directe.cat

Llibertat, quina llibertat ?

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR I DE SOBIRANIA I PROGRÉS
BALANÇ DE LA JORNADA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES DEL 9 de MARÇ

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pelDRET de DECIDIR malgrat els impediments i incidents provocats pels acords de les Juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona.

A les comarques de Girona on la Junta Electoral Provincial havia acordat permetre l’activitat, larecollida s’ha desenvolupat sense incidents. Només a Palamós, s’ha hagut de tancar una taula per la prohibició de l’Ajuntament.

A les comarques de Lleida la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat.

A Barcelona ciutat s’han tancat algunes taules (Sarrià, Av Gaudí,...) però les restants han funcionat amb normalitat. A Barcelona comarques hi ha hagut molts problemes i s’han hagut de tancar la majoria de taules (Sant Cugat, (http://www.cugat.cat/noticies/videos/mossosplataforma.flv)Manresa, Granollers, Vilafranca, Mollet, Santa Coloma de Gramenet, etc...). A Vilanova del Vallès, després de tancar una taula, els voluntaris han continuat recollint signatures en un taller privat, i la policia local ha aixecat acta i ha incautat el material en aquesta propietat privada.

A Tarragona i comarques també s’han hagut de tancar la majoria de taules (Tarragona, Reus, Torredembarra, El Vendrell, etc.). A les Terres de l’Ebre, la Guàrdia Civil ha actuat ambespecial contundència. Han requisat tot el material de les taules, incloses butlletes que ja estavensignades, amb la qual cosa es vulnera el dret a la protecció de dades i han aixecat actesd’identificació i incautació. A Benissanet han requisat el DNI a l’alcalde del municipi, a tots els voluntaris i a les persones que es trobaven signant en aquell moment.

A les taules, on la recollida s’ha desenvolupat amb normalitat, s’han aconseguit les 200 signatures que contenia el KIT9M, l’objectiu que ens havíem fixat per a la jornada del 9 de març.

Lamentem que l’actuació arbitrària de les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, que han fet una interpretació forçada i partidista de la llei electoral, hagi impedit aconseguir plenament el nostre objectiu.

Les dues plataformes reiterem que continuarem treballant pel DRET de DECIDIR, recollint signatures perquè la Generalitat pugui tenir la competència plena per convocar referèndums.

Donem les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que han participat en la recollida de signatures. Sense la seva participació i el seu suport aquesta acció no hauria estat possible.

COMISSIÓ 9M
Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés.
Barcelona, 9 de març de 2008, 19:30.

La Junta Electoral de Barcelona prohibeix la recollida de signatures pel Dret de Decidir, però la PDD les recollirà igualment

La Junta Electoral de la demarcació de Barcelona ha prohibit la recollida de signatures pel Dret de Decidir que impulsa la campanya Decideixo Decidir. Aquest organisme espanyol, que ha fet el seu comunicat en castellà arribant fins i tot a traduir el nom de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i de Sobirania i Progrés, interpreta que indirectament la campanya podria influir en el vot favorable a les formacions que defensen el dret d'autodeterminació.

La PDD afirma que la Junta Electoral Provincial de Barcelona té una visió arcaica de la democràcia, ja que sol pretendre aturar iniciatives ciutadanes (aturem la guerra, abolició del deute extern...) que no tenen res a veure amb campanyes electorals i l'exercici del vot. Així mateix ha denunciat les "contradiccions" entre les Juntes de Girona i Barcelona, així com la interpretació de la Junta Electoral de Zona, fet que segons la PDD "demostra que no és una acció contrària a la legalitat vigent sinó una interpretació partidista en contra dels drets dels catalans/es". Només la Junta de Barcelona ha prohibit la recollida. Igualment la PDD afirma que "a un dia vista" dels comicis no està "en disposició de poder aturar aquesta acció" que interpreta "dins la legalitat vigent" tot i la "interpretació forçada" de la Junta de Barcelona.

La PDD ha dit que hi ha confirmades més de 400 taules i 3.000 voluntaris en 142 municipis del Principat, i els ha animat a tots ells igualment a muntar la taula ja que és "perfectament legal".

Reproduim a continuació el comunicat que han llegit avui a les 8 del vespre responsables de la PDD.

Primer de tot, la PDD i SiP, lamentem la mort de l´ex-regidor socialista a Arrasate, així com qualsevol tipus d´acció violenta.I en el marc del treball de les dues Plataformes, en relació a la Pau i al reconeixement dels Drets Humans, considerem que qualsevol conflicte polític s´ha de resoldre mitjançant el diàleg.
La PDD i SiP han volgut treure al carrer aquest 9 de març el dret de decidir, el dret que la Generalitat tingui la competència plena en la convocatòria de referèndums, sigui per decidir quines infrastructures volem (Aeroport, Rodalies, Abocadors, MAT, AVE?), quin tipus de serveis socials volem (educació, sanitat, immigració,?). En definitiva quin tipus de país i de societat volem.
Hem proposat a la ciutadania la recollida de signatures per donar suport a aquesta iniciativa des de la més escrupolosa legalitat, i en especial en matèria electoral, indicant que en cap cas es volia fer campanya electoral. Les dues Plataformes hem recomanat que les taules no es posin ni a les proximitats ni als voltants dels Col·legis Electorals, respectant d´aquesta manera el que disposa la Llei Orgànica Reguladora de les Eleccions Generals.
Malgrat això, un cop més, la Junta Electoral, a través de la Provincial de Barcelona, interpreta subjectivament les nostres intencions amb aquesta proposta de recollida de signatures pel dret de decidir. Aquesta interpretació va en contra dels drets democràtics de la ciutadania.
Una vegada més la justícia espanyola va en contra dels drets dels catalans i catalanes. La seva interpretació parcial i partidista ens nega el dret fonamental d´expressió
La PDD i SiP no estan proposant cometre cap delicte electoral, simplement estan proposant fer sortir al carrer el dret de decidir com en tantes d´altres ocasions han fet.
A hores d´ara hi ha confirmades unes 400 taules i més de 3.000 voluntaris, repartits en 142 municipis d´arreu del territori, que sortiran al carrer el 9 de març. La PDD i SiP, a un dia vista, no estem en disposició de poder aturar aquesta acció que interpretem dins de la legalitat vigent, tot i la interpretació forçada de la Junta Electoral Provincial de Barcelona.
No compartim la visió de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, i condemnem que aquest organisme, des de l´arribada de la democràcia hagi pretès aturar les iniciatives ciutadanes (abolició deute extern, aturem la guerra....) que no tenien res a veure amb campanyes electoral i l´exercici del vot.
Per tant, demanem el suport de tota la ciutadania perquè aquest 9 de març, i en les properes dates surti al carrer pel dret de decidir.
A més, denunciem les contradiccions entre les diferents interpretacions que fan les diferents Juntes Electorals Provincials de Girona i Barcelona, així com les de Zona. La qual cosa ens demostra que no és una acció contrària a la legalitat vigent sinó una interpretació partidista en contra dels drets dels catalans/es.

A més, volem fer constar el nostre rebuig davant del fet que la resolució de la Junta Electoral Provincial de Barcelona està redactada exclusivament en espanyol, arribant a l´extrem de traduir el nom propi de les Plataformes convocant, i menystenint la llengua pròpia del país.

Plataformes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés

Recollida de signatures pel Dret de Decidir - 9 de Març

El Nucli Local de la Plataforma pel Dret de Decidir convida al poble de Sant Cugat a participar en la recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març per instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans perquè reclamin la competència de fer referèndums, es dir, consultes populars vinculants, com ja contemplava l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005.

La decisió dels ciutadans i ciutadanes del nostre país de sortir al carrer dient que volem decidir el nostre futur amb llibertat s’emmarca en l’exercici de la radicalitat democràtica exigible a qualsevol govern que s’autodefineixi com a demòcrata. La democràcia ha de permetre exercir el dret a convocar referèndums, inclòs el dret de convocar un referèndum d’autodeterminació per decidir sobre la nostra sobirania nacional.

Les mobilitzacions del 18-F de 2006 i 1-D de 2007 pel dret de decidir de la nostra nació i sobre les infraestructures han estat un primer pas d'expressió col·lectiva d'aquesta voluntat.

La recollida de signatures que es farà arreu del país anirà acompanyada de la venda de mocadors vermells amb l’anagrama “Dd!” que, a més de simbolitzar la unió del poble davant l’impediment actual que no ens deixa exercir els nostres drets, servirà per autofinançar la campanya.

Aquesta acció es planteja de manera autoorganitzada i lliure des de la societat civil, al marge de l’acció electoral i dels partits polítics; es tracta de refermar un cop més que SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR.

El Nucli de Sant Cugat de la Plataforma pel Dret de Decidir encoratja i demana a tothom que passi a signar per les taules que hi haurà instal·lades en diferents punts cèntrics de Sant Cugat i Valldoreix, per avançar en democràcia i poder participar en les decisions que ens concerneixen com a poble.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!

Nucli local de la PDD de Sant Cugat del Vallès

Per què calla la societat civil?

Amb el d'avui ja són vuit dies de campanya i ni un tímid pronunciament de la societat civil. Ningú mou fitxa i aquesta vegada ni tan sols les entitats més catalanistes n'han estat una excepció. El més estrany, però,és que després de mesos de reivindicar el tren d'alta velocitat, la millora de Rodalies o la nova terminal de l'aeroport, totes les organitzacions de l'entorn econòmic català han callat davant de les eleccions. La Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia o Foment del Treball han tornat al seu silenci habitual quan més li calia al país que parlessin.
Si en algun moment cal presentar propostes, denunciar el dèficit d'infraestructures o reivindicar la publicació de les balances fiscals és ara. Sobretot de cara a treure els colors als dos principals candidats espanyols, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. I és que la nostra societat civil no es pot quedar muda després de dues legislatures molt dures per Catalunya. Caldria que els líders empresarials llegissin el memorial de greuges que des de la majoria absoluta del PP pateix Catalunya. Perquè tot i que les xifres dels pressupostos per a 2008 ho han maquillat, en termes d'inversió de l'Estat a Catalunya els últims vuit anys han estat els pitjors des de la Transició. A manca de les dades oficials per fer les balances fiscals, cal destacar que en un context de més despesa que l'Estat, Catalunya ha rebut proporcionalment molt menys que en els anys posteriors als Jocs Olímpics de Barcelona. I tot plegat amanit amb una campanya anticatalana a Espanya abonada pel PP i no prou combatuda pel PSOE. Però res d'això sembla pertorbar als nostres empresaris si es torna a vendre cava a Espanya.
Un cop més, doncs, ens trobem amb una manca de patriotisme quan el moment de la veritat s'acosta. Cap opinió sobre què han fet els dos personatges que aspiren a la Moncloa per Catalunya i cap opinió sobre el què proposen. I tampoc cap suport als candidats catalanistes. I llavors es queixen de les campanyes electorals nord-americanes. Almenys allà els empresaris paguen i es mullen i tothom sap si el Lara o el Fainé són republicans o demòcrates. A qui, però, tothom s'estima més la llei del silenci.

Tribuna Catalana

A nation

Ara fa poc llegia a un dels blocs del ministeri d'Afers Exteriors britànic que per a l'ambaixadora britànica al Líban havia estat un plaer organitzar una recepció amb motiu del Dia Nacional d'Escòcia. L'ambaixadora va tenir la gentilesa d'oferir al seu centenar de convidats una vetllada tradicional escocesa, amb balls típics inclosos.

Sobta, oi?, que ambaixadors britànics celebrin la diada nacional escocesa com a pròpia? Doncs potser el govern britànic encara us sorprendrà més si recordem allò que l'any 2004 el ministre d'Afers Europeus, Denis MacShane, va dir a la Universitat d'Oxford que Escòcia i [no s'ho perdin] Catalunya són nacions dins d'Estats (discurs).

Impacta veure com allò que costa tant d'assumir per alguns és plenament acceptat, de manera natural, per d'altres. I és que el Regne Unit és un Estat que treu les seves pròpies conclusions. I no s'equivoquin, saben de què parlen. Catalunya no els és un país estrany. Això ho demostren els dossiers sobre Catalunya que el govern va fer públics el 2006, els estudis realitzats pels ministeris de Salut, Indústria i Interior que analitzaven iniciatives catalanes, o els gairebé 300 resultats de la cerca del mot Catalonia a la pàgina web del Parlament de Westminster.

L'Estat britànic ha estudiat Catalunya de dalt a baix. Des de l'autogovern fins a iniciatives sanitàries, des de l'economia fins a les mesures d'estalvi energètic del RACC. El Regne Unit és un Estat que ens mira sense prejudicis i no és pas l'únic. És per això que Catalunya ha de continuar mirant cap enfora, perquè és allí on es juga una part cabdal del nostre futur.

Xavier Solano, politòleg i assesor de l'Scottish National Party