ERC no malbarateu el somni o prendrem mal tots

Amb el títol de 'No malbaratem el somni' el col·lectiu Joan Crexell ha publicat l'any 2007 diversos articles. Avui, "emprenyats", repetirem alguns arguments, donarem noves opinions i estratègies, i demanarem que es respectin els centenars de milers de sobiranistes o independentistes que volem que una força referent lluiti seriosament i democràticament per la nostra independència nacional, per tenir un lloc a l'Europa unida
ERC, evidentment, no té l'exclusiva de l'independentisme o el sobiranisme, però ha d'ésser la punta de llança desacomplexada, i ho estava aconseguint, quan, com a partit que defensa la independència, havia tingut tant de poder aconseguit a les nostres últimes eleccions nacionals. Siguem sincers, mai no ho havien somiat. És cert que s'han comès errors, explicats detalladament als nostres articles 'No malbarateu el somni' del 2007. És cert també que de la implicació en els mal anomenats governs tripartis ERC no n'ha tret el profit partidista, i els fruits els ha recollit el PSC. Però la participació d'ERC en el govern de la Generalitat ha estat bo per la cohesió nacional de Catalunya, per aconseguir el gran "objectiu nacional", "un sol poble", i tots sabeu perquè.
Però després del 9M a ERC es produeix un terrabastall que res té a veure amb els resultats electorals, o molt poc, no ens enganyem. Té a veure amb els ciclics enfrontaments personals entre dirigents, tot i que segur que també hi ha estils, maneres de fer, i estratègies diferents. Però tothom, militants o no, ho viu com un enfrontament Carod-Puigcercós, i això fa molt mal a la funció fonamental d'ERC, a l'actualitat a ser, repetim-ho una vegada més, la punta de llança de l'independentisme. I per què ho és ERC? Ens explicarem: doncs perquè a CiU segur que hi ha sobiranistes i independentistes, però no els seus màxims dirigents, que fins i tot s'hi manifesten en contra, que continuen la política de Jordi Pujol, intentant escapçar i marginalitzar l'independentisme. També n'hi ha al PSC i a IC, són sectors reduïts, cada dia més sobiranistes, però avui per avui no exerceixen com a tals, i s'amaguen sota la intel·lèquia d'ésser federals.
Qui queda doncs defensant la independència? ERC, sectors emergents de la societat civil, moviments universitaris, juvenils i professionals, i el cada vegada més consolidat moviment popular de les CUP.
Però amb cara i ulls i com a opció de govern sols hi ha ERC, i aquest és el referent per amplis sectors que hi simpatitzen i que avui estan emprenyats, recorden l'època Barrera, Hortolà, Colom, etc., i no volen tornar al túnel del temps.
Així doncs, cal exigir a ERC i en particular a Carod-Puigcercós-Carretero i Uriel que s'entenguin d'una vegada, i manifestar que potser arrossegaran a batalles internes centeneras de militants d'ERC i JERC, però no la immensa majoria dels nous militants i els centenars de milers de simpatitzants i votants que els censuraran amb duresa si no són capaços de posar els interessos de la força referent de l'independentisme de govern per davant dels interessos de partit.
ERC no és només un partit institucional de polítics professionals i buròcrates, és encara, fins a la plena sobirania nacional, l'eina del sobiranisme per aconseguir la independència. No és la finca particular d'uns dirigents, d'un aparell o una camarilla, que es creuen propietaris irresponsablement d'una opció política que és de tots.
Diguem prou, doncs, a les reunions de base dels militants d'ERC a la societat civil sobiranista, a tota mena de lluites fratricides. El que volem és una eina i una estratègia per fer la construcció nacional.
A ERC hi cap Carod-Puigcercós-Carretero-Uriel-Benach i Barrera, i no ells sols, sinó desenes i desenes de nous dirigents avui fora dels aparells del partit, a la societat civil, al món sindical, professional i intel·lectual. ERC s'ha d'obrir i no pot ser que un, dos, o tres dirigents s'intentin autoexcloure.
Impedim que ens malbaratin el somni, perquè prendrem mal tots.

Tribuna Catalana