La força del sobiranisme civil i la debilitat del sobiranisme polític

El 9 de març, dos camps diferents del moviment sobiranista van exhibir quines son les seves forces actuals. Per un cantó, el sobiranisme civil es va mobilitzar sota la crida de Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret de Decidir per tal de recollir massivament signatures en defensa del dret de decidir. La mobilització, tot i la censura de la Junta Electoral, se saldà amb un èxit. Un altre èxit que el sobiranisme civil pot sumar als de les manifestacions del 18 de febrer de 2006 o de l'1 de desembre de 2007. Per contra, els partits que d'alguna manera son sobiranistes o contenen una part important de militància sobiranista es van estancar o van patir un retrocés important. Els triomfadors de la nit del 9 de març a Catalunya foren precisament els dos partits més clarament unionistes del Principat: el PSC i el PP (malgrat els seus minsos resultats, el fet és que foren millors que els de 2004).

Això es correspon, així mateix, amb un moment històric en que la desafecció per Espanya és més patent que mai en un sector creixent de la població catalana. Una desafecció que lentament està començant a fer virar la opinió pública cap a opinions com més va més sobiranistes. Totes les enquestes d'opinió indiquen que la majoria dels catalans estan a favor de coses tals com el concert econòmic o el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'aeroport del Prat, i també una majoria de catalans estan a favor de que Catalunya tingui un Estat propi, sigui independent o federat. El sobiranisme civil va a l'alça precisament perquè és l'expressió, al si de la societat civil, d'un auge del sobiranisme sociològic.

Resulta, doncs, una paradoxa que el sobiranisme polític estigui en hores baixes. I convindria no oblidar que, finalment, la independència és inassolible sense un sobiranisme polític potent, capaç d'imposar el seu criteri al si de les institucions públiques. Les raons poden ser moltes, i en podríem parlar, però està clar que els dirigents polítics sobiranistes estan fent alguna cosa malament. També d'això podríem discutir, però hi ha una idea que no deixa de rondar-me pel cap: que als polítics, concretament als polítics sobiranistes, els hi fa por fer política. No, no se m'ha acudit a mi: ho va dir en Joel Joan, president de Sobirania i Progrés, si fa no fa un mes abans de les eleccions.

Lluís Pérez, estudiant de Sociologia
Sobirania i Progrés