PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

21 de març 2008

Oda als anglesos

Article publicat al diari Avui, divendres 29 de febrer de 2008

Una gran diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. Entre altres raons, això és així perquè els anglesos mai van renunciar a la seva nacionalitat per esdevenir britànics. És a dir, no van fer com els castellans, que van esquarterar la seva nació, Castella, per esdevenir regions espanyoles. I en aquest sentit, conservar la seva identitat, als anglesos, els ha permès mantenir una relació saludable amb els seus veïns d'Estat. Per aquest motiu, la proposta independentista escocesa no aixeca reaccions viscerals entre els anglesos. I és que una Escòcia independent podria fragmentar el Regne Unit, però no pas la seva nació, Anglaterra. A la Península la reacció és molt diferent.

Observem altres exemples. El primer ministre britànic, el senyor Gordon Brown, és escocès. Els anglesos ho accepten amb naturalitat. El prestigiós diari anglès Financial Times no posa pegues a reconèixer la viabilitat econòmica d'una Escòcia independent. La segona revista política d'Anglaterra, Spectator, nomena Parlamentari de l'Any 2007 l'independentista i primer ministre escocès Alex Salmond. Fins i tot el canal de televisió Channel 4 acaba de designar el líder escocès com "el tercer polític més influent de la dècada al Regne Unit", i el situa davant de Tony Blair!

Finalment, ha estat un ministre anglès qui ha intentat convèncer la UE de reconèixer l'Estat kosovar. No ha pogut ser i l'oposició espanyola ha estat decisiva. Ara fa 70 anys l'anglès George Orwell va publicar Homenatge a Catalunya. Potser ara ens toca tornar els honors als anglesos.

Xavier Solano, politòleg i assessor de l'Scottish National Party