Per què calla la societat civil?

Amb el d'avui ja són vuit dies de campanya i ni un tímid pronunciament de la societat civil. Ningú mou fitxa i aquesta vegada ni tan sols les entitats més catalanistes n'han estat una excepció. El més estrany, però,és que després de mesos de reivindicar el tren d'alta velocitat, la millora de Rodalies o la nova terminal de l'aeroport, totes les organitzacions de l'entorn econòmic català han callat davant de les eleccions. La Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia o Foment del Treball han tornat al seu silenci habitual quan més li calia al país que parlessin.
Si en algun moment cal presentar propostes, denunciar el dèficit d'infraestructures o reivindicar la publicació de les balances fiscals és ara. Sobretot de cara a treure els colors als dos principals candidats espanyols, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. I és que la nostra societat civil no es pot quedar muda després de dues legislatures molt dures per Catalunya. Caldria que els líders empresarials llegissin el memorial de greuges que des de la majoria absoluta del PP pateix Catalunya. Perquè tot i que les xifres dels pressupostos per a 2008 ho han maquillat, en termes d'inversió de l'Estat a Catalunya els últims vuit anys han estat els pitjors des de la Transició. A manca de les dades oficials per fer les balances fiscals, cal destacar que en un context de més despesa que l'Estat, Catalunya ha rebut proporcionalment molt menys que en els anys posteriors als Jocs Olímpics de Barcelona. I tot plegat amanit amb una campanya anticatalana a Espanya abonada pel PP i no prou combatuda pel PSOE. Però res d'això sembla pertorbar als nostres empresaris si es torna a vendre cava a Espanya.
Un cop més, doncs, ens trobem amb una manca de patriotisme quan el moment de la veritat s'acosta. Cap opinió sobre què han fet els dos personatges que aspiren a la Moncloa per Catalunya i cap opinió sobre el què proposen. I tampoc cap suport als candidats catalanistes. I llavors es queixen de les campanyes electorals nord-americanes. Almenys allà els empresaris paguen i es mullen i tothom sap si el Lara o el Fainé són republicans o demòcrates. A qui, però, tothom s'estima més la llei del silenci.

Tribuna Catalana