PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

31 de gener 2008

Molina, fora de la llei

El ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina, està fent números per passar a la història com un dels més decidits a explotar els rèdits electorals de la catalanofòbia. Només en aquesta clau es pot entendre el clamorós retard en el lliurament dels ‘papers' de Salamanca, que ja haurien de ser aquí des de fa dos anys.
El conseller Tresserras ha operat amb la correcció institucional que s'escau al càrrec però només hi ha trobat a l'altra banda el silenci administratiu. De fet, durant la darrera visita de Molina al país ni tan sols va tenir la dignitat de fer un gest de cortesia pel seu homòleg català, a manca de fets. En tot cas, i diferències polítiques a banda, el que és més greu és que el retorn ve avalat per una sentència judicial que ha de ser acatada necessàriament i, per tant, la seva actuació situa el ministre Molina for a de la llei.

I no són només els papers. També hi ha els pals a les rodes perquè la Generalitat obtingui la titularitat del Museu d'Arqueologia, tal i com -altre cop- estava pactat. O l'última: la presentació de la Biblioteca Hispana Digital, una immensa base de dades bibliogràfiques que ha de convertir-se en referent a la xarxa. La sorpresa (i estupor) és que aquesta base de dades insisteix en considerar el català i el valencià com a dues llengües diferents. O sigui: l'eina abona la segregació de llengües, extrem que no compta amb cap suport en l'àmbit lingüístic, universitari o filològic.

Tribuna Catalana

29 de gener 2008

A Madrid s’ha d’exigir, no pas pidolar

Els pressupostos generals de l’Estat del 2008 només destinen a Catalunya el 14,9% de la inversió regionalitzable que efectuarà l’Estat a les comunitats autònomes, lluny del 18,72% que en base a la disposició addicional tercera de l’Estatut aprovat per Madrid li correspondria a Catalunya en infraestructures. Com ja hem explicat, l’Estat va incloure una partida extra de 722,8 milions d’euros per intentar tapar l’expedient. CiU i ERC ho van denunciar, mentre que la resta de formacions van acotar el cap i van acceptar l’almoina amb bona cara. Aquesta partida extra es presentava com la clau per donar compliment a l’acord a què el ministre Solbes i el conseller Castells havien arribat tot just una setmana abans de presentar els pressupostos espanyols. De manera que avui, hi ha 722,8 milions que teòricament pertanyen a Catalunya per al 2008 i que han de ser invertits en infraestructures. Però ningú no sap com es distribuirà aquesta inversió. És més, és possible que no es puguin gastar tots els diners enguany i es vagin acumulant en pressupostos posteriors. Fer projectes i executar-los un mateix any és complicat, i en cas que es vulgui fer es corre el risc de fer projectes a la babalà amb per tal de gastar els diners de què disposem.

De moment, el Govern català ja ha lliurat als representants de l’Estat en la subcomissió d’infraestructures una proposta d'inversions estatals per a Catalunya en el 2008 en compliment del 18,8% pactat amb l'Estat, que inclou aquests 722 milions d'euros. Entre les prioritats que ha fixat el Govern català per a distribuir aquests diners hi ha àmbits com parcs tecnològics i regadius, però sobretot, l’aeroport del Prat i el servei de Rodalies. La propera reunió que tindrà aquesta subcomissió Estat-Generalitat serà el 4 de febrer, i sobre la taula tindrà aquests 722 milions, però també es qüestionarà si l’Estat té prou projectes en infraestructures a Catalunya per gastar els 34.000 milions d’euros que li corresponen a Catalunya en set anys. Si no és així, la Generalitat proposarà que el pressupost estatal es destini a actuacions finançades pel Govern català. Segons ha explicat l’executiu català, bona part de les inversions proposades en la llista que ha confeccionat el Govern català es cobririen amb inversions pròpies de l'Estat, però no es descarten altres vies com la signatura de convenis per tal de poder fer efectives les inversions estatals que són d’àmbits competencials de la Generalitat. És el cas, per exemple, d’Agricultura, Innovació, Universitats i Empreses o Governació.

El Govern català ja es va saber plantar quan a principis de gener l’Estat pretenia pactar un traspàs del servei de Rodalies totalment enverinat. Ara caldrà mantenir la fermesa per si el proper 4 de febrer els negociadors de Madrid intenten una segona aixecada de camisa. La part catalana ha de tenir clares quines són les seves prioritats, i sobretot, tenir present que els 722,8 milions no són cap concessió o regal d’amics, sinó simplement uns diners que li corresponen al país. Si Catalunya és una comunitat autònoma i com a tal ha de contribuir solidàriament al sosteniment de tots els territoris, amb un dèficit del 10,5% del seu PIB, també ho és a l’hora de repartir inversions. I l’Estat espanyol és el responsable del funcionament de bona part de les infraestructures del nostre país. El 4 de febrer no s’ha de pidolar, sinó exigir.
Tribuna Catalana

28 de gener 2008

Conferencia: La independencia de Catalunya

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Formulació d’estratègies: On som i com arribar-hi

Debat amb Alfons López Tena

Dilluns 11 de Febrer de 19,00 a 21,00
Sala d’actes del CIEMEN, carrer Rocafort 242 bis

Convoquen:
Associació per les Noves Bases de Manresa
CIEMEN
Club d’opinió Arnau de Vilanova
Fòrum català pel dret a l’autodeterminació. FOCDA
Fundació Randa
Grup sobiranísta

Motivació

Després dels darrers esdeveniments, que han evidenciat, un cop més, l’ofec polític, econòmic i cultural a què està sotmesa Catalunya per part d’Espanya, cada vegada hi ha més sectors dins la societat catalana que creuen que cal replantejar l’actual model de relació entre una Catalunya i una Espanya amb projectes nacionals contraposats

La supervivència de Catalunya com a nació plenament sobirana només és possible en dues situacions:

ž La conversió de l’estat espanyol en un autèntic estat plurinacional (solució que fins ara els espanyols no han volgut).

ž La constitució de Catalunya com a Estat independent integrat en la Unió Europea.

Quan és evident que hi ha un propòsit de dominació política d’Espanya que va contra nosaltres, només podrem reeixir si responem al repte d’assumir que el joc és de confrontació i que cal estudiar i aplicar les seves regles teòriques i practiques.

És amb aquest propòsit que hem convidat, per debatre-ho,
Alfons López Tena (Sagunt, 1957) . Llicenciat en Dret per la Universitat de València. Nomenat, a proposta de CiU, vocal del Consell General del Poder Judicial.
Ha estat notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona. Fundador, membre o directiu de nombroses organitzacions cíviques, culturals i polítiques, i d’institucions jurídiques
És autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics i ha escrit l'assaig Catalunya sota Espanya, on es replanteja la relació entre Catalunya i Espanya,
Presideix, conjuntament amb l’escriptor i professor de dret Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes, un espai de debat per explorar els diversos aspectes del camí de Catalunya cap a la consecució d'un Estat propi.

Grups d'ultradeta valencians intenten rebentar un acte d'ERC

Una vintena de membres del grupuscle blaver ultradretà Grup d'Acció Valencianista van provar de boicotejar ahir un acte d'ERPV a la seu del sindicat de treballadors de l'ensenyament del País Valencià (STEPV), part d'Intersindical Valenciana. L'acte constistia en la presentació del llibre "El més calent ... al front de Madrid", a la que hi van assistir els diputats d'ERC al Congrés espanyol, Joan Tardà, Agustí Cerdà i Jordi Ramon. Segons fonts dels organitzadors de l'acte, una hora abans del mateix (a les 12h d'ahir) ja hi havia membres del GAV a la porta intimidant i increpant als assistents, i fins i tot fent-los fotos i grabant-los en vídeo.
Després de l'acte, el centenar de persones que s'hi havien reunit va haver d'esperar més d'una hora per poder abandonar la seu d'Intersindical Valenciana-STEPV, perquè encara continuaven els insults i les amenaces dels joves radicals, una actitud que va ser qualificada com a "un intent de rebentar un acte legal i democràtic amb total impunitat". El portaveu del partit, Raul Garay, va criticar les Forces de Seguretat espanyoles per "no haver fet res contra els manifestants il·legals", mentre recordava que "si açò hagués passat durant un acte de Maria Teresa Fernández de la Vega o de Mariano Rajoy no s'hauria consentit aquest boicot".

Radio Catalunya

25 de gener 2008

Declaracions impròpies d'un alcalde

En l’article que publica el Diari de Sant Cugat amb data 25 de gener on fa ressò de que l’ajuntament torna les contribucions especials dels sectors 14-18 de Mira-sol Sud i Valldoreix, el senyor Recoder torna a repetir el mateix discurs:

“Amb el retorn d’aquests diners no podrem fer front amb la urgència que voldríem a la urbanització d’altres sectors que encara estan pendents”

Aquesta manifestació demostra un mal estil, impropi d’un alcalde democràtic, i que, per als veïns dels districtes, no té cap credibilitat perquè tothom coneix prou bé el tracte que ha donat “sempre” als districtes i determinats barris.
En un moment on tenim irregularitats de quasi 9 milions d’euros amb TMA, on encara recordem i busquem el milions d’euros perduts per la mala gestió recaptatòria d’Impulsis i un llarg etc. etc. li aconsellaria ser més prudent.

Diu també:

“El recurs va ser estimat pel TSJC per un defecte estrictament formal”

No ho minimitzi senyor Recoder, cal recordar-li la gravetat del “defecte estrictament formal”. Ni més ni menys que no fer pública la llista de persones i de les quantitats a pagar per les contribucions especials. Vostè sabrà el motiu, nosaltres no.
Recordar-li també que la declaració de nul·litat de les contribucions va aturar provisionalment (?) la resta de al·legacions que els veïns van fer en el segon contenciós: percentatges abusius, el cost per el soterrament de línees telefòniques i elèctriques, el cost del projecte fet per Promusa, l’ increment injustificat dels costos respecte a altres sectors, etc. etc.

Senyor Recoder, el que realment és lamentable, és que per una mala gestió, per un excés de prepotència i una nul·la capacitat de negociació amb els veïns, vostès han perjudicat greument les arques municipals. Aquesta és la veritat i algú hauria de ser conseqüent amb la seva part de responsabilitat.


Jaume Massanés i Papell

23 de gener 2008

Estat de dret ?







Rebuig aclaparador de la sentència del 18/98

http://www.youtube.com/watch?v=yUujzw8y30s&feature=related

Sumari 18/98 Tortura y violació

http://www.youtube.com/watch?v=AOlnKghUORg

Tortures in Spain

http://www.youtube.com/watch?v=IEGv6VPXuD4&feature=related

Vint preguntes per a donar resposta

¿Per què TV3 no es diu TVC ?¿Per què del nord de Catalunya en diem la Catalunya Nord ?

¿Per què no diem ministres del Govern de Catalunya en lloc de consellers de la Generalitat?

¿Per què diem bandera en lloc de senyera?

¿Per què diem diada en lloc de Dia Nacional de Catalunya?

¿Per què no diem Policia nacional de Catalunya als Mossos d'Esquadra ?

¿Per què diem govern central i no govern espanyol?

¿Per què diem seleccions nacionals a les que hauríem d'anomenar seleccions espanyoles?

¿Per què diem Llei de Normalització Lingüística quan hauria de ser Llei en defensa de la llengua catalana?

¿Per què canviem de llengua davant del que s'entesta a parlar-nos en espanyol?

¿Per què no és obligatori el coneixement i l'ús del català per atendre al públic a Catalunya?

¿Per què acceptem l'espoli fiscal sense fer una resistència passiva, deixant de pagar impostos a Espanya?

¿Per què no exigim la publicació de les balances fiscals amb més contundència, i disposats a arribar on fos?

¿Per què cap polític català és prou agosarat per replicar les mentides i insults dels polítics del país veí?

¿Per que el govern no estableix normes i ajuts per als immigrants que facin del català eina necessària per a viure aquí?

¿Per què el paradís terrenal tenia solament una serp i nosaltres tantes?.

¿Per què el govern català no porta al govern d'Espanya al Suprem per incompliment reiteratiu d'una llei orgànica, com és l'Estatut?.

¿Per què hem d'esperar al 2014 per a dir adéu a Espanya?

¿Per què el catalans som una colla de mesells i patim la síndrome d'Estocolm, davant els nostres botxins?


Permeteu-me estimats compatriotes, tot seguint el precepte bíblic: estimeu-vos els uns als altres com ho feu amb vosaltres mateixos. També, donar-vos un consell: sentiu per Espanya el mateix que els espanyols senten pels catalans. Si així ho feu, segur que si a la balança es posa en un costat la catalanofòbia i en l'altre la hispanofòbia, el fidel restarà més centrat.

El meu amic,
NARCÍS CLAVELLExpresident d'ERC i exvocal de l'EMD de Valldoreix

http://www.cugat.cat/noticies/opinio/31948.htm

19 de gener 2008

La plataforma pel Dret de Decidir recollirà signatures davant dels col-legis electorals

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) té la intenció de tornar a sortir al carrer. Aquest cop no serà amb una gran manifestació com la del 18 de febrer de 2006 i la del passat 1 de desembre, sinó recollint signatures a favor del dret a decidir de Catalunya. La simbòlica acció tindrà lloc el 9 de març coincidint amb la celebració de les eleccions generals i pretén visualitzar una alta participació alternativa a favor del dret a decidir enfront una baixa participació a les votacions oficials.
La Plataforma instal·larà taules a prop dels col·legis electorals en el màxim de punts possibles i aprofitarà per rellançar, de retruc la campanya Decideixo decidir que va impulsar l’entitat el passat Sant Jordi i que reclama el traspàs a la Generalitat de les competències necessàries per convocar referèndums.

Fonts de la Plataforma assenyalen que preveuen posar un centenar de taules arreu del país per tal de cobrir les principals ciutats catalanes. No es descarta col·locar-ne també al País Valencià i a les Illes Balears, tot i que la manca de recursos humans podria fer inviable exportar la iniciativa a aquests dos territoris. Els organitzadors ja han acordat imprimir 100.000 butlletes per a l’acció, el mateix nombre que hi ha als 50 punts de recollida de signatures des que es va posar en marxa la campanya.

La Plataforma convocarà una roda de premsa el proper dijous 24 de gener per explicar els detalls de la seva acció reivindicativa. Ara per ara, el grup de treball està estudiant les disposicions de la Junta Electoral per decidir on poden col·locar les urnes. La Plataforma assegura que hi ha un buit legal en aquesta matèria i que l’únic que s’estipula és la prohibició de fer qualsevol acció d’aquest tipus dins dels col·legis electorals per no alterar les votacions. En cap cas, asseguren les mateixes fonts, s’estableix una distància concreta per realitzar la consulta, fet que obriria les portes a fer-ho davant mateix del col·legi.

De fet, aquesta iniciativa ja té un precedent. Coincidint amb les eleccions generals de l’any 2000 es va celebrar una consulta popular sobre la condonació del deute extern dels països pobres promoguda per diverses ONG. Tot i que la iniciativa va haver de superar nombrosos obstacles legals, la consulta finalment es va poder fer i es va tancar amb un gran èxit de participació a Catalunya, on es van instal·lar urnes a 213 municipis. La Guàrdia Civil va retirar 2.000 urnes, però es calcula que prop de mig milió de persones hi van prendre part.

La Plataforma tem les traves que pugui posar la Junta Electoral i les pressions d’algunes formacions polítiques però està decidida a tirar endavant la recollida de signatures encara que s’hagin de situar en un emplaçament més allunyat de l’inicialment previst. L’argument de la Plataforma serà que no es vol pertorbar la jornada electoral i que la ciutadania també pot votar pel dret a decidir de manera paral·lela.

L’associació comptarà amb la col·laboració de les més de 700 entitats adherides a la PDD i dels 30 nuclis locals que s’han creat des de la primera manifestació per tal d’endegar la iniciativa.

A LA INDEPENDÈNCIA PER LA VIA POPULAR

El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), del vocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, presentarà dimarts el document de bases per impulsar la llei de consultes populars per via de referèndum, que argumenten que és perfectament constitucional. La síntesi del document és que l'escenari ideal seria que una iniciativa popular amb milers de signatures obligués la Generalitat a convocar un referèndum per promoure reformes legals que permetessin a Catalunya esdevenir un estat independent. El plantejament és que amb una iniciativa ciutadana, una consulta legal i una pregunta legal, el consell de ministres espanyols, que és qui en última instància ha d'autoritzar-ne la celebració, només podria argumentar motius polítics i es veuria molt pressionat.

El document del CES té més de vint pàgines i parteix dels articles 29 i 122 de l'Estatut. El 29 diu que els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives. I el 122 diu que la Generalitat té competència exclusiva per establir el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria, en l'àmbit de les seves competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació «i qualsevol altre instrument de consulta popular», salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució. Què diu aquest article? Doncs que l'Estat té competència exclusiva en «l'autorització per a la convocatòria de consultes populars per la via de referèndum».

És a dir, segons argumenta López Tena, un referèndum és una forma de consulta popular i, per tant, la Generalitat té la competència exclusiva per convocar-ne sempre que sigui per un tema de la seva competència. Proclamar la independència és competència de la Generalitat? No. La Generalitat té competències directes, com ara educació i salut, i indirectes. És a dir, que pot promoure reformes legals i constitucionals. Per tant, una consulta per via de referèndum seria legal i preguntar si s'està d'acord amb el fet que la Generalitat promogui reformes legals perquè Catalunya esdevingui un Estat independent, també. A l'Estat només li quedaria la negativa política, però no la legal, segons argumenta el CES.

Fins aquí res que, per exemple, Josep-Lluís Carod-Rovira, no hagi considerat seguint l'estela, per exemple, dels nacionalistes escocesos, pregunta inclosa. Però ara ve la novetat en el debat. Ha quedat clar que l'article 29 de l'Estatut permet als ciutadans promoure la convocatòria de consultes, que inclouen els referèndums i la pregunta esmentada. Doncs bé, López Tena recomana que sigui una iniciativa popular la que promogui el referèndum d'independència. Això té dues virtuts pels partidaris del sí. D'una banda, no cal que la llei prevegi el vistiplau del Parlament o del consell executiu, sinó que n'hi hagi prou amb un nombre de signatures perquè la convocatòria sigui obligatòria. Això vol dir que no cal que hi hagi una majoria al govern per convocar-la. I una segona: la convocatòria inspirada per un mínim de 150.000 signatures d'un referèndum legal i una pregunta legal que posaria el govern espanyol sota els focus de l'atenció internacional seria una pressió forta en la decisió d'autoritzar-ne la celebració, amb l'única sortida d'una negativa per motius polítics, però no legals. I més, si abans ja s'ha acostumat els ciutadans a votar en altres consultes com a via democràtica directa que serveixi de remei contra l'abstenció i la desafecció cap a la política.

El conseller de Governació, Joan Puigcercós, és qui ha d'elaborar la llei –aturada fins passat el 9-M– i ha d'incloure per força la via popular. Una altra cosa és el cinturó polític que, ja sigui al govern o al Parlament, es posi a aquesta via. És a dir, es pot posar un llistó molt alt de signatures, fer que no sigui vinculant o es pot obligar a l'autorització del govern o el Parlament. Aquesta pot ser una de les batalles, malgrat que al Parlament CiU i ERC sumen majoria si volen garantir que es pugui fer la consulta de Carod i posar a la pràctica el dret a decidir d'Artur Mas.

En el sistema espanyol no es preveuen els referèndums per iniciativa popular, però sí en el municipal, encara que cal el vistiplau del ple, i se'n recorden pocs; hi ha el precedent de Palamós sobre la platja del Castell. Però les consultes són molt habituals en altres sistemes, com ara l'italià i el nord-americà. En aquest sentit, López Tena recomana que les consultes coincideixin amb les eleccions, com fan als Estats Units. El republicà Karl Rove, per exemple, va instar a preguntar en els estats frontissa sobre el matrimoni entre un home i una dona perquè els evangelistes votessin sí i, de passada, a Bush. El CES presentarà el document di mecres a Mas, Carod i Puigcercós, i l'enviarà a tots els grups parlamentaris.

Informa: AVUI I EL PUNT

Els santcugatencs tenim el dret de saber com es gestionen els nostres impostos.

MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUiA I PSC-CPC INSTANT A LA CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL RECONEIXEMENT DEL DEUTE MUNICIPAL A FAVOR DEL GRUP EMPRESARIAL TMA DES DE 1998 FINS EL 2008.

El dia 22 de maig de 2007 es va signar un conveni de reconeixement de deute municipal a favor del grup empresarial TMA (conformat en aquest cas per la societat mercantil Tecnologia Medio Ambiente Grup F. Sánchez, SL i a la societat mercantil Espais Verds del Vallès, S.A.) per valor de 3.554.217,47 €. Aquest conveni fou aprovat per decret d’Alcaldia núm. 909/07, fent referència que l’informe de l’interventor municipal de data 22 de maig de 2007 efectuaria la fiscalització a posteriori i prèviament a la seva ratificació plenària.

El grup TMA te unes dates d’adjudicació concursal i contractes signats tals com: la neteja de les dependències municipals des de l’any 1991 fins el 2007, la neteja del clavegueram des del 2001, la recollida dels Residus Sòlids Urbans des de 1993, prorrogat el 1996 fins el 2008, les recollides selectives des del 2002 i el manteniment de parcs i jardins des de l’any 2002.

El novembre de 1998 per comissió de govern es va aprovar un reconeixement de crèdit i major despesa per import de 283.103 € anuals pels majors serveis prestats com ajust temporal, consolidant-se com a despesa.

El 23 de febrer de 2004 la Junta de Govern Local aprovà una proposta d’acord de reconeixement de deute municipal pels serveis prestats a favor de l’empresa concessionària de RSU per un import total de 2.599.155 €, pels següents conceptes : diferència de RSU de l’any 2000 a 31 gener de 2004, diferència per les revisions de preus pel període 1997-2002, diferències pel servei de recollida selectiva de residus i el pagament d’interessos de demora de l’any 1998 a 2004.

En els informes que acompanyen als expedients aprovats al ple es fa esment a comportaments administratius que han estat lesius per la bona marxa del nostre ajuntament i les seves finances. En l’informe d’intervenció de 13 de desembre de 2007 s’esmenta en la seva plana 3 que “aquest seria un servei prestat pel concessionari que la formalització dels serveis prestats, la necessària consignació pressupostària per poder fer front a aquesta despesa i el corresponent pagament un cop més han estat desfasats, no informats degudament a l’àmbit d’Economia i pendent de ser aprovats en el seu moment, tant els canvis tècnics com la seva corresponent trasllat als pressupostos municipals”.

També en l’informe de l’interventor es fa esment a “en cap cas cal oblidar que històricament com s’ha esmentat anteriorment aquest ajuntament ha portat a terme de maneres repetides uns reconeixement de deutes i posterior consignacions de crèdits pressupostaris a favor de les empreses del Grup TMA que denoten que hi ha uns certs i importants desajustaments en el control, seguiment i formalització documental dels serveis prestats per part d’aquest concessionari i el corresponent trasllat dels seus costos als pressupostos municipals per posteriors pagaments”.
Atès el funcionament lesiu per la marxa normal de la nostra administració municipal.
Atès els dubtes que pot generar en la ciutadania un reconeixement de deute d’aquesta importància.
Ateses les recomanacions de funcionament pel que fa al control de les concessions i la demanda de que no es realitzin nous reconeixements de deutes municipals per part de l’interventor municipal.
Atès que aquestes actuacions negatives han estat produïdes per responsables tècnics i polítics dels successius equips de governs municipals.

El Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en la sessió de 21 de gener de 2008 acorda :

1.- Constituir en el termini màxim de 2 mesos una Comissió d’Investigació formada per 1 representant de cadascun dels Grups Municipals, que analitzarà i determinarà les causes i si s’escau les responsabilitats tècniques i/o polítiques que han generat el reconeixement de deute a favor del concessionari Grup TMA en els darrers 10 anys, per valor de 7.568.887€ a la que es podria sumar 900.000 €, subjectes encara a discussió tècnica.

2.- Dita Comissió comptarà amb el suport dels serveis tècnics municipals i d’Intervenció i Secretaria General i podrà demanar la compareixença d’aquelles persones o empreses que tinguin alguna cosa a veure amb la qüestió analitzada.

3.- Aquesta Comissió d’Investigació elevarà un informe al Ple de la Corporació per tal d’ésser aprovat com a conclusió d’aquesta en el termini de 6 mesos a partir de la constitució de dita Comissió.

Sant Cugat del Vallès, 14 de gener de 2008

18 de gener 2008

Èxit aclaparador de la conferència pública d'Ibarretxe a Barcelona

Ahir, a les 19:00 hores, el lehendakari Juan José Ibarretxe dugué a terme la conferència que, sota el títol “Ara més que mai, iniciativa política”, vam organitzar a Barcelona la Plataforma Sobirania i Progrés conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes. L'acte, celebrat a l'auditori AXA, fou un èxit desbordant d'assistència, que no eclipsà tanmateix la brillant intervenció d'Ibarretxe. El públic, que omplí de gom a gom la sala (fins al punt que s'hagueren d'habilitar sales annexes) interrompé diversos cops, amb els seus aplaudiments, el discurs del president del govern basc. A l'acte assistiren diverses i destacades personalitats del món polític, periodístic i cultural del país, així com una nodrida representació de la societat civil catalana.


Ibarretxe agraí la possibilitat de pronunciar una conferència d'aquest caire a Catalunya, tot afirmant que “em sento com a casa meva. És un plaer ser a Catalunya, a la que tan a prop em sento". El lehendakari s'afermà en la defensa dels drets dels bascos a decidir lliurement el seu futur i, en particular, la seva relació amb l'Estat espanyol. "Hem de poder decidir viure junts", perquè "el dret a decidir és la base d'una convivència moderna i democràtica". Respecte de les pors a la pressumpta divisió social que una consulta popular originaria al País Basc, Ibarretxe va recordar que "malgrat que els països no es construeixen 51% contra 49%, tampoc no és lícit que aquest 49% impedeixi el projecte del 51%".

El lehendakari es manifestà igualment ferm en el seu rebuig a l'activitat i la mateixa existència d'ETA. "La banda terrorista no només va trencar la treva sinó la capacitat de fer política a Batasuna", afirmà, tot afegint que "volem un futur diferent on ETA només sobra, destorba i no ens representa en cap negociació política". En aquest sentit, Ibarretxe va assegurar que “és un error seguir mirant a Madrid o a ETA”, tot recordant la seva voluntat de tornar-li la paraula a la ciutadania basca per a que sigui ella la que decideixi el seu futur: "vaig dir a la societat que els demanaria la seva opinió a la consulta i ho faré".

Ibarretxe plantejà la idoneïtat de que el procés de consulta es faci d'acord amb el govern espanyol, però també afirmà que si tal acord manca, el procés no es detindrà pas. “No acceptaré cap més cop de porta”, sentencià el lehendakari. Per aquesta fermesa en la defensa del dret de decidir dels pobles, Joel Joan, president de Sobirania i Progrés, afirmà en acabar l'acte que “Ibarretxe és un exemple per a tots nosaltres”, tot donant les gràcies al lehendakari “per ser aquí, per portar llum a les nostres vides i per portar esperança”. Les paraules de Joel Joan van ser llargament aplaudides, tot donant per conclòs un acte que finalitzà amb repetits crits a favor de la independència per part del públic.

Veure vídeos:

http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/juan-jos%e9-ibarretxe-1819.html

http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/a-la-confer%e8ncia-d%27ibarretxe-1817.html

Sobirania i Progrés

14 de gener 2008

" Porque no te callas ¡¡¡ "

Duran matisa que sobirania no vol dir independència.


El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat que "sobirania i independència son coses diferents" a pregunta d'e-notícies després que, en declaracions a ComRàdio, manifestés que "jo també sóc sobiranista" mentre que dies enrere va assegurar que la "independència no es la via". Duran ha contestat que "no em facin fer una classe acadèmica cada vegada: sobirania i independència són coses diferents" perquè, en la seva opinió, "sobirania és la capacitat d'un estat, un país, un govern de tenir a les seves mans els instruments per a resoldre els problemes de la seva gent". El líder d'Unió ha reiterat que "mai he renunciat a tenir el màxim de sobirania per al nostre país" i, en al·lusió a Esquerra, ha afegit que "n'hi ha uns que es presenten descaradament amb l'eslogan d'independència, però han aprovat la leli de Dependència" i ha insistit que "la via que proposa CiU és fer complir l'Estatut". Quan el periodista ha recordat que, segons el Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, són conceptes gairebé sinònims; el cap de llista de CiU ha afimrat que "no es pot situar Enciclopèdia Catalana com a referent del Dret Polític".
e-noticies

09 de gener 2008

Qui és més terrorista ?

El dia de reis quatre agents de la brigada antiterrorista, segon fonts oficials, van detenir a dos presumptes etarres que no portaven armes a mà. Per poder-los detenir van necessitar fracturar una costella a un dels detinguts, perforar-li el pulmó esquerra, causar-li un “important emfisema subcutani” que va des de la regió cervical fins a la pelvis i una hemorràgia interna a un ull entre d'altres coses. A més de trigar quinze hores a portar-lo en un hospital.
O aquells policies eren de la brigada de patosos enlloc de la brigada antiterrorista, o el detingut era un gegant de quatre metres d'alçada, o el van torturar perquè expliqués on hi havia els amagatalls d'armes que 'curiosa i casualment' hores després la policia ha trobat. No hi veig més explicacions possibles, i el que més em crec és la tercera opció... I em pregunto, és més condemnable el terrorisme de grups armats que el terrorisme d'Estat? Jo penso que al contrari, però llavors perquè a tot arreu es parla del que fa o deixa de fer ETA i, en canvi, mai no es parla dels atacs terroristes de l'Estat? I dic terrorisme d'Estat perquè per mi és el mateix ficar una bomba que perforar un pulmó.
L'Estat Espanyol, actualment, té lleis que violen acords internacionals dels drets humans com és el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. I és que de fet, Rubalcaba quan deia que 's'havien pres les mesures adequades d'acord amb la llei', en la detenció dels dos presumptes etarres, tenia tota la raó del món.
El problema precisament està en que la llei vulnera els Drets Humans.
I això no m'ho invento jo, això ho diu Amnistia Internacional, el Comitè contra la Tortura, el Relator contra la Tortura de les Nacions Unides i el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura. És, per tant, preocupant la 'democràcia' de l'Estat Espanyol, i és encara més preocupant el silenci mediatic que té tot això. I és que a veure quin diari seria capaç de publicar aquestes coses! Qui en seria capaç quan en ple segle XXI a l'Estat Espanyol encara es tanquen diaris i es retiren revistes dels quioscos?
L'ex-ministre Bono òbviament ha sortit a fer les seves declaracions afirmant que és millor que morin etarres que no pas policies. Quin home més racista! És què hi ha homes superiors i homes inferiors? Que Bono és, potser, una espècie de déu que sap qui mereix morir més i qui mereix morir menys? De veritat algú pensa que és diferent posar una bomba que perforar un pulmó?
Com no, ara el PP ha presentat un proposta al Congrés dels Diputats per tal d'il·legalitzar ANB abans de les properes eleccions espanyoles perquè, segons diuen, és el mateix que Batasuna i que ETA. I jo em pregunto: de veritat s'han d'il·legalitzar partits perquè no condemnen la violència d'ETA i, en canvi, els qui no condemnen i, fins i tot, promouen la violència d'Estat aprovant i defensant lleis anti-drets humans poden presentar-se lliurament a les eleccions? Si la llei fos igual per tothom el Ministre Rubalcaba i l'ex Ministre Bono ja estarien tancats per ser còmplices de la tortura (a menys que els pulmons es perforin accidentalment), el PP i el PSOE estarien il·legalitzats per múltiples atemptats als Drets Humans -mitjançant les seves lleis- i la qualitat de vida dels ciutadans milloraria notablement sense aquestes dosis d'estrès innecessari. I aquest últim paràgraf pot sonar molt radical, ho sé, però al capdavall, qui és més culpable: el policia que tortura, els qui han aprovat una llei que permet torturar, o els qui defensen als torturadors de l'opinió pública? Jo penso que tots són iguals.
Indirecte.cat

08 de gener 2008

Nosaltres som els primers que discriminem la nostra llengua

Tal com explicava en la crònica anterior, som nosaltres els primers que discriminem la nostra llengua.
Cal que tinguem clar que la nostra llengua no és minoritària, sinó que està minoritzada. Quina és la diferència?
Que set milions de persones la parlen, en canvi sí que està minoritzada ja que és menystinguda i que en molts casos s'intenta convertir-la en un reducte d'anar per casa.

Ens volen fer creure que no serveix per res parlar el català però, només pel sol fet de ser la nostra llengua ja és un motiu per parlar-la.

Algú creu que un neerlandès es planteja si és útil o no utilitzar la seva llengua tenint en compte que té menys parlants que la nostra? No, no s'ho planteja. La diferència entre ells i nosaltres és que la seva llengua és oficial i la nostra no.

Automàticament sempre defensem la nostra llengua relacionant-la amb la identitat del nostre poble i associant-la al nacionalisme. Aquest fet fa que moltes vegades la gent, en no sentir-se involucrada en temes polítics referents al nacionalisme, intenti fer veure que el fet de no parlar-la, no tan sols no és un problema, és a més a més una actitud de polidesa de cara als altres perquè així ens entenem tots!

Per què sempre tanta por? Tant d'autoodi? Què en traiem? Doncs res de res. Al contrari, amb la nostra actitud contribuïm a discriminar el català.

Fins que no comencem a respectar-nos a nosaltres mateixos i a utilitzar la nostra llengua sense prejudicis i sense pors, no podrem començar a fer créixer i a enfortir el català.

La dita diu: Any Nou, vida nova. Seria bo d'afegir: Any Nou la llengua de sempre, la nostra.

Empar Noguer - Vilaweb

06 de gener 2008

Agència Tributària per duplicat ?

Ens estan venent la nova Agència Tributària de Catalunya com un avenç cap a les estructures d'estat, quan només servirà per a recaptar els impostos cedits i enviar-los a corre-cuita cap a Espanya.
Ara ens espoliaran per dues bandes.Però cal recordar que la relació Catalunya-Espanya no es ni de llengua, ni de cultura, és només de "Saqueig Fiscal" per part espanyola, i que ells en diuen, amb una sobredosi de cinisme "solidaridaz".
No ens enganyem, no hi ha res més.l'Agència Tributària de Catalunya ha de recaptar tots els impostos, que s'han de quedar a Catalunya, tots.La via de l'Estatutet els mateixos espanyols se l'han carregat.
Visca doncs l'Estat propi de Catalunya.Però l'Estat propi no ve sol, ni el 2014, sinó que el construïm entre tots, cada dia:

Ni una renúncia amb el català, llengua pròpia de Catalunya, tant al supermercat, comissaria, jutjat, Registre Civil, hospital, ..., ni a Espanya, ni a Europa.
Ni un xec en blanc per a quatre anys als polítics. Si en dos mesos de marge no es mouen els canviem. Dret a Decidir.Ni un euro a Espanya. Tancament de Caixes. Ja no cal la publicació de les Balances Fiscals, els espanyols ja han fet tard.
Ni fer cap estructura que no serveixi per a l'estat propi.
Ni cap polític que prediqui l'encaix a Espanya.
Ni cap gestor que ocupi l'honorable plaça de President de la Generalitat.
Ni ser gens tolerant quan s'en en foten a la cara de que les infraestructures ens cauen a trossos per manca d'inversió.

Ni ...perquè n'estem fins els 00

Ron Dinaire

04 de gener 2008

PP i PSOE insisteixen en un acord per frenar els nacionalistes

A mesura que s'acosta el tret de sortida de la pròxima campanya electoral, es multipliquen les veus des del PP, però també des del PSOE, que propugnen un pacte entre els dos grans partits estatals per frenar els partits nacionalistes.
Dimecres va ser el Defensor del Poble, Enrique Múgica, qui va reclamar un "terreny molt ferm" de consens entre PP i PSOE que permeti "fer front" al creixement de les reivindicacions nacionalistes. A parer de l'històric dirigent socialista, cal evitar que aquestes formacions puguin "imposar el seu criteri", ja que la situació es pot tornar "complexa, difícil i poc amable".
Des del PP, expressava ahir la preocupació en aquest sentit el secretari de l'executiva popular Ignacio Astarloa, que va acusar el govern del PSOE d'evitar abordar aquest debat i de provocar una "gran cerimònia de l'engany i l'encobriment". "El senyor Zapatero vol que els ciutadans oblidin l'Estatut de Catalunya, que ha existit una negociació amb ETA i que al president [Zapatero] li van preguntar un dia què pensava de la nació espanyola i va dir que el concepte era una cosa discutida i discutible", va reblar.

Llei electoral
No és una proposta nova. Fa setmanes que s'especula a Madrid sobre la possibilitat d'un gran acord entre els dos principals partits de l'Estat. Fins i tot s'atribueix l'aposta pública de Zapatero per pactar amb CiU i PNB després del 9-M a un intent d'aturar una bola de neu que amenaçava de créixer en excés. Però la idea va agafant forma. El president del PP de Catalunya, Daniel Sirera, va assegurar ahir que en cas que el PP aconsegueixi una victòria a les generals, oferirà al PSOE un gran pacte que inclourà la reforma de la llei electoral.
En una entrevista a la cadena Comunicàlia, el líder dels populars catalans va explicar que l'objectiu és aconseguir que la representació política dels partits sigui "més equilibrada" ja que, a parer seu, "no és possible que un grup polític que representa només una part del territori pugui condicionar tota la política nacional".

02 de gener 2008

Ibarretxe ho pot dir més alt, però no més clar: el 25 d’octubre consulta popular a Euskadi

El lehendakari basc Juan José Ibarretxe ha aprofitat el tradicional discurs de cap d'any per recordar que res aturarà la consulta popular a la ciutadania basca del 25 d'octubre de 2008. El líder nacionalista, que ha condemnat les accions d'ETA, ha anunciat també que seguirà parlant amb tots ja que "la violència es combat més eficaçment amb més diàleg i més democràcia i no al revés". Ibarretxe també ha centrat el seu discurs en exposar que les seves tasques com a governant estaran basades en tres pilars: pau, diàleg i decisió.

http://www.deia.com/es/impresa/2008/01/02/bizkaia/politika/430271.php?despiece=1
Juan José Ibarretxe s'ha mostrat esperançador i ple de desitjos de cara al nou any. El lehendakari, que ha reafirmat la seva postura en favor de la pau al País Basc, també ha mostrat contundència i claredat a l'hora d'assegurar que el 25 d'octubre serà una data històrica ja que la consulta popular servirà "per obrir un procés que ens porti la pau i la normalització política" i acabar, d'una vegada, amb el conflicte polític basc.
La voluntat del polític basc de preguntar a la societat basca per decidir el futur d'Euskadi ha tingut el suport del tripartit basc i també d'Aralar. Especialment important ha estat el suport exprés del líder de l'executiva del PNB, Ignacio Urkullu al discurs d'Ibarretxe ja que ha donat a entendre un recolzament permanent a la proposta de consulta i a la política del lehendakari que fa callar moltes veus que des de Madrid intentaven fer creure que Ibarretxe estava sol dins el PNB en la seva estratègia.

Respecte a les accions d'ETA i a la política antiterrorista del govern espanyol, Ibarretxe també ha estat d'allò més explícit. Després de mostrar el seu rebuig a l'organització armada, el lehendakari ha afirmat que la solució no passa per les illegalitzacions, ni en la retallada de drets civils i polítics, ni en l'exclusió d'una part de la societat, sinó en el "diàleg sense exclusions". I és que segons Ibarretxe, si es "criminalitza i es persegueix la política del diàleg mai podrem construir un futur de pau i normalització política"

Tribuna Catalana