Nosaltres som els primers que discriminem la nostra llengua

Tal com explicava en la crònica anterior, som nosaltres els primers que discriminem la nostra llengua.

Cal que tinguem clar que la nostra llengua no és minoritària, sinó que està minoritzada. Quina és la diferència?

Que set milions de persones la parlen, en canvi sí que està minoritzada ja que és menystinguda i que en molts casos s'intenta convertir-la en un reducte d'anar per casa.

Ens volen fer creure que no serveix per res parlar el català però, només pel sol fet de ser la nostra llengua ja és un motiu per parlar-la.

Algú creu que un neerlandès es planteja si és útil o no utilitzar la seva llengua tenint en compte que té menys parlants que la nostra? No, no s'ho planteja. La diferència entre ells i nosaltres és que la seva llengua és oficial i la nostra no.

Automàticament sempre defensem la nostra llengua relacionant-la amb la identitat del nostre poble i associant-la al nacionalisme. Aquest fet fa que moltes vegades la gent, en no sentir-se involucrada en temes polítics referents al nacionalisme, intenti fer veure que el fet de no parlar-la, no tan sols no és un problema, és a més a més una actitud de polidesa de cara als altres perquè així ens entenem tots!

Per què sempre tanta por? Tant d'autoodi? Què en traiem? Doncs res de res. Al contrari, amb la nostra actitud contribuïm a discriminar el català.

Fins que no comencem a respectar-nos a nosaltres mateixos i a utilitzar la nostra llengua sense prejudicis i sense pors, no podrem començar a fer créixer i a enfortir el català.

La dita diu: Any Nou, vida nova. Seria bo d'afegir: Any Nou la llengua de sempre, la nostra.

Empar Noguer - Vilaweb