Molina, fora de la llei

El ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina, està fent números per passar a la història com un dels més decidits a explotar els rèdits electorals de la catalanofòbia. Només en aquesta clau es pot entendre el clamorós retard en el lliurament dels ‘papers' de Salamanca, que ja haurien de ser aquí des de fa dos anys.

El conseller Tresserras ha operat amb la correcció institucional que s'escau al càrrec però només hi ha trobat a l'altra banda el silenci administratiu. De fet, durant la darrera visita de Molina al país ni tan sols va tenir la dignitat de fer un gest de cortesia pel seu homòleg català, a manca de fets. En tot cas, i diferències polítiques a banda, el que és més greu és que el retorn ve avalat per una sentència judicial que ha de ser acatada necessàriament i, per tant, la seva actuació situa el ministre Molina for a de la llei.

I no són només els papers. També hi ha els pals a les rodes perquè la Generalitat obtingui la titularitat del Museu d'Arqueologia, tal i com -altre cop- estava pactat. O l'última: la presentació de la Biblioteca Hispana Digital, una immensa base de dades bibliogràfiques que ha de convertir-se en referent a la xarxa. La sorpresa (i estupor) és que aquesta base de dades insisteix en considerar el català i el valencià com a dues llengües diferents. O sigui: l'eina abona la segregació de llengües, extrem que no compta amb cap suport en l'àmbit lingüístic, universitari o filològic.

Tribuna Catalana