PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

29 de gener 2008

A Madrid s’ha d’exigir, no pas pidolar

Els pressupostos generals de l’Estat del 2008 només destinen a Catalunya el 14,9% de la inversió regionalitzable que efectuarà l’Estat a les comunitats autònomes, lluny del 18,72% que en base a la disposició addicional tercera de l’Estatut aprovat per Madrid li correspondria a Catalunya en infraestructures. Com ja hem explicat, l’Estat va incloure una partida extra de 722,8 milions d’euros per intentar tapar l’expedient. CiU i ERC ho van denunciar, mentre que la resta de formacions van acotar el cap i van acceptar l’almoina amb bona cara. Aquesta partida extra es presentava com la clau per donar compliment a l’acord a què el ministre Solbes i el conseller Castells havien arribat tot just una setmana abans de presentar els pressupostos espanyols. De manera que avui, hi ha 722,8 milions que teòricament pertanyen a Catalunya per al 2008 i que han de ser invertits en infraestructures. Però ningú no sap com es distribuirà aquesta inversió. És més, és possible que no es puguin gastar tots els diners enguany i es vagin acumulant en pressupostos posteriors. Fer projectes i executar-los un mateix any és complicat, i en cas que es vulgui fer es corre el risc de fer projectes a la babalà amb per tal de gastar els diners de què disposem.

De moment, el Govern català ja ha lliurat als representants de l’Estat en la subcomissió d’infraestructures una proposta d'inversions estatals per a Catalunya en el 2008 en compliment del 18,8% pactat amb l'Estat, que inclou aquests 722 milions d'euros. Entre les prioritats que ha fixat el Govern català per a distribuir aquests diners hi ha àmbits com parcs tecnològics i regadius, però sobretot, l’aeroport del Prat i el servei de Rodalies. La propera reunió que tindrà aquesta subcomissió Estat-Generalitat serà el 4 de febrer, i sobre la taula tindrà aquests 722 milions, però també es qüestionarà si l’Estat té prou projectes en infraestructures a Catalunya per gastar els 34.000 milions d’euros que li corresponen a Catalunya en set anys. Si no és així, la Generalitat proposarà que el pressupost estatal es destini a actuacions finançades pel Govern català. Segons ha explicat l’executiu català, bona part de les inversions proposades en la llista que ha confeccionat el Govern català es cobririen amb inversions pròpies de l'Estat, però no es descarten altres vies com la signatura de convenis per tal de poder fer efectives les inversions estatals que són d’àmbits competencials de la Generalitat. És el cas, per exemple, d’Agricultura, Innovació, Universitats i Empreses o Governació.

El Govern català ja es va saber plantar quan a principis de gener l’Estat pretenia pactar un traspàs del servei de Rodalies totalment enverinat. Ara caldrà mantenir la fermesa per si el proper 4 de febrer els negociadors de Madrid intenten una segona aixecada de camisa. La part catalana ha de tenir clares quines són les seves prioritats, i sobretot, tenir present que els 722,8 milions no són cap concessió o regal d’amics, sinó simplement uns diners que li corresponen al país. Si Catalunya és una comunitat autònoma i com a tal ha de contribuir solidàriament al sosteniment de tots els territoris, amb un dèficit del 10,5% del seu PIB, també ho és a l’hora de repartir inversions. I l’Estat espanyol és el responsable del funcionament de bona part de les infraestructures del nostre país. El 4 de febrer no s’ha de pidolar, sinó exigir.
Tribuna Catalana