El passat dijous el diari ABC titulava que el President del Parlament, Ernest Benach, havia gastat 20.000 euros en ‘tunejar’ el seu cotxe oficial. A l’interior de la notícia passava de l’afirmació al condicional ‘según ha podido saber ABC podría ascender a 20.000 euros’. I la veritat és que l’import per col·locar una taula de treball, un reposapeus i una televisió al cotxe oficial de la segona autoritat del país pujava una mica més de nou mil euros.
La notícia va ser reproduïda l’endemà per diversos mitjans de comunicació. I un d’ells n’ha proporcionat una cobertura especial: La Vanguardia. Des de dijous fins ahir diumenge ha seguit informant cada dia sobre una polèmica generada per una informació que ja partia d’una dada falsa. Curiosa excepció en un mitjà de comunicació, estirar més una notícia que el propi mitjà que l’ha publicat primer. La Vanguardia més que ABC.
A més d’aquest afany de polèmica sobre el cotxe oficial que utilitza en exercici del seu càrrec Ernest Benach, l’ABC i La Vanguardia comparteixen una altra característica en comú. Són els dos rotatius de més reconeguda devoció per la monarquia espanyola. I mai cap dels dos ha publicat ni qüestionat, per exemple, quan costa als ciutadans catalans i espanyols el manteniment d’aquesta institució des dels actes protocolaris fins a les caceres privades d’óssos del rei Joan Carles no a la Val d’Aran sinó a les estepes de Volgoda, a Rússia.
Tampoc cap dels dos rotatius no ha explicat que hi ha institucions com el President del Parlament espanyol o la major part de ministres que tenen residència pagada pels contribuents a Madrid. Per no qüestionar el que costa mantenir ministeris -i el seu corresponent cos funcionarial- com el de Vivenda, Sanitat o Cultura que no tenen competències perquè aquestes estan transferides a les Comunitats Autònomes.
I aquesta dada no és sobrera. És sabut que Ernest Benach, segona autoritat de Catalunya, es desplaça cada dia des del seu domicili particular de Reus fins al Parlament en cotxe. Ni ABC ni Vanguardia han calculat què costaria si la segona autoritat residís entre setmana a Barcelona i quan estalvia Benach pujant i baixant cada dia en cotxe des de la Ciutadella a la capital del Baix Camp enlloc de llogar una habitació d’hotel o una residència a la ciutat comtal com podria fer en legítim ús de les funcions del seu càrrec.
En el fons, ja som al cap del carrer: els qui no es creuen que Catalunya és una nació no poden tolerar que tinguem institucions i que aquestes treballin amb la normalitat i el sentit d’estat amb què haurien de fer-ho els representants escollits democràticament pel poble de Catalunya. Per què no es qüestiona la Casa reial ni les residències dels ministres o la seva pròpia existència tot i no tenir competèncie i sí que el President del Parlament de Catalunya s’instal·li una taula per poder treballar durant els seus viatges diaris d’hora i mitja per trajecte?
Senzillament perquè hi ha qui no té un respecte institucional per no dir menyspreu i menysteniment a les institucions catalanes. Perquè contra Catalunya tot s’hi val.
El més sorprenent de tot plegat és que la resta de partits polítics catalans s’hagin sumat amb major o menor intensitat a aquesta campanya d’intent de desprestigi d’una alta institució catalana i al mateix temps dirigent amb projecció de futur a Esquerra Republicana casualment la mateixa setmana que el Parlament aprovava la creació de l’Oficina Antifrau, un dels projectes estrella dels independentistes i que posarà Catalunya al capdavant dels països amb mecanismes de transparència i control dels diners públics.
Potser aquí hi ha l’altra clau del perquè de tot plegat: si la institució no hagués estat presidida per aquesta formació política, el grau d’atreviment a donar carta de validesa total i recorregut a notícies publicades per capçaleres amb dilatada trajectòria anticatalanista com ABC hauria estat diferent.
Per no parlar de polítics com Joan Saura que van qualificar d’’ofensiva i injustificada’ la despesa dels accessoris del cotxe del President del Parlament. Convindria recordar a Saura que en les principals decisions de la cambra on resideix la sobirania nacional dels catalans també hi és present un company del seu grup parlamentari com és Jordi Miralles, secretari de la Mesa de la institució. I si Saura vol parlar de despeses injustificades i ofensives segur que en trobarà a casa seva, als seus departaments. A tall d’exemple, els nombrosos viatges oficiosos en cap de setmana que va realitzar ell mateix a Madrid durant la passada legislatura.
I La Vanguardia, si tant preocupada està per la crisi econòmica i perquè els diners dels ciutadans no es malbaratin, podria practicar un exercici de transparència tan senzill com dir públicament quan ascendeix el cost del suplement de 150 pàgines a tot color que el rotatiu dels Godó va encartar ahir diumenge per publicitar l’obra de Govern en insfrastructures. Un suplement només amb la foto de Montilla. Un extra que, casualment, va acompanyat d’una plàcida entrevista al President de la Generalitat de quatre pàgines a l’edició escrita del diari.
La desconsideració i la crítica gratuïta a determinades institucions catalanes només busca fomentar el desprestigi. El populisme malintencionat no ajuda a fer avançar Catalunya ni a afiançar les seves institucions. I el que encara és més greu és que es posin a repartir carnets i certificats d’austeritat i honestedat alguns dels qui més i millor han rebut de les administracions públiques en els darrers 20 anys.
D’això, a Catalunya, se’n diu hipocresia.
Directe!cat!
.png)
.png)
