Qui és qui a la Plataforma pel Dret de Decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir va celebrar el passat diumenge, dia 29 de juny, una assemblea al seu local social del carrer Rocafort de Barcelona. En aquesta assemblea van assistir la majoria d'entitats i de socis i sòcies individuals que van fundar la PDD, aviat farà tres anys. En total representaven gairebé dues terceres parts dels socis actuals.

Es van prendre decisions importants des del punt de vista polític i organitzatiu. Des del punt de vista polític es va decidir continuar treballant pel Dret de Decidir, tal i com s'ha fet fins ara i d'acord amb els principis fundacionals de la PDD. Això vol dir que la plataforma, independentment de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, no sortirà al carrer per defensar la via estatutària, que considera inviable i superada per satisfer les necessitats socials i nacionals del poble de Catalunya.

Ja en el seu moment la PDD va sortir al carrer en contra d'aquest estatut retallat i passat pel ribot i, conseqüentment, no pot ara sortir a defensar-lo, tot i que està d'acord que cap tribunal espanyol té legitimitat per dictaminar en contra o a favor d'un referèndum votat pel poble de Catalunya.

Pel que fa a temes organitzatius la PDD va decidir impugnar l'assemblea del passat dia 15 de juny, celebrada a Girona, de la qual en van sortir uns estatuts i una junta il·legal ja que ni una elecció ni l'altra van complir amb els requisits legals necessaris per poder-se dur a terme.

No s'escapa a ningú que a hores d'ara la PDD està passant per un dels seus pitjors moments des de la seva creació. Aquesta crisi de caràcter polític i organitzatiu s'està gestant des de fa més de sis mesos, va esclatar fa un parell de mesos i es va manifestar clarament en l'assemblea del passat dia 15 a Girona, on es van intentar imposar uns estatuts i una junta, malgrat que tothom sap que no són legals.

Fins i tot alguns mitjans de comunicació han contribuït a mantenir aquesta confusió en divulgar uns noms per qualificar cadascun dels sectors que no responen a la realitat. En realitat l'anomenat sector crític és el que es manté dins de la legalitat, està representat per la majoria de la junta votada en assemblea el mes de febrer del 2007 i manté en el seu sector la major part d'entitats i persones fundadores de la PDD i també manté l'esperit i els objectius fundacionals. Mentre que l'anomenat sector oficialista és el que ha volgut prescindir i foragitar la majoria d'entitats i persones fundadores, tot i que compta amb el suport de la persona més mediàtica i coneguda de la PDD.

Malgrat la crisi sembla que tant una part com l'altra estan disposades a arribar a acords, tot i que fins ara només la junta legal havia fet les passes necessàries per iniciar la negociació. Aquest dijous està previst que s'iniciïn aquests contactes que esperem que siguin fructífers i que permetin que la bona feina feta fins ara per la PDD es pugui continuar.

Carme Forcadell Lluís
Plataforma pel Dret de Decidir

Barcelona, 30 de juny de 2008

La Plataforma pel Dret de Decidir tanca el procés estatutari i es centra en el procés d'autodeterminació.

La Plataforma pel Dret de Decidir ha donat per tancat el procés estatutari i ha decidit centrar tots els seus esforços en el procés d'autodeterminació. A partir d'ara totes les campanyes i tots els actes que es facin tindran com a eix principal l'autodeterminació.

Això s'ha decidit a l'assemblea celebrada avui al local del Ciemen que s'ha desenvolupat amb total normalitat i ha comptat amb una gran assistència: s'han acreditat 92 vots. A l'assemblea del 15 de juny a Girona s'hi van acreditar 156.

També s'ha acordat impugnar els estatuts i la junta que es van votar de manera irregular en l'assemblea del passat dia 15 de juny, tot i que també es continuarà el procés obert de mediació. Tots els acords s'han pres per unanimitat.

Plataforma pel Dret de DecidirBarcelona, 29 de juny de 2008

Per a més informació i/o entrevistes:Carles Garcia (655895868)

premsa@tenimeldretdedecidir.org

http://www.tenimeldretdedecidir.org/

El PSC i ICV cedeixen i les columnes de Puig i Cadafalch es restauraran a la seva ubicació original

Al final la tenacitat de la Xarxa d'Entitats dels Països Catalans i la resta d'organitzacions cíviques que reclamaven la restauració de les columnes jòniques de Puig i Cadafalch a la seva ubicació original -a l'escalinata de Montjuïc, darrere la Font Màgica- ha acabat donant resultat.

El bipartit municipal ha acabat cedint, i tot i que el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, havia assegurat que la ubicació que ells havien decidit -en un lateral de la muntanya- era ja definitiva, ara han rectificat.

Aquest moviment s'emmarca en les negociacions que PSC i ICV estan manentenint amb Jordi Portabella per tal d'assegurar la collaboració d'ERC amb el govern municipal.

Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch van ser erigides l'any 1919 i simbolitzaven les quatre barres de la senyera. El 1928 van ser enderrocades per ordre de José Antonio Primo de Rivera, precisament per la seva forta càrrega simbòlica.

Tribuna Catalana

Cava en el si de la crosta socialista i a la SER

No tenim prou informació del perquè Antoni Bassas no ha renovat el seu contracte amb la ràdio nacional de Catalunya, però les coses no són les que són, sinó les que semblen. I així hi ha molta gent que es pregunta com pot ser que una Catalunya Ràdio, a la que molts envejen els seus índexs d'audiència, es permeti perdre el seu programa líder, l'estrella de mla seva programació. Qui és l'inconscient que s'atreveix a regalar a Prisa/La SER el lideratge a Catalunya? Té l'imaginari nacional català tants vehicles que es pot permetre perdre un pilot com Antoni Bassas?

Avui, a la SER del carrer Casp i a la seu de Barcelona del PSC "Can Joan Ferran" corre el cava i regna l'alegria.L'objectiu de frivolitzar i desnacionalitzar els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio guanyen terreny. Fa temps que aquests s'estan convertint en "asèptics" per uns, "anacionals" per altres, i "espanyols" per a molts. El sector més nacional espanyol del PSC està conduïnt el procés , o si més no, ha fet carambola. Mònica Terribas deixa La nit al dia i Antoni Bassas Els matins de Catalunya Ràdio, dos dels programes amb més imaginari col·lectiu nacional català de la CCMA.

D'altra banda, reconeixem que són dos canvis molt diferents, Mònica Terribas és directora de TV3 i mereix tota la nostra confiança i, a més, esperem que aviat es comenci a notar la seva empremta professional i nacional. Però el què cal preguntar-se ara és què hi té a dir ERC i el seu entorn que tenen la màxima responsabilitat sobre els mitjans audiovisuals públics. De moment asseguren que cal al donar temps a l'equip de Mònica Terribas a TV3 i asseguren que el substitut d'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio és un bon professional del mitjà considerat també un patriota català. Esperem que sigui veritat perquè la continua desnacionalització dels informatius dels dos mitjans i els intents de convertir les nostres emissores en eines d'entreteniment asèptiques fa preguntar-nos si el 2014 quedarà un cos nacional de ciutadans i d'opinió que vulguin i desitgin la plena sobirania nacional.

Els mitjans de comunicació al segle XXI són les eines i les armes de l'acció política nacional i el projecte espanyol progressista ho sap i actua sense complexes. I nosaltres mentrestant què fem ? Reaccionarem?

Tribuna Catalana

Sense estat propi, com podrem decidir ? Son uns falsos ¡¡

Mas: "L'Estat propi no és la qüestió principal"

El president de CDC, Artur Mas, ha manifestat en una entrevista a El Punt que "he dit moltes vegades que per mi és més important la nació que l'Estat, que no deixa de ser una estructura administrativa, sigui un estat propi, compartit, federal o confederal. En un congrés d'un partit nacionalista hem de parlar del futur de la nació, que és el nostre repte fonamental perquè no està assegurat i ens l'hem de guanyar tots els catalans. Cal fer-la més forta i més sentida per tothom. I és fonamental bastir un projecte comú que busqui el que ens uneix més i no pas allò que ens divideix. L'Estat propi no és la qüestió principal, però partint de la premissa que CDC des del seu origen defensa el dret del poble català a l'autodeterminació. I aquí no hi ha ni límits ni sostres".

"La Casa Gran és, per definició, un concepte ampli on cap l'independentista, que vol que Catalunya tingui un estat propi, fins a la persona que simplement considera que Espanya hauria de ser un estat plurinacional on Catalunya fos més respectada que fins ara i amb una consideració més explícita del seu caràcter nacional", afegeix el líder nacionalista.

e-noticies

El monòlit a Lluís Maria Xirinacs ja llueix a Ogassa, on va morir

Un monòlit de granit amb una 'X' accentuada simbolitza la figura i la lluita de Lluís Maria Xirinacs per a la nació catalana. L'escultura és obra de l'artista Jaume Rodri, amic íntim de Xirinacs, que ha explicat que el símbol de l''X' accentuada el va treure d'un dels llibres inèdits de Xirinacs titulat 'Història d'una 'x''. Aquest dimarts al migdia s'ha descobert l'estàtua davant d'unes 200 persones admiradores de Xirinacs, que s'han desplaçat fins al pla de Can Pegot, al municipi d'Ogassa, lloc on va morir l'homenatjat. Rodri ha dit que en aquest llibre Xirinacs explicava que els xinesos utilitzen el símbol de l''X' accentuada per simbolitzar els homes rectes i bons.

El bloc de granit pesa sis tones i per la banda de sota el matemàtic Jordi Bosch ha fet gravar uns coordenades que indiquen el punt exacte d'una àmfora que està enterrada amb les obres completes d'en Xirinacs digitalitzades. La iniciativa ha estat impulsada per la Fundació Randa, Germanies i altres col·lectius vinculats amb Xirinacs, que van posar una anunci gratuït en el diari Avui on es feia una crida a recaptar fons per fer aquest homenatge organitzat per la societat civil, i al marge de la política actual.

Precisament, l'escultor ha criticat durament el panorama polític actual, i els representants catalans en general. Rodri ha dit que Xirinacs 'ha quedat engolida per la mediocritat del país'. L'artista ha afirmat que en aquest lloc del monòlit que definit 'el quilòmetre zero per la independència i la dignitat del país'.

Rodri ha arremès contra la classe política. L'artista ha dit que 'el pitjor d'un polític és que no tingui creativitat, com passa sobretot últimament'. Rodri diu que prefereix un polític 'dolent o mala persona, però amb creativitat'. L'escultor ha assegurat que avui dia no hi ha gens de creativitat, 'és una vulgaritat total la manera de fer política'. Rodri que també és exdiputat al Parlament ha assegurat que sap de què parla quan critica la manera de fer política a Catalunya, i ha afegit que coneix bé de qui parla perquè ha estat també diputat.

directe!cat!

La PDD només convocará als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per defensar el Dret de Decidir

Estatut, espoli fiscal, Tribunal Constitucional, drets i deures, solidaritat, democràcia, finançament, dret de decidir, autodeterminació… Paraules que sentim als mitjans de comunicació, a les notícies, a les tertúlies i, sobretot, en els discursos dels polítics. Paraules enganyoses de les quals no s’explica mai el significat real ni el que comporta cadascuna per al nostre país.

Una transició mal resolta, trenta anys d’autonomisme ranci i pactes a la baixa que només responen als interessos partidistes ens han portat a una situació insostenible en qualsevol dels àmbits socials i nacionals. Catalunya està cada vegada més ofegada i només una resposta valenta a la demanda que milers de ciutadans i ciutadanes fan cada vegada que signen una butlleta per demanar el Dret de Decidir ens traurà del carreró sense sortida en què es troba el nostre país.

Cada vegada es fa més evident que la via autonòmica és un camí sense sortida, un camí que ens porta a una agonia lenta i implacable que les organitzacions, entitats i persones que configurem la PDD no estem disposats a admetre. I és per això que fem una crida als nostres polítics perquè treballin, sense dilacions, per tenir el dret de decidir sobre tot el que ens afecta i, especialment, per tal de poder exercir el dret a l’autodeterminació, que ens dignificarà com a poble.

Al marge d’ingerències de l’Estat o del Tribunal Constitucional, reclamem el dret de decidir i el dret a l’autodeterminació com a mostra de radicalitat democràtica i de respecte vers Catalunya, i per això, des de la PDD, mai no convocarem una manifestació per defensar l’Estatut.

ANNA notícies

Preparats per si arriba l’estafa de les balances fiscals?

S'acosta el dia D. Traduït de l'anglès, D-Day, pot fer referència al terme que utilitzen genèricament els militars per indicar el dia en què s'ha d'iniciar un atac o una operació de combat, o bé a la segona interpretació que es va popularitzar als anys quaranta, el Doomsday, que significa el dia del judici final. Doncs bé, el 15 de juliol és el Dia D de Pedro Solbes i per extensió, de l'Espanya plural, progre i sobretot solidària que proclamava Zapatero en la campanya de les eleccions del 2004. El 15 de juliol hem de conèixer la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat, és a dir, la relació en matèria de finançament entre les dues administracions, de la qual se'n deriva la situació actual d'espoli fiscal que pateix el nostre país.

La balança la calcularà la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) pels dos mètodes existents (flux monetari i flux del benefici) i amb diferents variables. El criteri del flux del benefici, que atribueix la despesa pública al territori on resideix el beneficiari, amb independència d'on s'hagi efectuat la despesa, és el menys favorable a Catalunya. I el més distorsionador de la realitat, és l'exemple de qui paga el Museu del Prado, que se suposa que és per a gaudi de tots els espanyols, i el paguem tots. A Madrid es genera la riquesa, els llocs de treball i els beneficis del turisme, que és clar, no es reparteixen entre tots els espanyols.

A l'espera de conèixer els resultats finals, ja hi ha diversos experts que adverteixen que l'Estat interpretarà els resultats com més li convingui, a les portes d'una negociació per al nou model de finançament. L'aposta de Solbes és pel mètode de càlcul que més beneficia Madrid i les comunitats autònomes que més diners reben en concepte de solidaritat, el flux de benefici. Uns resultats que alleugerissin molt la contribució de Catalunya al sosteniment de la nació espanyola servirien per demostrar als catalans que no som tan solidaris com ens pensàvem, i a més, que hi ha altres territoris necessitats més de finançament. En aquest sentit, amb quina cara anirà el PSC a la negociació per demanar més diners si els seus companys andalusos o extremenys passen gana per culpa nostra? De fet, el PSC ja arriba a aquesta negociació amb una postura clara: si cal, Catalunya aportarà més diners al fons de suficiència, encara que això suposi que, un cop fets tots els números, no avancem i fins i tot tinguem un saldo negatiu en el fons de suficiència.

En tot cas, Catalunya té la sort de disposar d'un bon nombre d'economistes experts que de ben segur seran objectius a l'hora de denunciar possibles manipulacions per part de l'Estat.

Tribuna Catalana

La Plataforma pel Dret de Decidir comença el camí per poder exercir el dret a l’autodeterminació.

La Plataforma pel Dret de Decidir, independentment del resultat de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, considera que la via estatutària s'ha exhaurit i que cal treballar en favor del dret de decidir.

La PDD ja ens vam posicionar en contra de l'estatut retallat en la manifestació del 18 de febrer i considerem que l'actual estatut no respon a les necessitats del poble de Catalunya com a nació ni a les dels catalans i catalanes com a ciutadans. Denunciem la falta de legitimitat del Tribunal Constitucional, però la denúncia d'aquesta falta de legitimitat no implica defensar un Estatut que ens nega el dret de decidir.

La Plataforma pel Dret de Decidir considera que el sistema autonòmic ha demostrat que és un sistema de dependència política que permet l'espoli i que ens nega com a poble. Demanem a tot el teixit social i institucional català que assumeixi aquests plantejament i que defensi els interessos nacionals i socials de Catalunya.

Som una nació i tenim el dret de decidir!

Plataforma pel Dret de Decidir
20 de juny de 2008

Les agrupacions del PSC aposten majoritàriament per aprofundir en el catalanisme

Fa uns dies parlàvem que el creixement i els bons resultats de les plataformes i entitats que defensen en dret a decidir del poble català havia fet, entre d'altres motius, que Convergència incorporés aquests ítems en les discussions internes de la formació. Ara, és el PSC qui, a través de les esmenes de les agrupacions locals es veu forçat també a plantejar-se quina és la seva posició concreta davant el dret a l'autodeterminació per al cas català. Aquesta és només una de les esmenes que s'han donat a conèixer i que demanen a la formació un pas més per aprofundir en la seva estratègia catalanista. Si bé és cert que també hi ha hagut agrupacions que han presentat esmenes per tal de limitar l'autonomia del partit català dins la federació socialista, diverses de les aportacions fetes per la militància del partit han anat en un sentit de ‘gir catalanista'. Així, des de diferents zones del país es reclama que el PSC aposti decididament per tenir un grup propi al Congrés espanyol que l'alliberi de la ferma disciplina de vot i d'opinió que imposa el socialisme espanyol en la cambra de diputats espanyola.
Sembla doncs, que l'allau de manifestacions, presentacions, actes,.... en favor del dret a decidir han com a mínim per generar un debat intern a dins de la majoria de partits catalans enfocats a veure com aprofundir en el catalanisme, en definitiva, com aconseguir que el nostre país tingui més força.

Tribuna Catalana

Comunicat de premsa del nucli fundacional de la PDD i de la majoria de la Junta Permanent legal

Davant de l'allau d'articles, informacions i contra informacions que estan sortint aquests dies en diversos mitjans de comunicació del país, les entitats i organitzacions que vam crear la Plataforma pel Dret de Decidir l'any 2005 i que, actualment, som gairebé un 73% de la Junta de la PDD, aixi com la majoria dels socis que hi havia fins a la manifestació de l´1 de desembre i més del 40% dels actuals, volem fer constar que el nostre posicionament és exactament el mateix que en el moment de la fundació de la Plataforma: treballar, tal com diuen els nostres estatuts, pel dret a l'autodeterminació.

Les entitats que hem tirat endavant, dia a dia la PDD, creiem que hem de ser el motor que pressioni els partits del nostre país per treballar i per exigir al govern espanyol el dret que té qualsevol poble de decidir quin ha de ser el seu futur. En un moment on els drets democràtics dels Països Catalans estan constantment vulnerats hem de tenir una posició ferma i sense condicions vers tot el que ens afecta i, especialment, pel que fa a la resolució del tribunal constitucional que, històricament, ha anat i va en contra dels drets del nostre país. És evident que, ara més que mai, la via autonòmica s'ha exhaurit i que la Plataforma pel Dret de Decidir ha de treballar perquè tot el procés, que ens ha de portar a exercir el dret a l'autodeterminació, tingui el màxim de garanties, de transparència i d'èxit possibles.
Algunes de les entitats i les persones que aquests últims mesos s'han incorporat a la PDD i volen marcar un altre camí tot canviant el rumb marcat des de la fundació de la nostra entitat per diluir-lo en funció d´interessos aliens a l´esperit inicial de la PDD. Per això volem denunciar públicament la seva ingerència i les ànsies de control d'una de les eines més potents que té el país per canviar el futur.

A conseqüència dels darrers esdeveniments, en què d´una forma clara i manipuladora, han intentat fer-se amb el control de la PDD, demanem a la societat civil que, massivament, s'associï a la PDD, per tal que tingui una massa social prou sòlida perquè estratègies que responen a interessos partidistes i personals siguin anul·lats i no es puguin produir en el futur, i en endavant es garanteixi la independència ideològica i econòmica de la PDD, perquè aquesta pugui continuar sent l´eina que el país necessita, d´acord amb els principis en què es va crear el 2005.

Som una nació i tenim el dret de decidir! http://www.decideixodecidir.cat/

El Tribunal Costitucional vol escapçar el català de l'Estatut

No tenen cura. Als espanyols els preocupa sobretot el català. Davant encara la supervivència del català els problemes d' atemptats, económics,socials i de tota mena no els importen gaire. Només viuen pendents d' acabar amb el català. És cert que la Constitució ens dóna alguns drets, però de seguida procuren retallar-los tan bon punt és al seu abast. I és que amb Espanya no és possible el pacte, perquè no és una relació entre iguals sinó entre amos i esclaus.
Jordi Porta, president d' Òmnium Cultural, diu en un article que publiquem que s' ha trencat el pacte entre Catalunya i Espanya. Santa innocència! Com és possible que hi hagi gent que a aquestes alçades que encara cregui aquestes ximpleries? Mai no hi ha hagut pactes, no n´hi ha, ni n´hi pot haver entre la metròpoli i la colònia.En tot cas hi hauria d' haver el de la separació amistosa.I cadascú a casa seva i Déu a la de cap.
Per si encara hi ha algú que en dubta només cal esperar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l' Estatut. Aquest tribunal no té cap prestigi per culpa del potineig polític i a més és a mans de gent no catalana.Com pot dictar sentència sobre nosaltres una gent forastera?
Com se sap hi ha empat entre els magistrats dits conservadors i progressistes. Això volia dir que Maria Emilia Casas, la presidenta , podia decidir la constitucionalitat de l' Estatut amb el seu vot de qualitat. Però vet aquí que hi renuncia i no vol decidir una sentència a favor de l' Estatut. Per això seran uns nous magistrats en un nou mandat els qui tindran el veredicte final. Tot plegat no ve pas d' un mes o d' un any.
Amb tot, ja se sap que s' havia arribat a alguns acords. EL TC hauria deixat passar el terme "nació" perquè és al preàmbul i no té cap valor jurídic. En canvi tallaria les relacions de bilateralitat ,sobretot econòmiques, entre Catalunya i Espanya. On no ni ha hagut cap dubte és en escapçar els drets de la llengua catalana. Segons que publica "La Vanguardia", "los magistrados procedentes de la carrera judicial son reacios a ceder en este terreno porque temen que el castellano desaparezca de la justicia, que el mapa de posibles destinos se estreche y que el monolingüismo en catalán domine la vida pública e institucional de Catalunya". Com es pot veure, es tracta d' una gran perla. Tot uns senyors magistrats preocupats pel "cuerpo" abans que pels drets de les persones i dels pobles.Ells són espanyols i n' exerceixen. No hi ha res més sota la capa del sol.
També és tot una joia això del "monolingüismo del catalán" en la vida pública. Quantes bestieses en tan poques paraules! Per cert, ja vam advertit en el seu dia que el fet que Iniciativa fes constar en l' Estatut tantes coses sobre la llengua a l' Administració era perjudicial. Justa la fusta! Anar amb un lliri a la mà és una constant catalana que sempre hem pagat car i segur que en el futur encara ho pagarem més.
Tot amb tot, ens arriben les declaracions del director alemany d' Air Berlín sobre el català. Unes declaracions simplement nazis, com ha dit el diputat Joan Puig. La companyia estudia portar-lo als tribunals,no al seu director sinó a Puig. A veure si és veritat, perquè ens interessa rebombori, sidral, batibull , xafarnat i la internacionalització del conflicte.O sigui que tractar de nazi un genocida pot ser un delicte, però si som llestos podem aprofitar la propaganda mediàtica.
Em penso que la polèmica arriba al punt de la confitura. S' ha internacionalitzat el cas i fins ara són moltes les forces vives que s' han mobilitzat, inclosos els governs de Catalunya i de Balears, De manera especial vull destacar el paper de Joves per la Llengua de Mallorca que han anat a protestar a la seu de la companyia a Palma . Sense carrer no hi ha res a fer. En canvi no he vist, si més no fins ara, cap protesta per part de CiU i D' ERC. Els pobrets tenen tanta feina a mirar-se el melic i a aferrar-se a les cadires que no veuen un ruc a quatre passes.En canvi molta gent sí que veu el ruc.
El panorama lingüístic, doncs, comença a engrescarse. Entre un Tribunal Constitucional, que només veu la seva constitució, un director aeri alemany que insulta el català, els humoristes de "El Mundo", "La Razón" i la "Cope" passarem un estiu ben refrescant. La veritat és que la salut de la llengua prou que ho necessita. Alguna cosa es mou,oi?.

Radio Catalunya

Comunicat de la PDD

La Plataforma pel Dret de Decidir vol expressar, una vegada més, el seu rebuig davant les actituds antidemocràtiques que el Govern Espanyol té, de forma repetida, vers la majoria de temes que tenen relació amb el funcionament i les necessitats de Catalunya.
La PDD vol que els Països Catalans actuïn i es defineixin sense por ni condicionants entorn a tots els temes vitals per a la nostra nació i que per tant, el poble català, pugui exercir el dret de decidir.
Per això denunciem:
1. El maltractament sistemàtic i continuat a Catalunya.
2. L’espoliació fiscal a la qual estem sotmesos, que ens empobreix dia a dia, margina la recerca i destrueix el teixit industrial, etc.
3. Un sistema de dependència que ens impedeix decidir i intervenir sobre temes tant importants com són les infraestructures i les polítiques energètiques: construcció de la MAT, control de les centrals nuclears, política de l’aigua, transvasaments i control dels ports, aeroports, xarxes viàries i ferroviàries.
4. La impossibilitat de decidir quin model d’escola necessitem i la imposició d’augmentar les hores de castellà en detriment de la immersió lingüística.
5. La restricció de les llibertats i del dret a la dissidència.
6. Les ingerències de l’estat i la falta de poder de decisió que generen enfrontaments entre els diversos territoris nacionals.
Per això fem una crida a tota la població a treballar perquè el dret de decidir sigui possible i exigim:
1. El respecte que qualsevol poble es mereix.
2. Un concert econòmic i un marc nacional de relacions laborals que ens permetin desenvolupar-nos econòmicament i socialment fins que puguem exercir el dret a l’autodeterminació.
3. La capacitat de decidir sobre les nostres infraestructures i la política energètica.
4. La competència per decidir l’escola que necessitem i que el català sigui la llengua de cohesió social.
5. El dret de decidir, lliurement, quin país volem.

Plataforma pel Dret de Decidir
2 de juny de 2008.

Referèndum virtual 2008

Participa en el primer referèndum virtual sobre l'autodeterminació deCatalunya!!!

Des del dia 25 de Maig i fins el dia 25 de novembre tens la possibilitat ded'efectuar el teu vot a l'espai http://www.referendum2008.org/. Aquest lloc web pretén ésser un espai on la població catalana puguiexpressar la seva opinió sobre aquesta matèria responent a la següentqüestió:

Desitgeu que Catalunya esdevingui un estat independent amb legitimitat plenaconforme al dret internacional ?

Progressivament anirem publicant els resultats de participació i al finaldel període publicarem els resultats obtinguts i intentarem fer-los arribara mans de l'administració amb la finalitat d'obrir un debat seriós sobreaquesta qüestió.

Fes correr aquest correu per aconseguir un màxim de participació

!!!Moltes gràcies!!!

Ja n'hi ha prou de presa de pèl, volem el concert

Solbes i la seva pròrroga permanent.... i van .......


Una vegada més, José Luís Rodríguez Zapatero i el seu govern no podran complir una altra de les seves promeses: la de fer públiques les balances fiscals el proper 8 de juny, tal com s’havia anunciat fa dos mesos al Congrés dels Diputats de Madrid.
En aquella ocasió, en una rèplica a Josep Antoni Duran i Lleida, Zapatero va anunciar el seu compromís que el ministeri d’Economia i Hisenda publicaria les balances fiscals abans de dos mesos, però arribats a aquesta data, l'obligació arran d'aquella promesa ha quedat diluida. Segons fonts del ministeri de Pedro Solbes, només porten un mes treballant en les balances fiscals a causa dels canvis en la direcció de l’Institut d’Estudis Fiscals (d’on provenen els experts del grup de treball) i preveuen tenir l’informe abans de l’estiu.
Aquesta vella demanda dels partits catalans, ja va ser aturada pel mateix Solbes sota l'argument de la falta de consens sobre el mètode de càlcul. Ara ens demana una pròrroga d'un mes per treballar i fer el recompte final de quina és l'aportació dels catalans a l'estat espanyol. O això, o és que tenen por de la nostra reacció quan ens n'enterem, per boca seva, que rebem molta menys quantitat de la que aportem. Per ells, publicar les balances fiscals a ple estiu suposa un menor ressò en els mitjans de comunicació de les crispacions i indignacions que hi pugui haver. I per nosaltres? Millor que fem la vista grossa fins després de l'estiu.

directe!cat!

Un home amargat i sense il·lusió

El portaveu del PSC al Parlament, Joan Ferran, compara el nacionalisme amb una "moto" en un article a El Periódico. Ferran explica que "un vell amic, experimentat per les plagues del franquisme i les tempestes de la transició, em comentava amb sorna: "El nacionalisme és com una motocicleta. Un vehicle inestable que canvia fàcilment de carril i que, quan vol fer soroll, pitja el gas". Ferran afirma que, en la seva opinió, el nacionalisme "pretén ordenar les nostres vides mitjançant la seva política, l'hegemonia cultural i els mitjans de comunicació públics. Fa pocs dies vaig llegir -en clau catalana- el següent: "El primer i principal objectiu de tot mitjà de comunicació públic és la creació i manteniment d'un imaginari nacional amb funcions cohesionadores i coercitives".

El dirigent del PSC considera, en aquest sentit, que "la tasca més rellevant del conclave dels socialistes catalans del juliol vinent ha de ser la crítica i l'alternativa al discurs dels nacionalistes. Joan Ferran diferencia entre el "catalanisme social" i el "nacionalisme": "El catalanisme sedueix, crea catalanistes, fabrica ciutadania... El nacionalisme divideix la societat al classificar-nos a partir de l'autodefinició patriòtica". També carrega contra "alguns articulistes, establerts en el submón del sobiranisme ben remunerat, volen fer-nos creure que el camí a seguir passa per la mera construcció d'una consciència nacional amb final feliç. Vana il·lusió, la seva".

"La moto nacionalista a la qual es referia el meu amic -acaba- patina. La societat catalana necessita estabilitat i no hipòtesis de futur basades en desitjos romàntics. Obrir processos que no són assumits de forma majoritària per la ciutadania comporta torpedinar la convivència, implica deteriorar el mateix concepte de nació i perjudica, a curt termini, la nostra llengua i la nostra cultura".

e-noticies