Cava en el si de la crosta socialista i a la SER

No tenim prou informació del perquè Antoni Bassas no ha renovat el seu contracte amb la ràdio nacional de Catalunya, però les coses no són les que són, sinó les que semblen. I així hi ha molta gent que es pregunta com pot ser que una Catalunya Ràdio, a la que molts envejen els seus índexs d'audiència, es permeti perdre el seu programa líder, l'estrella de mla seva programació. Qui és l'inconscient que s'atreveix a regalar a Prisa/La SER el lideratge a Catalunya? Té l'imaginari nacional català tants vehicles que es pot permetre perdre un pilot com Antoni Bassas?

Avui, a la SER del carrer Casp i a la seu de Barcelona del PSC "Can Joan Ferran" corre el cava i regna l'alegria.L'objectiu de frivolitzar i desnacionalitzar els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio guanyen terreny. Fa temps que aquests s'estan convertint en "asèptics" per uns, "anacionals" per altres, i "espanyols" per a molts. El sector més nacional espanyol del PSC està conduïnt el procés , o si més no, ha fet carambola. Mònica Terribas deixa La nit al dia i Antoni Bassas Els matins de Catalunya Ràdio, dos dels programes amb més imaginari col·lectiu nacional català de la CCMA.

D'altra banda, reconeixem que són dos canvis molt diferents, Mònica Terribas és directora de TV3 i mereix tota la nostra confiança i, a més, esperem que aviat es comenci a notar la seva empremta professional i nacional. Però el què cal preguntar-se ara és què hi té a dir ERC i el seu entorn que tenen la màxima responsabilitat sobre els mitjans audiovisuals públics. De moment asseguren que cal al donar temps a l'equip de Mònica Terribas a TV3 i asseguren que el substitut d'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio és un bon professional del mitjà considerat també un patriota català. Esperem que sigui veritat perquè la continua desnacionalització dels informatius dels dos mitjans i els intents de convertir les nostres emissores en eines d'entreteniment asèptiques fa preguntar-nos si el 2014 quedarà un cos nacional de ciutadans i d'opinió que vulguin i desitgin la plena sobirania nacional.

Els mitjans de comunicació al segle XXI són les eines i les armes de l'acció política nacional i el projecte espanyol progressista ho sap i actua sense complexes. I nosaltres mentrestant què fem ? Reaccionarem?

Tribuna Catalana