Preparats per si arriba l’estafa de les balances fiscals?

S'acosta el dia D. Traduït de l'anglès, D-Day, pot fer referència al terme que utilitzen genèricament els militars per indicar el dia en què s'ha d'iniciar un atac o una operació de combat, o bé a la segona interpretació que es va popularitzar als anys quaranta, el Doomsday, que significa el dia del judici final. Doncs bé, el 15 de juliol és el Dia D de Pedro Solbes i per extensió, de l'Espanya plural, progre i sobretot solidària que proclamava Zapatero en la campanya de les eleccions del 2004. El 15 de juliol hem de conèixer la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat, és a dir, la relació en matèria de finançament entre les dues administracions, de la qual se'n deriva la situació actual d'espoli fiscal que pateix el nostre país.

La balança la calcularà la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) pels dos mètodes existents (flux monetari i flux del benefici) i amb diferents variables. El criteri del flux del benefici, que atribueix la despesa pública al territori on resideix el beneficiari, amb independència d'on s'hagi efectuat la despesa, és el menys favorable a Catalunya. I el més distorsionador de la realitat, és l'exemple de qui paga el Museu del Prado, que se suposa que és per a gaudi de tots els espanyols, i el paguem tots. A Madrid es genera la riquesa, els llocs de treball i els beneficis del turisme, que és clar, no es reparteixen entre tots els espanyols.

A l'espera de conèixer els resultats finals, ja hi ha diversos experts que adverteixen que l'Estat interpretarà els resultats com més li convingui, a les portes d'una negociació per al nou model de finançament. L'aposta de Solbes és pel mètode de càlcul que més beneficia Madrid i les comunitats autònomes que més diners reben en concepte de solidaritat, el flux de benefici. Uns resultats que alleugerissin molt la contribució de Catalunya al sosteniment de la nació espanyola servirien per demostrar als catalans que no som tan solidaris com ens pensàvem, i a més, que hi ha altres territoris necessitats més de finançament. En aquest sentit, amb quina cara anirà el PSC a la negociació per demanar més diners si els seus companys andalusos o extremenys passen gana per culpa nostra? De fet, el PSC ja arriba a aquesta negociació amb una postura clara: si cal, Catalunya aportarà més diners al fons de suficiència, encara que això suposi que, un cop fets tots els números, no avancem i fins i tot tinguem un saldo negatiu en el fons de suficiència.

En tot cas, Catalunya té la sort de disposar d'un bon nombre d'economistes experts que de ben segur seran objectius a l'hora de denunciar possibles manipulacions per part de l'Estat.

Tribuna Catalana