Montilla creu que les consultes sobre la Independència són una frivolitat.

El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a menystenir les consultes sobre la independència que continuen estenent-se pel país. Montilla s'ha mostrat contrari a 'aventures' com les consultes que troba una 'frivolitat' i, a més, ha criticat les persones que les organitzen acusant-les de tenir 'una actitud irresponsable'. Pocs dies abans de la primera consulta a Arenys de Munt, Montilla va assegurar que només serviria per 'donar arguments a la caverna de la dreta'. Per contra, el president ha reiterat la seva aposta pel desplegament de l'Estatut i per 'articular una cultura federal'.

En una conferència al Cercle d'Economia Montilla ha explicat que el seu projecte de relacions amb l'estat espanyol passa pel desplegament de l'Estatut, sense renunciar 'als beneficis que ens aporta com a país'. Montilla s'ha mostrat contrari a 'aventures' com les consultes independentistes i ha dit que hi troba una 'actitud irresponsable i una frivolitat'. Montilla ha recordat que Catalunya ha invertit 'molt de temps i molts esforços a dotar-nos d'un nou Estatut' i 'els pactes s'han de complir' i no convertir-se en 'paper mullat'. 'Ni hem de permetre que Espanya incompleixi el contracte, ni hem de caure en la temptació de fer-ho nosaltres', ha assegurat, ja que 'no seria seriós com a país'.

Montilla ha reivindicat que Catalunya, com les altres comunitats, 'és Estat', i ha apostat per 'articular una cultura federal'. Per això, creu que cal 'fer entendre a l'Estat que el vell problema dels catalans no és un problema dels catalans, que és Espanya qui té el problema i que si el volem arreglar tots, perquè el compartim, hem de posar-nos a treballar tots plegats'. 'Pel camí del menysteniment no anirem enlloc, ja estem veient on porta, a una progressiva desafecció i a un progressiu major distanciament', ha avisat.

N.de la R.

Un cop més Montilla s' ha mostrat com a delegat del PSOE a Catalunya. El seu pas com a president de la Diputació Quatriprovincial l' han convertit en un bon gestor i segurament és un home honrat. No en dubtem pas.Però Catalunya necessita una persona que aspiri a ser president de la Generalitat de debò, és a dir, president de una Catalunya independent. I ni Montilla ni Mas ho seran perquè són dos titelles al servei de l'espanyolisme: el primer del PSOE i el segon de les forces econòmiques.

Miri, senyor Montilla, deixeu-nos d' entabanar amb el federalisme. A Espanya no hi ha federalistes.O és que sou cec? I deixeu, per favor, també de parlar de pactes amb Espanya, perquè això no és així. L' Estatuet i les altres engrunes o molles de poder són concessións dels nostres amos,Espanya.I, per tant, aquestes concessions resten al seu caprici i no depenen de la voluntat del poble català. No en teniu prou amb tot el que ha passat amb l'Estatuet.?

Finalment, però, moltes gràcies per la propaganda que feu de les consultes encara que sigui per combatre-les. Al capdavall es tracta d'això, que la gent en parli. Esperem que arribi ben aviat el dia del referèndum: o catalans o espanyols.Serà un pena per a vós, delegat del PSOE a Catalunya i president de la Diputació Quatriprovincial,que no aspireu a ser president de la Generalitat. Per a vós va el pollastre!

Directe.cat - Radio Catalunya

El PSE-PSOE segueix amb l'espanyolització de l’Ertzaintza

La darrera intervenció del Conseller basc d’Interior, Rodolfo Ares, ha posat al descobert allò que molts deien des que aquest va prendre possessió del càrrec: que la seva intenció real no era fer funcionar millor l’Ertzaintza ni que aquesta detingués més etarres, sinó, simplement, espanyolitzar-la.

Després del ridícul cas de la retirada de la lletra “E” gòtica dels uniformes, de retirar l’escorta policial per a que aquesta fos privada a moltes persones amenaçades, d’amenaçar de perseguir els Ertzaintzes de baixa, o de tancar alguna comissaria, ara la gran preocupació d’Ares és que la bandera espanyola sigui present en totes les dependències, incloent despatxos, de la policia basca. I per a assegurar-se que la “rojigualda” sigui present a tot arreu, ha ordenat a la Unitat Disciplinària de l’Ertzaintza que investigui i denunciï aquelles comissaries, instal·lacions, despatxos, etc, on no hi és present la bandera espanyola.

Un cop feta la investigació, Ares ha destinat 59.400 euros a la compra de 83 banderes espanyoles que van de les petites de taula, fins a altres de 2’5 per 1’5 metres. En aquesta quantitat hi ha també els diners necessaris per a comprar nous màstils i els costos de la instal·lació d’aquests. Cal afegir, que a més de la bandera, Ares també s’ha encarregat de fer investigar si la fotografia de Patxi López, actual president del govern basc, és allà on toca, i de fer-hi posar la fotografia oficial quan no és així.

Un cop més queda clar que el pacte PSOE-PP per a fer-se amb el poder a Euskadi, tenia molt d’identitari i molt poc de “solucionar allò que de veritat interessa als ciutadans”, si més no, pel que fa a l’àmbit de la seguretat pública. I encara falta veure com quedarà la convocatòria de noves promocions i com es duran a terme aquestes, ja que la introducció d’instructors de la Guàrdia Civil i del Cuerpo Nacional de Policía a l’acadèmia de l’Ertzaintza, és un objectiu declarat, i ja complert en determinats cursos, que no pot perseguir res més que retallar la identitat pròpia de la policia basca.

Tribuna.cat

El 77,73% dels bascos d'Iparralde (País Basc Francès) han votat a favor de tenir institucions pròpies

El 77,73% dels bascos d'Iparralde (País Basc Francès) que han votat aquest diumenge en la consulta sobre la col·lectivitat territorial pròpia, ho han fet a favor de tenir institucions pròpies. En la consulta organitzada per la plataforma Batera hi ha participat prop del 30% del cens, 10 punts més que en les consultes de diumenge passat. Les consultes s'han fet en els vuit municipis on la setmana passada se n'hi feia una altra de simbòlica sobre el tren d'alta velocitat. Segons Kazeta.info, en total, en les consultes de diumenge passat i d'aquest, hi han votat 34.610 persones de les quals 27.072 han dit 'sí' a la creació d'una col·lectivitat territorial per Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa.

Entre les dues onades de consultes organitzades per la plataforma Batera, coincidint amb les eleccions regionals franceses, la participació mitjana ha estat del 18%. En total hi ha pres part 124 dels 158 municipis del País Basc francès. Les consultes d'Iparralde, territori ara integrat al departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió d'Aquitània, ha comptat amb el suport de 89 alcaldes.

Aquestes consultes s'han inspirat en els referèndums simbòlics sobre la independència que es venen fent a Catalunya des de la consulta a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. A Iparralde els ha organitzat la plataforma Batera, promoguda per la societat civil. El sobiranisme basc considera que la col·lectivitat territorial pròpia d'Iparralde seria un primer pas per a la reunificació nacional.

directe.cat

Joan Laporta fa una crida per aconseguir la independencia de Catalunya.

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, inaugura la II Assemblea Nacional de Reagrupament fent un crida a la mobilització ciutadana per aconseguir la independència de Catalunya. Insinua que si finalment fa el salt a la política, ho farà de la mà de Reagrupament.

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha anat al gra, i només començar el seu parlament en la inauguració de la II Assemblea Nacional de Reagrupament ha sentenciat: "Aconseguir un Estat propi no és una utopia, és una qüestió de supervivència perquè Catalunya s'està morint, ens l'estan matant".

La solució a aquesta situació també la té clara: cal acció política. "Un partit que treballi per aconseguir majories al Parlament i proclami l'Estat català, la independència de Catalunya. Cal donar un pas endavant", ha afirmat.

El president del Barça ha explicat que, al seu entendre, els culpables de la situació que viu en aquests moments Catalunya són tant els grups de pressió, "que tenen uns interessos molt determinats en què Catalunya segueixi anar fent", com un Estat que "se n'aprofita del fruit del treball dels catalans, que no reverteix en el país", però també "el conformisme dels propis catalans".

Sobre aquest darrer punt, ha dit que és en aquest sentit que ha manifestat en alguna altra ocasió que se sent "moralment reagrupat", perquè aquesta formació "està fent una molt bona feina a l'hora de fer que el país reaccioni i desperti".

Per això, ha assegurat que s'ha d'explicar a tothom que Catalunya viuria molt millor amb un Estat propi, "i això no serà fàcil".

Segons Laporta, és una qüestió de supervivència però també de prosperitat. "El benestar dels catalans seria molt millor amb un Estat propi que administrés els nostres recursos. Tindríem millors hospitals, carreteres i escoles. Hem de defensar el que és nostre. Volen diluir la nostra cultura en l'espanyola, que és molt respectable, però no és la nostra. ", ha argumentat.

Lluitar contra la caverna mediàtica que narcotitza

A més, "la comunitat internacional s'organitza en estats, i per tenir poder hem de tenir un Estat", però, segons ha continuat, "la caverna mediàtica continuarà lluitant perquè Catalunya segueixi narcotitzada i no desperti".

Per tant, "hem de ser forts, hem d'utilitzar arguments intel•ligents, hem d'anar units i hem de lluitar", ha detallat Laporta.

Però no només això. "Els que no tinguin voluntat de servei, que es quedin a casa perquè això ho hem de fer entre tots", ha alertat.

Per al president del FC Barcelona, es tracta "de lluitar per la llibertat, i ho hem de fer tant els que hem nascut aquí com els que han nascut en un altre lloc però han trobat a Catalunya un projecte de vida".

"Visca Catalunya lliure!", ha conclòs.

Fins que no abandoni el càrrec de president del Barça, Jona Laporta, no anunciarà si es passa a la política ni amb quin partit ho farà.

No obstant, després de la seva intervenció en la segona assemblea nacional de Reagrupament celebrada a Barcelona, Laporta ha avançat: "El que fa falta és saber quants som, si som un 20% un 30% o un 40% que recolzen la independència de Catalunya i hem d'anar tots junts. No ajuda en res que hi hagi per aquí ànimes lliures que facin la guerra pel seu compte".

De moment, però, ja té pàgina web pròpia on deixa clara les seves posicions polítiques.

PSOE i CIU aproven la Loapa audiovisual sense garantir la reciprocitat entre TV3 i Canal 9

Aquest dijous s'ha aprovat al Congrés dels Diputats la polèmica nova Llei audiovisual espanyola amb els vots de PSOE i CiU, una llei que, segons el portaveu d'Esquerra, Joan Ridao, no garanteix l'emissió recíproca de Canal 9 i TV3. 'A la llei de telecomunicacions hi varem presentar una esmena reivindicant la reciprocitat, que PSOE i CiU van rebutjar dient que no era el context adient i ara sembla que tampoc és el context adient', ha recordat el portaveu d'Esquerra. Per Ridao la llei és 'una autèntica LOAPA audiovisual', que a més podria vulnerar les competències que té el CAC amb un organisme regulador estatal. Cal recordar que des de Catalunya Els republicans confien que amb la ILP Televisió sense fronteres es garanteixi la reciprocitat entre Catalunya i el País Valencià.

'Esperem que la tercera serà la vençuda amb una Iniciativa Legislativa Popular que ha mobilitzat la ciutadania valenciana, i esperem que aleshores CiU sí que li doni suport', ha continuat Ridao, que ha advertit que amb la Llei audiovisual 'se suprimeix la publicitat de TVE, però el text també obre la porta a la supressió de la publicitat a la resta de televisions públiques'. El portaveu d'Esquerra ha avisat que la patronal de les televisions públiques és 'implacable en la seva ofensiva per la supressió de la publicitat'. Pel portaveu independentista la llei és 'una autèntica Loapa audiovisual que reforça les obligacions per al sector públic però no per al privat'.

Paral·lelament, Ridao lamenta que aquesta Llei audiovisual 'estableixi obligacions respecte les llengües però cap respecte a les llengües cooficials, fet que manté el monopoli lingüístic'. Durant la tramitació, Esquerra ha aconseguit introduir una esmena que garanteix que, com a mínim, hi hagi 'una quota per al finançament de produccions en llengües cooficials que correspongui amb el pes poblacional'.

Entre les principals crítiques al text hi ha la creació d'un organisme regulador estatal, que podria vulnerar les funcions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), i també que la norma dóna preeminència al castellà i no garanteix la presència del català als mitjans privats.

Pla concret per Sant Cugat

El portaveu d'Esquerra ha anunciat que també s'ha aconseguit que es reconegui l'especificitat i singularitat de La 2 i que es disposi d'un pla concret per crear un centre de producció de referència a Sant Cugat. 'Es tracta d'una bona notícia que ha d'anar acompanyada d'una necessària i activa voluntat política per fer-ho possible i que no caigui només en el voluntarisme i en el terreny dels bons propòsits', ha finalitzat Ridao.

N.de la R.

CiU continua fent el pepet. No fa més que servir els interessos de les oligarquies espanyoles, sempre contraris a Catalunya, excepte els dels sectors econòmics que representa CiU. I aquesta gent és la que vol tornar a governar la Diputació Quatriprovincial ! Cada cop queda més clar que els enemics de Catalunya no solament són els espanyols. Com hi ha món!

radiocatalunya.cat

Comunicat de la PDD

Davant de les greus conseqüències de la nevada, ocorreguda a Catalunya, el passat dia 8 de març la PDD emet el següent comunicat

Els fets ocorreguts a les comarques gironines denota l’estat lamentable de les infraestructures elèctriques de Catalunya responsabilitat de l’empresa Red Eléctrica Española i Endesa, ambdues empreses promogudes per l’Estat i que exerceixen un monopoli estatal a Catalunya.

La PDD en la gran manifestació del 1 de desembre del 2007 va sortir al carrer a Barcelona on centenars de milers de ciutadans van reclamar el dret de decidir sobre les infraestructures catalanes.

Per això, ara, denunciem la responsabilitat de l’Estat i de les empreses espanyoles en una política de manca d’inversions en les infraestructures del nostre país, mantinguda durant anys i anys.

Catalunya, com a Nació, té dret a exercir amb plenitud l’autogovern i a planificar i executar una política pròpia d’infraestructures que estiguin al servei del país i afavoreixin el desenvolupament econòmic i, conseqüentment, el benestar de la ciutadania.

La política de l’Estat i de les empreses espanyoles són un fre al nostre desenvolupament, cosa que ens porta a greus crisis com la que hem patit aquests dies.

La PDD denuncia la passivitat del Govern català que ha estat incapaç de donar la resposta que el poble li exigia ni tampoc no ha estat capaç de donar suport als ajuntaments afectats. No ha sabut actuar com a govern, ni posar-se al capdavant per solucionar la greu situació que ha patit una part de la ciutadania, ni constituir un gabinet de crisi que dirigís l’actuació dels mitjans públics i de les empreses responsables per superar el desgavell.

Mostrem la solidaritat als milers de ciutadans i ciutadanes que han patit la manca de corrent durant tota la setmana. I reiterem que només amb un autèntic autogovern i la plena sobirania de Catalunya sobre les infraestructures i sobre tot allò que és essencial per al seu progrés i el dels seus ciutadans i ciutadanes aquest país tindrà futur. Per això, una vegada més, la PDD reitera que cal exercir l'autodeterminació.

Àrea de comunicació

Plataforma pel Dret de Decidir
Carme Forcadell (667658536)

La Casa gran del Catalanisme al descobert ¡¡

La Casa Gran del Catalanisme renuncia a l'opció de defensar el català per sobre de tot i s'aposta pel multilingüisme davant l'evidència que a Catalunya ja no hi ha ni una, ni dues llengües, sinó fins a 300. És una de les conclusions del projecte que ha impulsat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per modernitzar els seus postulats ideològics. Artur Mas ha rebut les propostes que la Fundació CatDem ha elaborat durant els darrers dos anys en el marc del projecte de la Casa Gran i els ha demanat que portin aquestes conclusions a altres partits polítics. Mas, però, ha deixat clar que aquestes propostes no configuren el seu programa electoral.

El catalanisme deixa de ser essencialista a la Casa Gran. El projecte impulsat per CDC ha analitzat la situació actual del país i aposta ara pel multilingüisme per assolir els seus objectius. El nou catalanisme fa també un gir ecologista en els seus postulats ja que incorpora la sostenibilitat i l'economia verda com a part fonamental de la defensa de la pàtria.

Els treballs conclouen que cal assumir que Catalunya ja és un fenomen metropolità i s'ha de superar el discurs d'enfrontament entre Barcelona i la resta del territori.

El director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, ha estat l'encarregat de coordinar els debats que s'han fet durant els últims dos anys. La Casa Gran ampliarà aquestes característiques del seu renovat discurs en les conclusions dels treballs que s'han dut a terme en aquest temps.

Després del lliurament de les conclusions, Artur Mas s'ha compromès a assumir una part d'aquestes propostes, tot i que ha insistit que el document no és el programa polític de la seva formació. Mas ha explicat que analitzaran l'informe des de la perspectiva política i hi incorporaran "tot el que hi encaixi".

Mas també ha convidat la Fundació CatDem a traslladar les seves propostes a la resta de partits catalans perquè puguin fer el mateix per la regeneració catalanista.

Les conclusions també adverteixen que Catalunya només podrà tenir un rol destacat a nivell internacional "si té èxit com a país". Apunten que és necessari fomentar l'esperit emprenedor, millorar l'educació i assumir, en el terreny econòmic, un model de competitivitat responsable i sostenible.

Mas ha acabat el seu discurs davant un Auditori de Barcelona pràcticament al complet, subratllant que no està disposat a haver de justificar-se per ser català i parlar català. "La nostra identitat col·lectiva és la conseqüència d'una suma de segles d'història. És la nostra manera de ser i tenim dret a exercitar-la amb igualtat".

La Casa Gran és un projecte impulsat per Convergència Democràtica i, més concretament, pel seu líder, Artur Mas. La iniciativa es va engegar l'octubre de 2007 amb l'objectiu de refundar el catalanisme.

Ràdio Catalunya

I les llibertats personals ?

Un grup de militants del PSC han signat un manifest que porta per títol 'Socialistes per a l'abolició de les curses de braus' en el qual es demana llibertat de vot per als diputats del grup al Parlament en la ILP antitaurina que s'està debatent a la cambra catalana. El grup ha penjat el manifest en una pàgina web impulsada pel regidor socialista a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), Carles Marco, on s'han registrat 194 militants. Tot i això, el secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha descartat donar llibertat de vot als diputats tal i com es va fer en l'acceptació a tràmit de la ILP, ja que creu que el grup parlamentari ha de tenir una 'posició comuna' entorn a aquesta iniciativa. Zaragoza ha dit que el grup decidirà 'col·lectivament la decisió majoritària'.

En el manifest, els militants socialistes reconeixen la feina feta pels organitzadors de la ILP, els quals van recollir 180.000 signatures, i recorden que 'un bon grapat d'afiliats del PSC vam signar aquesta ILP'. 'Alguns en vam ser fedataris i molts afiliats i simpatitzants estem d'acord amb l'abolició de les curses de braus', s'assegura. Per això, han demanat a la direcció del partit que tinguin en compte el seu posicionament, que consideren 'majoritari a la societat catalana'. 'No sabem si els partidaris de l'abolició som majoria o minoria dins del partit, però sí estem segurs que són molts els afiliats que estem per aquesta opció', ha remarcat.

El text recorda que el partit no s'ha definit sobre aquesta qüestió en cap congrés, ja que 'mai ha estat debatut quin ha de ser el posicionament del partit vers aquest espectacle'. Per això, demanen llibertat de vot als parlamentaris en la votació definitiva de la ILP 'per coherència amb les diferents sensibilitats dins del partit'. 'Volem pensar que la composició del grup parlamentari reuneix diverses sensibilitats sobre diferents aspectes que estan en el debat social', afegeixen, 'd'altra manera no s'entendria, donat el caire plural que històricament ha tingut i té el nostre partit'.

Tot i demanar la llibertat de vot, aquest grup de militants també han dit que admetrien 'la recerca d'un consens amb altres grups parlamentaris per obtenir un resultat favorable a la prohibició i satisfactori per als impulsors de la ILP'.

Zaragoza ho descarta

El secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha descartat aquest mateix dilluns que els socialistes catalans puguin tornar a donar llibertat de vot als seus diputats. Zaragoza ha justificat que es donés en el debat a la totalitat, però ha recordat que a partir d'aquí ha començat una tramitació parlamentària. 'I com sempre, el grup parlamentari té posicions pròpies'. Així, tot i respectar la 'pluralitat d'opinions', Zaragoza ha deixat clar que 'al final es pren una posició' i que un grup parlamentari té 'l'obligació de posicionar-se'. 'Evidentment, nosaltres prendrem una posició comuna de grup parlamentari', ha reblat.

Tot i això, Zaragoza ha aplaudit que aquest grup de militants hagin volgut expressar la seva posició, 'com altres s'hi han mostrat a favor'. 'El PSC és un partit plural i pren les seves decisions democràticament', ha dit, i 'el grup decideix col·lectivament quina és la decisió majoritària'. Zaragoza ha recordat que aquesta és una 'llei complexa'.

directe.cat

ELS PSC OBEIRÀ L'ORDRE DEL PSOE I VOTARÀ A FAVOR DE LES "CORRIDES DE TOROS"

Què podem fer pel nostre país?

'No et preguntis que pot fer el teu país per tu; preguntat que pots fer tu pel teu país'. J.F. Kennedy.

Una nevada ens ha mostrat la debilitat del país. Avui tots contra tots, els uns contra els altres, el Govern contra l’oposició i l’oposició contra el Govern, però els veritables problemes segueixen sobre la taula. Una nevada ens ha mostrat la debilitat de la que som víctimes, i comença a ser hora de prendre decisions en clau de país.

Prou de lamentacions i d’acusacions entre uns i altres, la nevada ens ha mostrat les mancances que patim fruit de la manca de capacitat de decidir en aquelles coses importants. Hem patit talls impresentables de llum, telèfon i altres serveis bàsics, provocats per la manca continuada d’inversions, de l’espoli continuat a que ens ha abocat a ser una Comunitat Autònoma i poca cosa més.

El col·lapse a la xarxa viària és fruit d’una presa de pèl continuada en la manca d’inversions reals per part de l’Estat espanyol. El cas més flagrant s’ha produït a les comarques de Girona, on la confluència d’obres a l’autopista de peatge i les obres aturades des de fa mesos a la N-II ha deixat milers de ciutadans aïllats i indignats per la manca de resposta de les administracions.

Davant d’aquest situació cal pensar i respondre la pregunta, què podem fer pel nostre país? I és aquí on la classe política té una gran responsabilitat. Davant les properes eleccions calen respostes realistes, solucions als problemes que tenim. Avui ha estat una nevada, demà serà una ventada i demà passat un foc. Davant les desgràcies, davant l’espoli, ens calen respostes unitàries, solidàries i en clau de país i sobren certes actituds xulesques.

Ens cal més que mai un acord real en clau catalana. Cal plantar-se davant un Estat espanyol incapaç de sortir de la crisi global, cal plantar-se davant un Estat espanyol que no té cap pressa per solucionar les nostres mancances, ens cal plantar-nos davant un Estat espanyol que ens segueix espoliant de totes les maneres possibles. Només amb la unitat de les forces polítiques catalanes és possible recuperar l’autoestima, i sobretot recuperar la capacitat de resposta, d’aconseguir allò que volem, pensant en el millor pels nostres ciutadans.

En pocs mesos tenim eleccions, volem que guanyi la democràcia, però el país i els seus ciutadans guanyaran de veritat si som capaços de posar sobre la taula un gran acord nacional que ens permeti decidir de veritat. Sigui qui sigui qui guanyi les eleccions anem amb compte. Si el model torna a ser el del peix al cove ens tornarem a equivocar. Ja ho hem provat tot amb Espanya. Ara toca un gran acord pel dret a decidir de totes aquelles forces polítiques que no tingui por a la democràcia. Ara toca que els rivals polítics pactin, perquè és l'única manera derrotar democràticament a l’enemic.

 

directe.cat

Una nova enquesta confirma la majoria autodeterminista

Un nou sondeig, aquest cop fet per TV3, mostra que una majoria de catalans, el 59.3%, és partidari de l'autodeterminació de Catalunya, i de que s'hi celebri un referèndum oficial sobre la seva independència, mentre que un 35% s'hi oposa i un 5.6% no ho sap o no contesta. L'enquesta es va fer pública ahir al programa Banda Ampla de la cadena, que va tractar l'afer de les consultes sobiranistes amb el format del programa habitual, on hi van intervenir una dotzena de ciutadans amb les seves opinions (no sempre afortunades, segons aquest fil dels fòrums). L'enquesta també assenyalava que dels enquestats, un 39.3% votaria afirmativament a la pregunta independentista, mentre que un 47.8% preferiria el "No", i la resta no ho té clar. L'enquesta confirma la majoria autodeterminista que ja assenyalava la que va fer La Vanguardia fa alguns mesos, amb un percentatge similar de favorables a la independència. Els partidaris de la independència freguen així mateix el 40%, com al sondeig d'El Periódico de fa també alguns mesos.

Així mateix cal recordar que, com va demostrar el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) d'Alfons López Tena, no cal assolir el 50% del suport del cens electoral per guanyar un referèndum d'autodeterminació, perquè l'abstenció juga a favor del Sí. L'Estatut del Principat aprovat el 2006 va comptar amb "només" 1.8 milions de vots. Sense anar més lluny, el suport que va rebre l'actual president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, a les darreres eleccions, va ser de poc més de 15% del cens total amb dret a vot.

El recent estudi de la UOC, que es dividia en dues parts, la primera preguntant directament als catalans, i la segona als espanyols, ja va mostrar que l'independentisme pot efectivament assolir el triomf en un referèndum d'autodeterminació, i indicava que del 100% d'enquestats, un 50.3% hi votaria a favor, el 17.8% en contra, un 24.6% s'abstindria, un 5.8% no ho sap i un 1.4% no contesta.

Aquestes dades, si ho traslladem a les urnes (i descartem per tant el 24.6% abstencionista) marcarien un enorme 66.8% de vots favorables i un 23.6% de vots contraris a la independència, amb 9.5% de vots indeterminats (que corresponen als que no saben o no contesten)

Racó Català

Jugant amb Catalunya m'he sentit molt més identificat que amb Espanya

Jordi Villacampa, exjugador de bàsquet i actual president del Club Joventut de Badalona, és el protagonista del darrer número del Selecciona't. Villacampa sempre ha mostrat el seu compromís amb les seleccions catalanes i va ser un dels protagonistes de la campanya televisiva de la Plataforma Proseleccions l'any 2005: "Jugant amb Catalunya m'he sentit molt més identificat que amb Espanya" i no dubta del nivell dels catalans en l'esport de la cistella: "Si Catalunya competís oficialment, tindríem una selecció espectacular i podríem guanyar a Espanya i moltes altres seleccions" tot i que actualment creu que "s'ha de potenciar més la selecció de bàsquet".

seleccions.cat