Catalunya té un problema molt seriós.

Catalunya té un problema molt seriós. Després de dècades d’una certa democràcia espanyola, no té sentit d’Estat i el seu principal repte no és l’enemic exterior, que també, sinó la manca de capacitat i estratègia nacional per defensar els eixos fonamentals de la seva construcció nacional. L’autoodi, els complexos i l’autoflagel·lació sembla ser la nostra manera de fer.

Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC)

Fa uns mesos es va posar en qüestió la immersió lingüística. Després, i no per casualitat, s'ha intentat i s'intenta destruir l'espai comunicatiu català, amb l'objectiu de desprestigiar el seu vaixell insígnia, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb campanyes contra la seva financiació pública. I ara, fa unes setmanes, els toca el rebre als Mossos d'Esquadra, la Policia de Catalunya. I si en el cas de la immersió lingüística, la societat, la classe política i els mitjans de comunicació van reaccionar amb fermesa, en el cas de TV3, aquesta unanimitat ja es va debilitar. L'estratègia de l'Estat i dels poderosos mitjans de comunicació privats van debilitar, per tant, aquest espai, tot i la defensa de la societat civil compromesa i d'una part de la classe política.

Què ha passat amb els Mossos? Quin és el seu pecat original? Que van sorgir d'una societat acomplexada en el tema de la seguretat i d'una classe política que li va costar anys entendre la importància de tenir una part del poder polític, el coercitiu, i que aquest era un eix irrenunciable de la sobirania i la construcció nacional.

No per casualitat, abans del circ mediàtic i polític d'aquests dies, el PP i Ciudadanos van demanar que s'ajornés el desplegament dels Mossos un o dos anys. Amb coherència i responsabilitat, el Govern d'Entesa no ho va acceptar, i tampoc, per patriotisme, CiU, derrotant conjuntament la proposta de PP i Ciudadanos.

Però el punt de mira estava i està centrat en els Mossos. La crònica de la Brunete Mediàtica de Tribuna Catalana ho ha explicat, quant a la premsa i mitjans de comunicació espanyols. Tenen carta blanca i tot s'hi val, contra la Policia de Catalunya. Els Mossos són el seu objectiu, perquè mai no han acceptat la seva existència i sobirania.

Ara, el que no podíem esperar és que una part de la nostra premsa, i fins i tot TV3, amb el circ mediàtic de Josep Cuní, entrés en aquesta frivolitat i irresponsabilitat. Això és greu i no es pot entendre d'uns bons professionals d'Els Matins de TV3 i d'altres programes de la cadena. Caldria que, de tot plegat, se'n fes un recull àudiovisual per passar-lo a l'Escola de Policia de Catalunya, perquè els futurs policies sabessin què els espera, ja que veurien com se'ls exigirà allò que no es va fer, per covardia o coincidència, amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat, o que no es fa amb cap altra policia de l'Europa occidental.

Però això fins i tot pot arribar a ser bo, perquè la nostra policia ha de ser diferent i, ja que se li exigeix, i perquè va implícitament en ells des de la seva creació, pot arribar a ser la policia més transparent del món, com s'ha demostrat aquests dies amb l'actuació d'Afers Interns, amb els comandaments policials i polítics, que han donat la cara i han sofert un assetjament mai acceptat per cap altra policia. La nostra policia ja és madura, ha passat la revàlida.

Però la nostra societat i els seus poders mediàtics, públics i privats, haurien de reflexionar. Construir institucions nacionals costa anys. Destruir-les, o desprestigiar-les, es pot fer amb molt poc temps.

Amb tot, tenim més de 12.000 homes i dones joves, policies preocupats per la imatge de la seva feina i el seu servei a la societat, però que no accepten ser carn de canó de maniobres desestabilitzadores polítiques o irresponsables, i tenen la voluntat d'esforçar-se, enllestir el desplegament a tot el Principat, construir en els propers 4 o 5 anys un cos policial de 18.000 efectius, que són i volen ésser la Policia de Catalunya amb majúscules.

I si un petit tant per cent d'aquests professionals s'equivoquen o delinqueixen, caldrà que siguem extremadament rigorosos amb ells, i apartar-los del servei públic. Però tenen i han de tenir el dret de la presumpció d'innocència i el policia, quan actua, des de la comissaria o des del carrer, ha d'estar segur que té al darrere les institucions i la societat.

Ai d'aquella policia que desconfia de que les seves institucions i la seva societat li pugui donar l'esquena.

La autonomia que ens cal es la de Portugal

"DESVERTEBRACIÓN DEL ESTADO"
Múgica recorre l'Estatut per "imponer" el català

El Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, ha manifestat en el seu informe anual de l'any 2006 sobre el recurs d'inconstitucionalitat de l'Estatut , que "al definir Cataluña como 'Nación' en el preámbulo así como los derechos históricos del pueblo catalán, la cuestión pasa a ser la de la impugnabilidad del citado preámbulo". De la mateixa manera, considera que "los Estatutos de Autonomía no son Constituciones, ni el Estado de las Autonomías es un Estado federal y por tanto no vale apelar al derecho comparado para justificar la inclusión en el Estatuto de una declaración de derechos propia". Al seu parer, l'Estatut "preludia la desvertebración del Estado".

El Defensor del Pueblo també ha afirmat que "no parece posible entender que por la vía de los Estatutos de Autonomía pueda imponerse el deber de conocimiento de una lengua distinta del castellano a los ciudadanos residentes en el territorio de una Comunidad". A més, troba "constitucionalmente cuestionable" el concepte "lengua propia" i que se li atorgui una "sustantividad jurídica superior a la del concepto 'lengua oficial' para pretender justificar así una posición superior de la lengua cooficial respecto al castellano".

Finalment, ha reconegut que "es admisible constitucionalmente imponer" els titulars d'establiments catalans el deure d'estar en condicions d'atendre als consumidors i usuaris sigui el que sigui la llengua oficial que empri, però afegeix que "no lo es considerar que tal deber incluye la obligación de mantener todas las comunicaciones orales y escritas en esa lengua, ni que la condición de consumidor o usuario pueda amparar el derecho correlativo a tal obligación".

Ni dignitat ni ètica

JM.- Es veritat que els convergents van repartir propaganda electoral a fora i a dins del col.legi Ferran Clua ?

XB.- Doncs si noi, jo mateix me'ls vaig trobar quan anava a buscar la meva filla. El Marc Monells, el Xavier Escura (un pèl incòmode però obeïnt ordres clar), l'Àngels Solé, el Joan Puig, el Jordi Joly i el Miquel Quintana es van posar a la sortida de l'escola a les 17h a repartir propaganda, només faltaven ells allà a l'entrada amb l'enrenou que suposa aquella hora entre pares i autocars.

El més patètic de tot plegat va ser la incursió al pati de l'escola del Jordi Joly i en Marc Monells, repartint propaganda directament als nens, la imatge del Joly donant-li un sudoku (?¿) i una postal del Recoder a la meva filla dins el pati de l'escola la veritat és que em va molestar força, i no només perquè la receptora fós la meva filla.

De fet, les campanyes s'estan tornant cada cop en un gran envelat comercial on els nens i nenes també són protagonistes (globus, caramels,...), UN ESCANDOL !! espero que entre tots i totes comencem a fer que les coses siguin diferents a partir d'ara, de fet nosaltres ja hem començat... en política no tot s'hi val !!

Xavier Boix
Un pare indignat

Declaracions de Recoder al diari El Pais

Sant Cugat del Vallès. Lluís Recoder
Este barcelonés de 47 años, amante de los Rolling y del Barça, fue diputado en Madrid y en el Parlamento catalán. Desde 1999 gobierna con CiU esta localidad, donde ya vivía entonces con su mujer y sus tres hijas.
La fortaleza de premamá
Inquietante. El centro de Sant Cugat del Vallès está plagado de carritos de bebé a media mañana. El paraíso de Prenatal. Lluís Recoder se vanagloria de gobernar la ciudad más joven del Estado (junto a Ceuta), según el anuario de La Caixa. En este claustro del monasterio románico besó alguna vez a su mujer cuando se escapaban de la Facultad de Derecho y hacían excursiones en Vespa desde Barcelona. Entonces no sabía que acabaría viviendo aquí, después de 13 años como diputado por CiU en Madrid. Ya va para 14 años.

¿Echa de menos la política parlamentaria?

No. Veinte años es un buen número para una etapa de tu vida. Y eso que me ofrecieron ir muy arriba.

¿Su nombre sonó mucho tras la pérdida del Govern por parte de CiU. Debió de escuchar ofertas de todo tipo, muy tentadoras. ?

Bueno, políticamente, claro.

¿No se le pasó por la cabeza dejar este Ayuntamiento?

No. Otra cosa es compatibilizar la vida parlamentaria con la vida local. Puedes hacerlo en una época donde tu partido va sobrado. Pero ahora estamos en la oposición en todas partes.

Usted votó en el Parlament contra la ley que permite la adopción de hijos por parte de parejas homosexuales.

¿Ha casado en su Ayuntamiento a parejas del mismo sexo desde que está permitido legalmente?

No he casado a ninguna.

¿No ha querido o no se lo han pedido?

No me lo han pedido. No soy objetor de conciencia, ¿eh? En el tema de la adopción voté en contra porque pienso que afecta a personas que no tienen capacidad de decidir.

Y al resto de ciudadanos de Sant Cugat, ¿los casa mucho?

Sí. Me encanta. Igual después se divorcian, pero en las bodas la gente viene contenta. Les leo poesías.

¿De quién?

Depende... Por ejemplo, una de Salvador Espriu. Cuando hay bodas en castellano leo Hagamos un trato, de Mario Benedetti.

¿Qué aprovecha para pedirle el cuñado de turno en esas ceremonias?

Muchas cosas. Pero no les hace falta esperar a las bodas para pedírmelas. La gente me encuentra por la calle. Y cada jueves por la noche hago un programa de media hora en la televisión local que se llama Línea directa con el alcalde. La política local, a veces es alta política.
Ya veo.

¿Qué le piden por televisión?

Pues que arregle un farol, que les cambie un árbol o que el autobús pase con más frecuencia. Me piden lo mismo en la calle que en la tele.

Entonces, ¿por qué sale por televisión?

En la calle no me encuentra todo el mundo. También voy a cafés en las casas particulares para hablar de Sant Cugat. Hoy tengo uno en un domicilio con ciudadanos alemanes. También franceses, italianos.

Muy europeo. ¿Hay una inmigración de lujo en Sant Cugat?

¿Qué encuentra un inglés que ha vivido en South Kensington y se traslada hasta aquí? Zonas verdes, una casa parecida a la que estaba acostumbrado a vivir?

Está muy orgulloso del trasiego de carritos por estas calles. ¿Hay escasez de anticonceptivos en Sant Cugat?

No tiene nada que ver con eso. En los barrios nuevos de Sant Cugat, la población está en edad de tener niños. Y entre parejas jóvenes con hijos es habitual pensar que, por el precio que pagas en Barcelona por un pisito pequeño, aquí tienes zonas comunitarias, jardines, buenas escuelas?

¿No hay aquí barrios marginales?

Podríamos tenerlos, pero no los tenemos. Nos hemos ocupado mucho de ellos.

¿Ni tienen problemas con el tráfico de drogas o la prostitución?

Con las drogas, sí. A veces tenemos prostitución a pie de carretera, pero la atacamos rápidamente para que desaparezca.

¿Cómo?

Ponemos un coche de policía al lado de la prostituta. Hasta que se cansa de que no paren los clientes.

La seguridad ciudadana le preocupa.?

Tenemos un urbanismo que nos convierte en una ciudad tentadora para los chorizos. Hay muchas casas con jardín, fácilmente accesibles.

¿Hay más cosas que robar aquí que en otros sitios?

No te creas que se llevan grandes botines. La gente no suele tener picassos en casa.

A usted, más que el arte, le va la música.?

Sobre todo el rock de los setenta y ochenta. Yo era muy rolling. Y me encanta que mis hijas lleven temas de los Stones en su iPod.

¿Joan Laporta es como de la familia?

Es un gran amigo. Vive en Sant Cugat.

¿Se ven mucho?

Nos mandamos sms durante los partidos del Barça, en plan "no sufras".

Sant Cugat del Vallès (Barcelona). 73.774 habitantes, 51.919 electores. 1.761 vecinos en paro. Cinco kilómetros y el monte Tibidabo la separan de Barcelona. Las protestas vecinales llevaron a la Generalitat a declarar en 2003 "no urbanizable" las 150 hectáreas del cercano parque de la Torre Negra. Es la única candidatura española para acoger el Instituto Europeo de Tecnología.

Striptease de monsieur Recoder

“Striptease: Manifestació exhibicionista dels sentiments més íntims.” segona accepció del mot segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

A l’entrevista que la revista Ateneu ha fet als candidats a l’alcaldia, que es presenten a les eleccions municipals del proper dia 27, i publicada el 3 de maig, es formulava, entre d’altres, la següent pregunta:

“Com es fomentarà la participació i l’associacionisme ?"

El senyor Recoder respon, “Diuen que la Participació Ciutadana està en crisi. Vivim en una societat que va de bòlit i que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració o a un grup molt reduït de persones amb una representativitat dubtosa. Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.

Aquestes declaracions són un striptease polític de la idea que aquest senyor té de la participació a Sant Cugat.

Sr. Recoder, quan vostè diu literalment “un grup reduït de persones amb una representativitat dubtosa”:

Es refereix als membres de les associacions de veïns, que són escollits democràticament cada un o dos anys mitjançant assemblees obertes de veïns?

Es refereix a un de tants grups de persones, que treballen per a la comunitat fora de hores, invertint temps de la seva vida familiar?

Es refereix a un de tants grups de persones, que, dia a dia, refan la seva il·lusió pel servei als seus veïns, encara que això els faci anar de bòlit?

Es refereix a les associacions de veïns, que es troben amb tot tipus de entrebancs cada vegada que volen organitzar actes?

Es refereix a les associacions dels districtes, que han abandonat els consells i els grups de treball per què estan fartes de sentir sempre les mateixes promeses, les quals sempre queden en això: promeses?

Es refereix a les associacions dels barris, que estan desil·lusionades per no ser escoltades o per veure com l’administració es torna enrera de promeses fetes? Per exemple, que a una d’elles ara se li negui una escola bressol promesa?

També diu literalment “Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.

Sr. Recoder, vostè gosa pensar que la gent se’l creurà? Vosté ha fet tot el possible durant aquests quatre anys per a que no s’aconseguís l’aprovació d’un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) i, més concretament, tot el que estava relacional amb la participació ciutadana.

Si ni tant sols ha estat capaç d’aplicar l’articulat de l’anterior ROM per a aprofitar allò que de bo tenia!

També diu “que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració”

Senyor Recoder, com sap vostè que li han delegat la participació ciutadana!? Fer aquesta afirmació mostra un tic perillós molt poc democràtic, per dir-ho suau. Penso que això és el més greu de tot el que mostra en aquest striptease. Arrogar-se facultats pertanyents al poble és propi d’altres sistemes polítics que no cal definir ara i aquí, però que tothom coneix. Sant Cugat centre, barris i districtes, no són patrimoni de ningú ni de cap partit o coalició política; són dels i pels ciutadans.

Li recomano llegir el següent fragment de la ponència de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de l’UAB, que sota el títol “QUINS MUNICIPIS PER A QUIN FUTUR? - El paper dels ajuntaments en el futur de les comunitats locals” es va presentar al II Congrés de Municipis de Catalunya, 2004

“Els mecanismes representatius segueixen constituint l’eix de legitimació de les autoritats locals, però cada cop tothom és més conscient que cal desenvolupar noves formes de participació i implicació ciutadana que permetin ampliar la legitimat de decisions significatives per la comunitat, i acostar la gent a la complexitat de les decisions públiques. Les comunitats locals que no tinguin capacitat per debatre i decidir sobre el seu futur i els grans temes de la convivència col·lectiva, veuran com el mercat i altres agents decideixen per ells, aprofitant-se de la migradesa de recursos dels municipis. I, aleshores, l’espai públic serà vist com una cosa residual i els interessos col·lectius com una realitat sotmesa estrictament a les pressions dels més forts. O aconseguim governar amb la gent, o ens governaran els interessos d’alguna gent. “

Jaume Massanés i Papell

Òmnium enterra la via autonomista

La convocatòria Nosaltres decidim: dignitat nacional, feta ahir per Òmnium Cultural, es va convertir en un clam per la independència de Catalunya i en un toc d’atenció a la consciència dels partits catalans. L’acte, que va aplegar unes 700 persones a l’Auditori Winterthur de Barcelona, es va centrar en les intervencions de Jordi Porta, President d’Òmnium Cultural, i d’Isidor Marí, vocal de la Junta de l’entitat.

Porta va analitzar l’estratègia catalana seguida durant el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya i va lamentar les retallades sorgides arran del pacte Mas – Zapatero, ara «ja no sabrem mai quina força hauríem tingut si s'hagués treballat amb unitat», va sentenciar. Porta també va reclamar “coratge” al tripartit i va criticar les continues picabaralles entre CiU i ERC, a qui els va retreure que antepossin “els seu seus interessos de partit als de país”.

Porta va apuntar, a més, l’estratègia de futur. En cas que l’Estatut sigui retallat ara al Tribunal Constitucional, Porta va reclamar que el Parlament aprovi una moció “recordant la seva voluntat ja expressada lliurement el 30 de setembre del 2005” i que si s’ha de canviar alguna cosa és la Constitució espanyola, per a que aquesta deixi de ser “una presó de pobles per imposició de la majoria”. El President d’Òmnium Cultural va acabar cridant a la mobilització social. Porta, en canvi, no es va mullar ni pel Sí ni pel No davant el referèndum de l’Estatut del mes de juny de l’any passat.
Per la seva banda, Isidor Marí va articular un discurs més ideològic que el de Porta, en el que es va preocupar de desemmascarar l’Espanya plural -que fins i tot ha desil·lusionat a Pasqual Maragall- i es va mostrar sorprès davant el fet que “encara queda algun polític català amb vocació de ministre que imagina que el miracle d'aquesta entesa entre Catalunya i Espanya és possible», en clara al·lusió al President d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Marí va acabar reclamant un «Estat com el que necessita qualsevol poble lliure del món, que asseguri inequívocament la supremacia de la llengua i de la cultura catalana».

FAV i les eleccions municipals a Sant Cugat

En primer lloc volem fer una consideració general dirigida a aquells que creguin que FAV està polititzada. És clar que hi ha responsables d’associacions que, a títol personal, tenen una preferència política. FAV respecta fermament aquestes decisions personals. Ara bé, com a Federació ens declarem del tot neutrals. El que fem a la FAV és agrupar-nos i opinar amb total independència de tot el que en la ciutat ens preocupa
Per altra banda, és molt freqüent que les nostres posicions siguin diferents a les del govern o a de l’oposició. Altres vegades coincideixen i és motiu per part nostra de molta satisfacció. El que cal, i nosaltres procurem que sigui així, és fer possible i fructífer el diàleg.

I ara, per a coneixement dels partits politics i dels ciutadans, volem exposar les qüestions que més ens preocupen.

1. Organització del territori. Durant la legislatura 2003-2007 s’havia d’aprovar la modificació del Reglament Orgànic Municipal i, per tant, tot el que fa referència a participació ciutadana i desconcentració. No han estat capaços de fer-ho i continuem amb unes normes pansides i desacreditades. En primer lloc, cal replantejar les competències dels consells i implantar-los a Sant Cugat Centre. L’asimetria actual perjudica als veïns del centre perquè no tenen els òrgans dels districtes. I, per sobre de tot, diem que el malestar de molts membres dels consells és perquè l’equip de govern no s’estima obrir la participació als ciutadans organitzats en associacions.
I també hem notat a faltar entesa entre les dues administracions municipals, la de Sant Cugat i Valldoreix. En benefici del ciutadà calen unes relacions fluïdes.

2. Pla d’equipaments. No s’ha fet el pla d’’equipaments, tot i que estava previst. El creixement tan ràpid de Sant Cugat no ha anat acompanyat dels corresponents equipaments. Tenim barris que poden estar acabats el 2008 i dubtem que en aquestes dates tinguin un centre cívic, un CEIP, un equipament esportiu, un CAP, etc.
I no podem oblidar la resta de barris que tenen també mancances. Uns exemples: escola bressol al barri del Monestir, piscina a Mira-sol, cobriment de la pista esportiva de Sant Francesc, pista de lliure disposició als barris que no en disposen, hotel d’entitats a la Casa de Cultura per les associacions que no tenen seu pròpia, donar un ús social al Casal de la Floresta, la ludoteca i el local pels joves de les Planes.....
Són molts els equipaments que falten i potser quatre anys no siguin suficients. Per tant,. cal aprovar un Pla d’Equipaments, amb la participació de les entitats i les associacions de veïns, i fixar les prioritats.
Dos equipaments sanitaris el tercer CAP de Can Mates i l’Hospital Sant Cugat-Rubí-Castellbisbal tenen ja els terrenys cedits a la Generalitat però encara estan per començar. Cal, sobretot, que el nou consistori estigui amatent per tal que el nou hospital disposi de llits suficients i tingui les especialitats quirúrgiques bàsiques.

3. Mobilitat, aparcaments i transport públic. Ens pot portar a un carreró sense sortida, al col·lapse circulatori el creixement de la població i com a conseqüència l’augment del parc d’automòbils, d’instal·lació de nous equipaments comercials: IKEA, sanitaris: l’Hospital de referència, educatius, ESADE, ampliació del Banc de Sabadell...
Cal fer aparcaments dissuasoris a les estacions actuals i futures i una bona xarxa de transport públic s’hauran de posar en marxa.
Si no es té tot això en compte. els que varen escollir Sant Cugat com un lloc tranquil per viure podrien veure la seva qualitat posada en qüestió

4. Seguretat ciutadana. L’arribada dels mossos d’esquadra i la bona coordinació amb la policia local, han suposat una disminució de la delinqüència i els robatoris en habitatges, que és el que més preocupa als veïns dels barris més allunyats del centre: Mira-sol, Can Trabal, la Floresta, Valldoreix…La participació de les associacions en les reunions amb l’Intendent dels Mossos d’Esquadra, han estat positives perquè hem pogut exposar les nostres preocupacions.
El nou consistori haurà de pressionar per tal que arribin els mossos que ens falten per disposar dels 82 previstos i perquè la seguretat ciutadana sigui un servei públic eficient que faci del tot innecessària la vigilància privada.

5. Política de residus. Estem convençuts que aquest és el gran repte per aquest i els propers consistoris. Dos han de ser els objectius d’una bona política: generar el mínim de residus possible; fer una bona separació i disposar a nivell supra-municipal d’unes bones infraestructures, plantes de triatge, compostatge, ecoparcs.
A Sant Cugat no hem assolit un nivell acceptable. No s’ha estès la recollida de la matèria orgànica. Tenim una planta de compostatge que provoca males olors i que treballa en un 20% de la seva capacitat i sobretot es fa un manteniment pèssim dels contenidors, tant de brossa com de paper i vidre.
Hem de dir que ha estat positiva la participació de FAV a la comissió de seguiment de l’Agenda 21, que ha permès portar a bon terme tot un seguit de projectes relacionats amb el medi ambient.

Esperem que els partits polítics que es presenten a les eleccions del 27 de maig tinguin en compte les consideracions que hem fet i ja saben, perquè som defensors del diàleg, que estem en disposició de ampliar els punts exposats i introduir-ne de nous que haguem pogut oblidar.
I a tots els ciutadans els animem a llegir-les, comentar-les en les associacions a les que pertanyen i a participar en el procés polític optant per la candidatura que, al seu parer, defensi millor els seus interessos.


FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS
Plaça Pep Ventura, 1 - 08190 Sant Cugat del Vallès
Tel. 93.6745195 - (Ateneu, 17-21 h.)
Email: fav@xarxasantcugat.org

L’estil Recasens

La gent de Sant Cugat, els seus politics i moltes associacions ja coneixen des de fa temps l’estil de fer política del senyor Recasens.
Quan falten arguments per donar resposta a un escrit que molesta al “ poder establert ” li demanen sempre que faci la feina bruta de contestar sense miraments.
El senyor Recasens ho ha tornat a fer en el Diari de Sant Cugat del passat dia 27 d’abril fen unes critiques personals molt greus basades en falsedats.

Diu que jo vaig ser un dels negociadors del pacte de govern CIU-ERC i que vaig estar d’acord amb els projectes d’urbanitzar els districtes. Ell sap perfectament que no és veritat ja que en aquell moment jo era solament un militant de base. Ell si que estava present a les negociacions.
Diu que jo vaig estar d’acord amb el projecte d’urbanització de la plaça de Borràs i em demana que recordi les reunions de seguiment del pacte. Una altre incongruència ja que vaig dimitir com president d’ERC el 30 de març del 2005.
Senyor Recasens o vostè té problemes greus de memòria o simplement menteix. Si és així és molt greu i li exigeixo una rectificació publica.

També diu que tota la culpa del retràs de cinc anys per solucionar el desdoblament de negres i pluvials de Mira-sol és de la Generalitat. Aquesta excusa ja l’ha fet servir també moltes vegades a La Floresta i a Les Planes i de tant insistir ningú se’l creu. Vostè sempre ha estat al corrent d’aquest tema i sap molt bé de què parlem.

Desprès de dos anys sense cap activitat política ara manifesta que he canviat de jaqueta i que em falta coherència. Vostè sap el que realment és la coherència ?

Per mi la coherència és entendre que fer política és estar al servei de la gent. No que la gent sigui un instrument per fer la política de cadascú.
Durant molts anys he treballat per la gent des de les associacions, entitats i moviments veïnals i en contra de les injustícies d’un ajuntament egocèntric i sord, és justament per això que he cregut convenient fer-ho ara des de la política més activa. Ho entén ?
Senyor Recasens, en una cosa si estem d’acord, els ciutadans no són ingenus.

Tenen memòria històrica i per això que el coneixen tant bé.

Jaume Massanés i Papell

Independent. Candidat a les llistes de ICV

La Floresta, abans i ara

Ahí vaig sortir del garatge on guardo el cotxe, i unes veïnes amb van saludar com normalment es fan els coneguts, cosa que es molt normal a la Floresta, ja que quasi tots ens coneixem,” quasi tots.”
Escolta amb van dir, que et sembla aquest carrer, jo instintivament vaig contestar, una pista d’esquí preparada per un slalon gegant. Parlem del carrer Baixada de Can Llobet, un carrer amb una pendent d’aquelles que necessites molt d’aire per fer-la de pujada, i si es baixant uns bon genolls per aguantar la pendent, ara imaginem a les pobres mares, avies, etc, que cada mati ban a la guarderia a dur als nens petits en un cotxet, o caminat, un carrer on les voreres son inexistents, cada deu passes un posta de la llum , un fanal, etc. una vorera que no te mes de quaranta centímetres, i vint son ocupats per un obstacle ben be al mig, per acabar de arrodonir, a una banda tenim els cotxes aparcats, i al altre costat els murs de les cases, per on passarà la mama i el seu nen?.
Al altre costat tenim una altre versió dels fets, també existeixen destorbs al mig de la vorera, be de la poca que queda, ja que la majoria esta desfeta, i la resta no existeix, per tant no et queda mes remei que anar per la calçada tenim present que es la ma per on pujant els cotxes , el autobus,etc.
Veritablement un perill de carrer, però no es el únic de la Floresta que te postes , tenim el aparcament del passeig de l’estació, on unes poques places d’aparcament també son compartides amb postes de la llum, el carrer Emiterio Escudero anant capa la carretera de l’Arrabassada el postes també son protagonistes, postes, fanals, al mig de la via o les voreres es una cosa molt normal en aquest districte. Be la meva intenció era un altre quant e començat a escriure aquesta carta, però no he pogut per mes que he volgut comença com jo volia, ja que veure el perill que representa aquest ordenament dels carrers es mes que esgarrifós. per si fos poc, afegiré una petita apreciació mes, si sortiu un dia a passejar per la Avinguda de Pere Planes, arribareu en un indret, on les queixes dels veïns s’han convertit amb pancartes penjades de les seves cases, reclamant un servei que com ben ve diuen es mes que vergonyós que al segle XXI encara no tinguin clavegueram. Precisament el passat dia 1 de març, es va fer una conferencia a la Floresta sobre els seus orígens, i a principis del segle passat ja es feia referència al clavegueram , el que vol dir que ja ve de lluny. Per cert felicitats al conferenciant, ja que alguns que som profans amb la historia d’aquest districte varen aprendre alguna cosa que no sabíem. Ja veieu Sant Cugatencs amb general que els problemes dels districtes no son invencions si no que estan lligats a la seva historia.

Xavier Sans i Cordomi.
La Floresta (Sant Cugat del Vallès)