La convocatòria Nosaltres decidim: dignitat nacional, feta ahir per Òmnium Cultural, es va convertir en un clam per la independència de Catalunya i en un toc d’atenció a la consciència dels partits catalans. L’acte, que va aplegar unes 700 persones a l’Auditori Winterthur de Barcelona, es va centrar en les intervencions de Jordi Porta, President d’Òmnium Cultural, i d’Isidor Marí, vocal de la Junta de l’entitat.
Porta va analitzar l’estratègia catalana seguida durant el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya i va lamentar les retallades sorgides arran del pacte Mas – Zapatero, ara «ja no sabrem mai quina força hauríem tingut si s'hagués treballat amb unitat», va sentenciar. Porta també va reclamar “coratge” al tripartit i va criticar les continues picabaralles entre CiU i ERC, a qui els va retreure que antepossin “els seu seus interessos de partit als de país”.
Porta va apuntar, a més, l’estratègia de futur. En cas que l’Estatut sigui retallat ara al Tribunal Constitucional, Porta va reclamar que el Parlament aprovi una moció “recordant la seva voluntat ja expressada lliurement el 30 de setembre del 2005” i que si s’ha de canviar alguna cosa és la Constitució espanyola, per a que aquesta deixi de ser “una presó de pobles per imposició de la majoria”. El President d’Òmnium Cultural va acabar cridant a la mobilització social. Porta, en canvi, no es va mullar ni pel Sí ni pel No davant el referèndum de l’Estatut del mes de juny de l’any passat.
Per la seva banda, Isidor Marí va articular un discurs més ideològic que el de Porta, en el que es va preocupar de desemmascarar l’Espanya plural -que fins i tot ha desil·lusionat a Pasqual Maragall- i es va mostrar sorprès davant el fet que “encara queda algun polític català amb vocació de ministre que imagina que el miracle d'aquesta entesa entre Catalunya i Espanya és possible», en clara al·lusió al President d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Marí va acabar reclamant un «Estat com el que necessita qualsevol poble lliure del món, que asseguri inequívocament la supremacia de la llengua i de la cultura catalana».
Porta va analitzar l’estratègia catalana seguida durant el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya i va lamentar les retallades sorgides arran del pacte Mas – Zapatero, ara «ja no sabrem mai quina força hauríem tingut si s'hagués treballat amb unitat», va sentenciar. Porta també va reclamar “coratge” al tripartit i va criticar les continues picabaralles entre CiU i ERC, a qui els va retreure que antepossin “els seu seus interessos de partit als de país”.
Porta va apuntar, a més, l’estratègia de futur. En cas que l’Estatut sigui retallat ara al Tribunal Constitucional, Porta va reclamar que el Parlament aprovi una moció “recordant la seva voluntat ja expressada lliurement el 30 de setembre del 2005” i que si s’ha de canviar alguna cosa és la Constitució espanyola, per a que aquesta deixi de ser “una presó de pobles per imposició de la majoria”. El President d’Òmnium Cultural va acabar cridant a la mobilització social. Porta, en canvi, no es va mullar ni pel Sí ni pel No davant el referèndum de l’Estatut del mes de juny de l’any passat.
Per la seva banda, Isidor Marí va articular un discurs més ideològic que el de Porta, en el que es va preocupar de desemmascarar l’Espanya plural -que fins i tot ha desil·lusionat a Pasqual Maragall- i es va mostrar sorprès davant el fet que “encara queda algun polític català amb vocació de ministre que imagina que el miracle d'aquesta entesa entre Catalunya i Espanya és possible», en clara al·lusió al President d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Marí va acabar reclamant un «Estat com el que necessita qualsevol poble lliure del món, que asseguri inequívocament la supremacia de la llengua i de la cultura catalana».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada