“Striptease: Manifestació exhibicionista dels sentiments més íntims.” segona accepció del mot segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
A l’entrevista que la revista Ateneu ha fet als candidats a l’alcaldia, que es presenten a les eleccions municipals del proper dia 27, i publicada el 3 de maig, es formulava, entre d’altres, la següent pregunta:
“Com es fomentarà la participació i l’associacionisme ?"
El senyor Recoder respon, “Diuen que la Participació Ciutadana està en crisi. Vivim en una societat que va de bòlit i que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració o a un grup molt reduït de persones amb una representativitat dubtosa. Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.
Aquestes declaracions són un striptease polític de la idea que aquest senyor té de la participació a Sant Cugat.
Sr. Recoder, quan vostè diu literalment “un grup reduït de persones amb una representativitat dubtosa”:
Es refereix als membres de les associacions de veïns, que són escollits democràticament cada un o dos anys mitjançant assemblees obertes de veïns?
Es refereix a un de tants grups de persones, que treballen per a la comunitat fora de hores, invertint temps de la seva vida familiar?
Es refereix a un de tants grups de persones, que, dia a dia, refan la seva il·lusió pel servei als seus veïns, encara que això els faci anar de bòlit?
Es refereix a les associacions de veïns, que es troben amb tot tipus de entrebancs cada vegada que volen organitzar actes?
Es refereix a les associacions dels districtes, que han abandonat els consells i els grups de treball per què estan fartes de sentir sempre les mateixes promeses, les quals sempre queden en això: promeses?
Es refereix a les associacions dels barris, que estan desil·lusionades per no ser escoltades o per veure com l’administració es torna enrera de promeses fetes? Per exemple, que a una d’elles ara se li negui una escola bressol promesa?
També diu literalment “Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.
Sr. Recoder, vostè gosa pensar que la gent se’l creurà? Vosté ha fet tot el possible durant aquests quatre anys per a que no s’aconseguís l’aprovació d’un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) i, més concretament, tot el que estava relacional amb la participació ciutadana.
Si ni tant sols ha estat capaç d’aplicar l’articulat de l’anterior ROM per a aprofitar allò que de bo tenia!
També diu “que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració”
Senyor Recoder, com sap vostè que li han delegat la participació ciutadana!? Fer aquesta afirmació mostra un tic perillós molt poc democràtic, per dir-ho suau. Penso que això és el més greu de tot el que mostra en aquest striptease. Arrogar-se facultats pertanyents al poble és propi d’altres sistemes polítics que no cal definir ara i aquí, però que tothom coneix. Sant Cugat centre, barris i districtes, no són patrimoni de ningú ni de cap partit o coalició política; són dels i pels ciutadans.
Li recomano llegir el següent fragment de la ponència de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de l’UAB, que sota el títol “QUINS MUNICIPIS PER A QUIN FUTUR? - El paper dels ajuntaments en el futur de les comunitats locals” es va presentar al II Congrés de Municipis de Catalunya, 2004
“Els mecanismes representatius segueixen constituint l’eix de legitimació de les autoritats locals, però cada cop tothom és més conscient que cal desenvolupar noves formes de participació i implicació ciutadana que permetin ampliar la legitimat de decisions significatives per la comunitat, i acostar la gent a la complexitat de les decisions públiques. Les comunitats locals que no tinguin capacitat per debatre i decidir sobre el seu futur i els grans temes de la convivència col·lectiva, veuran com el mercat i altres agents decideixen per ells, aprofitant-se de la migradesa de recursos dels municipis. I, aleshores, l’espai públic serà vist com una cosa residual i els interessos col·lectius com una realitat sotmesa estrictament a les pressions dels més forts. O aconseguim governar amb la gent, o ens governaran els interessos d’alguna gent. “
A l’entrevista que la revista Ateneu ha fet als candidats a l’alcaldia, que es presenten a les eleccions municipals del proper dia 27, i publicada el 3 de maig, es formulava, entre d’altres, la següent pregunta:
“Com es fomentarà la participació i l’associacionisme ?"
El senyor Recoder respon, “Diuen que la Participació Ciutadana està en crisi. Vivim en una societat que va de bòlit i que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració o a un grup molt reduït de persones amb una representativitat dubtosa. Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.
Aquestes declaracions són un striptease polític de la idea que aquest senyor té de la participació a Sant Cugat.
Sr. Recoder, quan vostè diu literalment “un grup reduït de persones amb una representativitat dubtosa”:
Es refereix als membres de les associacions de veïns, que són escollits democràticament cada un o dos anys mitjançant assemblees obertes de veïns?
Es refereix a un de tants grups de persones, que treballen per a la comunitat fora de hores, invertint temps de la seva vida familiar?
Es refereix a un de tants grups de persones, que, dia a dia, refan la seva il·lusió pel servei als seus veïns, encara que això els faci anar de bòlit?
Es refereix a les associacions de veïns, que es troben amb tot tipus de entrebancs cada vegada que volen organitzar actes?
Es refereix a les associacions dels districtes, que han abandonat els consells i els grups de treball per què estan fartes de sentir sempre les mateixes promeses, les quals sempre queden en això: promeses?
Es refereix a les associacions dels barris, que estan desil·lusionades per no ser escoltades o per veure com l’administració es torna enrera de promeses fetes? Per exemple, que a una d’elles ara se li negui una escola bressol promesa?
També diu literalment “Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.
Sr. Recoder, vostè gosa pensar que la gent se’l creurà? Vosté ha fet tot el possible durant aquests quatre anys per a que no s’aconseguís l’aprovació d’un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) i, més concretament, tot el que estava relacional amb la participació ciutadana.
Si ni tant sols ha estat capaç d’aplicar l’articulat de l’anterior ROM per a aprofitar allò que de bo tenia!
També diu “que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració”
Senyor Recoder, com sap vostè que li han delegat la participació ciutadana!? Fer aquesta afirmació mostra un tic perillós molt poc democràtic, per dir-ho suau. Penso que això és el més greu de tot el que mostra en aquest striptease. Arrogar-se facultats pertanyents al poble és propi d’altres sistemes polítics que no cal definir ara i aquí, però que tothom coneix. Sant Cugat centre, barris i districtes, no són patrimoni de ningú ni de cap partit o coalició política; són dels i pels ciutadans.
Li recomano llegir el següent fragment de la ponència de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de l’UAB, que sota el títol “QUINS MUNICIPIS PER A QUIN FUTUR? - El paper dels ajuntaments en el futur de les comunitats locals” es va presentar al II Congrés de Municipis de Catalunya, 2004
“Els mecanismes representatius segueixen constituint l’eix de legitimació de les autoritats locals, però cada cop tothom és més conscient que cal desenvolupar noves formes de participació i implicació ciutadana que permetin ampliar la legitimat de decisions significatives per la comunitat, i acostar la gent a la complexitat de les decisions públiques. Les comunitats locals que no tinguin capacitat per debatre i decidir sobre el seu futur i els grans temes de la convivència col·lectiva, veuran com el mercat i altres agents decideixen per ells, aprofitant-se de la migradesa de recursos dels municipis. I, aleshores, l’espai públic serà vist com una cosa residual i els interessos col·lectius com una realitat sotmesa estrictament a les pressions dels més forts. O aconseguim governar amb la gent, o ens governaran els interessos d’alguna gent. “
Jaume Massanés i Papell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada