La Floresta, abans i ara

Ahí vaig sortir del garatge on guardo el cotxe, i unes veïnes amb van saludar com normalment es fan els coneguts, cosa que es molt normal a la Floresta, ja que quasi tots ens coneixem,” quasi tots.”
Escolta amb van dir, que et sembla aquest carrer, jo instintivament vaig contestar, una pista d’esquí preparada per un slalon gegant. Parlem del carrer Baixada de Can Llobet, un carrer amb una pendent d’aquelles que necessites molt d’aire per fer-la de pujada, i si es baixant uns bon genolls per aguantar la pendent, ara imaginem a les pobres mares, avies, etc, que cada mati ban a la guarderia a dur als nens petits en un cotxet, o caminat, un carrer on les voreres son inexistents, cada deu passes un posta de la llum , un fanal, etc. una vorera que no te mes de quaranta centímetres, i vint son ocupats per un obstacle ben be al mig, per acabar de arrodonir, a una banda tenim els cotxes aparcats, i al altre costat els murs de les cases, per on passarà la mama i el seu nen?.
Al altre costat tenim una altre versió dels fets, també existeixen destorbs al mig de la vorera, be de la poca que queda, ja que la majoria esta desfeta, i la resta no existeix, per tant no et queda mes remei que anar per la calçada tenim present que es la ma per on pujant els cotxes , el autobus,etc.
Veritablement un perill de carrer, però no es el únic de la Floresta que te postes , tenim el aparcament del passeig de l’estació, on unes poques places d’aparcament també son compartides amb postes de la llum, el carrer Emiterio Escudero anant capa la carretera de l’Arrabassada el postes també son protagonistes, postes, fanals, al mig de la via o les voreres es una cosa molt normal en aquest districte. Be la meva intenció era un altre quant e començat a escriure aquesta carta, però no he pogut per mes que he volgut comença com jo volia, ja que veure el perill que representa aquest ordenament dels carrers es mes que esgarrifós. per si fos poc, afegiré una petita apreciació mes, si sortiu un dia a passejar per la Avinguda de Pere Planes, arribareu en un indret, on les queixes dels veïns s’han convertit amb pancartes penjades de les seves cases, reclamant un servei que com ben ve diuen es mes que vergonyós que al segle XXI encara no tinguin clavegueram. Precisament el passat dia 1 de març, es va fer una conferencia a la Floresta sobre els seus orígens, i a principis del segle passat ja es feia referència al clavegueram , el que vol dir que ja ve de lluny. Per cert felicitats al conferenciant, ja que alguns que som profans amb la historia d’aquest districte varen aprendre alguna cosa que no sabíem. Ja veieu Sant Cugatencs amb general que els problemes dels districtes no son invencions si no que estan lligats a la seva historia.

Xavier Sans i Cordomi.
La Floresta (Sant Cugat del Vallès)