L' independentisme, la primera força del país

La participació en les consultes sobre la independència d'avui en els vuitanta municipis on s'havien convocat ha estat finalment d'un 21%, és a dir, uns 60.000 votants han exercit el dret de dipositar la papereta a l'urna dels 300.000 que eren convocats. Comparant-ho amb el 13-D hi ha hagut un descens de participació: aleshores fou d'un 27,6%. Amb tot, la Coordinadora celebra les dades i destaca l'èxit organitzatiu del procés, que, segons ha destacat, ha arribat a un punt de solidesa. Ara continua l'escrutini per determinar els resultats.

El portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, ha destacat que aquest nivell de participació demostra la consolidació tant de l'organització de les consultes com del mateix 'procés d'autodeterminació' i la seva fortalesa fins i tot amb una actitud passiva de l'estat. També ha dit que no era tan important la dada final de participació com l'èxit d'organització i no ha volgut fixar un percentatge mínim per determinar l'èxit de la convocatòria . Bertran es mostra satisfet per aquestes dades i parla de 'maduresa' del procés, començat a Arenys de Munt i continuat el 13-D i avui mateix.

Bertran ha destacat que si es descompten els joves de 16 i 17 anys i els immigrants, que poden votar a les consultes independentistes però no a les convocatòries electorals oficials, la participació se situaria per damunt del 21%. Pels organitzadors, és bo distingir les dades de participació tenint en compte que a les consultes independentistes hi poden votar col·lectius com joves de 16 i 17 anys i immigrants sense l'hàbit de votar interioritzat. Si bé ha insistit en què 'l'èxit més important és que s'engega el procés autodeterminació' de Catalunya, ha fet una crida a anar a votar abans els col·legis electorals no tanquin les portes, a les 20h.

Per Bertran, aquesta segona onada de consultes del 28F 's'ha evidenciat que l'estat espanyol ja no pot fer absolutament res per aturar un referèndum d'independència', com ho demostra, creuen, que les institucions catalanes ja s'hi 'impliquin' sense pors ni complexos cedint locals públics. De fet, el centre d'operacions de la Coordinadora Nacional de les Consultes s'ha instal·lat a l'Ajuntament de Caldes de Montbui. A Caldes s'havia registrat una participació del 14,74% a les 18 hores.

La població amb més participació ha estat La Nou de Berguedà (Berguedà), on ha votat el 56% de ciutadans amb dret a vot, dels 131 empadronats que hi ha majors de 16 anys, estrangers inclosos. Al Vendrell, la ciutat amb més habitants de la jornada, la plataforma calcula que s'arribarà al 8 o al 9% de participació. A Molins de Rei, la segona ciutat més gran d'aquesta segona tongada de consultes, la participació ha estat del 21%.

Un "èxit de participació"

La Coordinadora Nacional valora l'assistència a les urnes com "un èxit" perquè la convocatòria s'ha estès a comarques com el Baix Llobregat i el Baix Penedès, "on no ha estat fàcil" organitzar la consulta sobre la independència. En un comunicat, la Coordinadora recorda que la consulta és "un procés únic" i no una suma de "consultes individuals" i que s'ha de contemplar en la seva globalitat.

En aquest sentit, la Coordinadora ha destacat les 250.000 persones que s'han mobilitzat en les diferents convocatòries de les consultes i el 25% de la participació en global. A més i respecte als resultats del 28-F, ha remarcat que "cap projecte polític amb representació al Parlament ha obtingut aquest suport en nombre de vots sobre el cens". Segons la Coordinadora, CiU obté un 17,58% de vots sobre el cens, el PSC, un 14,8%; ERC, un7,8%; ICV un 5,31%; i el PP, un 5,9% sobre el total del cens.

La Coordinadotra ja ha avançat que les zones amb més concurrència a les urnes es concentren en les comarques que ja es van erigir en les més mobilitzades el 13D, com és la Garrotxa, el Gironès o la Selva, amb històric tarannà catalanista que es 'visualitza' en les consultes. 'Es comença a percebre com davant municipis i comarques amb determinades característiques es produeixen nivells participació molt semblants, cosa que demostra que la feina s'està fent molt ben feta a tot arreu', ha indicat Bertran.

Sumant electors

Un total de 290.012 electors de més de 16 anys de del Principat eren cridats a votar en aquesta segona tanda de consultes sobre la independència. En aquest municipis, situats en vint-i-cinc comarques, s'han habilitat 257 meses en 128 col·legis electorals.

La Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència ha subratllat que amb aquesta nova onada de consultes, afegida a la del 13 de desembre, un milió de catalans hauran estat cridats a les urnes, d'un total de 249 municipis. La pròxima tanda de consultes previstes serà el 25 d'abril, on ciutats com Girona, Lleida, Manresa, Reus i Figueres preguntaran als seus ciutadans si són partidaris de la independència de Catalunya. Barcelona i Tarragona ho faran en posteriors convocatòries. Per tot plegat, els organitzadors consideren les consultes un 'procés de no retorn' cap a la convocatòria del referèndum oficial d'autodeterminació.

N.de la R.

En efecte, passar del 20% de participació és un gran èxit tenint present el boicot dels grans mitjans de comunicació a Catalunya que no són més que mitjans d'ocupació. Com a exemple tenim "La Vanguardia" per a qui en l' edició d'avui no existeixen. Comprenem bé que aquest diari no hi estigui a favor, però ignorar una fet d'aquesta transcendència demostra la mala fe del Grupo Godó.

Fa molt anys hi hagué un boicot a aquest diari per les declaracions anticatalanes del aleshores director Galisonga, a qui Déi no hagi perdonat. Però, qui pot reaccionar ara contra contra una omissió? L'ocupació espanyola és cada cop més refinada . Per tant, "ojo vivo!

Ràdio Catalunya

L'ala sobiranista d'Iniciativa enceta el debat sobre com s'ha de posicionar el partit en temes de país

En el marc de dues intervencions que em toca fer aquesta setmana (una demà divendres, a l 'Oficina del PE a Passeig de Gràcia en el debat sobre 'Catalunya, estat independent a Europa' i l'altra dissabte, en la Convenció sobre el Fet Nacional organitzada per ICV), he estat reflexionant sobre un afer que fa temps m'inquieta: on som i cap on volem anar en clau nacional catalana, en el nou espai europeu.

D'entrada una confessió, que ja no és nova, em temo: sóc dels qui durant molt de temps he defensat una visió federalista de l'Estat, dels qui considerava que allò que calia era convèncer els nostres amics i amigues de la resta de l'Estat per fer institucionalment visible la realitat plural, plurinacional i plurilingüística de l'Estat espanyol. Tanmateix, constato que a la resta de l'Estat ningú no creu en la necessitat d'avançar cap a una fórmula federal. Quin sentit té, per tant, seguir apostant per una opció que ningú més creu possible ni necessària?

Així doncs, ara sóc dels qui ens hem adonat que això no és factible i, a aquestes alçades, ja no sé si és desitjable, en tot cas en els termes com ho hem defensat fins ara. Segueixo pensant que el federalisme és una bona opció, però crec que aquest federalisme ha de ser en clau europea, i no estatal, i, per tant, l'ens a federar, en aquest cas Catalunya, i de manera més àmplia, els Països Catalans o Euroregió, ho ha de fer mirant cap a Europa amb l'objectiu clar de poder actuar en la política europea de manera directa i sense necessitat de passar per intermediaris a escala estatal que, ni són necessaris, ni creuen en aquesta concepció plural de l'Estat.

No tinc cap sentiment anti-espanyol, també vull deixar-ho molt clar. La meva reflexió no la fonamento en cap animadversió ni antipatia cap a les anomenades 'espanyes'. De fet, constato sovint, molt sovint, moltes complicitats en temes molt diversos amb gent d'altres comunitats autònomes, a la vegada que amb gent amb qui comparteixo país, llengua i cultura, sovint constato profundes divergències, de fons i de forma, en la manera de veure i interpretar el món, proper o llunyà.

No obstant, lamento les dificultats per tractar per part de les instàncies estatals el fet nacional català amb la normalitat i el respecte que li pertocaria. Per dir-ho en termes planers: del PP, quan era al govern, no esperava cap mena de complicitat en aquest sentit, però sí l'esperava d'un PSOE que es deia federalista. La decepció ha estat tal que jo no hi veig recorregut en aquesta opció.

Tot plegat em porta a la necessitat de redefinir el propi concepte identitari en termes propers als que usa Amin Maalouf: "La vraie question est de faire cohabiter au sein de chaque identité, toutes les appartenances qui constituent cette identité. Cette question se pose partout, en Europe par exemple. Faire cohabiter au sein de l’identité de chaque personne en Europe un facteur local, régional, national, et européen est difficile. Pour moi, chez qui ces appartenances viennent d’univers en conflit, c’est plus compliqué encore, mais je n’ai pas d’autre choix que d’essayer. On ne peut renier l’un des deux, il faut tenter de les concilier." En altres paraules, totes i tots tenim una identitat individual resultat d'una combinació singular de moltes d'altres, algunes de les quals ens venen donades, i d'altres són una opció.

És precisament la recerca d'aquesta identitat moderna de catalanitat europeïsta la que em serveix per estructurar la meva tesi, en tres parts:

1. Nou repte: construcció d'una nova identitat federalista, ja no estatal sinó europea

-Una identitat europea i catalana que evoluciona dia a dia (UE, globalització, immigració, ...)

-Necessitat de participació directa dels pobles i la ciutadania en la presa de decisions europees (llengua, presència parlament europeu, participació Consell UE,...)

-Constatació que no existeix una mentalitat federal ni voluntat de representar la diversitat nacional per part del govern de l'Estat.

-Eficiència en la gestió (subsidierietat, proximitat ciutadania, ...)

-Els Estats nació ja no serveixen per construir europeïsme (no volen cedir sobirania, ni cap a dalt ni cap a baix): ris de renacionalització.

2. Definir l'ens a federar: Euroregió (Pirineus-Mediterrània)

-Eines Tractat de Lisboa

-Construir un espai compartit a partir d'afinitats: social, econòmic, infraestructures, cultura, serveis, ...

-Trascendir els límits dels Estats

-Andorra com oportunitat

3. Com avançar (full de ruta)

-Desconexió de l'Estat i conexió amb Europa

-Riscos de l'aproximació estatalista (no ens calen més, sinó menys estats)

-Riscos de l'aproximació euroescèptica.

-Repte: connectar amb Europa, per via directa, sense intermediaris, però per fer més Europa.

-Enfortir Europa desde la dimensió catalana.

Raul Romeva

L'Euskafi del PP, una mentida més: El 96% dels pares tria escolaritzar els fills en Èuscar

La tesi del PP segons la qual el PNB havia segrestat l'educació basca i imposat l'èuscar a contranatura cau pel seu propi pes. En el primer any del nou sistema de matriculació, que ha de 'garantir la llibertat d'elecció de les famílies', només el 3,9% dels pares de nous alumnes ha escollit una educació íntegrament en castellà, mentre que el 96% dels nous alumnes triaran models bilingües o íntegrament en èuscar. Només 732 alumnes s'han acollit a estudiar només en castellà pels 18.456 que ho faran en la llengua pròpia del País Basc. A més els canvis forçats per l'executiu López han provocat problemes de matriculació a una cinquantena de pares que volen escolaritzar en èuscar, mentre que els problemes entre aquells que volen educació espanyola han estat pràcticament inexistents.

Tal com explica Deia, les preferències lingüístiques dels bascos continuen clares, independent de les polítiques i els discursos que promou l'aliança PSE-PP des d'Ajuria Enea. Fins ara, el PP acusava els successius governs del PNB d'imposar l''adoctrinament nacionalista' des de les escoles.

Segons les dades del Departament d'Educació del Govern Basc, el 96% de les matrícules de nous alumnes han triat el model B (bilingüe) i el model D (únicament en basc), mentre que només el 3,9% ha escollit l'alternativa en castellà, el que signifiquen 732 matrícules en castellà, 4.135 pel model bilingüe i 13.559 pel model únicament en èuscar.

Els problemes de matriculació, només en l'èuscar

Per altra banda, el Departament d'Educació també s'ha referit a les sol·licituds no ateses per falta de plaça, i en total se'n comptabilitzen 47 pels models B i D per només 6 incidències entre els qui volen estudiar en castellà. Aquest fet demostra que no existeix cap tipus de marginació cap als pares que volen escolaritzar en castellà a Euskadi, ans al contrari, els pares que volen escollir models èuscars són els que pateixen dificultats.

Amb les dades oficials es tanca la polèmica iniciada pel PP basc, que tot i la seva escassa representació electoral manté una posició de privilegi al Govern, després d'acusar durant setmanes als centres privats de no facilitar aules per aplicar-hi el model espanyol. Finalment s'ha demostrat que la decisió dels centres era l'adequada, perquè en cap cas ha estat necessari obrir aules a l'espanyol degut a la demanda inexistent.

directe.cat

El català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació al nombre de parlants

La Plataforma per la Llengua ha presentat tres informes que demostren que el català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació al nombre de parlants.

El primer informe compara el reconeixement de l'oficialitat de les llengües pròpies més parlades dels països de la UE i de l'espai Schengen, i mostra que el català és l'única llengua amb més de 5 milions de parlants no considerada oficial per l'estat. El segon informe mostra 500 exemples de normatives vigents que obliguen o imposen el castellà. I el tercer, analitza la presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües, i el cas espanyol és el que té menys en compte les llengües pròpies.

Segons dades de la Generalitat i el Govern Balear, 7 milions de persones empren el català habitualment, 9 milions saben parlar-lo parlen, 11 l'entenen i 13 viuen en llocs on el català és oficial. Així, de les 23 llengües de la Unió Europea el català és la catorzena llengua més parlada. A l'Estat espanyol, la població catalanoparlant suposa gairebé un 20% del total.

De les 6.000 llengües existents al món, el català ocupa el lloc 80 d'entre les més parlades. Tot i això, el català no té el reconeixement oficial en el conjunt de l'Estat espanyol i, per tant, hi ha territoris on es parla el català no la llengua no té oficialitat.

A més a més, el català no és una opció disponible a les pàgines web del cap d'Estat (la Casa Reial), del govern espanyol, del Parlament espanyol, de l'exèrcit i del Tribunal Constitucional.

Bernat Gasull, membre de la Plataforma, ha assegurat que si el català "no és una llengua oficial a la Unió Europea" és perquè "l'Estat espanyol no ho vol", ja que té mecanismes per demanar l'oficialitat d'una llengua tant en el moment d'entrar a l'UE com en qualsevol moment posterior a l'entrada. Gasull ha afegit que la Generalitat de Catalunya també té marge de maniobra per actuar i potenciar la llengua catalana.

avui.cat

La Fiscalia acusa Unió de finançament il·legal milionari

La Fiscalia de Barcelona ha destapat un presumpte finançament il·legal d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Segons informa El Periódico, Unió hauria rebut donacions encobertes per valor de milions d’euro, a través del grup empresarial IMS. Segons l'investigació, sis companyies del grup empresarial IMS elaboraven des del 2003 factures falses que giraven a altres societats que el hòlding controlava a través de testaferros.

En la investigació de la fiscalia figuren com a implicats en la xarxa diversos responsables del partit, exalts càrrecs de l’últim Govern de CiU, una constructora i un gran banc espanyol. Amb aquelles factures falses, les companyies aconseguien que els bancs els aprovessin importants avanços en efectiu mitjançant línies de descompte. Per fer front a aquell primer deute, les empreses dels testaferros tornaven a emetre factures falses.

La fiscalia sosté que amb els diners obtinguts amb totes aquelles operacions les empreses d’IMS assumien despeses d’Unió.

Segons la Fiscalia, a la trama s'hi va sumar la Fundació Catalunya i Territori (FCT), presidida per Josep Boqué Cos, exdirector general de Consum en els governs de CiU en els anys 90. També creuen que 1,8 milions d’euros dels fons de la fundació es van desviar a IMS.

A més, aquesta fundació va adquirir una sèrie de locals que va posar a disposició d’Unió, que a partir del 2004 va deixar de pagar els lloguers. A més, el 2009, aquella institució va vendre al partit democristià cinc locals per un preu molt inferior al valor real. En total, la força política va pagar 498.000 euros per un paquet immobiliari el valor actual del qual a la baixa seria, segons consta en les diligències, d’1.130.000 euros.

Una de les entrades més grans d’efectiu que va obtenir la trama va consistir en 1.102.000 euros que l’empresa IMS Assessors Jurídics i Econòmics va facturar al banc BSCH per un llibre sobre els carnavals l’elaboració del qual podia pujar com a molt, segons els investigadors, a 140.000 euros.

e-noticies

El PSC vota contra el traspàs del Prat

El PSC s'ha alineat aquest dimarts al Congrés dels Diputats amb el PSOE i el PP per rebutjar una proposició de llei de CiU que pretenia transferir les competències de gestió de l'aeroport del Prat a la Generalitat i que ha comptat amb el suport, insuficient per tirar endavant, de la resta de la Cambra.

El diputat de CiU Pere Macías ha defensat la iniciativa, en considerar que seria positiva per al conjunt de l'Estat, davant la constatació que "l'actual model aeroportuari espanyol està fent aigües per tot arreu".

Macías ha explicat que Espanya és l'únic país del món que es gestiona amb un model centralitzat com el d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), en què no hi ha lloc per a la intervenció dels ajuntaments, les comunitats autònomes, la societat civil, els sindicats, els empresaris o els ciutadans.

La solució és l'acostament als ciutadans, ha argumentat el portaveu de CiU, qui ha destacat la importància de l'aeroport del Prat per dinamitzar l'economia de la comunitat catalana, per la seva repercussió en el Producte Interior Brut (PIB) català.

Ha vaticinat que hi haurà molts debats relacionats amb "operacions de salvament" d'AENA i que continuaran els conflictes amb els veïns, els treballadors, les companyies aeronàutiques i els municipis perquè, segons el seu parer, l'actual model "no funciona".

Els portaveus del PSOE, Francesc Vallès, i del PP, Andrés José Ayala, han rebutjat la proposició de llei de CiU, que han qualificat d'"inoportuna" quan el ministeri de Foment ultima un projecte de llei de gestió aeroportuària.

Vallès ha dit que la iniciativa està pensada "en clau electoral catalana, té molt poc afany constructiu i no pretén forjar un acord, sinó que està plantejada per ser rebutjada". Ha demanat a CiU que retiri la proposició de llei, després de criticar els convergents per no atrevir-se a suggerir una iniciativa semblant durant els vuit anys en què van donar suport al Govern del PP, i els ha instat a esperar unes setmanes per presentar les seves propostes durant el debat del projecte de llei de gestió aeroportuària.

e-noticies

Espanya manté el veto a la connexió directa de l'aeroport del Prat amb 23 països

Un estudi fet públic al juny de 2009 per la Cambra de Comerç de Barcelona revelava que l'Estat espanyol manté un veto sobre l'aeroport del Prat que impedeix que s'hi pugui operar directament amb 23 països del món com a conseqüència dels tractats bilaterals signats. A pocs dies de la inauguració de la T1, la notícia va generar polèmica fins al punt que el president espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, es va veure obligat a comprometre's a treballar per eliminar les discriminacions al Prat després que ERC amenacés de dur el conflicte davant les autoritats de la competència europees. Sis mesos després, el greuge persisteix i CiU ha presentat una proposta de resolució que insta el Govern a negociar amb l'Estat la modificació d'aquests acords i que la Generalitat participi en les negociacions de futurs acords bilaterals.

El portaveu d'infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, Josep Rull, troba inconcebible que 'el segle XXI hi hagi convenis que impedeixin que l'Aeroport del Prat tingui vols intercontinentals'. Rull troba indignant que 'les companyies espanyoles sempre puguin operar amb sortida i destí a Barcelona, però que les companyies de tercers països estiguin subjectes a operar en els aeroports que s'estableixen en l'acord'. I és que pel membre de CiU 'no n'hi ha prou amb una bona infraestructura' per situar Barcelona en el mapa aeronàutic internacional. A més, ha destacat que és imprescindible tenir el 'ple control' de l'Aeroport del Prat per avançar en aquest sentit.

42 de 80
L'Estat espanyol ha subscrit acords amb un país europeu, sis de l'Amèrica Llatina, onze d'Àfrica, quatre del Pròxim Orient i un d'Oceania on s'estableix que Barajas ha de ser obligatòriament l'aeroport prioritari. Dels 80 convenis bilaterals vigents actualment a l'Estat espanyol només 42 inclouen Barcelona i 15 donen opció a incloure-la si alguna aerolínia hi està interessada. El document de la Cambra exposa que dels 23 convenis que deixen fora Barcelona, 20 inclouen Madrid -13 com a única possibilitat-, però que aquesta situació legislativa no és el principal fre al creixement de l'aeroport de Barcelona, sinó més aviat l'herència que Iberia fos durant 40 anys l'únic operador de transport aeri regular del país.

Els acords bilaterals de serveis aeris són pactes entre dos estats sobirans que regulen el trànsit aeri regular entre ells, excepte entre els països de la UE ja que l'espai aeri està liberalitzat. En absència d'un acord bilateral entre dos estats no es poden establir, entre ells, vols comercials regulars de manera legal. Actualment, Espanya té aproximadament 80 acords bilaterals vigents amb tercers països. I, segons CiU, d'aquests 80 acords, 23 posen traves a un vol amb Barcelona.

N.de la R.

Som com uns ocells engabiats.I per poder volar hem de ser lliures, trencar aquesta gran cadena que es diu Espanya.

Radio Catalunya

Ciutadans de segona a Sant Cugat del Vallès

Jordi Andreu

Spain – Europe’s last fascist refuge?

I think every good cause deserves a day like today. A day in which the transparency of the air enables you to see the very last wrinkle of your opponents' sullied face. And this is what today's newpapers have supplied us with. Firstly the astounding news that judge Baltasar Garzón is to be tried for having dared to open up the possibility of investigating the truth about the mass graves and other crimes perpetrated by the Franco regime. But that is not all. The newspapers also inform us that the huge monument honouring the Cruiser Baleares in Palma bay -the pride of Franco's fleet sunk by the Republicans after having shelled thousands of fleeing refugees on the coastal roads of Andalusia- is not to be demolished. It is to be conserved! What an example for today's youth, to be sure! Can you image the same occurring with amonument dedicated to a Fascist-manned warship in any other part of the democratic world? But there is yet more. Today the Basque Parliament (where PP, PSOE and Rosa Diez's clique have the majority allowed them by the suppression of the Basque left) have voted against instating a Truth Commission (such as the ones established by Nelson Mandela in South Africa in the early nineties) to discover the truth about the crimes of Franco.
As you can see, today has been a good day for the cause of democracy and that of Catalonia, which are indeed part and parcel. We may go to democrats the world over and point to Spain's huge democratic deficit without fear that anyone with eyes in their head might fail to perceive it. Europe largely ridded itself of Fascism in 1945. The one place it lives on is in Spain, the capital city of which still has 56 streets bearing the names of Francoist generals. As Euronews said today, who can be surprised that Catalans want to be free of all this? I write because I feel the sooner the whole world knows the truth about Spain, the sooner we can put an end to so much iniquity and sgrace.

Toni Strubell Trueta
Coordinator of the Dignitat Commission, Barcelona, Catalonia - ww.strubell.cat

El PSC de Cornellà veta un referèndum sobiranista

El PSC de Cornellà fa valer la seva majoria absoluta i s’escuda en un article del Reglament municipal per negar-se a debatre al plenari sobre l’organització d’una consulta sobiranista al municipi.
CiU, ICV, EUiA, Esquerra i el PP estan a favor de portar el debat al plenari, però topen amb l’oposició frontal del PSC, que s’ha negat a admetre a tràmit per tal de ser debatuda al plenari del dia 28 de febrer una moció presentada conjuntament per EUiA, Esquerra, ICV, i CiU que demana “reconeixement i suport a l’entitat Cornellà Decideix per a l’organització d’una consulta popular sobre la sobirania de Catalunya”.

L’alcalde de la ciutat, el socialista Antonio Balmón, ha fet referència a l’article 133 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Cornellà que diu “no es podran presentar mocions sobre assumptes que excedeixin de la competència municipal”.

Des de Cornellà Decideix el seu portaveu Lluís Junyent “lamenta aquesta negativa a debatre sobre aquest tema en un plenari municipal ja que no es tractava d’emetre un posicionament polític sobre l’orientació del vot en aquesta consulta sinó de donar suport a un procés de participació ciutadana que enriqueix la societat, la humanitza i la fa més democràtica tal i com expressa el propi text de la moció”.

e-noticies.cat

Problema de Reagrupament o problema nacional ?

L’any 2003 vaig escriure les paraules més tristes que he escrit mai. Es troben en el llibre Despullats que vam fer conjuntament Joel Joan i jo i al•ludeixen al nostre poble i a la seva personalitat. Vaig escriure: “Si hi ha un poble al món que té dret a ser independent són els Països Catalans, si hi ha un poble al món que no mereix ser independent són els Països Catalans”. Són paraules molt tristes que expressen l’exasperació davant la nostra capacitat autodestructiva. Ens queixem, amb raó, de la ferma voluntat espanyola i francesa de destruir la nació catalana, però la seva malignitat, la suma de la malignitat d’aquests dos estats, no passa de ser una escopeta de canya si la comparem amb la nostra capacitat per destruir tot allò que aconseguim. Talment com si cada cop que som a punt d’obrir la porta de la llibertat necessitéssim un daltabaix que en justifiqués la renúncia.

Al final del conte L’habitació tancada, de Paul Auster, el protagonista fa aquesta reflexió sobre l’anunciat suïcidi del seu amic Fanshawe: “I tot i així, sota aquella confusió, notava que hi havia alguna cosa massa rumiada, massa perfecta, com si al final l’únic que ell havia desitjat de debò fos fracassar, ni que fos fins a l’extrem de decebre’s a si mateix”. Tres segles de no decidir per nosaltres mateixos ens han configurat una personalitat nacional infantívola, una personalitat insegura, indecisa i inestable que, tot i saber-se biològicament adulta, no es veu amb cor d’assumir les responsabilitats de la maduresa. El problema és que sense maduresa no hi ha llibertat, perquè aquesta última només pot ser reclamada per aquell que ha deixat de ser infant.
Dic això arran dels fets interns de Reagrupament, és clar. Em sembla molt trist, tot plegat. Més que res perquè les il•lusions d’una nació sense Estat són molt febles i proclius al desànim. Mentre que els estats ho aguanten tot, començant per la seva pròpia corrupció, les nacions sense Estat són com les dones en un món laboral androcèntric: per ascendir, estan obligades a demostrar que són més competents que els seus companys masculins. Passa el mateix amb l’independentisme. Les forces immobilistes que controlen el país odien profundament tot allò que fa olor de canvi, la qual cosa obliga els dissidents no sols a tenir principis nobles, cosa lògica, sinó a presentar certificats de puresa i perfecció. Això és injust, sí, però és així. I precisament perquè és així cal anar amb peus de plom per no caure a les urpes dels immobilistes. I qui són els immobilistes? Doncs tots aquells que ara mateix es freguen les mans amb els fets de Reagrupament o que aprofiten l’avinentesa –tan esperada– de blasmar aquesta formació tot pregant a Déu que li llevi la vida.

Jo, però –que sempre he cregut que la nació catalana serà independent malgrat ella mateixa–, tinc la confiança que una assemblea extraordinària aclarirà les coses i calmarà els ànims i que, tot seguit, Joan Carretero continuarà liderant Reagrupament, perquè és amb ell que va néixer i és amb ell que ha crescut com a força desacomplexadament independentista. Cal generositat per part de tots per no malmetre aquest capital, ja que és justament per aquesta raó, perquè no para de créixer, que les forces que més en poden patir les conseqüències fa temps que estan movent els fils per dinamitar Reagrupament de sotamà. Es comprèn, tanmateix, l’angoixa que aquests dies han experimentat milers de persones reagrupades, però no han de patir. Estic segur que Reagrupament, com el pensament català, sobreviurà als seus il•lusos enterradors.

Victor Alexandre - Elsingulardigital.cat