A Sant Cugat del Vallès tercer contenciós perdut i ningú dimiteix ¡¡

CARTA OBERTA AL TINENT D’ALCALDE RESPONSABLE DE L’ÀREA D’ECONOMIA I ORGANITZACIÓ, RESPECTE A LES CONTRIBUCIONS ESPECIALS DEL SECTOR 2-5 DE LA FLORESTA

La Floresta, 28 de setembre de 2008


Sr. Jordi Joly:

Durant aquests 6 llargs anys que ha durat el nostre plet contra l’Ajuntament, per les Contribucions Especials, he optat per mantenir-me en silenci, limitant-me a la meva actuació professional com Advocat defensor dels propietaris recurrents, malgrat que, la meva qualitat de President de l’Associació Administrativa de Contribuents m’hagués exigit, tal vegada, una actuació pública més contundent.

Com treballador del Sector Públic em molestem força actuacions que desprestigiïn les Institucions. Crec, però, que la gravetat de les seves darreres manifestacions, de les quals es fa ressò, a tota plana, l’últim número del Diari de Sant Cugat (Divendres, 26 de setembre del 2008), en el sentit que la seva Àrea té la intenció de tornar a girar les contribucions especials al sector 2-5 de la Floresta, - declarades nul·les de ple dret per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -, perquè, dieu, l’Ajuntament té l’obligació i el dret a cobrar-les, m’obliguen, per evitar nous plets, a fer-li les consideracions següents:

1. Hom pot arribar a comprendre que a l’Equip de Govern li sigui dolorosa la Sentència. M’adono perfectament que una sentència que declara la nul·litat de ple dret d’uns actes administratius és una desaprovació gravíssima de l’actuació administrativa. És una declaració pública judicial que l’Administració Pública – en aquest cas, l’Ajuntament de Sant Cugat - ha actuat amb un menyspreu total de l’obligació que l’imposa la Constitució, de submissió plena de la seva actuació a la llei i al dret. És a dir, en llenguatge popular, s’ha passat pel forro l’ordenament jurídic.

Sentències que declarin la nul·litat de ple dret d’actes administratius no s’obtenen gaire dels Tribunals, i, doncs, puc comprendre la incomoditat i la vergonya de l’Equip de Govern, sobretot quan totes les Contribucions Especials de l’any 2002 (Mirasol i La Floresta) han estat anul·lades pels Tribunals.

2. El que ja no es pot entendre són les seves manifestacions. Com sembla que ningú ho fa, em prenc la llibertat de recordar-vos que:

a) Les sentències judicials són, per mandat constitucional, de compliment obligatori i en els seus propis termes.

b) La declaració, per Sentència ferma, de nul·litat de ple dret del Projecte d’Urbanització i dels Acords d’Imposició de les Contribucions Especials comporta l’obligació legal, imperativa i inexcusable, de l’Ajuntament de, en execució de la sentència, declarar d’ofici nul·les de ple dret les liquidacions tributàries girades i, en conseqüència, retornar els diners pagats, amb els interessos legals, i les garanties prestades, amb les despeses generades.

c) La Llei atorga el termini de dos mesos, comptadors des de la comunicació de la fermesa de la sentència, per tal que l’Administració l’executi, termini que ja ha transcorregut amb escreix, sense que haguem rebut ni un cèntim.

d) No existeix cap possibilitat legal de tornar a girar les contribucions especials per l’obra executada. Si, d’una banda, els acords declarats nuls de ple dret no són susceptibles de convalidació i no poden tenir cap efecte; de l’altra, no existeix, tampoc, possibilitat legal d’un nou Acord d’Imposició de Contribucions Especials – ni tampoc de Quotes Urbanístiques – per finançar una obra ja executada. Qualsevol acte administratiu, en aquest sentit, haurà d’ésser previ a l’inici de les obres i, doncs, impossible en el nostre cas, llevat que a la prepotència amb que l’Equip de Govern ha gestionat el tema de les Contribucions Especials s’ajunti, ara, la potència màgica de fer desaparèixer els 6 anys transcorreguts i la urbanització realitzada. (Perdoneu-me la ironia).

e) Són nuls de ple dret, per disposició expressa de la Llei, els actes administratius contraris als pronunciaments de les sentències que es dictin amb la finalitat d’eludir el seu compliment.

f) I que el Codi Penal tipifica com a delicte de prevaricació l’actuació de l’autoritat o funcionari públic que dicti una resolució arbitrària en assumpte administratiu sabent que és injusta.

3. Sr. Tinent d’Alcalde: Com advocat que he portat la defensa jurídica dels propietaris que han optat per no doblegar el cap a la prepotència de l’Ajuntament, em sento orgullós. He defensat gratuïtament els drets d’uns ciutadans que el seu Ajuntament no va voler respectar. Em sento ben compensat per la victòria. Ara bé, com a contribuent i veí de Sant Cugat, em dol que, per culpa de la incompetència dels Gestors Públics, la Tresoreria Municipal es vegi privada d’uns ingressos necessaris per la prestació dels serveis públics. No és, però, responsabilitat dels ciutadans que hem defensat els nostres drets, sinó de l’Equip de Govern de l’Ajuntament. A ells s’haurà de demanar la responsabilitat. Si estiguéssim al Japó, l’Alcalde hagués presentat la seva dimissió immediata, però a Catalunya, malauradament, aquesta ètica democràtica no ha arribat, encara. Llàstima per a la veritable democràcia.

Atentament


José Augusto Ribeiro Duarte

President de l’Associació Administrativa de Contribuents del Sector 2-5 de La Floresta i Apoderat dels 87 propietaris recurrents.

Fracàs absolut de la convocatòria contra la llengua catalana, malgrat les mentides de la premsa espanyola.

Quatre arreplegats vinguts de la resta de l’Estat són insuficients per omplir la Plaça de Sant Jaume.

Us recomano que recupereu aquest post que encara fa més absolut el fracàs de l’extrema dreta.

Aquest ha estat el resultat de la convocatòria feta per l’extrema dreta espanyola representada pels partits de Rosa Díez i Albert Rivera, malgrat la propaganda gratuïta de la premsa més retrograda espanyola, malgrat els autocars vinguts de tota Espanya, el fracàs ha estat absolut.

El més trist i que demostra la manca de coherència, ha estat la presencia del PP a la mini manifestació, com poden convertir-se en dreta civilitzada?, si són incapaços d’assumir la pluralitat.

Un fracàs que s’afegeix a la recollida de signatures en favor de la llengua espanyola, que ni tant sols arriba als 300.000 ciutadans que l’han signada, malgrat l’inversio en recursos, humans i econòmics que s’han fet per part de l’Espanya més conservadora.

Joan Puig i Cordón - http://joanpuig.blogspot.com/

La República catalana independent no és cap utopia

La República independent, una ruptura democràticaLa República catalana independent no és cap utopia. No és altra cosa que l’expressió de la voluntat popular d’una nació que es vol organitzar lliurement. Respecte a la situació política actual, cal entendre la independència tan sols com una ruptura democràtica, un canvi polític que és alhora difícil i ben possible.
La independència no és només un canvi de govern, ni tampoc un canvi de règim; és un canvi de referent global. És la ruptura amb tot allò que és ara l’Estat que ens ofega: policia, jutges, polítics, administració, informació… És un canvi en tots els fronts per una nova vida, una vida social sorgida de la voluntat popular; és, de fet, el nostre naixement col·lectiu a la vida política, la possibilitat de decidir sobre els nostres interessos sense limitacions imposades ni interferències arbitràries.
La independència és, pel que fa a aquesta voluntat col·lectiva, un objectiu molt simple i evident, perquè és únicament l’expressió d’una voluntat democràtica contra la qual s’oposa un il·legítim i anacrònic «dret de conquesta». Per a avançar cap a la independència no cal que la proposta compti des d’ara amb una majoria passiva. Només cal que els qui volem la independència, i hi treballem, siguem més –i més convincents– que els qui s’aferren a la subordinació a Espanya. Els indecisos, tard o d’hora s’hi afegiran, sens dubte. Contra la nostra voluntat col·lectiva, l’Estat espanyol –inscrit al si d’un context europeu d’una tradició democràtica– centrarà la seva acció, més que no pas en la intervenció militar oberta, en la manipulació de la informació (ja ho fa ara), en el foment del patrioterisme espanyol (ja l’ha tornat a aguditzar) i en l’estrangulament econòmic i cultural (ja hi posen força voluntat, des de fa temps).
La independència es juga, doncs, ara fonamentalment en el camp de la política i del seu entorn econòmic, propagandístic, ideològic i diplomàtic. Es pot aconseguir, doncs, amb una combinació de tres factors bàsics: consciència, voluntat i valentia. Serem independents si sabem desvetllar la consciència política del nostre poble i refutar, alhora, les veus de conformitat amb l’statu quo; si sabem i volem promoure realment una acció permanent; i si tenim, finalment, el valor de preparar adequadament la ruptura de tipus democràtic que serà necessària per a aconseguir la nostra llibertat i la nova vida política.
El pas previ és, per tant, aconseguir la consciència nacional política, la consciència de tenir dret de decidir sobre les nostres coses; això no és altra cosa que la construcció de la «nació política», fer el pas d’un poble que sobreviu al voltant d’una llengua i una cultura, a una nació amb consciència dels seus drets col·lectius i ciutadans. Caldrà superar la propaganda contrària; és el moment de la lluita psicològica perquè els enemics declarats de la independència (com el PSC-PSOE i el PP) usaran i abusaran d’instruments d’intimidació i de desmobilització que haurem de conèixer i saber combatre. Caldrà explicar ben clar que la negació de la vida política catalana comporta, com sabem i com ho vivim cada dia, una disminució de les possibilitats de benestar, de justícia, de salut, de preservació de l’entorn i del medi ambient, etc.; que és una necessitat general poder tenir un estat al darrere ajudant, i deixar de tenir un estat plantat al davant, en contra nostre; que la independència, com a expressió justa i necessària de la pròpia afirmació, és una possibilitat real i no una fantasia; i que aquest objectiu no és una negació dels altres, sinó només de la dominació de l’Estat que ens és contrari i no ens permet avançar.
Contra la destrucció de la nació catalana que pretén l’espanyolisme –que considera que de nació amb drets només n’hi ha una, que és l’espanyola, i s’escuda darrere una vella constitució monàrquica apuntalada per la violència– nosaltres defensem el nostre dret legítim a existir públicament i políticament, el dret a construir col·lectivament i lliurement la nostra nova Res Publica.
La independència es juga en el camp de la política i del seu entorn propagandístic, econòmic i diplomàtic.

CARLES CASTELLANOSORIOL FARRÉS.Professors de la UAB i membres de l’Associació Manuel González Alba

Google incorpora el català al servei de traduccions online

Google ha incorporat la llengua catalana al seu servei de traduccions online. Amb aquesta eina es poden traduir al català textos i pàgines web.
El servei de traduccions online deeb escrits en trenta-quatre idiomes diferents i, en la direcció contrària, es poden traduir textos i pàgines web del català a un nombre similar d'idiomes.

El gegant Google torna a apostar d'aquesta manera per la utilització de la llengua catalana, ja disponible en molts altres dels seus serveis, com ara el cercador, els blogs o el correu electrònic.

Informa: AVUI

Els números de la Cambra (catalana o espanyola ?)

No sé què deuen pensar-ne vostès, però a mi m'ha semblat ben estrany el canvi de posició de la Cambra de Comerç de Barcelona quant al finançament català. Un bon dia surt la Cambra a la palestra i revela que han fet càlculs i que Catalunya hauria de rebre entre 3.500 i 3.800 milions anyals més amb el nou model de finançament. Això succeïa el dia 31 de juliol. Unes poques setmanes després, aquest dilluns, 22 de setembre, la Cambra corregeix. Però no corregeix una mica, no: assenyala que, en realitat, amb 1.750 milions ja n'hi hauria prou. La primera vegada, Miquel Valls, el seu president, va parlar de mantenir "fins al final" la unitat del front català i va reclamar el compliment de "l'esperit i la lletra" de l'Estatut.
La segona, de crisi econòmica, de ser flexibles i de gradualitat. Què diantres ha passat entre una data i l'altra? O ens trobem davant d'una colossal mostra d'ineptitud o bé la Cambra s'ha desmentit a si mateixa perquè algú l'ha forçat a fer-ho. Seria convenient, i és exigible, que donés alguna explicació més sobre el que ha ocorregut. I no s'hi val a al·ludir exclusivament a la crisi, perquè que hi havia crisi ja se sabia el 31 de juliol. Que la Cambra pugui dir un dia blanc i l'endemà negre és inquietant i fa rumiar. Sobre el país que tenim, d'una banda, i també sobre la independència de la Cambra de Comerç respecte al poder polític. ¿Fins a quin punt són autènticament civils determinats actors de la dita societat civil?, ¿fins on arriba la seva independència?, ¿estan al servei del país com proclamen o massa sovint actuen com a punta de llança de determinades tàctiques partidistes (en el cas de què parlem, del PSC, del govern del PSOE o, potser, de tots dos)?

Ràdio Catalunya

El PSC sap que només té futur en una Catalunya netament espanyolitzada

El preu que paga Catalunya per estar encadenada a Espanya és tan escandalosament elevat que el dia que siguem independents i avaluem els costos que han tingut en tots els àmbits aquests tres segles de sagnia, ens sentirem avergonyits de la nostra passivitat. L’espoli fiscal, no cal dir-ho, és espectacular i les engrunes que ja s’anuncien amb el nou finançament no poden ser més humiliants. Els 5.000 milions de què s’havia parlat inicialment han estat rebaixats a 4.200, després a 3.500, després a 3.200 i ara a 1.794. I si a això hi afegim el fet que el principal partit del govern no creu en el país, perquè per a ell el país és un altre, l’atzucac a què ha arribat Catalunya no pot ser més alarmant.

Tanmateix, no tot és culpa d’Espanya, no tot el que ens empetiteix i ens apropa al raquitisme és fruit d’un projecte espanyol d’assimilació. Hi ha un projecte molt més pervers que aquest pensat i fet a casa nostra. Es tracta d’un projecte elaborat pels socialistes l’objectiu del qual, diguem-ho clar, consisteix a reduir la nació catalana a una mera peculiaritat folklòrica espanyola en el termini d’una generació. Vist l’increment de l’independentisme, el PSC sap que només té futur en una Catalunya netament espanyolitzada i fonamenta tota la seva política en aquest principi: neguen els drets històrics, imposen més hores de llengua espanyola a les escoles, acullen amb els braços oberts la invasió espanyola de competències, voten a Madrid al costat del PP en contra de Catalunya en matèria de llengua, de seleccions nacionals i de gestió aeroportuària, rebaixen l’Estatut 48 hores després de la seva aprovació al Parlament, donen suport a la política radial espanyola que converteix Madrid en la capital dels catalans i riuen mofetes tot beneint el pas del tren d’alta velocitat a 75 centímetres de la Sagrada Família, el monument que representa Catalunya arreu del món.

Aquesta, però, és només la part dramàtica. També n’hi ha una d’esperpèntica, i és que aquells que van lliurar el govern del país a aquesta gent estan obligats a cantar-ne les excel·lències passi el que passi per tal de mantenir-se en el poder sense caure en una flagrant incongruència. És a dir, que la cúpula republicana –en contra de bona part de la seva militància- no pot criticar el seu soci de govern perquè fer-ho significaria reconèixer el fracàs espectacular de la seva estratègia i l’error històric que ha suposat el segon tripartit. Tot plegat deixa ERC en una posició suïcida. I no sols perquè ja ha perdut més de la meitat dels votants, sinó perquè la seva política de mans netes s’ha acabat convertint en una política de mans lligades.

Victor Alexandre
Font: Reagrupament.cat

Amb els nostres diners ¡¡

I després s'estranyen si cremem les fotografies dels borbons ¡¡

Noticia de El Periodico de Catalunya:

La infanta Elena ha dado esta semana otra vuelta de tuerca a su vida. La hija mayor de los Reyes se ha incorporado a su nuevo trabajo en la Fundación Mapfre, donde desempeñará el cargo de directora de Proyectos Sociales y Culturales, un puesto desde el que podrá ejercer uno de los trabajos que más le apasiona: ayudar a la integración laboral de personas discapacitadas y a los niños en situación de desamparo. Otra de las facetas de su nueva ocupación será promover actos culturales y exposiciones.
La infanta dispondrá de un despacho en la sede de la entidad, en el paseo de Recoletos, y tendrá una jornada partida que le permitirá cumplir con sus actividades oficiales. Se especula que el sueldo de Elena girará entorno a los 200.000 euros anuales, lo que irá muy bien a su economía ahora que todo apunta a que se acabará divorciando de Jaime de Marichalar.El pasado jueves, cuando Elena acababa de recoger a sus hijos del colegio, una reportera del programa Está pasando, de Tele 5, le preguntó si era cierto que iba a cobrar 200.000 euros por media jornada. La infanta siguió su camino sin decir nada mientras un escolta se acercó a la periodista y le espetaba: "¡Baja la cámara, esto no es Ana Obregón!".Como cada vez es más evidente que el distanciamiento de los duques de Lugo no tiene vuelta atrás, Elena se ha comprado un piso en el barrio del Niño Jesús para vivir con sus dos hijos. Allí tendrá como vecinos a la diputada del PP Celia Villalobos y al humorista Mingote. La vivienda tiene cerca de 500 metros cuadrados y un precio de mercado de 1,8 millones de euros. La hija mayor de los Reyes es profesora de Primaria, tarea que ejercía en un colegio de su propiedad.

El consell general del poder judicial

Parafrasejant un dels més gran homes del segle passat M.L.K, també he tingut un somni: veure una Espanya plenament democràtica, que accepta distintes nacionalitats i se'ls reconeix les seves llibertats però el despertador de la realitat em porta a tocar de peus a terra i veure l'Espanya real: la que ve d'una mal dita i “maldita” transició, quan en realitat va ser una submissió dels partits , dits nacionalistes, als hereus i fills del franquisme.

Si hagués estat una ruptura política, avui no tindríem una monarquia borbònica imposada, ni hauríem de veure com encara remenen les cireres els mateixos.(Església,Banca, Exercit, etc) no hauríem de suportar gentussa com els Franco,Fraga, i altres antics dirigents del règim en el camp polític,esportiu, cultural , religiós i especialment en el judicial ,al que convindria fer-hi una passada de ribot (Guerra dixit) , i que escalfan poltrones en grans empreses públiques (Repsol,Telefònica,Renfe etc)

I per finalitzar dir que l'actitud ,davant aquest afer,de CIU i el PNB ha estat d'allò més galdosa en acceptar l'oprobi dels partits espanyols,nomenant a qui solament a casa seva deuen reconeix-les-hi notori prestigi jurídic.

En fi estaran al front del desprestigiat Consells , 20 essers humans amb unes servituds polítiques que els desqualifiquen personal i professionalment.

Narcís Clavell

Una birra, i que sigui Moritz

Sortim a una campanya per setmana. Amb el retorn d’ETA a la violència i amb les pretensions sobiranistes del lehendakari Ibarretxe hi havia ànimes càndides que es pensaven que Catalunya passaria a un descansat segon pla i que els bascos tornarien a ser l’ase de tots els cops i alguns més de regal. Criatures. Els bascos cobren, però els catalans encara més. Tenen castanyes de sobra. Enhorabona. I Catalunya i el catalanisme continuen sent l’objectiu predilecte de l’armada mediàtica madrilenya. Cada dia col·leccionen nous enemics.

Cada català és un dimoni en potència i ells fan d’àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz. Por tierra, mar y aire –és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa calvosoteles–, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a disparar contra els propietaris de la marca “catalana”, per haver subvencionat l’organització “Plataforma per la Llengua”. Té nassos, la història. Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica. Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta “exclusivament en català”.La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen “el profund compromís amb Catalunya des de 1856″.

Per això, “donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l’ús del català i a la cultura catalana”. Com fan totes les marques espanyoles. Amb l’espanyol. Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català “perquè és l’idioma propi del país en el qual té l’origen, la seu social i el cent per cent del mercat”. Que difícil és ser normal.

Una Moritz! Que siguin dues!
pd: No només la Moritz està en català sinó que a més està feta sense transgènics

http://bitacola.actiu.info/cistella/articles/53

La repressió que no s'acaba mai

UN JUTGE CRIDA A DECLARAR UN ALCALDE DE L'ANOIA PERQUÈ VA PENJAR L' ESTELADA

Un jutge crida a declarar un batlle per haver penjat l'estelada Sant Martí de Tous, a l'Anoia, es va sumar a la campanya de la comissió 100 anys d'estelada.

El batlle de Sant Martí de Tous (Anoia), David Alquézar, va haver de declarar dilluns en un jutjat de Barcelona arran d'un recurs contenciós-administratiu que va interposar la delegació del govern espanyol a Barcelona perquè havia penjat l'estelada l'Onze de Setembre. El van acompanyar el secretari general del partit, Joan Ridao, i el de política municipal, Marc Sangles, que critica l'excés de zel de la delegació en un tema que diu que mai no ha generat conflictivitat a Catalunya.

Sangles explica que la delegació es basa en un tecnicisme per impugnar la decisió del ple municipal de penjar l'estelada. El ple de Tous va aprovar la moció proposada per la comissió 100 anys d'estelada, que feia referència a la campanya 'Un país, una bandera', que demana que al consistori només hi onegi la senyera (incomplint de retruc la llei de banderes estatal).

'En base a la frase de la moció, la subdelegació del govern espanyol entén que s'incompleix la llei de símbols. ERC va retocar la moció inicial i ho va retirar, demanant que onegés l'estelada, però sense dir res de les altres banderes', explica Sangles. Força d'altres municipis governats per ERC van aprovar aquesta altra moció. Sangles creu que, possiblement per això en aquests casos la delegació no ha interposat cap recurs.

ERC té constància que hi ha d'altres batlles, afiliats a d'altres partits, que també han estat citats a declarar, però la delegació no ho confirma.

Al balcó del darrere.

El batlle explica que la moció va ser aprovada pel vots dels tres regidors d'ERC i amb les abstencions de CiU (3) i PSC (2). A més, argumenta que l'ajuntament és en obres i que per això no hi havia cap bandera als pals oficials, sinó que es va penjar l'estelada al balcó de darrera del consistori. Lamenta que es posin traves a un acord del plenari i espera que el recurs no tingui més conseqüències.

Informa: VILAWEB.CAT

08 setembre 2008 - Hi ha més gent a la tribuna que de públic, que és això?

Ahir la plataforma pel dret a decidir feia una manifestació. La feia a la porta del ‘Palacio de Justicia de Barcelona’. I veig tot de problemes i un avantatge.
L’avantatge és la possible mobilització de la societat i les múltiples reivindicacions que comporten l’eslògan de la manifestació.
Com a primer problema veig el fet que tots els manifestants es posessin plegats davant de les cameres, a les escales que pugen cap a la porta del palau per fer-se veure; tots volien sortir a la foto, tots volien protagonisme, tots es creien que podien parlar tant bé com l’orador de torn.
El segon problema és que els múltiples oradors han estat soporífers, amb discursos rutinaris, ja buits, sense esma en les paraules ni carisma, sense èmfasi en les idees.
El tercer problema és que molts d’aquest assistents eren polítics. Polítics de pes dins els seus partits, que podrien fer moltes coses en el seu partit i que es dediquen a infiltrar-se en organitzacions de la societat civil amb l’afany de controlar i saquejar les noves idees que surten de la societat civil. Aquests polítics eren el fill d’en Pujol, la portaveu d’iniciativa per Catalunya i en Ridao. Hi havia també en López Tena, en Conrad Son..., i molta més gent de l’òrbita convergent. Veient això és fa evident el motiu de la divisió en dos de la PDD.
El quart problema és l’eslògan, que no és gens concret, donat a les interpretacions i que no és capaç de mobilitzar ningú, com s’ha ben comprovat. D’aquí en trèiem la definició del mot ‘convergent’. Només us diré que just al costat, hi havia una colla d'almenys trenta jubilats jugant al parxís, als escacs, cartes i quelcom més, i ni s’han immutat durant tot l’acte.
Bé, de la manifestació el millor sens dubte ha estat el poema de Miquel Martí i Pol que s’ha llegit al final i que m’ha posat els pels de punta. Mentre que el cant dels segadors que ha tancat l’acte m’ha agradat com sempre. El problema és que aquests convergents el canten amb vergonya, sense convicció i en veu baixa.
Resumint, l’acte ha estat trist, així no es fa país, així es fa llàstima. I el pitjor és que actes com els d’avui porten a pensar que sí, que els polítics s’estimen molt el país, però s’estimen més el status quo actual, status quo on ells manen, ells cobren els grans sous públics, i decideixen que cobra cadascú i a que es dedica cadascú, i això és el que importa, i si desprès poden fer una mica de país, no en tinc cap dubte que ho fan. Però ells primers.
ELLS A LES ESCALES, VISCA LA FOTO I VISCA LA DEMOCRÀCIA

http://laconxorxadelsximples.blogspot.com/

'Decidim!' plantejarà una consulta sobiranista a nivell municipal

El col·lectiu Decidim.cat va presentar a finals de 2007 un manifest a favor de l'exercici del dret d'autodeterminació del Principat. "Decidim!" el formaven aleshores una seixantena de regidors i alcaldes del Principat. Decidim.cat, que ja compta amb el suport d'aproximadament un miler de càrrecs electes adherits a la seva iniciativa, proposa ara fer una consulta sobre la sobirania del Principat a nivell municipal, en el que seria una contribució d'aquest món a "construir el procés democràtic cap al dret d'autodeterminació de la nació catalana".

En total ja s'hi han adherit 145 alcaldes i 870 regidors, la majoria del Principat però també algun de la resta del país, i el formen sobretot càrrecs de CiU i ERC, però també algun d'IC-V, Entesa pel Progrés Municipal. El PSC hi té adherits 3 alcaldes i 12 regidors, mentre que un regidor de la CUP també s'ha adherit a la iniciativa de Decidim.cat, tot i que el seu partit no ho ha fet perquè la consulta no es planteja al conjunt dels Països Catalans. És previst que la consulta es dugui a terme la primavera de 2010.

Racó Català

TV3 i el seu món: El fals cosmopolitisme

Aquesta es la crosta nacionalista que li agrada a Joan Ferran (PSC-PSOE) ?

Telenotícies de TV3 de divendres al migdia. Comença amb vuit minuts dedicats a Ibarretxe, després vénen Sarkozy i el Papa, Sarah Palin, uns disturbis a Bolívia i l'últim estirabot d'Hugo Chávez. Quan ja porten 17 minuts d'informatiu, arriben els tres primers amb notícies del país: un acte de l'Onze de Setembre a Madrid i les manifestacions independentistes del dia abans.

Aquí s'acaba el primer bloc, se suposa que el més important, del Telenotícies abans dels anuncis. El següent comença amb unes pluges del dia abans a Mallorca. És que no hi va haver tempestes a Catalunya? Sí. Després de les illes, unes imatges de locals negats a Ripoll i Camprodon. Res de la pedregada que va malmetre 8.000 tones de fruita, que està aviat dit, a Sant Pere Pescador. TV3 mira cap a la CNN per no ser titllada de provinciana. I així ha derivat cap a la indefinició. El passat 30 d'agost va dedicar els primers vuit minuts del Telenotícies a Arnaldo Otegi, un personatge que ja no interessa ni als seus. Francament, podent elegir altres cadenes, no em preocuparia el que fa TV3 si no fos perquè ens ha costat molts diners als catalans a costa de carreteres, hospitals, col·legis i altres serveis.

Ràdio Catalunya

El nacionalisme de Recoder

En tal dia com avui, fa 294 anys, la nació catalana fou finalment conquerida per les tropes espanyoles del borbó absolutista, qui per anorrear-nos definitivament ens va arrabassar els nostres drets i llibertats.

Per això ara i aquí, davant el memorial del qui en aquells moments fou conseller en cap de Barcelona, cal dir alt i clar que no hi som per celebrar la nostra pèrdua, sinó per a reivindicar el que ens va ser arrabassat per la força de les armes.

Enguany se celebra el centenari de l’estelada, la senyera que simbolitza les ànsies d’alliberament nacional, els anhels i la voluntat del poble català de ser lliure, de pertànyer a una Nació sobirana i independent, amb estat propi. La comissió 100 anys d’estelada ha impulsat una campanya per què l’onze de setembre l’estelada onegi en els ajuntaments catalans.

Molts pobles i ciutats arreu de Catalunya s’han sumat a la celebració d’aquest centenari. No és el cas de Sant Cugat, fet vergonyant i incomprensible, ja que els nostres màxims representats institucionals, “nacionalistes de pro” no ho han volgut fer. Quan les institucions no fan el que pertoca, és el poble qui ha de prendre la iniciativa.

Així doncs, ara ens toca a nosaltres, al poble, de fer-ho ja que els qui ho havien de fer han mirat cap a un altre costat, per això ens adherim als actes del centenari desplegant l’estelada sobre el monument a Rafael Casanova.

Som una nació!
Volem estat propi!

Sant Cugat del Vallès 11 de setembre de 2008

Nucli local de la Plataforma pel Dret de Decidir.

Què surt guanyant Catalunya al formar part d'Espanya?

El vicepresident català, Josep Lluís Carod-Rovira, s'ha preguntat en unes declaracions: "Què surt guanyant Catalunya al formar part d'Espanya? Què guanyen les seves empreses, les universitats, les famílies? Si ara es torna a desaprofitar l'ocasió d'aplicar l'Estatut per a millorar el finançament després del pacte entre Zapatero i Artur Mas (CIU), jo crec que molta gent a Catalunya donarà per acabada una etapa i voldrà començar una nova" .

Així mateix, ha instat a José Luis Rodríguez Zapatero a "donar exemple" en l'austeritat que reclama davant la crisi econòmica i suprimir quatre ministeris -Sanitat, Habitatge, Igualtat i Cultura-, en favor del finançament autonòmic, que veu innecessaris perquè les competències ja estan transferides. I ha afegit: "Dit des de Catalunya i per un independentista català, el problema del finançament de Catalunya no és ni Extremadura ni Andalusia, i menys els seus habitants, sinó l'Espanya centralista, i això vol dir en primer lloc que a Espanya sobra Estat, i el qual hi ha és centralista".

Carod ha recordat que hi ha una "sèrie de competències" que són exclusives de Catalunya i de les comunitats autonòmiques, i s'ha preguntat: "Què fan ministeris com el de Cultura?, per què Espanya necessita un ministeri de Cultura? Durant molts anys no va existir a Alemanya perquè el treball ho feien els landers i no va passar res".

També ha proposat que "aprimin" aquelles comunitats autònomes que tenen més funcionaris per cada mil habitants -Catalunya té 40 per cada mil habitants, mentre altres autonomies posseïxen el doble-, i ha qüestionat que hagi governs regionals que ofereixin determinats serveis, "impensables" a Catalunya, com "pagar els enterraments als seus ciutadans".

Així mateix, Carod pensa que la "estructura central" de serveis com els de RTVE estan "sobredimensionats" i "també deuen aprimar", sobretot si no deixa de ser bàsicament un ens "unilingüe i monocultural". El mateix opina de l'Institut Cervantes, que deuria disminuir el seu pressupost si no serveix per a defensar la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat.

AVUI.cat

Cant de la independencia

http://www.youtube.com/watch?v=C07Tq-YJv1w

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l'Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Lletra: Vicenç-Albert Ballester(creador el 1908 de la senyera estelada)
Música: Del cantautor Josep Meseguer
Veu: Núria Inglès
Arranjaments musicals: Jordi Prades

EA:"Diga lo que diga el TC, sólo la sociedad vasca tendrá la última palabra"

Ziarreta denuncia que el fallo del TC es un desprecio a la sociedad vasca pero deja en evidencia que la esencia del conflicto político es el choque de soberanías

El presidente de Eusko Alkartasuna, Unai Ziarreta, considera que el fallo del Tribunal Constitucional (TC) negando a las instituciones vascas la capacidad de consultar a la ciudadanía de este país sobre temas trascendentales para su vida "es un desprecio en toda regla a la sociedad vasca" y ha advertido de que, diga lo que diga el TC, "será la sociedad vasca y sólo ella la que tenga la última palabra sobre su futuro".
Una vez conocida la sentencia del alto tribunal, Ziarreta ha visto confirmados los temores que venía expresando en las últimas semanas. "No es ninguna sorpresa porque sabíamos que en el Estado español la Justicia actúa a toque de corneta, y el presidente Zapatero ya había dejado muy clara su oposición no sólo a que los vascos decidamos nuestro futuro, sino incluso a que podamos opinar. Antes nos negaban el derecho a decidir y ahora también nos quieren quitar hasta el derecho a opinar", denuncia el líder abertzale.
Ziarreta insiste en que ningún precepto legal puede impedir en democracia que un gobierno haga una consulta a los ciudadanos. A su juicio, "es radicalmente falso decir que la consulta es ilegal; el único obstáculo es la falta de voluntad política de Zapatero. Es él quien decide que la consulta no se puede hacer, es él quien echa a la papelera nuestra oferta de acuerdo, es él quien, pudiendo hacer lo contrario, niega a la sociedad vasca el derecho a opinar, pero que tenga claro que nada de eso se le va a olvidar a cada ciudadano de este país".
Tras recordar que ahora será el Tribunal Europeo de Derechos Humanos el que deba resolver el recurso que en próximos días interpondrán los partidos impulsores de la consulta popular, el presidente de Eusko Alkartasuna Ziarreta destaca que la iniciativa del tripartito ha obligado tanto al Gobierno español como al Tribunal Constitucional a reconocer el origen político del conflicto y a dejar en evidencia que lo que hay en el fondo del problema es un choque de soberanías entre Euskadi y España, entre la voluntad mayoritaria de la sociedad vasca y el temor cerval del Estado español a cualquier iniciativa que pueda cuestionar el status quo actual, un temor que nace de su propia debilidad".

Eusko Alkartasuna

Sobren els comentaris, veritat ?

L'alcalde considera que és "una falta de respecte" que per la Diada es vulgui onejar la bandera independentista

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha assegurat que la bandera estelada no onejarà al districte de Gràcia durant la Diada, tal com va acordar la junta de portaveus amb els vots d'Esquerra i de CiU. En unes declaracions al programa L’oracle de Catalunya Ràdio, Hereu ha qualificat de falta de respecte que per la Diada es vulgui fer onejar una bandera que representa només una part dels catalans. Per l’alcalde “és obvi que nosaltres complim les lleis i les fem complir, però a més a més, en un dia com la Diada Nacional de Catalunya, en la diada de tots, dels que són independentistes i dels que no ho som”.

e-noticies

Manifest 11 de setembre de 2008: Som una nació i volem un Estat propi

MANIFEST 11 de SETEMBRE de 2008 “SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI”

Avui, Onze de Setembre de 2008, fa 294 anys que els Països Catalans vam perdre les nostres estructures d’Estat, la nostra capacitat legislativa, el control econòmic dels nostres recursos i l’oficialitat de la nostra llengua. Avui, malgrat que hem recuperat una part de les nostres institucions seculars, el marc jurídic i polític espanyol continua limitant el nostre benestar i el nostre desenvolupament cultural.
Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones. Així, centenars de milers de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana es veu obligada a un sobreesforç de finançament privat dels serveis bàsics, les empreses han d’afrontar els reptes de la globalització sense les infraestructures imprescindibles, i es dificulta el procés d’integració de la immigració.
En definitiva, avui ja és ben evident que l’autonomisme està esgotat i no permet resoldre els problemes bàsics ni bastir projectes col•lectius de futur il•lusionadors. Ens cal definir un objectiu ambiciós, engrescador, i clar: l’Estat propi.
Avui som doncs aquí per proclamar que l’exercici del dret d’autodeterminació és inajornable i que l’objectiu comú del catalanisme ha de ser l’Estat propi per a la nostra nació.
Perquè volem infraestructures eficients i competitives.
Perquè volem serveis de qualitat que no estiguin eternament saturats.
Perquè no volem pagar com a primer món i que una part de la nostra ciutadania visqui en el quart món.
Perquè volem competir internacionalment sense que ningú no ens veti.
Perquè volem que el català sigui la llengua comuna, la llengua que uneixi tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, vinguts d’arreu del món.
Perquè volem tenir la nostra pròpia veu en el concert de les nacions.
Perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa.

Perquè no hi ha vent favorable per a qui no sap on vol anar.
Avui som aquí per proclamar ben fort als quatre vents:

SOM UNA NACIÓ! VOLEM ESTAT PROPI!

Hi ha coses que no canvien

L'alcalde de Montblanc s'enfronta a la Guàrdia Civil per un control i per la bandera espanyola

L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, d'ERC, serà jutjat aquest dimarts en haver sigut denunciat per la Guàrdia Civil per desobediència a l'autoritat. Segons l'alcalde, el 30 d'agost a la matinada, ell i un regidor es van acostar a un control de la Guàrdia Civil i la Policia Local per preguntar l'objectiu del dispositiu. Acte seguit, la patrulla de la Policia Local va marxar, però tres agents de la Guàrdia Civil van demanar a Andreu que s'identifiqués. L'alcalde, en un primer moment, es va negar a ensenyar el DNI perquè entén que "els agents tenen l'obligació de conèixer les autoritats", i afirma que tampoc el deixaven parlar en català. L'alcalde va acabar a la caserna de la Guàrdia Civil.
En plena festa major local, Andreu ha convocat els mitjans de comunicació per exposar la seva versió dels fets. Segons l'alcalde, quan es va presentar al control –la Guàrdia Civil i la Policia Local hi escorcollaven cotxes buscant-hi droga– la Policia Local va marxar. El cap de la Policia Local, Laureà Garreta, ha declinat explicar si es van rebre ordres directes perquè es retiressin. La patrulla de la Guàrdia Civil es va mantenir al lloc i es va iniciar l'enfrontament entre l'alcalde i el regidor de Medi Ambient, Ignasi Cid, amb els tres agents.

Exigència de parlar en castellà
Segons l'alcalde, els agents no els deixaven parlar en català amb l'argument que "no els escoltarien ni les parets". A partir d'aquí, l'alcalde va demanar als agents que s'identifiquessin, moment en què els agents també van dir a Andreu que ensenyés el DNI. Ell s'hi va negar perquè, en la seva opinió, "els agents haurien de saber qui són les autoritats".
Finalment, i per "evitar l'espectacle", van anar a la caserna per parlar amb el brigada del cos, que també ha declinat fer valoracions. L'alcalde assegura que, malgrat conèixer-se amb el brigada, va mostrar el DNI, i va marxar sense tenir constància que acabaria denunciat.
Andreu haurà de comparèixer aquest dimarts al judici de faltes que se celebrarà a un quart d'onze del matí. També es prendrà declaració als agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Local. L'alcalde ha traslladat a la subdelegada del govern espanyol el seu malestar davant "certes actituds" del cos, que qualifica d''inconstitucionals'.

Les banderes al balcó de l'Ajuntament

D'altra banda, Andreu ha explicat que un guàrdia civil, a títol individual, li va demanar per què no hi ha la bandera espanyola al balcó consistorial. El mateix agent, segons l'alcalde, va amenaçar de denunciar-lo si no corregeix aquesta absència. Andreu manté que la bandera espanyola no s'ha posat mai a l'Ajuntament, i recorda que, a canvi, a la caserna de la Guàrdia Civil no hi ha la catalana. En paral·lel, l'Ajuntament ha anunciat que penjarà l'estelada l'Onze de Setembre.

Avui.cat

Recuperem la universitat catalana

El projecte de construcció del estat espanyol passa inequívocament per eliminar la nació catalana, axó inclou eliminar el nostre passat, enganya'n destruint i el que faixi falta, la nostre universitat que hauria d'esser independent per investigar al servei del poble, és reduïda ocupada i dominada per l'estat espanyol amb abús de poder.
La nació catalana necessita conèixer i divulgar el seu passat per disposar del seu futur, per tenir com a poble la identitat i l'autoestima necessària per accedir al futur que li és propi, per accedir a la independència que li permetrà ser ella mateixa.
Els objectius inicials haurien d'esser : crear una consciencia de grup que reconeixent la situació, exigeix els nostres drets sobre el passat, a les institucions que passen per ser les nostres.
També crear un cens dels historiadors que han treballat, i dels que treballen per la història nostre, per restituir i donar la importància que tenen els fets, d'alguna manera per premiar-los i ajudar-los a portar aquesta carga que duen en solitari.
No acceptem que des de Madrid ens imposin el seu model d'Universitat, donem veu i fem créixer aquells que propicien el nostre futur com a nació catalana.

Jordi Cuesta

11 setembre, penja la teva senyera ¡¡

El meu recolçament i respecte per a Joan Puig

Us aconsello aquest article:

http://joanpuig.blogspot.com/2008/09/480-tenim-ra-i-malgrat-les-amenaces-no.html

Jaume Massanés i Papell

Polítics de pega, poseu l'estelada a l'Ajuntament