PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

13 de setembre 2008

Què surt guanyant Catalunya al formar part d'Espanya?

El vicepresident català, Josep Lluís Carod-Rovira, s'ha preguntat en unes declaracions: "Què surt guanyant Catalunya al formar part d'Espanya? Què guanyen les seves empreses, les universitats, les famílies? Si ara es torna a desaprofitar l'ocasió d'aplicar l'Estatut per a millorar el finançament després del pacte entre Zapatero i Artur Mas (CIU), jo crec que molta gent a Catalunya donarà per acabada una etapa i voldrà començar una nova" .

Així mateix, ha instat a José Luis Rodríguez Zapatero a "donar exemple" en l'austeritat que reclama davant la crisi econòmica i suprimir quatre ministeris -Sanitat, Habitatge, Igualtat i Cultura-, en favor del finançament autonòmic, que veu innecessaris perquè les competències ja estan transferides. I ha afegit: "Dit des de Catalunya i per un independentista català, el problema del finançament de Catalunya no és ni Extremadura ni Andalusia, i menys els seus habitants, sinó l'Espanya centralista, i això vol dir en primer lloc que a Espanya sobra Estat, i el qual hi ha és centralista".

Carod ha recordat que hi ha una "sèrie de competències" que són exclusives de Catalunya i de les comunitats autonòmiques, i s'ha preguntat: "Què fan ministeris com el de Cultura?, per què Espanya necessita un ministeri de Cultura? Durant molts anys no va existir a Alemanya perquè el treball ho feien els landers i no va passar res".

També ha proposat que "aprimin" aquelles comunitats autònomes que tenen més funcionaris per cada mil habitants -Catalunya té 40 per cada mil habitants, mentre altres autonomies posseïxen el doble-, i ha qüestionat que hagi governs regionals que ofereixin determinats serveis, "impensables" a Catalunya, com "pagar els enterraments als seus ciutadans".

Així mateix, Carod pensa que la "estructura central" de serveis com els de RTVE estan "sobredimensionats" i "també deuen aprimar", sobretot si no deixa de ser bàsicament un ens "unilingüe i monocultural". El mateix opina de l'Institut Cervantes, que deuria disminuir el seu pressupost si no serveix per a defensar la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat.

AVUI.cat