Ara que fa 300 anys

El 25 d'abril del 1707 va tenir lloc la batalla d'Almansa, una derrota que es va completar amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre del 1714. Els fets són més o menys coneguts. Tanmateix, tres segles després encara no han aconseguit la nostra desaparició com a poble (i val a dir que la intenció en aquest sentit és persistent…).

No vull, però, parlar d'història, ni tampoc d'"ells" -com deia Fuster-, sinó de "nosaltres": d'una nació que, en bona lògica, si hom repassa els fets, hauria d'haver desaparegut. Però si bé és cert que som una mena de miracle, si més no en comparació amb la resta de llengües sense estat de l'Europa occidental, també ho és que en algunes parts del nostre territori històric aquesta mateixa llengua (i la nació amb ella) potser viu moments agònics. Alguns en diuen alarmisme, d'aquest advertiment; d'altres no podem evitar de dir en veu alta que el rei va despullat.

Però, en realitat, el que existeix no és una llengua, sinó les persones que la parlen. I una comunitat lingüística perviu en tant que es manté articulada. Aquest és el repte, i "ells" ho saben: per això aquesta obsessió malaltissa de tallar la relació País Valencià - Principat de Catalunya, la columna vertebral dels Països Catalans. El tema de TV3 no és sinó el darrer episodi d'aquesta història. Ara que fa tres-cents anys de tot plegat, paga la pena de no perdre-ho de vista, en un moment d'una certa desorientació: junts tenim alguna possibilitat, en un món en el qual ni tan sols llengües amb estat ho tenen fàcil.

L'altra lliçó d'aquests darrers tres segles és que, qualsevol cosa que ens calga, qualsevol cosa que vulguem l'haurem de fer nosaltres, això que en diuen "el poble" -o, si més no, la part més conscient, activa i amb capacitat de lideratge d'aquest poble-: de les institucions -un àmbit conservador per definició- en podem esperar ben poca cosa, ara com abans. O més exactament, el mateix que sempre: allò que els forcem a fer. I així és com les dones van aconseguir el vot, com els homes ens vam deslliurar de la mili, i com es va acabar aquell Pla Hidrològic. Per exemple.

La cosa, per tant, es redueix a dues consignes: articular la comunitat en tots els àmbits (econòmic, comunicatiu, associatiu…) i saber que tot no està per fer, però que sí que tot és possible. I que, en bona mesura, depèn de nosaltres. Aquesta, si més no, és una base per començar a treballar.

Toni Gisbert

CRITERI - http://www.e-criteri.cat/

Civisme i Serveis a Coll Fava

Fotografies per a vídeos del 100%


http://picasaweb.google.es/jaume.carrera/Civisme


http://picasaweb.google.es/jaume.carrera/Serveis

No et queixis, mulla't i participa

Quan tenim un problema que ens afecta directament a la nostra casa, carrer, barri o districte i no estem satisfets amb la resposta o solució donada per l’ajuntament sempre ens queixem amb les mateixes expressions: No hi ha dret, no ens fan cas, és injust, ens tenen abandonats, tants impostos per això... etc. etc.

Passat el primer moment d’escalfament algú diu que cal fer alguna acció i llavors les expressions canvien a: Bé, jo no tinc temps, queixar-se no serveix de res, encara serà pitjor, fan el que volen.... etc. etc. i així fins el proper problema ¡¡

En definitiva estem col·laborant per que les coses no canvien i això, a ells, ja els hi va be.

Som una generació molt individualista, vivim de portes en dins i sempre esperem que els problemes s’arreglin sols o que un altre els resolgui. Critiquem i critiquem però ens costa molt donar el primer pas.

No és veritat que no es pugui fer res. Podem presentar una queixa al mateix ajuntament, als consells de districte, a les taules de treball, als plens i si no responen o donen una resposta insuficient podem denunciar-ho als mitjans de comunicació o finalment presentar una queixa formal al Síndic de Greuges.

Podem demanar suport a les associacions de veins, però també col·laborar-hi.

Es imprescindible que tinguem unes associacions fortes, independents i realment representatives per poder ser verdaderes interlocutores amb els organismes municipals i això s’aconsegueix col·laborant-hi i aportant idees.

S’ha demostrat que quan els veins s’uneixen es pot canviar la inèrcia del immobilisme municipal.
Recordem la nova rotonda del Parc Central o els contenciosos davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra unes contribucions especials abusives, la lluita per conservar Can Busquest, la Font de Can Gatxet, etc. etc.

Mulla’t i participa ¡¡

Jaume Massanés i Papell

Ham de ser una sola veu

ERC ha fet una proposta a CIU, amb tota regla. Ha tirat lo carro pel pedregal i li ha vingut a dir lo següent: Si vatros, esteu disposats a demanar un referèndum sobre l’autodeterminació a Catalunya, natros fem al sinyor Mas president de la Generalitat.Davant d’esta proposta, jo ara podria criticar a ERC demanat-li explicacions de perquè una baixada de banderes (per no dir de calçotets) com la que va escenificar lo sinyor Puigcercós, fa poc, es va fer en nom de la legalitat vigent, i ara, una proposta de referèndum, prohibida per l’estat Espanyol (encara que no per la UE), no ho és pas, d’il·legal. També podria buscar les raons que ara han impulsat a ERC ha fer esta proposta, i segur que en trobaria a grapats: La proximitat de les municipals, lo discurs de Carretero, algun concert musical a on los hi van estirar les orelles, o lo transvasament en massa, dels seus militants, a altres partits independentistes que reclamen fa temps este referèndum, (ex: Partit Republicà Català, que no dona a la vast a entrar militants a les seues files).
També podria marejar la perdiu amb lo fet que CIU, ahir, se dia sobiranista i avui, no vol plantejar un referèndum sobre sobiranisme (Sobirà, segons lo Pompeu Fabra, = té la autoritat suprema dins d’un estat); i intentar traure a la llum que este partit està lligat de mans i peus pel sector empresarial, que de sobiraniste ne te ben poc, per allò que es diu de que “la pela no té pàtria ni ideologia”. Què ells van ser los responsables de la gran retallada espanyolista de l’estatut al gener amb lo pacte Mas-Zapatero. La retallada d’aquell gran estatut, que va aprovar lo parlament de Catalunya per majoria aclaparadora, i també podria dir, que ara, als convergents, se’ls hi veu lo llautó i queden en evidència de que l’únic que els mou és lo poder. Dir que ells, CIU, li van fer la proposta de ser president de la Generalitat a una persona tan espanyolista com lo sinyor Montilla, ans que ERC fes lo propi, i que no ho van aconseguir perquè los hi va sortir lo tret per la culata i se’ls hi van avançar.
Però no ho faré. No entraré en la desqualificació d’estos dos partits ni sobre quins interessos ocults poden tindre per a fer esta o est altra cosa. Perquè lo que jo vull, és que es posen d’acord d’una vegada los partits veritablement catalans per a defensar lo país i la seua gent. Vull que deixéssem de banda les rancúnies i lo debat estèril de dretes contra esquerres i mos poséssem a treballar per la independència de Catalunya. Ham de ser una sola veu. SÓM I SEREM GENT CATALANA, TAN SI ES VOL COM SI NO ES VOL!

Núria Menasanch i Martí

Cap de llista del PRC a Tortosa

Videos del 0%

Si no vols pols no vagis a l'era i tal faràs tal trobaràs

http://www.youtube.com/watch?v=yNa3nO1YHz0

http://www.youtube.com/watch?v=_fv96kD9mOA

Referèndum simbòlic, Monarquia o República

1.076 persones han participat aquest matí en un referèndum simbòlic per escollir entre Monarquia o República. Organitzat per Esquerra Unida i Alternativa, el referèndum ha acabat amb un 97,86% de vots a favor d'un règim republicà.
La consulta popular s'ha celebrat a la Rambla de Barcelona coincidint amb el 76è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. L'urna instal.lada per la formació política ha recollit els vots dels vianants entre les onze del matí i la una de la tarda.
El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha manifestat a Europa Press que l'alta participació demostra la importància que la República "surti de l'armari". Per Miralles, els valors republicans estan presents a la realitat social i política actual. El coordinador de la formació creu que és necessari "recordar què és la República i alhora fer un homenatge a les persones que la van defensar davant del cop feixista".
Esquerra Unida i Alternativa, que demanen als ciutadans un compromís amb una tercera República, ha programat per aquesta tarda un acte lúdic i festiu a la plaça de Sant Jaume de Barcelona que es tancarà amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'actriu Carme Sansa.D'altra banda, el president executiu del Partit Comunista Espanyol, Felipe Alcaraz, ha assegurat aquest dissabte que proposarà a IU la defensa d'un referèndum "que designi de manera definitiva el model d'Estat com a Monarquia o República". Alcaraz ha manifestat a Europa Press que, en un moment en què "fins i tot Rajoy demana reformes consitucionals", s'arribi allà on no es va poder en la Transició. "Aleshores", ha dit el president del PCE, "la disjuntiva era entre dictadura i democràcia, però ara caldria tornar a plantejar la possibilitat de la República".

LaMalla.net

Eleccions, Democràcia i Transparència

S’apropen eleccions i, arreu del país, partits i coalicions ultimen els seus programes per intentar convèncer a la ciutadania que, la seva, és la millor opció i, sobretot, per que els votin. Segur, però, que molta gent ja té decidit a qui votarà independentment dels programes i sense haver valorat les propostes de cada candidatura, doncs, tot i que en les municipals es podria esperar el vot més en funció de la realitat local concreta i de les polítiques actives que cadascú proposi, probablement la major part de les persones votaran molt més des de l’adscripció “ideològica” que per altra cosa, quan, en un àmbit tant proper com és aquest, semblaria lògic, possible i convenient que, almenys una bona part de la gent votés en funció d’un programa que respongués als seus interessos, necessitats i desitjos, més que lliurar un xec en blanc per un acte de fe en uns “suposats ideals”.

Pel meu parer això és una llàstima, o millor dit un error. El vot captiu, sobretot en l’àmbit municipal, em sembla del tot desencertat. Mai he cregut que cap opció política tingui dret legítim de demanar fidelitat als votants per la seva cara bonica, la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats.

A Sant Cugat, el nostre municipi, també tindrem diferents candidatures (sembla ser que 9) amb propostes de tota mena en els diferents àmbits (urbanístic, social, cultural, mediambiental, pressupostari, habitatge, equipaments, participació, immigració, ...) i, segur que també, com a tot arreu, molta gent ja té decidit a qui votarà, sense conèixer els programes ni comprovar si les seves opcions personals, interessos, necessitats i desitjos coincideixen més amb les propostes d’aquells a qui pensa votar, que amb les d’algun dels seus adversaris.

No pretenc dir quin programa considero millor (no els conec encara) ni dirigir (a priori) el vot de ningú cap a una candidatura concreta, però si que voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general que no sé com la plantejaran (si és que ho fan) les diferents candidatures: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política.

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro.
Per tant, doncs, considero que per avançar en democràcia, seria molt interessant que els partits i coalicions que es presentaran a les eleccions per formar part del consistori de Sant Cugat, integressin en els seus programes la proposta de transparència pressupostària, amb el compromís de portar-la a terme si formen part de l’equip de govern o d’impulsar-la si es queden a la oposició; personalment estic disposat a donar el meu vot a qui ho faci I, fins i tot, no descarto la possibilitat de suggerir i d’impulsar una Plataforma de suport (des de la independència, en el sentit no partidista), per a recomanar i animar als santcugatencs i santcugatenques que votin per la força o forces que s’hi comprometin.

Joan Contijoch

Despullant monsieur Recoder (I)

Senyor Recoder, m’han explicat que està molt preocupat pels resultats de les eleccions municipals del proper maig, que la gent del seu partit li ha demanat que mantingui com sigui l’alcaldia de Sant Cugat ja que és una de les poquíssimes ciutats grans que li queden amb alcalde de CIU.

Què podria fer? De cop se’n recorda que als districtes hi ha una borsa d’uns 14.000 habitants, mes o menys, que durant quaranta-cinc mesos han estat oblidats. Decideix començar per Mira-sol, on hi ha 8.500 habitants. Pensant-se que els seus veïns són ingenus, es disfressa d’encisador i en les darreres setmanes surt del seu castell i baixa molt sovint a la plana acompanyat de tota la seva fidel comitiva i dels mitjans de comunicació, per fer-se moltes fotografies i explicar les meravelles que es fan o faran al nostre districte.

Bé doncs, com la majoria d’encanteris de feria, resulten ser una enganyifa.

Primer encanteri: Quan parla de la nova centralitat de Mira-sol amb la remodelació de la plaça Borràs com una millora per als mira-solencs falta a la veritat. El motiu de la remodelació no és cap altre que facilitar la mobilitat i potenciar els serveis del nous veïns del Turó de Can Mates. Aquesta plaça ha estat sempre un lloc de trobada a Mira-sol, l’única centralitat durant més de quaranta anys. L’estació era punt de trobada, amb el forn de tota la vida, el quiosc per comprar la premsa, el bar-cafè on llegir el diari, el parc segur per als infants, el lloc on esperàvem els nostres familiars i amics que arribaven de Barcelona...

Què hi tenim, ara? Una gran zona grisa de ciment sense arbres, la parada de l’autobús més lluny, en una perillosa rotonda, un carril bici i passos de vianants també perillosos, unes fonts de disseny impracticables, cap lloc per deixar el cotxe i poder agafar el tren, augment brutal de circulació i mes contaminació. En definitiva, una altra obra de disseny feta sense pensar en les persones.

Segon encanteri: Anuncia que la urbanització total de Mira-sol serà una realitat a finals de 2008. Però aquí potser caldria fer una mica de memòria. Senyor Recoder, li vull recordar una reunió amb representants veïnals de finals del 2002, en què estàvem vostè, jo i altres persones i en què se’ns va dir que l’increment del percentatge de contribució a pagar pels veïns s’explicava pel seu objectiu d’enllestir la urbanització dels carrers en dos o tres anys (venien les eleccions del 2003). Però, vet aquí que després de cinc anys encara falten molts carrers per urbanitzar i no és veritat, com ha dit vostè als mitjans, que les obres del sector 11-13 ja estiguin acabades.

Recordi també que vostè personalment es va comprometre davant dels assistents a la reunió a consultar els veïns si volien el soterrament de les línees telefòniques i elèctriques. Desprès va tirar pel dret i va renegar de la promesa. L'ajuntament té dues sentències del TSJC en contra i encara estan pendents les corresponents als contenciosos interposats pels veïns dels altres sectors de Mira-sol i també de La Floresta. Podem parlar també de com, als sectors 14-18, després de tres anys, encara no han finalitzat el soterrament telefònic que vostè es va negar a consensuar i que vàrem pagar escrupolosament el 2003.

Tercer encanteri: S’anuncia també l’inici de les obres per al desdoblament del col·lector d’aigües pluvials i d’aigües negres que afecta Mira-sol i el barri, també oblidat, de Mas Gener. Potser sóc mal pensant, però després de tants anys de promeses i enganys, ara comencen les obres. Encara recordo que vostè es va comprometre a no connectar (ja ho estan) les pluvials del Turó de Can Mates fins que no estigués acabat el desdoblament de Mira-sol i Mas Gener . Durant més de cinc anys molts veïns han vist amb impotència, en dies de forta pluja, com la porqueria vessava pels seu sanitaris o la seva casa s’inundava. On era vostè llavors? Algú encara recorda la resposta dels seu ambaixador, l’apòstol Joan: “Tranquils, que jo resaré perquè no plogui ”.

Per què no es fa públic que ara, als pocs dies de començar les obres, al primer tram de 60 metres de les aigües negres a Mas Gener, ja s’han hagut de fer importants modificacions sobre el projecte per desconeixement de les conduccions antigues a on els tubs estaven sense collar ?

Ara esperem que en un dels seus encanteris “preelectorals” Mira-sol tingui finalment la piscina reclamada pels veïns des de fa mes de quinze anys i aprovada ja fa temps en un Ple. Aquest encanteri se li resisteix potser perquè aquesta es la piscina que vostè volia, fos com fos, col·locar al Turò de Can Mates. També se li resisteix l’encanteri per solucionar el problema de les pudors que els veïns d’una zona de Mira-sol vénen patint i reclamant des de fa mes de 1.800 dies.

Senyor Recoder, la gent dels districtes no som ingenus i ja coneixem les seves estratègies de manual polític. La manca d’interès, la sordesa crònica i les absències durant quaranta-cinc mesos no es poden intentar solucionar en tres mesos. Allò mes greu de tot plegat és la seva reincidència. Ens està passant el mateix que el 2003: més encanteris. I com és de dur per nosaltres tornar a la realitat un cop acabades les eleccions !!


Jaume Massanés i Papell
Simplement, un veí de districtes