
També podria marejar la perdiu amb lo fet que CIU, ahir, se dia sobiranista i avui, no vol plantejar un referèndum sobre sobiranisme (Sobirà, segons lo Pompeu Fabra, = té la autoritat suprema dins d’un estat); i intentar traure a la llum que este partit està lligat de mans i peus pel sector empresarial, que de sobiraniste ne te ben poc, per allò que es diu de que “la pela no té pàtria ni ideologia”. Què ells van ser los responsables de la gran retallada espanyolista de l’estatut al gener amb lo pacte Mas-Zapatero. La retallada d’aquell gran estatut, que va aprovar lo parlament de Catalunya per majoria aclaparadora, i també podria dir, que ara, als convergents, se’ls hi veu lo llautó i queden en evidència de que l’únic que els mou és lo poder. Dir que ells, CIU, li van fer la proposta de ser president de la Generalitat a una persona tan espanyolista com lo sinyor Montilla, ans que ERC fes lo propi, i que no ho van aconseguir perquè los hi va sortir lo tret per la culata i se’ls hi van avançar.
Però no ho faré. No entraré en la desqualificació d’estos dos partits ni sobre quins interessos ocults poden tindre per a fer esta o est altra cosa. Perquè lo que jo vull, és que es posen d’acord d’una vegada los partits veritablement catalans per a defensar lo país i la seua gent. Vull que deixéssem de banda les rancúnies i lo debat estèril de dretes contra esquerres i mos poséssem a treballar per la independència de Catalunya. Ham de ser una sola veu. SÓM I SEREM GENT CATALANA, TAN SI ES VOL COM SI NO ES VOL!
Núria Menasanch i Martí
Cap de llista del PRC a Tortosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada