Augmenten les queixes al Síndic de Greuges

Les queixes presentades per ciutadans al Síndic de Greugesvan augmentar un significatiu 42% el 2006 respecte l'any anterior. Així ho ha explicat el mateix Síndic, Rafael Ribó, que aquest divendres ha entregat el seu informe al president del Parlament Ernest Benach. Ribó ha atribuït aquest augment a una major consciència ciutadana de que poden exigir el respecte als seus drets.
"Es nota que va creixent la cultura que la gent exigeixi que els seus drets siguin garantits i respectats", ha explicat Ribó, que també ha considerat que l'augment de les queixes pot deure's en part a que els mecanismes de difusió del Síndic "estan funcionant". En total, al llarg de 2006 s'han presentat 5.120 queixes. Com l'any anterior, la matèria que va motivar més queixes (un 22,3%) va ser l'administració pública. Fins i tot per sobre de les queixes, les consultes han experimentat un creixement de més del 100%, arribant fins a les 14.515. Per a Ribó, això posa de manifest "una vegada més, el desconeixement que tenen moltes persones dels canals i els serveis que té l'administració per atendre les consultes i informar els ciutadans", de manera que acabin recorrent al Síndic "per a consultes que la mateixa administració afectada podria resoldre". Preguntat sobre les múltiples incidències dels darrers mesos a la xarxa de Rodalies -la darrera, aquest mateix divendres-, Ribó ha preferit esperar al pròxim dimarts, quan es presentarà de forma desenvolupada l'informe. Tot i això, l'opinió que ha avançat és força contundent: "El Síndic tem que s'estan conculcant els drets de centenars de milers de persones a Catalunya des de la desatenció, fa molts anys, per poder desplaçar-se amb la xarxa de Rodalies".

Ser del PP no és ser de dretes

Per recuperar el poder són capaços de manipular el tema del terrorisme i les seves victimes sense cap pudor moral. Jo em pregunto quin altre argument polític tenen, la resposta és molt fàcil: CAP ¡¡.

El preocupant són els milers de seguidors que manifestació rere manifestació assisteixen a aquests espectacles tan vergonyosos i feixistes, insultant, histèrics i rabiosos, a catalans i bascs, atacant al govern i fent onejar banderes anticonstitucionals que representen el cop d'estat de 1.936 contra un govern democratic i legalment constituit.

Malauradament encara existeixen les dues espanyes.

Quan tindrem un partit de dretes de veritat com tenen altres països europeus com Anglaterra o França, constructiu, respectuos amb les institucions i regles democràtiques i capaç d'aportar millores per als ciutadans ?

Fins quan haurem d'aguantar personatges com Aznar, Acebes, Astarloa, Zaplana, Fraga (la calle es mia) Rajoy, etc... ?.

Per cert, on són els de Sant Cugat. Fa temps que no ens aporten suggeriments per millorar la nostra ciutat, nomes és dediquen a repartir exemplars d'una constitució que no és la nostra o criticant l'estrena de 'L'Èric i l'Exèrcit del Fènix' que demostra les miseries de la seva "españa".

Jaume Massanés i Papell

Estarem vigilant

El passat 9 de febrer es publica als mitjans de comunicació local que l’ajuntament ha aprovat el dia 30 de gener la canalització d’un tram de riera compres entre els carrers Equador i Sant Albert de Sant Cugat.
L’aprovació definitiva de la canalització d’aquest tram es desenvoluparà si no es presenta cap al·legació o reclamació ens el terminis previstos.

Al dia següent preguntem a l’ACA si això vol dir que ja han donat el permís corresponent i la resposta es sorprenent: “Encara no ens han presentat la documentació del projecte final i per lo tant l’ajuntament de Sant Cugat no te la nostra autorització”.
La pregunta a fer es si l’ajuntament pot iniciar tot el procés sense el vistiplau final de l’ACA.

Els veins estarem vigilant aquests “moviments municipals” i si fa falta ens tornarem a mobilitzar com ho varem fer quan l’ajuntament volia defugir de les seves responsabilitats sobre la riera al concedir dos permisos d’obres a menys de un metro de la riera basant-se en documentació incorrecta.

Jaume Massanés i Papell

Benach defensa la necessitat de la immersió lingüística

La Flama de la Llengua Catalana ha arribat al Parlament de la mà del Club Excursionista Pirenaic de Barcelona en la trenta-vuitena edició de la renovació de la Flama. El president Ernest Benach ha rebut els excursionistes al despatx d'audiències en un acte institucional en què també han intervingut la presidenta del club, Marta Forniés, i el catedràtic de filologia de la Universitat de Frankfurt Till Stegmann.

Durant el seu discurs, el president ha recordat que la Flama, que per primera vegada arriba al Parlament, "és símbol d'una llengua però també de la voluntat d'un poble que al llarg del segles, davant moltes dificultats, enfront les imposicions, ha mantingut viva la flama de la seva identitat, dels seus drets i la seva llibertat".

Benach ha reflexionat sobre el moment actual, en què "s'està parlant del vessant polític de la nostra llengua" i ha dit que "s'està seguint un camí encertat i cal defugir de polèmiques partidistes, d'enfrontaments estèrils, d'utilitzar la llengua per enfrontar perquè l'enfrontament ens afebleix, ens tanca portes endins". Benach, que ha dit que les institucions han de treballar per a la normalitat de la llengua, ha demanat la implicació de la ciutadania, perquè la llengua catalana "es fa més forta o més dèbil per l'ús que en fem cadascú de nosaltres, dia a dia, arreu". Per Benach "les institucions, els Governs, ho poden fer millor o pitjor, però la seva responsabilitat és limitada". "La bona o mala salut del català dependrà al final de tots plegats. Ens cal que milions de joves dels Països Catalans el tinguin com a idioma de referència".

El president, que ha posat com a exemple d'integració lingüística el Quebec, "on el francès és una llengua de cohesió, on els immigrants quan hi arriben un 50% el parlen i la resta el parla al cap de dos anys", ha manifestat la necessitat que es faci immersió lingüística. "Espero que ningú s'equivoqui amb la immersió lingüística, perquè el català és on és precisament gràcies a la immersió", ha dit Benach. L'origen de la Flama data del 1968, quan una comissió formada per una vintena d'entitats agrupades en la Federació Catalana de Muntanyisme es van afegir als actes de celebració de l'Any Fabra. Des de fa trenta-vuit anys, una entitat excursionista s'encarrega de renovar el compromís amb la llengua. Així, aquest any, coincidint amb el seu setanta-cinquè aniversari, el Club Excursionista Pirenaic s'ha encarregat d'encendre-la.

La Flama de la Llengua es va encendre el 28 de febrer a Prada de Conflent, davant la tomba de Pompeu Fabra, ha visitat la tomba de Guifré el Pilós a Ripoll i després de visitar avui el Parlament, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, farà nit a Marganell i demà arribarà a Montserrat, a on la pujaran a peu els membres del Club Excursionista Pirenaic.

e-noticies 17 febrer 2007

L'hoquei català, membre de ple dret

La Federació Catalana de Patinatge (Fecapa) podrà competir a nivell internacional com a membre de ple dret de la Confederació Sudamericana. Així ho van ratificar aquest cap de setmana els membres de la confederació, reunits a Buenos Aires, en una assemblea marcada per les pressions de la federació espanyola cap a les federacions d'Uruguai, Paraguai, Equador i Argentina perquè vetessin l'entrada de la catalana. De fet, la pròpia federació espanyola va intentar intoxicar l'opinió pública amb la intenció de desmentir que la Fecapa hagi passat a ser membre de la Confederació.
Per fer-ho, van difondre acta firmada pel president dimitit Ernesto Cajaravilla, en una mostra més de la baixesa moral en què és capaç d'incórrer l'esport espanyol per tal d'evitar que l'esport català ocupi el lloc que es mereix.La falsedat de la notícia va ser posada immediatament de relleu per la catalana, que veu fet realitat el somni de tot el país de competir oficialment a nivell mundial. A l'agost, la selecció masculina d'hoquei patins ja té previst participar al campionat de Sud-amèrica que es farà a Recife (Brasil).
El patinatge català, una potència a nivell mundial, després de ser rebutjat dos cops el seu ingrés a la federació internacional –a Fresno (Estats Units), el novembre del 2004, i a Roma, el novembre del 2005–, va apostar per buscar solucions imaginatives a les pressions espanyoles, trobant finalment el beneplàcit de la Confederació Sudamericana per competir a nivell internacional.

Enganyats i indefensos ¡¡

En les obres d’urbanització dels sectors 14 al 18 de Mira-sol/Valldoreix Sud, finalitzades amb retràs a finals del 2003, estava inclòs el soterrament de les línies telefòniques.
L’ajuntament de Sant Cugat del Vallès va imposar, sense preguntar als veïns, el soterrament de les línies telefòniques i que aquests paguessin un 50% del seu cost, aproximadament uns 180.000 euros.
Aquest fet i d'altres van fer que es portessin les corresponents contribucions especials a un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del que actualment ja s’han produït dues sentències favorables als veïns, pendents d’execució pel recurs presentat per l’ajuntament del que s’espera sentència definitiva en pocs dies.

El mes de maig del 2005 els veïns van convocar una roda de premsa denunciant que el soterrament, després de dos anys, encara no s’havia realitzat, però ja l'havien pagat mitjançant les contribucions especials.

El mateix mes l’ajuntament anuncia que les obres començaran el 6 de juny i que calculen que estaran finalitzades en sis mesos.
El mateix mes de juny, en altres declaracions als mitjans locals, segueixen confirmant que estaran acabades entre setembre i desembre del 2005 depenent del sector.

A finals de gener del 2006, en aquest sector, el soterrament de les línies ni tan sols ha començat.
L’ajuntament argumenta que el responsable és Telefònica i intenta escapolir-se de la seva responsabilitat.
Finalment el regidor de Descentralització, Xavier Cortès tot i mostrar-se escèptic amb el compromís de Telefònica assegura que l’ajuntament treballarà perquè es compleixi un nou compromís de tenir acabat el soterrament a finals d’abril del 2006.
També es confirma que l’ajuntament, incomprensiblement, no ha aplicat cap clàusula de penalització per retràs de obres.

El 31 de maig del 2006 tot continua igual, llavors la màxima responsable de Territori, Mercè Conesa, assegura que definitivament tot estarà acabat a finals del 2006.
Demanem públicament a l’ajuntament una reunió conjunta amb la companyia telefònica per esbrinar que passa, però no rebem resposta.

Es cert, que a finals de novembre del 2006 es varen activar les obres iniciant la instal·lació uns armaris distribuïdors, però als pocs dies tot va quedat aturat.
Avui, a febrer del 2007 tot continua igual. S’ha demanat a l’ajuntament informació sobre l’estat del soterrament i ara ens diuen que esta previst finalitzar-ho a finals de març.
Se’ns comenta que és responsabilitat integra de Telefònica, però el tècnics de la companyia ens asseguren que l’ajuntament no va acabar les infraestructures de connexions amb els habitatges fins agost del 2006 (?).

Davant d’aquesta QUARTA PROMESA INCOMPLERTA, l’Associació de Sant Joan i la plataforma del Contenciós Administratiu dels sectors 14-18 de Mira-sol/Valldoreix Sud volem denunciar públicament l’ incompliment per part de l’ajuntament de Sant Cugat dels compromisos adquirits públicament davant dels veïns.


En definitiva l’ajuntament té cobrats dels veïns uns 180.000 euros (aproximadament uns 30.000.000 de pessetes) des de fa tres anys per unes obres que no han finalitzat. Han incomplerts les seves promeses quatre vegades i encara avui no sabem quan s’acabarà el soterrament i la conexió amb les vivendes.

Per tot això, ho denunciem públicament als mitjans de comunicació de Catalunya i també hem iniciat el procés de denuncia al Síndic de Greuges i al Parlament de Catalunya.


Mira-sol a 12 de febrer 2007


ASSOCIACIÓ DE VEÍNS SANT JOAN DE MIRA-SOL.
PLATAFORMA CONTENCIÓS ADMINISTRATIU SECTOR 14-18 de MIRA-SOL/VALLDOREIX SUD.

Incompetència o delicte ?

He leído recientemente en su periódico una carta referida a la casa de un conocido ex tenista y he visto publicada la fotografía de un contenedor que hacia mas de un año que estaba ocupando media calle, y que como por arte de magia había desaparecido al publicarse dicha fotografía.
No me extraña en absoluto, estas cosas son normales en San Cugat del Vallès, especialmente en los barrios periféricos como la Floresta, les Planes, Mirasol, etc.

En mi caso concreto, un vecino construyó una terraza junto a mi parcela y se apropio de 37 metros cuadrados de esta. Me personé en el Ayuntamiento y un abogado de urbanismo me dijo verbalmente que no tenia mayor importancia y que no hacia falta poner la correspondiente denuncia pues podía recuperar estos metros cuadrados cuando yo quisiera, pues así constaba en mis escrituras ya que la terraza estaba construida sin licencia municipal y por consiguiente era ilegal.
Craso error de confianza el mío. La casa fue vendida, y al tener conocimiento de este hecho puse la correspondiente denuncia documentada con planos, escrituras, fotografías y toda la documentación correspondiente.

Después de dos años y medio hube de enviar un correo electrónico al Sr. Alcalde rogándole información al respecto. Me contestaron rápidamente, y me citaron para una entrevista personal y muy amablemente se me expuso que aunque la terraza era ilegal habían pasado 5 años y ellos no podían hacer nada al respecto, y si quería recuperar la parte de parcela que me habían ocupado debía acudir a la justicia ordinaria y poner una demanda civil.

¿Cómo es posible tanta incompetencia? Hacen falta dos años y medio para hacer un informe? ¿No controlan las obras que se realizan en su municipio?
Por mi parte, sigo pagando el IBI de una parcela de la cual 37 metros cuadrados. no disfruto, y espero que la justicia civil ponga las cosas en su lugar (en ella confío).
Cuando escucho que los Ayuntamientos piden mas competencias porque dicen que son la administración mas cercana al ciudadano simplemente se me hiela la sangre.



Vicente Segarra Gómez

La Floresta San Cugat del Valles

Politització de la Justícia

http://www.ADOLF.cat/mes-sant-cugat

Ha dit el que tots pensem

L'empresa esportiva Kelme, amb seu a la província d'Alacant, ha decidit retirar el patrocini de manera unilateral amb el jugador català del FC Barcelona Oleguer Presas, segons informa la Cadena Cope. La "nota determinant" per posar punt final al contracte amb el jugador han estat les últimes declaracions recollides en un article en el diari basc Berria on el jugador, abordant el cas d'Iñaki de Juana Chaos, va aprofitar per "vulnerar i qüestionar l'Estat de dret espanyol". Kelme considera que aquestes "i altres" manifestacions del jugador "no representen la imatge que la marca pretén difondre" i per això ha decidit "donar per conclòs" el contracte amb el futbolista.

Per cert, l'empresa Kelme es salva de de la fallida económica gràcies a una subvenció del govern valencià amb Zaplana com a màxima autoritat.

E-NOTICIES

Quan l’Estat és l’obstacle

Com succeeix en tantes altres matèries, l’Estat es converteix, més que en una estructura que vetlla pels interessos de tots els seus ciutadans, en un obstacle per a molts d’ells. És el cas de les minories lingüístiques com la catalana, la basca i la gallega, que veuen com gràcies a l’Estat les seves llengües no són reconegudes oficialment a Europa. En canvi, des de l’1 de gener, sí que ho són les llengües d’altres minories, molt més minories, com el gaèlic i el búlgar. Per què? Doncs perquè el seu Estat així ho va demanar.
Tant és si el gaèlic el parlen només 200.000 persones. Aquestes 200.000 persones tenen el dret a que els sigui reconegut. El català, amb onze milions de parlants potencials, ha de passar pel peatge d’un Estat, l’espanyol, que es nega a fer el pas. Si el fes, la resta d’estats haurien d’aprovar per unanimitat, com ha succeït amb el gaèlic, el seu reconeixement. Aquest és el procés que descriu clarament el nou responsable europeu de Multilingüisme, Leonard Orban.
Orban assegura que defensarà i promourà totes les llengües de la UE, fins i tot les que no figuren a la llista de les 23 oficials. Tot i això, no té cap mena d’intenció de posar-se en assumptes interns dels estats a l’hora de defensar-les. Diu que seria molt complicat elaborar mesures en aquest sentit per a tots els estats membres i que “imposar condicions homogènies no és el més adequat”. Això mateix, senyor Orban, és del que ens queixem uns quantes desenes de milers a Europa. De la imposició i la homogenïtat.

Tribuna Catalana 2/2/07