Com succeeix en tantes altres matèries, l’Estat es converteix, més que en una estructura que vetlla pels interessos de tots els seus ciutadans, en un obstacle per a molts d’ells. És el cas de les minories lingüístiques com la catalana, la basca i la gallega, que veuen com gràcies a l’Estat les seves llengües no són reconegudes oficialment a Europa. En canvi, des de l’1 de gener, sí que ho són les llengües d’altres minories, molt més minories, com el gaèlic i el búlgar. Per què? Doncs perquè el seu Estat així ho va demanar.Tant és si el gaèlic el parlen només 200.000 persones. Aquestes 200.000 persones tenen el dret a que els sigui reconegut. El català, amb onze milions de parlants potencials, ha de passar pel peatge d’un Estat, l’espanyol, que es nega a fer el pas. Si el fes, la resta d’estats haurien d’aprovar per unanimitat, com ha succeït amb el gaèlic, el seu reconeixement. Aquest és el procés que descriu clarament el nou responsable europeu de Multilingüisme, Leonard Orban.
Orban assegura que defensarà i promourà totes les llengües de la UE, fins i tot les que no figuren a la llista de les 23 oficials. Tot i això, no té cap mena d’intenció de posar-se en assumptes interns dels estats a l’hora de defensar-les. Diu que seria molt complicat elaborar mesures en aquest sentit per a tots els estats membres i que “imposar condicions homogènies no és el més adequat”. Això mateix, senyor Orban, és del que ens queixem uns quantes desenes de milers a Europa. De la imposició i la homogenïtat.
Tribuna Catalana 2/2/07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada