PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

17 de febrer 2007

Benach defensa la necessitat de la immersió lingüística

La Flama de la Llengua Catalana ha arribat al Parlament de la mà del Club Excursionista Pirenaic de Barcelona en la trenta-vuitena edició de la renovació de la Flama. El president Ernest Benach ha rebut els excursionistes al despatx d'audiències en un acte institucional en què també han intervingut la presidenta del club, Marta Forniés, i el catedràtic de filologia de la Universitat de Frankfurt Till Stegmann.
Durant el seu discurs, el president ha recordat que la Flama, que per primera vegada arriba al Parlament, "és símbol d'una llengua però també de la voluntat d'un poble que al llarg del segles, davant moltes dificultats, enfront les imposicions, ha mantingut viva la flama de la seva identitat, dels seus drets i la seva llibertat".
Benach ha reflexionat sobre el moment actual, en què "s'està parlant del vessant polític de la nostra llengua" i ha dit que "s'està seguint un camí encertat i cal defugir de polèmiques partidistes, d'enfrontaments estèrils, d'utilitzar la llengua per enfrontar perquè l'enfrontament ens afebleix, ens tanca portes endins". Benach, que ha dit que les institucions han de treballar per a la normalitat de la llengua, ha demanat la implicació de la ciutadania, perquè la llengua catalana "es fa més forta o més dèbil per l'ús que en fem cadascú de nosaltres, dia a dia, arreu". Per Benach "les institucions, els Governs, ho poden fer millor o pitjor, però la seva responsabilitat és limitada". "La bona o mala salut del català dependrà al final de tots plegats. Ens cal que milions de joves dels Països Catalans el tinguin com a idioma de referència".
El president, que ha posat com a exemple d'integració lingüística el Quebec, "on el francès és una llengua de cohesió, on els immigrants quan hi arriben un 50% el parlen i la resta el parla al cap de dos anys", ha manifestat la necessitat que es faci immersió lingüística. "Espero que ningú s'equivoqui amb la immersió lingüística, perquè el català és on és precisament gràcies a la immersió", ha dit Benach. L'origen de la Flama data del 1968, quan una comissió formada per una vintena d'entitats agrupades en la Federació Catalana de Muntanyisme es van afegir als actes de celebració de l'Any Fabra. Des de fa trenta-vuit anys, una entitat excursionista s'encarrega de renovar el compromís amb la llengua. Així, aquest any, coincidint amb el seu setanta-cinquè aniversari, el Club Excursionista Pirenaic s'ha encarregat d'encendre-la.
La Flama de la Llengua es va encendre el 28 de febrer a Prada de Conflent, davant la tomba de Pompeu Fabra, ha visitat la tomba de Guifré el Pilós a Ripoll i després de visitar avui el Parlament, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, farà nit a Marganell i demà arribarà a Montserrat, a on la pujaran a peu els membres del Club Excursionista Pirenaic.

e-noticies 17 febrer 2007