Doble moral

El president rus, Vladimir Putin, va acusar ahir la UE de tenir una «doble moral» respecte als moviments separatistes en reconèixer la independència de Kosova i no la d'altres països. Concretament, Putin va fer referència a l'Estat espanyol, Grècia i Xipre. Mentrestant, el govern serbi va anul·lar ahir de manera anticipada la independència unilateral que Kosova proclamarà diumenge o dilluns. El Consell de Seguretat de l'ONU va convocar ahir al vespre una reunió d'urgència per tractar el cas.

«A Espanya la gent no vol viure en un sol estat, llavors, doneu-los suport allà», va dir Putin immediatament després d'esmentar en el mateix context la part nord de Xipre «independent de facto però no reconeguda per ningú». «No us fa vergonya, als europeus, aquesta doble moral?», va preguntar Putin, que també va recordar els règims separatistes d'Abkhàzia i Ossètia del Nord. El president rus va recordar que a Kosova hi va haver un conflicte ètnic en què «totes dues parts van cometre atrocitats». «Ens diuen que Kosova és un cas especial. Tot és mentida, no és cap cas especial i tots ho entenen perfectament. Proposem als nostres socis (internacionals) elaborar unes regles de comportament úniques per no fomentar els separatismes», va dir. Segons Putin, «el dret internacional no protegeix els interessos dels països petits», i va prometre plantejar sens falta el tema de Kosova al Consell de Seguretat: «L'estatut de Kosova està avalat en la resolució 1.244 del Consell de Seguretat de l'ONU i tots els països membres de les Nacions Unides han d'acatar aquestes mesures.» De fet, el Consell de Seguretat tenia previst celebrar aquesta matinada una reunió extraordinària sobre el cas a petició de Rússia i Sèrbia.

El govern serbi va anul·lar de manera anticipada la independència unilateral de Kosova, decisió que haurà de ser confirmada pel Parlament serbi la setmana que ve. El govern serbi considera l'anunciada proclamació d'independència com una violació del dret internacional, i creu que Kosova continua sent part inalienable del seu país. Paral·lelament, l'executiu serbi va advertir que la missió policial i judicial que la UE pretén enviar a Kosova per substituir l'administració de l'ONU no pot fer-ho sense el vistiplau del Consell de Seguretat. «El govern declara nul·les totes les decisions de la UE sobre l'enviament de la missió a Kosova», destaca en un document. La UE posarà en marxa demà a la matinada la missió civil a Kosova amb 3.000 policies, jutges i fiscals.

El Punt - Vilaweb

La dignitat, primer a casa

La diferència entre tenir una visió nacional del país i no tenir-la és, per exemple, reconèixer l'autoritat de les institucions pròpies, acceptar les seves decisions i convertir-les en mandat d'obligat compliment. Res espectacular: senzillament complir la llei. Em costa d'imaginar uns diputats del Parlament espanyol, de l'Assemblea francesa, del Parlament basc o de l'escocès; o al govern espanyol, francès, basc i escocès expressant públicament la seva intenció d'incomplir un acord pres per la cambra legislativa del seu país. Això que ens escandalitzaria i rebria les més dures crítiques per tractar-se d'una actuació profundament antidemocràtica és el que pretén fer el govern de Catalunya. El 7 de febrer, el Parlament (amb l'oposició de PSC i ICV) aprovava una moció que obliga la Generalitat a instar el govern de l'Estat a establir una moratòria en l'execució del túnel del tren d'alta velocitat amb el traçat projectat actualment a Barcelona i a cercar-hi les alternatives que permetin assolir un consens polític i social. Però el govern català (Montilla, Nadal...) no hi està d'acord i no pensa complir aquest mandat. El Parlament (articles 139 i 140 del reglament) els obliga, però l'executiu ho incomplirà. Un govern antisistema! Nacionalment, inexplicable; legalment, inimaginable, i democràticament, inacceptable. Chapeau pel gest del president del Parlament, Ernest Benach, advertint que si el govern català vulnera el Parlament s'haurà d'atendre "a les conseqüències". El president Benach, com a segona autoritat de Catalunya, té el deure d'actuar amb fermesa (usant, fins i tot, l'article 147 del reglament, que li permet fer una declaració institucional) per evitar que mai ningú ens hagi de recordar que la dignitat i el dret a decidir primer s'han de defensar a casa.

El Rasclet - Avui.cat

Crida a la mobilització ciutadana pel Dret de Decidir el 9-M

La Plataforma pel Dret de Decidir conjuntament amb Sobirania i Progrés conviden al poble de Sant Cugat a participar en la recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març de 2008 a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya. L’acció de recollida de signatures prevista per al proper 9 de març, dia d’eleccions generals a l’estat espanyol i d’eleccions municipals i cantonals a l’estat francès, s’emmarca en la campanya Decideixo decidir! que promouen ambdues plataformes a fi d’instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans perquè reclamin als estats respectius la competència de fer referèndums, és a dir consultes populars vinculants.

Aquesta acció no pretén altra cosa que aprofundir en la democràcia afavorint la participació política de la ciutadania, reclamant una competència que l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 ja contemplava amb l’acord del 89% dels parlamentaris, es dir de totes les forces polítiques excepte el PP.

Per tot això el nucli de Sant Cugat de la Plataforma pel Dret de Decidir informa de l’acció que es durà a terme, convidant tothom, per una banda, a signar per avançar en democràcia i poder participar en les decisions que ens concerneixen, i per l’altra, a col·laborar com a voluntaris per dur a terme l’acció.

Les persones que vulguin col·laborar només cal que ens enviïn un correu a scdecideix@gmail.com o ens truquin al telèfon 629.505.357 indicant el seu nom complet, un telèfon i (si no poden col·laborar tot el dia) l'horari en que podrien ser presents en una taula. Qui pertanyi a alguna entitat, associació o grup que vulgui organitzar una taula, només ens ho ha de fer saber com més aviat millor. Nosaltres ens posarem en contacte amb tothom per a informar en cada cas de les passes a seguir.

Gràcies per la vostra col·laboració!

Nucli local de la PDD de Sant Cugat del Vallès

La Comissió de la Dignitat reclama els 'papers' pendents

Dos anys després que arribessin els primers papers de Salamanca, continuen sense haver retornat els dos milions de documents pendents i també aquells set lligalls que van quedar retinguts en el primer retorn del 31 de gener del 2006. La Comissió de la Dignitat ho ha recordat aquest divendres, davant la delegació del govern, després de lliurar-hi una còpia de l'ordre de l'Audiència Nacional on es manava aquest retorn durant un període màxim de tres mesos.

Els portaveus de la Comissió han explicat que continuaran amb les seves reivindicacions i han anunciat que, si en un més no es resolen ambdues sol·licituds, faran arribar la seva petició a mans de l'Audiència Nacional perquè "obligui al govern espanyol a complir la llei". S'han mostrat confiats perquè "és la llei la que estableix un procediment per quan les administracions no compleixen les seves obligacions o les resolucions judicials". Segons ha explicat el coordinador de la plataforma, Toni Strubell, "han passat dos anys del primer retorn i ara era un bon moment per recordar a la societat civil i obrir unes diligències judicials per exigir allò que fa dos anys que no es compleix".

L'acte de protesta d'avui ha consistit en entregar al registre de la delegació una còpia de l'ordre de l'Audiència Nacional, on es manava el retorn dels documents i una còpia del requeriment judicial que denuncia la incapacitat del govern espanyol per fer complir una llei i les ordres dels tribunals.

La seva demanda feta aquest divendres també inclou la petició del retorn dels set lligalls que estan pendents, corresponents als números 150 fins al 156 i la carpeta 4 del lligall 266 de l'inventari que van ser retinguts en el lliurament del 31 de gener del 2006 i que encara estan pendents de retornar.

A l'acte hi han assistit representants de CiU -Jordi Vilajoana-, ICV -Jaume Bosch i Joan Herrera-, i ERC -Joan Tardà. No hi havia ningú del PSC.

Avui.cat

Prous privilegis a l'església d'ultradreta espanyola ¡¡

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, es va desmarcar ahir de la posició oficial de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) durant la seva homilia de diumenge. L'abat va afirmar que l'església com a tal no ha de voler obtenir "cap monopoli" i que ha de defensar sempre "el diàleg i la misericòrdia", mentre va rebutjar de totes totes "actuar a través de la confrontació". "Sabem que cap projecte contingent de caràcter sociològic o polític no pot pretendre tenir l'exclusivitat de representar l'Evangeli".

Per l'abat Soler el diàleg ha de ser "una convicció profunda de la pròpia identitat cristiana" i ha "d'acceptar respectuosament els altres que no tenen en l'església la seva llar espiritual". L'abat de Montserrat i bona part de l'església catalana s'han sumat així a les queixes de molts dels partits del Principat pel posicionament públic en forma de document que va prendre el màxim organ jeràrquic de l'església catòlica espanyola a finals de la setmana passada. El document carregava contra el "separatisme" i el "diàleg", i considerava la nació espanyola "un bé a preservar". Les seves recomanacions de vot descaradament parcials a favor del PP han indignat també el partit que governa ara per ara l'Estat espanyol, el PSOE, que ha elevat una queixa a la seu de l'església catòlica, al País del Vaticà.

Alguns partits, com ERC i IC-V, han sol·licitat així mateix que s'acabi amb els privilegis d'aquesta religió a l'Estat espanyol, mentre exigien que "s'autofinanciï" i s'asseguri "la plena laïcitat a l'escola".

Avancem en el Dret de Decidir

9 DE MARÇ: CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES PEL DRET DE DECIDIR

La campanya de recollida de signatures prevista per al dia 9 de març, dia d’eleccions generals a l’estat espanyol i d’eleccions municipals i cantonals a l’estat francès, s’emmarca en la campanya “Decideixo decidir” que promou la Plataforma pel Dret de Decidir a fi d’instar als diversos òrgans legislatius dels Països Catalans que reclamin la competència de fer referèndums, és a dir consultes populars vinculants.

La decisió dels ciutadans i ciutadanes del nostre país de sortir al carrer dient que volem decidir el nostre futur amb llibertat s’emmarca en l’exercici de la radicalitat democràtica exigible a qualsevol govern que s’autodefineixi com a demòcrata. L’exercici de la democràcia ha de permetre exercir el dret a convocar referèndums, inclòs el dret de convocar un referèndum d’autodeterminació per pronunciar-se si volem arribar a la plena sobirania nacional.

La recollida de signatures que es farà arreu del país anirà acompanyada de la venda de mocadors vermells amb l’anagrama “Dd” que, a més a més de simbolitzar la unió del poble davant l’impediment actual que no ens deixa exercir els nostres drets, servirà per autofinançar la campanya.

La nostra acció és planteja de manera autoorganitzada i lliure al marge de l’acció electoral dels partits polítics; es tracta de refermar un cop més que SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR.

Veure vídeo: http://www.vilaweb.tv/?video=5096