La dignitat, primer a casa

La diferència entre tenir una visió nacional del país i no tenir-la és, per exemple, reconèixer l'autoritat de les institucions pròpies, acceptar les seves decisions i convertir-les en mandat d'obligat compliment. Res espectacular: senzillament complir la llei. Em costa d'imaginar uns diputats del Parlament espanyol, de l'Assemblea francesa, del Parlament basc o de l'escocès; o al govern espanyol, francès, basc i escocès expressant públicament la seva intenció d'incomplir un acord pres per la cambra legislativa del seu país. Això que ens escandalitzaria i rebria les més dures crítiques per tractar-se d'una actuació profundament antidemocràtica és el que pretén fer el govern de Catalunya. El 7 de febrer, el Parlament (amb l'oposició de PSC i ICV) aprovava una moció que obliga la Generalitat a instar el govern de l'Estat a establir una moratòria en l'execució del túnel del tren d'alta velocitat amb el traçat projectat actualment a Barcelona i a cercar-hi les alternatives que permetin assolir un consens polític i social. Però el govern català (Montilla, Nadal...) no hi està d'acord i no pensa complir aquest mandat. El Parlament (articles 139 i 140 del reglament) els obliga, però l'executiu ho incomplirà. Un govern antisistema! Nacionalment, inexplicable; legalment, inimaginable, i democràticament, inacceptable. Chapeau pel gest del president del Parlament, Ernest Benach, advertint que si el govern català vulnera el Parlament s'haurà d'atendre "a les conseqüències". El president Benach, com a segona autoritat de Catalunya, té el deure d'actuar amb fermesa (usant, fins i tot, l'article 147 del reglament, que li permet fer una declaració institucional) per evitar que mai ningú ens hagi de recordar que la dignitat i el dret a decidir primer s'han de defensar a casa.

El Rasclet - Avui.cat