El model "Sant Cugat" del senyor Recoder ?

La proliferació de centres comercials i de franquícies són una taca d'oli que s'estén per tot Catalunya. Ho dic en el sentit més negatiu del terme. Els primers, perquè maten el petit comerç i deixen els carrers sense vida a mercè d'immobiliàries i d'entitats bancàries; les segones, perquè uniformitzen el món i despersonalitzen les ciutats. Heu vist en què s'estan convertint alguns carrers de Sant Cugat? Les franquícies brollen convençudes que a Sant Cugat es lliguen els gossos amb llonganisses i, com que són les úniques que s'ho poden permetre, paguen lloguers desorbitats. Ningú no pot competir amb elles.

Quin petit comerç es pot permetre el luxe de pagar sis mil euros mensuals pel lloguer d'un local als carrers Santiago Rusiñol o Santa Maria sense veure's obligat a plegar al cap d'un any? I quin incentiu té passejar per carrers plens de botigues amb rètols, aparadors i mobiliari que són exactament iguals a Sant Cugat, a Berlín, a Toronto, a Sydney o a Lima? Ha vist el lector en quin estat de desolació es troba la plaça Barcelona, la de l'antic Ajuntament? Aquesta plaça, que és la més bonica de la ciutat, s'ha convertit en un simple aparcament de cotxes sense el més mínim al·licient. Llevat d'un petit bar, no hi ha ni un sol establiment càlid en tota la plaça. Ni un.

Per això em pregunto si l'Ajuntament n'és conscient i si té algun pla per capgirar aquesta degradació a curt termini. Per començar, podria eixamplar-hi les voreres. En elles només hi ha espai per a una persona, i si en ve una altra en direcció oposada una de les dues s'ha d'apartar. Això sol ja foragita el comerç, cosa que és una llàstima perquè el comerç és vida i la vida són relacions humanes. Podem imaginar-nos el canvi espectacular que faria aquesta plaça si fos zona de vianants? Doncs a què esperem? Estimem la plaça.

Victor Alexandre
http://www.victoralexandre.cat/

El català guanya al castellà

La llengua catalana supera a la castellana tant a l'àmbit familiar, com a la feina, com amb els amics, segons les dades del CEO. D'aquesta manera, a la pregunta "em podria dir quina llengua parla habitualment a casa?", el 45,8% respon que s'expressa en català, mentre que un 38,1% parla en castellà i el 13,19% utilitza totes dues llengües.
Pel que fa a la llengua parlada a la feina, un 25,5% diu que tria el català, contra un 10,8% que opta pel castellà. Tot i això, una majoria del 46,2% considera que la pregunta "no procedeix". Finalment, a la pregunta "em podria dir quina llengua parla habitualment amb els amics?", un 39,5% respon que parla en català, mentre que un 30% utilitza el castellà. Finalment, un 28,6 utilitza tant el castellà com el català amb els amics.

e-noticies.cat

Algú es creu que els partits abertzales tenen perill terrorista?

L'escriptora Isabel-Clara Simó ha lamentat en un article d'opinió a l'Avui que "no passa res quan un Estat de la Unió Europea fa una farsa d'eleccions al País Basc, prohibint amb arguments jesuítics tots els partits que fan nosa. I encara diuen que volen governar "para todos los vascos", entenent per "todos" els bascos espanyolistes, si no, per què tapeu la boca als altres i no els deixeu parlar? ¿De debò creieu que algú es creu que tenen alguna perillositat terrorista els partits abertzales?"

"Doncs mira a Galícia: els amants del 'bilingüismo' (que no vol dir que tots parlin dues llengües, i ara!, vol dir jo parlo en castellà i tu ja t'apanyaràs, perquè tens l'obligació constitucional d'entendre'm) van amb pancartes que diuen: 'El gallego es para hablar con las vacas', i tota la premsa dient que uns 'radicals' van atacar aquesta pacífica proposta. Això sí, el PP se sent assetjat pel PSOE. I és que ja no es molesten ni a portar collars diferents", sentència

e-notícies

Ara toca Brussel·les

Cada dia que passa som més a prop del dissabte 7 de març. 'I què ha de passar el 7 de març?', es preguntarà molta gent.

Doncs el 7 de març és la data en la qual deu mil catalans aniran a Brussel·les a denunciar la situació d'asfíxia que pateix Catalunya, una asfíxia que afecta tots els àmbits de la vida catalana: l'economia, la indústria, les infraestructures, l'educació, la cultura, les polítiques socials i, entre molts altres, els transports i les comunicacions. 'Deu mil a Brussel·les' (www.deumil.cat), per tant, és el títol d'una iniciativa sorgida al marge dels partits polítics amb la intenció de reivindicar davant les instàncies europees el dret de Catalunya a decidir per ella mateixa.

Es tracta d'aparcar les nostres diferències internes com a catalans i concentrar les energies en la internacionalització del conflicte que patim. Els nostres altaveus ja no poden tornar ser els carrers de Barcelona, i encara menys els de Madrid, els nostres altaveus han de ser els carrers de Brussel·les perquè és només allí, a la capital de la Unió Europea, on les nostres reivindicacions poden aconseguir ressò internacional. La manifestació multitudinària del 18 de febrer de 2006 al centre de Barcelona, per exemple, va ser un gran èxit, no hi ha dubte, però ja és història i no ha tingut cap utilitat.

Ara toca Brussel·les. Això significa que la propera manifestació multitudinària de reivindicació nacional catalana s'ha de fer davant les institucions europees, perquè és allà, en qualitat d'europeus, on hem de recordar als demòcrates d'arreu del món el text de la resolució aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides i que diu que 'el dret dels pobles a decidir per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'ésser humà'. Esperem que la representació de Sant Cugat sigui ben nodrida. L'únic que cal fer és apuntar-s'hi.

Víctor Alexandre
Escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat

L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació política

És inacceptable diu, que es prohibisquen “agrupacions que s’han creat amb l’única finalitat de presentar-se a les eleccions i que de les actuacions anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”,L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació políticaEl Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, Martin Scheinin, ha fet públic un informe en el qual demana al Govern espanyol més garanties processals a l’hora d’excloure a determinades candidatures de la participació en les eleccions, alhora que expressa la seua preocupació per les denúncies de tortures realitzades en període d’incomunicació.

Informe íntegre

05/02/2009 14:09:00.

NOVA YORK-. Martin Scheinin ha arreplegat en un informe de 26 pàgines la conclusions de la visita que va realitzar del 7 al 14 de maig a l’Estat espanyol i a Euskal Herria a fi d’avaluar si les mesures “antiterroristes” adoptades pel govern espanyol afecten als drets humans.

El Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme arriba a la conclusió que “certes definicions jurídiques dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat, expressa la seua preocupació per les “al·legacions de tortura i altres maltractaments” realitzats pels detinguts en règim d’incomunicació”, i recomana una sèrie d’actuacions perquè les mesures “antiterroristes siguen plenament compatibles amb les normes internacionals de drets humans”.

Entre les recomanacions, a més de les referides a la definició i a les normes relatives als delictes de “terrorisme”, Scheinin aconsella al Govern espanyol que la il·legalització d’una organització es realitze “en el marc d’un respecte irreprotxable de les condicions requerides per a restringir la llibertat d’associació i d’expressió” i destaca que les mesures que puga adoptar l’Estat per a limitar el dret a la participació política “han de ser de caràcter estrictament excepcional i estar previstes en la llei”.

Així, el Relator Especial propugna “mecanismes jurisdiccionals que oferisquen les garanties processals més rigoroses als destinataris de decisions judicials encaminades a excloure de la participació en les eleccions a determinats candidats per considerar-los vinculats a partits polítics il·legalitzats per les seues connexions amb una organització terrorista”.

Audiència Nacional, incomunicació, torturaScheinin considera que “això revesteix especial importància quan es tracta d’agrupacions que s’han creat amb l’única fi de presentar-se a les eleccions i de les actuacions de les quals anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”.

Una altra de les recomanacions que fa el representant de l’ONU es refereix a l’Audiència Nacional. Demana al Govern espanyol que “considere la possibilitat de traslladar la competència per als delictes de terrorisme als tribunals ordinaris, en lloc de reservar-la a un sol tribunal central especialitzat, l’Audiència Nacional”.

Igualment, recomana a l’Estat que reduïsca el recurs a la presó provisional en els casos associats a la “noció de terrorisme”, demana la “completa eradicació de la detenció incomunicada”, que s’apliquen “sistemàticament” mesures de prevenció de la tortura i maltractaments, i que sempre que “haja motius per a creure que s’han infligit maltractaments, es procedisca a una investigació prompta, independent, imparcial i completa i es duga davant la justícia als autors d’aqueixes infraccions”.

ANNA Notícies

El 7 de març decidirem ser regió o Estat

www.deumil.cat

El proper 7 de març els ciutadans de Catalunya decidiran què volen deixar escrit en el capítol actual del llibre d'història d’aquest país mil·lenari de la Mediterrània. La iniciativa de portar una flota de deu mil catalans a Brussel·les per demanar el dret a l’autodeterminació no és una manifestació vàcua ni capritxosa, és una oportunitat històrica per navegar cap a un futur diferent, que el poble català faria bé d’aprofitar i considerar amb gran respecte.

Molts ciutadans de Catalunya voldrien tenir l’oportunitat de dir “sí vull” en un referèndum sobre l’autodeterminació que els és negat reiteradament per les fortificacions del govern espanyol. Ara tenen l’oportunitat d’aixecar els braços, picar amb vigorositat a la porta d’Europa i relatar amb detall a aquest gran món que se senten víctimes d’uns injustos procediments jurídics espanyols que no poden combatre.

Tots aquells que tinguin un sincer afecte nacional no podran ser tan ximples de seguir formant part d’aquest espectacle de beneits, deixaran la gandula etiqueta de sobiranistes de sobretaula i mostraran el seu model de virtut digna de lloança regalant un dia de la seva vida a una nació maltractada que demana respecte al cel.

Si l'endemà de la manifestació el pèndol es mou cap el costat de l’èxit hi haurà un abans i un després en la política catalana. La societat civil haurà guanyat la partida als partits polítics, que ,fracassats, es veuran obligats a nodrir-se de nous líders que ja s’estan forjant. Ara bé, si la decepció és el que ens desperta a l’alba següent, aleshores ofegarem centenars d’anys de lluita i d’esforç, ens condemnarem entre els llençols subtils i aigualits de la derrota i alguns prohoms amb somriures còncaus diran: “Ho veieu com només són quatre folls els que volen la independència?”.

Comentaris a l'article:

D'ençà del dia 7 de Març en endevant, quan algú em parli d'Idependència, li preguntaré si va anar a Brussel·les, perquè altrament no cal que'n parlem més. Visca La Terra. !!!!

Catalans, ara podeu deixar de plorar, i "moure el cul". Acció, movilització, Si el Poble Català NO PODEM LIDERAR, NO CAL QUE EN PARLEM MÉS, la nostre mort és segura. Visca La Terra. !!!!

David Moragues, company, estem junts en això, ens veiem a Brussel·les. Que la Llum i la Dignitat òmplint el teu cor. Vagi bé i visca La Terra. !!!!

AVUI.CAT