PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

25 d’abril 2012

Discurs d’Alfred Bosch en debat de totalitat dels pressupostos de l’Estat

Éstos son los presupuestos del Sheriff de Nottingham, que atraca a los necesitados para favorecer a los privilegiados. Sí, estos números ya rebasan el principio de austeridad y se elevan a la categoría de abuso. Son unas cifras invotables, señor Rajoy. Alguna cosa han hecho medianamente bien, hay que admitirlo; han hecho recortes drásticos en Exteriores, ahí donde gastaban alegremente, como esos 7'5M€ en una residencia de un embajador o esos 300.000€ en banderas españolas o ese otro tanto en cuberterías y mantelerías. Ya era hora que nos hiciesen caso, con el tiempo que llevamos denunciando los derroches que ahí se producen. Pero no se me pongan afectuosos, porque no estoy seguro de que les guste lo demás.

Siempre recurren a Europa, el gurú supremo que les guía y acompaña. Y resulta que en el Consejo de Europa le recomendaron recortes, sí, pero también fomento del empleo, donde recortan un 26%, o inversiones en investigación y formación, donde decapitan un 26%. ¿Por qué esgrimen la porra y se olvidan de la zanahoria que les pide Europa?

Lo peor es que existen alternativas. En vea de desguazar el bienestar, podrían apostar por unos presupuestos productivos, que recortasen en burocracia. Eliminen los ministerios de Cultura, Sanidad y Educación, y según cálculos solventes ahorrarían 5500M€. O para entrar en detalles; no se gasten 2'3M€ en limpieza del CGPJ y paguen una buena escuela; ni 1'4M€ en limpieza del TC y cubran un dispensario; ni 475.000€ en reformas de despachos del Consejo de Seguridad Nuclear y mantengan a 15 médicos, no paguen 838.000€ a la COPE por una campaña de seguridad vial y arreglen la NII a su paso por Girona y eviten muertes.

O podrían apostar por unos presupuestos de la paz, porque la verdad es que estos parecen de guerra. Aumentan el peso relativo de Defensa, de Interior, de Presidencia y de la Corona. Para señalar un caso concreto, el gasto militar: van a cumplir los contratos vigentes? Los 87 Eurofigther, al módico precio de 130M€ la pieza, cuando podrían mantener una universidad entera por avión caza... para cazar qué? Elefantes? O una fragata 105, con la cual pagarían dos veces la limosna que les pedía el Sr Duran para votarles, o sea 475M€. O renuncien a alguno de los 4 submarinos S80, cada uno a 440M€, y prescindiendo de uno solo ya podrían sostener 5 hospitales. O prescindan de 80 torpedos, que al estallar uno solo dilapida lo que cuesta un parvulario entero.

Si son tiempos de austeridad, dígame una cosa. ¿Por qué se gastan 1250M€ en asistencia sanitaria y hospitalaria y mutualismo para militares, cuando eso se podría integrar y racionalizar en la Sanidad pública con el resto de los mortales? ¿O esos 1000M€ para militares, policías y guardias civiles en la reserva, con soldados que no están jubilados y qué cobran una media de 3000€ para hacer exactamente... qué? ¿O los 156M€ en incentivos al rendimiento... qué rendimiento? o 277000€ para material de misiones exteriores, incluyendo rosarios, cruces y vino de misa... Cristiana paciencia, es lo que tendrían que sufragar...

¿Oiga, y esos campos de golf y complejos en las playas para oficiales? ¿O 0'5M€ para investigar el estrés del combatiente? O 0'5M€ en un concurso de creatividad para publicitar en reclutamiento... y lo publican el mismo día que anunciaron los recortes de 10.000M€ en sanidad y educación. Eso no es austeridad, señorías, eso es un atraco.

Y hablando de atracos, Sr. Rajoy, otros presupuestos son posibles en relación con Catalunya, y no éstos, que son la foto fija del expolio social y financiero de un país que debería ser tratado como motor económico, no como un siervo. Es grave que en 30 años el poder español se haya quedado el 40% de los impuestos catalanes, haya fomentado acusaciones de insolidaridad y haya negado el pan y la sal a la gente modesta, a la sociedad trabajadora, desmontando el bienestar y la administración catalana...

Estos presupuestos no son de sentido común, son todo lo contrario. Son un robo. El poder español nos roba. Porque las facturas que pagamos se las gastan en necedades y en juguetes de guerra. Es así como han elaborado unos números, o mejor dicho han perpetrado un presupuesto, que discrimina, empobrece y humilla a los contribuyentes de Catalunya. Cualquiera que defienda Catalunya no puede defender estos presupuestos. Están estafando a los humildes y están humillando a los estafados. Pero encima lo hacen desde la ilegalidad; ignoran las partidas consignadas en un estatuto que es ley orgánica y rechazan incluso transferencias como las becas, unos 200M€, que el TC ya ha dictaminado que deben ser traspasadas de inmediato.

La gente en Catalunya se está acercando a la insumisión; muchos no pagan peajes, algunos pagan los impuestos directamente a la Generalitat, algunos ayuntamientos se declaran insumisos fiscales. Qué eso no lo contempla la ley? Pero si ustedes son los primeros en cepillarse las leyes.... Al menos los ciudadanos desafían al poder por sentido de justicia. La gente se ha lanzado al bosque de Sherwood porque ustedes los empujan a ese santuario. Pobre Catalunya. Pobres Països Catalans, cuanto heroísmo anónimo. Y es ésa, precisamente, nuestra mayor fuente de confianza. La gente corriente no es tonta, y tiene un límite. La gente es sensata y se amotina ante la injusticia. Y eso es lo que más luz nos vierte sobre el futuro. Que de sus abusos, Sr, Rajoy, Sr. Montoro, Señorías del PP, que de sus abusos nazcan sueños, nazcan esperanzas, nazcan valientes y surjan gigantes.

No ens rendim, no ens rendirem!

10 d’abril 2012

El PSC, un frau a Catalunya


 "És molt eloqüent que algú que es fa passar per demòcrata arribi a l’extrem de satanitzar les urnes"

Si el PSOE català pogués intuir, només intuir, el galdós paper que li reserva la història amb relació a la seva aversió a les llibertats nacionals de Catalunya es dissoldria ara mateix aclaparat per la vergonya. Però ni ho intueix ni ho vol intuir i, a ulls clucs, sense cap mena de reflexió, es lliura a una fugida endavant que serà la seva destrucció. De moment, ja ha estat foragitat de la major part dels llocs de poder que havia ocupat durant força temps. Alguns, fins i tot, més enllà d’una generació. I ara, com passa amb les marques polítiques que ja ningú no compra, es veu obligat a publicitar-se com a partit renovat –“nou PSC”, en diuen ells– amb el desig que la societat sigui prou càndida per fer-los confiança. Pensen que amb una cara nova aquí i una cara nova allà ja n’hi ha prou per enredar la gent. Però és un frau, perquè la cúpula actual del PSOE de Catalunya és tan nacionalista espanyola com l’anterior. Només cal veure com reacciona cada cop que la societat catalana fa un pas, per petit que sigui, en favor dels seus drets nacionals.

Fixem-nos que en pocs dies de diferència el PSOE de Catalunya ha saltat amb la mateixa virulència que el Partit Popular i Ciudadanos, els seus dos grans socis en aquesta qüestió, en contra de la fi de l’espoliació fiscal que patim i en contra de la llei de consultes. Una llei, per cert, força tèbia i encotillada. En el primer cas, veient-se impotent per rebatre el saqueig que pateix Catalunya per part d’Espanya, així com l’evidència que ara mateix seríem un dels països més pròspers de la Unió Europea si fóssim un Estat, no li queda més remei que qualificar les xifres de mentida i abocar desqualificacions sobre el conseller Andreu Mas-Colell acusant-lo de trampós. No es pot caure més avall, però els socialistes catalans són capaços d’això i de molt més en nom d’Espanya. En aquest sentit, les tradicionals proclames espanyolistes de la portaveu Rocío Martínez Sampere són sempre altament il·lustratives. “No som traïdors”, ha arribat a dir tot demostrant, sense adonar-se’n, que qui té la cua de palla s’encén.

Pel que fa al tema de les consultes, la diputada Laia Bonet, una altra abanderada de l’espanyolitat, ha arribat a dir que són “un instrument de propaganda política al servei del govern i de l’estratègia del pacte fiscal en benefici partidista i en detriment del país”. Déu n’hi do. Sort que d’aquestes barbaritats, com dèiem, en queda constància escrita i el temps s’encarregarà de posar-les en el lloc que els correspon. Tanmateix, és molt eloqüent que algú que es fa passar per demòcrata arribi a l’extrem de satanitzar les urnes. De les urnes, en fugen sempre els amics del pensament únic. Però jo mateix, viatjant per diferents llocs de Catalunya com a portaveu de la Plataforma que va impulsar la consulta per la independència a Sant Cugat, vaig poder comprovar tristament com a la majoria de municipis, llevat d’honroses excepcions, el principal enemic de les consultes no era pas la Falange, sinó el PSOE de Catalunya amb les seves maniobres adverses. No és estrany, per tant, que ara es mostrin tan al·lèrgics al parer de la gent expressat en una papereta i dipositat en una urna. Són els mateixos hipòcrites –i els seus hereus– que el 15 de gener de 1976, asseguts a les primeres files del Palau d’Esports de Montjuïc amb llumins i encenedors flamejants a les mans, assistien al concert de Lluís Llach i cridaven entre aplaudiments: “Llibertat d’expressió! Llibertat d’expressió! Llibertat d’expressió!”

Però bé, a hores d’ara ja no és cap secret que el PSOE de Catalunya és un dels fraus polítics més espectaculars de la nostra història recent. Per això no estranya ningú que, dient-se federalista, sigui tan al·lèrgic al principi més elemental: tenir grup propi al Congrés espanyol.
 Víctor Alexandre

05 d’abril 2012

Cervantes català, "El Quixote va esborrar el Quixot"

Ja fa un temps que els de l'Institut Nova Història, amb Jordi Bilbeny al capdavant, estan intentant demostrar totes les mentides dels castellans i, sobretot, el robatori de fets duts a terme per catalans i que ells es van apropiar.

Van començar amb Colom i el descobriment d'Amèrica, reprenent la recerca d'Ulloa als anys 30, i han anat trobant altres moltes coses, sobre "l'espoli" de l'imperi espanyol. Una d'elles, i que en opinió meva, si és cert farien trontollar completament Espanya (potser fins i tot més que la de Colom, que ja es dir), és el fet que El Quixot va ser escrit en català i que els castellans, més tard, la van traduir i se la van apropiar per constuir-se el seu "soglo de oro" i de passada destruir la nostra cultura.  I per tal que la mentida no se sabés, es van dedicar a destruir TOTES les còpies en català i qualsevol arxiu que pogués detectar que era escrit per un català i en català. Aquesta mena de censura era bastant normal a l'època (i destruir arxius ho feien totes les corones, encara que ara ens sembli un sacrilegi), però tenint en compte que l'engany ja fa més de 4 segles que dura, ara ja no en té cap de justificació. Ja durant més de 200 anys van fer creure al món que Tirant lo Blanc era escrit en castellà fins que van trobar un original en català previ a la còpia més antiga en castellà, i des de llavors que sabem que va ser escrit en català. Els de l'Institut NOva Història afirmen que, a més del Quixot, el "Lazarillo de Tormes" també va ser escrit en català. I d'altres de les novel·les que ens han venut com "el siglo de oro de la literatura castellana" pot ser que fossin escrites en català originalment, mentre a nosaltres ens han venut que la literatura catalana estava en decadència en aquella època i, de fet, que no hi ha pràcticament res escrit en català.

Si demostrem que tan "el Quixot" com "el Llatzer de Tormos" van ser escrits en català potser serà la gran debacle de l'imperi espanyol. Dir ara que "Espanya ens roba", és un eufemisme, és el que han fet tota la vida, fa més de 500 anys que ho fan. Ja és hora que comencem a obrir els ulls.

I per fer-ho, podeu comprar el llibre "El Quixote va esborrar el Quixot" http://www.naciodigital.cat/noticia/41522/cervantes/catala .

I si voleu saber més sobre la gran mentida del descobridor d'Amèrica, dimarts, al col·legi de periodistes a 2/4 de 8, presenten el llibre, "DESCOBERTA I CONQUESTA CATALANA D’AMÈRICA, una història reescrita pels castellans" http://www.inh.cat/articles/Presentacio-del-llibre--Descoberta-i-conquesta-catalana-d-America.-Una-historia-reescrita-pels-castellans-