Junqueras alerta d'un pla per espanyolitzar les caixes catalanes

En un article que porta per títol 'El pla per desarticular les caixes catalanes' Oriol Junqueras defensa que els tests, promoguts per la presidència espanyola a tots els països de la Unió, asseguren que ni Unnim ni la nova Caixa Catalunya 'no superarien una situació econòmica tan extrema com altament improbable'. Segons Junqueras, l'Estat ha pressionat els altres estats de la UE perquè les dades d'aquestes proves d'estrès s'hagin fet públiques, de manera que les entitats petites hagin quedat en evidència i hagin de recórrer al Fons de Reestructuració Bancària (FROB).

Per Junqueras, 'no té gaire sentit comparar els resultats de les diverses entitats perquè se les ha sotmès a pressions diferents, és a dir, els tests no eren homogenis, atès que no sempre analitzaven els mateixos aspectes ni amb el mateix nivell d’exigència per a cada una de les entitats'. Per això l'eurodiputat assegura que la voluntat de l'Estat era 'encerclar les caixes petites' com les catalanes.

En aquest sentit, el republicà recorda la 'jugada mestra' del FROB, segons la qual 'amb els diners dels contribuents catalans provinents del dèficit fiscal, [l'Estat] atorga préstecs a les caixes catalanes i, a més, ho fa a un interès desmesurat. Concretament del 7,75% a retornar en cinc anys. Si les entitats no poden tornar els préstecs, l’Estat espanyol s'apropiaria de les caixes catalanes i, per tant, també dels estalvis dels clients catalans'.

L'eurodiputat defensa que 's’ha de fer tot el que estigui a les nostres mans per garantir un sistema de caixes que generi llocs qualificats al territori català, i que faciliti l’accés al crèdit a les nostres empreses i als nostres emprenedors, gràcies a una presència capil·lar al territori, molt propera a les necessitats i singularitats dels seus negocis'. Segons Junqueras, aquesta defensa del sistema de caixes català és essencial, perquè 'les caixes són un element clau per l’equilibri territorial'.

Huguet ja ho alertava

Precisament el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, alertava fa uns dies a directe!cat que la reforma de la Llei de Caixes estatal, aprovada per decret Llei al Consell de Ministres espanyol, suposarà una invasió de les competències que en aquest camp té Catalunya.

Pel conseller, amb la reforma es corre el risc que acabin desapareixent les funcions originàries de les caixes, les funcions 'sense afany de lucre' i l'obra social, si finalment hi acaben entrant quotes de participació privada que les podrien 'convertir en bancs'. Huguet també ha alertat contra les fusions fredes, i no ha dubtat a qualificar la reforma de 'LOAPA financera', ja que al darrere hi veu una 'autèntica voluntat de bancarització i de recentralització del sistema de finançament' cap a Madrid.

 

directe.cat

La Conferència Nacional pel Sobiranisme es constitueix en coalició electoral.

En formen part una quinzena d'entitats i de partits · Demanen que s'hi afegeixin Reagrupament i ERC

La Conferència Nacional pel Sobiranisme ha decidit de constituir-se en coalició. És a dir, la quinzena d'entitats, de partits i de plataformes que en formen part tenen intenció de concórrer a les pròximes eleccions parlamentàries amb la finalitat 'd'afavorir un moviment tal que els diputats puguin canviar el curs polític i obrir un procés d'independència', segons que ha explicat a VilaWeb el coordinador de la Conferència, Josep M. Minguell.

En concret, formen part de la Conferència: Acte de Sobirania, Bloc Sobiranista Català, CADCI, Cercle Sobiranista Terres de Ponent, Cercle Català de Negocis, Col·lectiu 1714, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Deu mil.cat, Els Verds-Alternativa Verda, Estat Català, Força Catalunya, Gent de la Terra, Institut IPEC, Partit Republicà de Catalunya, Plataforma pel Dret a Decidir i Suma Independència.

En un acte davant la premsa, tres representants del Manifest 12 d'abril, Joan Blanch, Moisès Broggi i Oriol Domènech, van parlar ahir de la necessitat d'implementar el mandat d'aquell manifest en una candidatura. Recordem que Blanch, Broggi i Domènech, juntament amb Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, van demanar en el Manifest 12 d'abril una candidatura unitària transversal sobiranista que aplegués partits i plataformes de cara a les properes eleccions autonòmiques.

Amb aquest mandat, els partits integrants de la Conferència, i després d'un temps de converses, han decidit agrupar-se en coalició, 'acceptant les diferències'. Una coalició que continuarà mantenint converses, segons Minguell, per tal de convèncer Reagrupament i ERC perquè també entrin a formar-hi part: 'Els acords són tan flexibles que permeten l'accés de tot sobiranista', afirma Minguell, que diu que la Conferència 'no pretén ser un partit sinó un lloc de torbada de tots els partits per construir una candidatura unitària'.

Pel que fa a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència, Minguell ha apunta: 'Solidaritat va fer una crida als partits i no va rebre cap resposta; la diferència amb nosaltres és que aquesta coalició s'ha construït en diàleg continuat entre els partits'.

Un cop presentada la coalició, diu Minguell que ara treballaran per conformar una llista única de consens.

Vilaweb.cat

Comunicat de la Coordinadora Nacional de les Consultes

Els integrants de la Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes, constituïda en el Plenari del passat 26 de juny, volem puntualitzar que:

- Les consultes han estat, i son encara, un factor molt important de sensibilització, conscienciació i mobilització nacional.

- El Moviment de les consultes locals sobre la independència, és un moviment de base, sorgit del poble, que és qui les organitza. És democràtic, participatiu, transversal i totalment apartidista. En cap moment ha estat al servei de cap partit o moviment polític, i te clar que ha de continuar treballant des del pluralisme i la unitat d’acció.

El seu objectiu és que les persones que vivim al Principat de Catalunya, ens puguem expressar democràticament i en llibertat, sobre el nostre futur com a país: continuar vinculats a l'estat espanyol, o recuperar la llibertat nacional, constituint el nostre propi estat, lliure i sobirà en el marc dels pobles lliures del mon.

Per això cal que les persones dels pobles i ciutats on encara no s’ha fet la consulta tinguin l'oportunitat de manifestar la seva opinió.

- Les comissions locals, organitzadores a cada població de les consultes, estan integrades per persones que prioritzen el servei al país per sobre de les seves diferents sensibilitats socials i polítiques, tant si son independents, com militants d'un partit o moviment polític, i sense que aflori cap partidisme.

La naturalesa descentralitzada, unitària i transversal de les comissions locals i el fet que una gran part de les persones que les integrem provinguem del mon associatiu -poc acostumades a les maniobres habituals dels professionals de la política institucional- fa que puguin esdevenir instruments partidistes o de promoció d’oportunistes que cerquin, en l’exercici de la política, una sortida professional fàcil.

- La Comissió gestora de la Permanent es va constituir per tal de refer una xarxa social a tot Catalunya, malmesa per la utilització, en molts casos partidista, que n'han fet algunes persones de la mal anomenada “Comissió Nacional de les consultes per la independència”.

Per tot això, volem manifestar que:

- Mentre el Plenari no decideixi si dóna, o no, suport a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ningú pot utilitzar el Moviment de les consultes en aquest sentit.

- Ningú està autoritzat a fer us de les comissions locals organitzadores de les consultes per capitalitzar-se políticament, ni pretendre instrumentalitzar el treball de milers de voluntaris de tot el país en benefici propi o del seu plantejament polític particular. Les persones que ho desitgin poden, legítimament, plantejar les plataformes polítiques que vulguin i presentar a la ciutadania de Catalunya les propostes programàtiques que creguin oportunes, però, de cap manera, estan autoritzades a utilitzar, instrumentalitzar i manipular les comissions locals, ja sigui en benefici propi o partidista. Denunciem i denunciarem qualsevol intent de manipulació del Moviment de les consultes.

És molt important que tothom tingui ben clar el posicionament del Moviment de les consultes, per això, demanem als mitjans de comunicació que, quan es refereixin a aquelles persones que, amb una clara opció política, s'auto-proclamin organitzadors, representants o portaveus de les consultes no se’ls anomeni com a tal, ja que en cap cas les representen. La responsabilitat d'aquests càrrecs no ha estat assignada a ningú i no es farà fins al proper plenari que se celebrarà el 18 de setembre.

Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes

Himne per la manifestació

El Tribunal de la Haia reconeix la independència de Kosovo

La Cort Internacional de Justícia (CIJ) de la Haia ha dictaminat que la independència de Kosovo, promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008, “no viola la legalitat internacional”. La seva secessió és la“manifestació del seu dret a l'autodeterminació”
Encara que la decisió de la CIJ no és vinculant, la seva opinió tindrà una gran repercussió jurídica i política, doncs és la primera vegada que un tribunal decideix sobre un cas de secessió i crearà un precedent per altres regions i nacions sense estat en situacions polítiques similars.
El 8 d'octubre de 2008, l'Assemblea General de Nacions Unides va sol·licitar a la CIJ respondre a la pregunta: “S'ajusta la declaració unilateral d'independència de Kosovo per les institucions de govern provisional al dret internacional?”.
En el procés han participat una trentena de països de l'ONU, entre ells Espanya, Estats Units i Sèrbia i el propi Kosovo, que van donar les seves opinions.
Espanya va intervenir el passat 8 de desembre defensant a l'audiència pública la il·legalitat de la declaració unilateral de Kosovo.
A dia d'avui, fins a 69 països dels 192 membres de les Nacions Unides han reconegut a Kosovo, entre ells Estats Units, Japó i 22 membres de la Unió Europea, però segueixen sense fer-ho altres països com Espanya, Rússia, Xina, Brasil o l'Índia.
Pristina va proclamar la independència de la província sèrbia el 17 de febrer de 2008, malgrat la rotunda oposició de Sèrbia i després de diverses rondes de negociacions infructuoses.

Avui-El Punt.cat

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d'un referèndum per la independència de Catalunya.

"Que aquesta Cambra observa que més d'un milió de persones han participat en la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya; creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l'Estatut d'Autonomia ha estat violada per la justicia de Madrid en el seu fallo de juny 2010; expressa una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retallades judicials d'organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria; i crida perquè l'Estatut de 2006 s'apliqui tal com s'ha votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur." Signat per Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, diputats del Parlament de Londres.

(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 juliol 2010)  

Mireu-ho en el punt 509 del següent web:

 
http://www.publications.parliament.uk/pa/cm/cmedm/100714e01.htm

La plataforma per la llengua demana als partits que no acatin la sentència després de la retallada al català.

La Plataforma per la Llengua ha demanat als partits polítics que desacatin la sentència de l’Estatut a tenor de la retallada que s’ha fallat i que afecta directament el futur del català. D’aquesta manera la plataforma creu que la sentència representa una regressió dels drets lingüístics de la llengua catalana alhora que acusa als magistrats de fer una ‘alta politització’ en el moment de realitzar el fallo. L’entitat en pro del català afirma també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics.

La retallada que la sentència del TC ha fet a l’Estatut en relació a la llengua catalana ha provocat que la Plataforma per la Llengua hagi demanat als partits polítics que no acatin la sentència. Segons un primer anàlisi realitzat per l’entitat, la fonamentació de la sentència posa de manifest que, més enllà de tractar-se d’una interpretació jurídica com es pretén, la sentència constitueix un dictamen polític i partidista que inclou l’objectiu de retallar els drets lingüístics dels catalans i les seves institucions.

La Plataforma per la Llengua afirma que, malgrat que totes les afectacions no són immediates, cal que els responsables polítics prenguin mesures el més aviat possible. L’entitat enumera les afectacions més greus que executa la sentència, d’entre les quals destaquen la supressió de la preferència de la llengua catalana en tant que llengua pròpia de Catalunya i per tant de les seves institucions, de les administracions i dels mitjans de comunicación, així com també evita que conèixer el català sigui una obligació.

La sentència, segons l’entitat en pro de la llengua, deixa de blindar també la llengua catalana com a vehicular en l’ensenyament i, per tant, resta en mans del legislador i en darrera instància, l’estatal, que és qui en pot determinar el sistema d’ensenyament final.

Sentència 'altament polititzada'

D’aquesta primera anàlisi es destaca també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics. Això evidencia l’alta politització d’aquesta sentència que, de manera excepcional a la Unió Europea, manté una llengua de la dimensió de la catalana en una situació de subordinació jurídica i discriminatòria. La plataforma ha lamentat també que el reconeixement de la llengua catalana a casa nostra es trobava, i es troba, molt lluny de la normalitat del suec a Finlàndia, el gaèlic irlandès a Irlanda, l’italià a Suïssa, o el neerlandès a Bèlgica.

Per sota de Nigèria i Botwana

Segons un informe facilitat per la Plataforma de la Llengua, Espanya ocupa el lloc 60 pel que fa a la independència judicial, per sota de països com Nigèria, l’Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana, la qual cosa posa en dubte la qualitat democràtica l’estat Espanyol, i l’actuació del Tribunal Constitucional en l’emissió de la sentència.

 

directe.cat

El parlament britànic debatrà una moció de suport a Catalunya

L'ha presentada un diputat gal·lès del Playd Cymru · La moció afirma que Catalunya és una nació i que els catalans tenen dret de decidir democràticament el seu futur

El diputat del Plaid Cymru al parlament britànic, Hywel Williams, ha presentat a la Cambra dels Comuns de Westminster una moció de suport a Catalunya i en defensa dels seus drets nacionals. Segons la moció, 'Catalunya és una nació', i els diputats se senten preocupats 'perquè la voluntat democràtica de Catalunya ha estat sobrepassada' per un tribunal de Madrid. 'La moció expressa el nostre suport i solidaritat amb la gent de Catalunya', ha dit Williams.

La moció propugna que es desenvolupi l'estatut original i demana respecte al 'dret dels catalans de decidir democràticament el seu futur'. També demana que l'estatut de Catalunya es desenvolupi 'tal com es va votar a les urnes', i expressa el temor dels diputats que 'futurs desenvolupaments constitucionals que tinguin el suport del govern i dels catalans puguin ser revisats judicialment per organismes que no són neutrals o independents'.

Hywel Williams ha manifestat que, si els problemes entre Catalunya i Espanya persisteixen, demanarà que es faci un debat a la Cambra dels Comuns amb la participació del Ministeri d'Afers Estrangers britànic. 'El cap del meu partit, els meus col·legues i jo mateix estarem sempre preparats per a deixar clara la nostra opinió i pressionar el govern del Regne Unit perquè prengui posició.'

Williams creu que el govern britànic faria costat probablement al govern espanyol, perquè té una 'tradició llarga i poc gloriosa' de posar-se d'acord amb les grans nacions i els centralistes i de respectar poc el dret de les petites nacions com Catalunya, Gal·les o Escòcia. Tot i amb això, reconeix que, en política interna, ni el govern britànic ni cap institució de Londres no han qüestionat mai la idea que Gal·les és una nació.

'Catalunya és una nació, així és com ho senten els catalans, i així és certament com ho veig des de Londres com a amic de Catalunya', ha reblat. També ha fet saber que el text tramès al parlament diu que 'un milió de persones' van manifestar-se el 10-J a Barcelona per reivindicar 'competències dignes' per a Catalunya. Per Williams la manifestació va ser notable i magnífica per als interessos de les nacions sense estat.

Vilaweb

Lectura dels punts del manifest

Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Somniem

Catalunya no és una empresa, Catalunya és una nació

L’Estatut de Catalunya és mort. Seguirà regulant la vida dels catalans un cert temps, però és mort. L’Estatut que va aprovar el nostre Parlament el 30 de setembre de 2005 amb el 89% dels vots no era, evidentment, cap declaració d’independència ni s’hi acostava remotament, però significava un salt qualitatiu amb relació a l’anterior. L’Estatut que José Montilla i el seu partit van retallar en 62 punts 48 hores després ja era, en si mateix, una ofensa per a Catalunya. Però el ribot va continuar fent la seva feina i el que n’ha quedat només pot ser qualificat de burla. Espanya es burla de Catalunya i li diu que no és ningú. Ningú per gestionar els seus propis recursos, ningú per decidir sobre les coses importants que l’afecten, ningú per tenir un Parlament sobirà que no estigui sotmès a la voluntat d’un altre Parlament. I, ves per on, amb aquesta actitud, sense adonar-se’n, Espanya ha obert els ulls a milers i milers de catalans que, amarats de bona fe, encara creien en una cosa impossible anomenada “plurinacionalitat de l’Estat”. L’Estat espanyol no pot ser mai plurinacional perquè no admet cap altra nació que no sigui la de matriu castellana. Els Països Catalans no són res més que velles conquestes regides per uns Estatuts la finalitat dels quals és que es mantinguin en estat de subordinació permanent al poder hegemònic de Castella. Una Castella que necessita el nom d’Espanya com a tapadora per perpetuar-se.

Els unionistes, els autonomistes, els federalistes, els progressistes, els universalistes, els no-nacionalistes –quin repertori eufemístic més cromàtic que té l’espanyolisme– s’abracen a l’Estatut perquè, segons ells, no hi ha vida més enllà del seu articulat. La Constitució espanyola, per tant, amb l’amenaça explícita de l’ús de les armes en el seu article 8è, esdevé el mur de contenció de les legítimes aspiracions d’emancipació nacional de Catalunya. Per dir-ho gràficament, la Constitució espanyola és la nova Ciutadella que, com la construïda per Felip V el 1716, no té cap altra finalitat que tenir Catalunya sota control. La Constitució espanyola, en definitiva, és la presó moderna que Espanya, amb la col•laboració d’alguns catalans, ha construït per maquillar les condicions de vida dels interns. Ve a ser com el canvi que els reclusos de la presó Model de Barcelona experimentaran quan els traslladin al Centre Penitenciari de Preventius que s’ha de fer a la Zona Franca. Les cel•les seran més àmplies, algunes estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i s’hi incorporaran mesures per tal d’optimitzar el consum energètic, com ara l’aprofitament de la producció d’aigües grises del mateix Centre, però els presos continuaran essent presos i els murs de la presó continuaran marcant els límits de la seva llibertat.

Deixem, doncs, d’autoenganyar-nos. Els Estatuts són per a les empreses. Catalunya no és una empresa, Catalunya és una nació. I les nacions no tenen Estatut, les nacions tenen Constitució.

 

Victor Alexandre

elSingulardigital.cat

No mirem enrere...

Els empresaris catalans sabem que dins Espanya no tenim futur.

Dilluns al vespre, just quan es va fer públic l'anunci de la sentència del Tribunal Constitucional, els nostres representants al Parlament es van apressar a sortir als mitjans televisius mostrant unes reaccions que en cap cas podien ser improvisades. Sembla que el contingut de la sentència ja era conegut per les cúpules de tots els seus partits i per això tenien ben preparades les respectives i solemnes declaracions.

Després del discurs del president de la Generalitat, la corrua de líders i personatges de partit o afins no ha parat tant a la televisió com a la ràdio. Totes les opinions i declaracions mostren un grau d'indignació que no s'adiu amb la trajectòria de tots ells. Sóc de l'opinió que no es pot mostrar aquest grau de dignitat ofesa, després d'haver col·laborat a consciència a fer que les coses hagin anat com han anat!

La sentència certifica el que tothom ja sabia. Catalunya no pot aspirar a res dins d'un Estat que té un projecte molt diferent del nostre. Espanya no ens vol com a catalans, i compte, tampoc ens tractarà mai en condicions d'igualtat dins de l'Estat. Els catalans som i serem espanyols de segona, com correspon als habitants de les colònies. Aquest és el nostre destí expressat per la sentència amb una claredat sense fissures.

Els empresaris catalans hem de saber que dins Espanya ens esperen unes dificultats afegides a les de la crisi global. Les característiques peculiars del cas espanyol farà agreujar la ja precària situació que fa anys que arrosseguem. Moltes empreses de Catalunya hauran de tancar, d'altres optaran per traslladar-se a altres països. Les que restin aquí ho passaran magre. Els empresaris sabem que perquè el país rutlli, les empreses han de rutllar, i només ho fan si són eficients. Aleshores es crea ocupació, les persones tenen feina, cobren salaris, compren els productes i serveis que necessiten, alguns creen altres empreses, la roda gira, i aquest és el millor mecanisme perquè la riquesa circuli i es redistribueixi. Però perquè el sector privat rutlli, cal que el sector públic també ho faci, que sigui eficient i doni exemple. I l'eficiència i l'exemple acostumen a anar de dalt a baix: si l'encarregat es desentén de la feina, és molt probable que les persones a càrrec seu rendeixin poc. Aleshores, què cal esperar d'un país del qual els representants polítics es desentenen de la feina que han de fer?

L'eficiència ha de ser una de les regles constants de l'actuació del poder públic. I es demostra practicant i donant exemple. L'eficiència crea confiança, i la confiança és fonamental per encoratjar i aconseguir que es creï activitat econòmica i, amb ella, ocupació.

L'aspecte econòmic de la sentència ha anul·lat les disposicions de l'Estatut en què es reclamava de la resta de territoris de l'Estat un «esforç fiscal similar», no idèntic ni igual, «similar», que podria haver conduït a mantenir un nivell de dèficit fiscal amb Espanya «similar» a l'actual. Però ni així. Amb aquesta anul·lació, la sentència deixa fora de l'ordenament jurídic una regla de joc que és bàsica en totes les relacions que es pretenen estables en el temps, la de l'equilibri.

Quan una relació és desequilibrada es trenca; i si no es pot trencar, o és font de conflictes continuats o és una relació de subjugació. Fa anys el Tribunal Constitucional alemany va declarar que el dèficit fiscal d'un territori (länder) amb l'Estat no podia ser superior al 4%; en cas contrari, els models econòmics demostren que s'està condemnant aquell territori al decreixement, la decadència. Catalunya suporta un dèficit històric de, com a mínim, un 10%. Els diners de què disposarà la Generalitat seguiran depenent de la conjuntura política de cada legislatura: si el govern de l'Estat disposa de prou diputats propis al Congrés, no li caldrà negociar amb les forces polítiques catalanes, i podrà augmentar el nivell del dèficit. Si per governar a Madrid calen els vots de diputats d'obediència catalana, el dèficit serà inferior perquè s'haurà de pactar el suport als pressupostos generals de l'Estat, que s'aproven cada any.

Tot continuarà igual, dins Espanya estem condemnats. Si Catalunya no pot reduir el seu dèficit i no pot saber amb previsions a mitjà i a llarg termini quin serà el dèficit que haurà de suportar, no es podran fer previsions d'inversió pública elevades (en grans infraestructures, per exemple). És a dir, continuem condemnats a fer polítiques de baixa volada i sempre a termini electoral (4 anys).

En definitiva, la sentència sobre l'Estatut ha estat una altra pedra al sarró. Els empresaris catalans sabem que dins Espanya no tenim futur. Necessitem un nou projecte polític que ens il·lusioni i que sigui capaç de fer-nos oblidar tot el que hem hagut de patir durant aquests 30 anys. Per això ara més que mai volem i necessitem construir una nova Catalunya econòmicament viable.

Des del Cercle Català de Negocis estem treballant perquè hi hagi una majoria de catalans que es posin d'acord en una Declaració d'Estat per Catalunya, iniciant així un nou camí que és l'únic que avui podem emprendre. No mirem enrere. Posem-nos en marxa.

 
Ramon Carner

Acció d'Acte de Sobirania el dia de Corpus. Enterrament de la via estatutària.

Guibernau considera anacrònic que un estat retalli les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'

Cap estat europeu ha fet mai una retallada de l'autogovern com la que ha promogut el Tribunal Constitucional (TC) amb l'Estatut català.

D'aquesta manera ho ha afirmat Montserrat Guibernau catedràtica de la Queen Mary University de Londres que també s'ha mostrat sorpresa amb el fet que un estat vulgui retallar les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'. La catedràtica experta en nacions sense estat ha considerat la sentència com a 'cop molt fort per la dignitat de Catalunya' i una 'humiliació', especialment tenint en compte que el text es va aprovar

Guibernau ha asseverat que hi pot haver una reacció contrària a reforçar la unitat d'Espanya com pretén el Tribunal Constitucional amb la seva sentència. Per Guibernau, la 'insistència' a la indivisibilitat de la unitat espanyola de la sentència és conseqüència 'd'una interpretació molt conservadora' i 'homogeneïtzadora' de la Constitució del 1978 que 'dóna preeminència a la unitat en comptes de donar més reconeixement a la diversitat'

La catedràtica ha dit també que l'Estatut de Catalunya del 2006 ' no demana la independència', alhora que ha recordat que 'el que s'està retallant amb aquesta sentència són poders que altres nacions, com Escòcia o el Quebec, ja tenen'. Segons la catedràtica de la Queen Mary University de Londres, 'en aquestes nacions el que es planteja i es reconeix és ja el dret a decidir el seu futur polític'. De fet, la Cort Suprema del Canadà va decidir després de dos anys que la voluntat popular expressada en un referèndum al Quebec s'hauria de respectar a Ottawa, fins i tot si això implicava trencar amb les bases de la federació.

La sentència del màxim òrgan jurídic canadenc es referia, però, a una consulta per la independència, un cas molt més avançat que el català. 'El que ens plantegem aquí és que a Catalunya, un Estatut que aposta per un grau més elevat de devolució política –i no la independència- és retallat. La conseqüència? Probablement l'independentisme pujarà a Catalunya', sentencia Guibernau.

directe.cat

Incultes, provocadors o simplement..... policia espanyola

Correu enviat per una amiga meva a la policia espanyola (webdgp@policia.es):

Hola.

El meu tema és el següent, no comprenc com cada vegada s'aconsella més, no abandonar el teu gos i per altra banda prohibeixen entrar amb ell en les platges, no podrien deixar un tros par poder anar amb ells?, hi ha platges que ja ho fan, hem de pensar que hi ha gossos millor educats i nets que segons que persones, per exemple el meu, i de vegades et trobes amb cada personatge a la platja, que ...

Bé la meva pregunta és si jo que m'agrada anar per la vora del mar, em porto al meu gosset en un transportín, amb rodes o carret se'm multarà, ell no trepitjarà la sorra, ni la embrutarà ja que no ho treure, i així em podrà acompanyar.

Bé espero que aquesta llei canviï aviat i siguin més flexibles amb els nostres amics, i facilitem perquè la gent no els abandonin.

Mentre espero la vostra resposta, els saluda cordialment

Silvia

Resposta de la policia del país veí

Distinguida Silvia.:

Disculpe las molestias pero no alcanzamos a comprender lo que desea preguntar y el traductor de google, que hemos usado, no reconoce dicha lengua como portuguesa o de algún otro país.

i amb el text en vermell, negreta, itàlica i lletra ben gran. Sense comentaris .........

Jaume Massanés i Papell