Mas clar impossible

Corredor mediterrani

Joc de les autopistes

Una mica d'humor sempre va bé

'Una de les maneres de desfer un país és desfer el seu sistema financer

La presidenta d'Òmnium Cultural i economista considera que la reforma del govern espanyol és un atac gravíssim

A Espanya alguns diuen que el govern espanyol nacionalitzarà les caixes amb aquest nou pla de reforma del sistema financer. Però per nosaltres el que fa és desnacionalitzar-les o privatitzar-les: desnacionalitzar les unes perquè passen a tenir seu a Madrid i intervingudes pel Banc d'Espanya; i privatitzar les altres perquè les obliga a convertir-se en bancs. I tot això, a més, reduint al mínim l'obra social.

El que fa el Banc d'Espanya és aprofitar la situació de crisi i els pecats d'algunes caixes per obligar totes les caixes a convertir-se en bancs. També ho aprofita per a recentralitzar el model, eliminant tota capacitat de decisió financera dels territoris i desarrelant les caixes.

Una de les maneres de desfer un país és desfer el seu sistema financer. I per tant, el que vol fer el govern espanyol amb les caixes és gravíssim. Els mateixos que ataquen la llengua són els mateixos que ataquen les caixes, perquè del que es tracta és d'atacar allò que vertebra el nostre país. I la llengua i les caixes són dues de les coses que millor vertebren el nostre país.

La funció de les caixes és recollir estalvi i canalitzar-lo en inversió. Si això no ho manem amb intenció pròpia ens escanyem i ens ofeguem. No ens n'adonem, però el que fan és declarar-nos la guerra.

Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural i economista
Publicat a Vilaweb

Junqueras alerta d'un pla per espanyolitzar les caixes catalanes

En un article que porta per títol 'El pla per desarticular les caixes catalanes' Oriol Junqueras defensa que els tests, promoguts per la presidència espanyola a tots els països de la Unió, asseguren que ni Unnim ni la nova Caixa Catalunya 'no superarien una situació econòmica tan extrema com altament improbable'. Segons Junqueras, l'Estat ha pressionat els altres estats de la UE perquè les dades d'aquestes proves d'estrès s'hagin fet públiques, de manera que les entitats petites hagin quedat en evidència i hagin de recórrer al Fons de Reestructuració Bancària (FROB).

Per Junqueras, 'no té gaire sentit comparar els resultats de les diverses entitats perquè se les ha sotmès a pressions diferents, és a dir, els tests no eren homogenis, atès que no sempre analitzaven els mateixos aspectes ni amb el mateix nivell d’exigència per a cada una de les entitats'. Per això l'eurodiputat assegura que la voluntat de l'Estat era 'encerclar les caixes petites' com les catalanes.

En aquest sentit, el republicà recorda la 'jugada mestra' del FROB, segons la qual 'amb els diners dels contribuents catalans provinents del dèficit fiscal, [l'Estat] atorga préstecs a les caixes catalanes i, a més, ho fa a un interès desmesurat. Concretament del 7,75% a retornar en cinc anys. Si les entitats no poden tornar els préstecs, l’Estat espanyol s'apropiaria de les caixes catalanes i, per tant, també dels estalvis dels clients catalans'.

L'eurodiputat defensa que 's’ha de fer tot el que estigui a les nostres mans per garantir un sistema de caixes que generi llocs qualificats al territori català, i que faciliti l’accés al crèdit a les nostres empreses i als nostres emprenedors, gràcies a una presència capil·lar al territori, molt propera a les necessitats i singularitats dels seus negocis'. Segons Junqueras, aquesta defensa del sistema de caixes català és essencial, perquè 'les caixes són un element clau per l’equilibri territorial'.

Huguet ja ho alertava

Precisament el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, alertava fa uns dies a directe!cat que la reforma de la Llei de Caixes estatal, aprovada per decret Llei al Consell de Ministres espanyol, suposarà una invasió de les competències que en aquest camp té Catalunya.

Pel conseller, amb la reforma es corre el risc que acabin desapareixent les funcions originàries de les caixes, les funcions 'sense afany de lucre' i l'obra social, si finalment hi acaben entrant quotes de participació privada que les podrien 'convertir en bancs'. Huguet també ha alertat contra les fusions fredes, i no ha dubtat a qualificar la reforma de 'LOAPA financera', ja que al darrere hi veu una 'autèntica voluntat de bancarització i de recentralització del sistema de finançament' cap a Madrid.

 

directe.cat

Incultes, provocadors o simplement..... policia espanyola

Correu enviat per una amiga meva a la policia espanyola (webdgp@policia.es):

Hola.

El meu tema és el següent, no comprenc com cada vegada s'aconsella més, no abandonar el teu gos i per altra banda prohibeixen entrar amb ell en les platges, no podrien deixar un tros par poder anar amb ells?, hi ha platges que ja ho fan, hem de pensar que hi ha gossos millor educats i nets que segons que persones, per exemple el meu, i de vegades et trobes amb cada personatge a la platja, que ...

Bé la meva pregunta és si jo que m'agrada anar per la vora del mar, em porto al meu gosset en un transportín, amb rodes o carret se'm multarà, ell no trepitjarà la sorra, ni la embrutarà ja que no ho treure, i així em podrà acompanyar.

Bé espero que aquesta llei canviï aviat i siguin més flexibles amb els nostres amics, i facilitem perquè la gent no els abandonin.

Mentre espero la vostra resposta, els saluda cordialment

Silvia

Resposta de la policia del país veí

Distinguida Silvia.:

Disculpe las molestias pero no alcanzamos a comprender lo que desea preguntar y el traductor de google, que hemos usado, no reconoce dicha lengua como portuguesa o de algún otro país.

i amb el text en vermell, negreta, itàlica i lletra ben gran. Sense comentaris .........

Jaume Massanés i Papell

Deu anys encallats al TC

A més de l’Estatut, el Constitucional té pendents de resoldre 62 temes catalans, el més antic dels quals data del 1998. L'any passat, el tribunal va acceptar a tràmit 25recursos d’inconstitucionalitat i 16 conflictes de competències. Catalunya en va presentar set.

Article complert: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/deu_anys_encallats_al_tc_63935.php

El català, més perseguit i assetjat que mai

Acabo de tornar de les meves vacances de Setmana Santa i he de dir que mai he estat tan feliç de trepitjar de nou la meva terra, la meva nació, el meu país: Catalunya. Després de 10 dies voltant per la Pell de Brau, per Madrid, Sevilla i Málaga, he pogut constatar la ferotge campanya anticatalana que, a nivell de ciutadà de carrer, és present a tota la geografia espanyola. Diuen que el castellà és perseguit a Catalunya, però parlar català a Espanya resulta una blasfèmia per a la majoria d'espanyols, que segueixen no entenent que Catalunya té una llengua pròpia, una història pròpia i no, que no és Espanya, forma part legalment d'ella però és ben, ben, ben diferent.
En primer lloc, els catalans som un poble respectuós i humil quan sortim a l'estranger i quan rebem als estrangers. Mai se m'acudiria cemsurar un anglès, un francès, o un xinès quan visiten la meva terra per parlar el seu idioma; en tot cas, intentaria satisfer-los acostant-me a la seva llengua, si em fore possible. Mai em dedicaria a envair la vida privada de gent que no conec, comminant-los a canviar d'idioma en parlar pel carrer... Mai em posaria a titllar la gent pel seu tòpic gentilici (catalans, garrepes), encara que fos en clau de broma. Doncs bé, totes aquestes coses m'han succeït aquests dies. A Madrid, la gent parant la meva família pel carrer exhortant-nos a parlar castellà. A Andalusia, recordant-nos en tot moment la nostra condició espanyola, i amenaçant-nos fins i tot amb "cerrarnos con una verja, como Gibraltar en su época" si no volem formar part d'Espanya. I les bromes de catalans, amants de no gastar, cada dos per tres...
En trepijtar de nou terra catalana, la meva terra, terra d'Europa, terra de comerç, de llibertat, de mar i muntanya, d'integració de cultures, de respecte i d'intel·ligència, de 'savoir-faire', de seny i de rauxa, sóc més conscient que mai que la lluita continua, amb forces renovades. Perquè cal imposar el model de llibertat amb contundència i no passar-ne ni una. I que no ens diguin que el castellà es persegueix a Catalunya... Nosaltres sí som més perseguits que mai, per una mentalitat que potser no té els dies comptats però que acabarà morint amb el temps...

Toni Rabascall

Pasqual Maragall: "¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els socialistes"

L'exPresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall explica en lírica de conte la història del recent Estatut en un article publicat a El Periódico. Amb un to irònic i gens condescendent amb els seus excompanys del PSOE, Maragall sentencia "que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els socialistes" en referència a les constants traves del president espanyol per permetre el lliure desenvolupament de la màxima llei catalana i posa com a exemple que, tot i ser referendat pel poble català, "el futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix. Un constipat oportú pot ser decisiu".

En l'article que porta per nom 'Què passarà amb l'Estatut', l'exPresident explica també la pinça a la qual va ser sotmesa quan va anar a Madrid a negociar l'articulat del text amb el 90% del suport del Parlament. Segons Maragall, Mas i Zapatero van fer pactes perjudicials i contraris a la unitat del Parlament de Catalunya, de tal manera que assegura que "em vaig trobar Zapatero amb una llista de retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té efectes jurídics positius ".

El mateix exPresident segueix explicant una història en to irònic, però ben real. Així, Maragall diu que l'estratègia Mas-Zapatero era únicament per mantenir la "conllevància" que governin sempre els mateixos PSOE-CiU i que, quan li va preguntar a Zapatero, "qui pensava per encapçalar la candidatura socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les arreglaria per convèncer els d'Es-querra Republicana perquè tornessin al Govern després d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar fora de joc.

Maragall posa fi al seu article amb un espetec final: "ara resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció (de molts catalans) haurà arribat".

Tribuna.cat

L'Estat espanyol imposa a una trentena de països rutes a l'aeroport de Madrid en detriment del de Barcelona

Si voleu que les vostres companyies aèries puguin obrir rutes amb l'Estat espanyol heu de triar com a destí Madrid. El govern espanyol no té cap escrúpol a l'hora de promocionar l'aeroport de Barajas davant del de Barcelona i de la resta dels que hi ha arreu dels territoris de l'Estat. Actualment, segueixen vigents els convenis signats a partir de 1954 en plena dictadura franquista i renovats pels diferents govern democràtics de l'UCD, el PSOE i el PP que estableixen que les rutes aèries comercials amb 30 països han de tenir com a origen o destí l'aeroport madrileny. Així ho sosté el document L'Estat espanyol contra Catalunya: la prohibició d'ús dels aeroports catalans en els convenis internacionals acordats per l'Estat espanyol, que aquesta setmana van presentar el Cercle d'Estudis Sobiranistes en col·laboració amb l'Associació Catalana de Professionals.
El treball ha estat elaborat a partir d'una resposta del ministeri de Foment al grup parlamentari de CiU al Senat, que va preguntar per l'existència de convenis per promoure l'exclusivitat i l'obligatorietat d'ús de l'aeroport de Barajas en les rutes aèries signades amb aquest trenta països. El primer dels convenis es va signar amb Perú el 1954 i el van seguir una desena de països d'Amèrica Llatina i Àfrica durant els anys seixanta i setanta. Coincidint amb l'arribada del PSOE al govern de l'Estat es van estendre aquest convenis amb països asiàtics, com la Índia (1987), Corea (1989) a Malàisia (1993). El PP només va signar un conveni, amb Croàcia el 1997.
Es tracta d'una nova prova de com l'Estat espanyol ha aconseguit fer créixer artificialment l'aeroport de Barajas fins a convertir-lo en el principal hub del sud d'Europa i en lloc de pas obligat per anar des de la resta d'aeroports espanyols als principals destins internacionals. De fet, aquests convenis vulneren la lliure competència entre els aeroports -cosa que l'España es passa per sota l'aixella- impedeixen a les companyies aèries establir vols des d'aquests països als aeroports catalans.
El Cercle d'Estudis Sobiranistes demana, doncs, que l'Estat derogui aquests convenis subscrits i proposa que s'aprovi a través d'una proposició de llei al Congrés de Diputats, que evidentment hauria de comptar amb el suport del PSOE o el PP per tirar endavant. Si això no fos possible, el Cercle també planteja la via europea amb una possible intervenció directa de la Comissió o bé a través del Tribunal de Justícia de la UE, ja que els convenis “vulneren els principis de la lliure competència i no discriminació que fomenten el mercat únic europeu”.

Tribuna Catalana