El català i les llengües oficials de la Unió Europea

Cant de la Senyera al Concert de Sant Esteve 2012

Catalans vistos per Paco Ibañez

6 de desembre de 1932: Cal començar a recordar les nostres efemèrides

Això de viure a Espanya ha fet que oblidessim molts cops aniversaris d'episodis passats bàsics per a la nostra història. Ens caldria començar, i ja, el nostre propi calendari d'efemèrides a celebrar o commemorar, cosa que ajudaria a acabar de trencar lligams amb Espanya. De fet, aniria bé que a TV3 s'ho posessin com una feina, on cada dia als telenotícies, diguessin quin episodi històric va passar anys abans. Encara som esclaus de pensament, ens cal alliberar-nos ben depressa, i una de les millors maneres de fer-ho és recordant la nostra història.

Si dilluns, 3 de desembre, feia 170 anys del bombardeig de Barcelona pel general Espartero (quanta gent ho sap?), avui 6 de desembre fa 80 anys que es va reinstaurar el nostre Parlament, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/235445

Imagineu-vos com es posarien els espanyols si el  president de la Generalitat, els diputats i la presidenta del Parlament, juntament amb les altres institucions catalanes, fessin avui un acte al Parlament per commemorar aquesta data com a pròpia, i no la consitució espanyola del 78!!! I com això ens ajudaria als catalans a donar-nos força pel que vindrà!

La sessió de 6  de desembre de 1932:
 

El 6 de desembre de 1932 es constituí el Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions de 20 de novembre de 1932. En la sessió de constitució el President Macià, president provisional, va fer un discurs fervorós que testimonia la realitat d’aquell moment històric curull d’emoció i que transcric:

“Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats. Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.

Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! ¡Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!

Sou la lliure voluntat de la pàtria, sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem la història d’un poble justicier que no es vincla, d’un poble que “no volgué reis, sinó prínceps, que eren el primer entre iguals”, elegits per ciutadans que, de dret, eren lliures. És d’entre iguals, que vosaltres, elegireu, ací, el Primer Ciutadà de Catalunya, i el seu Primer Govern.

Som, per l’unànime voler del poble, en l’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en començar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrere. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya.

I en aquest moment (pastat de tradició i de futur) en què anem a declarar obertes les Corts nostres, recullo, en la meva, tota la veu triomfant del nostre poble, i amb aquestes primeres paraules catalanes, consagro solemnement les llibertats de Catalunya.

S’acosta l’hora, infants de Catalunya, s’acosta l’hora, obrers intel·lectuals i obrers manuals del camp i de la ciutat, s’acosta l’hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres.

Parlament de Catalunya: obre’t de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il·lusions dels catalans tots i a les seves aspiracions pures. Però en un sentit generós i en un sentit ple d‘amor. Vosaltres i jo, des d’ací, ens dirigim als ciutadans dels altres pobles que integren l’Estat espanyol. Ara que no poden creure que és en un sentit egoista que nosaltres ens adrecem a ells, els diem que més que mai nosaltres sentim un veritable goig a saludar-los, saludar-los amb tota l’efusió de la nostra ànima perquè nosaltres ens hem oposat als opressors, però mai als pobles que integren l’Estat espanyol. Nosaltres els diem que desitgem per a ells que obtinguin les mateixes llibertats (Veus de molt bé, molt bé!) que nosaltres anem a gaudir, i els diem, també, que estem disposats a ajudar-los en tot el que sigui possible perquè obtinguin aquestes llibertats.

Nosaltres també diem a tots els pobles del món que estem desitjosos d’anar a llur costat en la conquista de tots aquests ideals de llibertat i de justícia, i, sobretot, de pau. Nosaltres desitjaríem que la ciutat de Barcelona fos la ciutat de la pau del món, i estem disposats a fer tot el que sigui possible per tal que així sigui. Honorem aquest Parlament català, el qual en donar-nos les lleis nostres serà l’impulsor de les llibertats catalanes. (Molts aplaudiments)”.

En Lluís Companys presidí la sessió del Parlament que havia començat a tres quarts de quatre i cinc de la tarda i que es tancà quan faltaven cinc minuts per les sis.

Nacionalisme lingüístic espanyol

L'assassinat de TV3 i Catalunya Ràdio

La decisió d'eliminar gradualment la publicitat -"para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"- de Catalunya Ràdio i TV3 és un atac frontal a una de les eines bàsiques de cohesió nacional que ha de tenir tot país amb consciència de ser-ho. Ja sabem que podríem abordar el tema de l'hispanocentrisme dels serveis informatius d'aquestes emissores i veure fins a quin punt es pot espanyolitzar en català sense que el teleespectador en sigui conscient, però aquest, ara com ara, no és el debat. D'aquesta qüestió, jo mateix ja en parlo en profunditat en el llibre TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya? El problema se centra en la reducció d'ingressos que suposarà per a Catalunya Ràdio i TV3 l'eliminació de la publicitat, cosa que constitueix l'atac més greu que han patit mai aquestes emissores en els seus gairebé trenta anys d'existència. Si això es materialitza, ni que sigui parcialment, la seva continuïtat es veurà gravíssimament amenaçada i el declivi serà inevitable.

Allò que fa de Catalunya Ràdio i TV3 dues emissores homologables amb les principals emissores dels cinc continents és la qualitat dels seus professionals i el pressupost per cobrir totes les àrees de la informació en qualsevol punt de planeta. Sense pressupost, tot això deixa de ser possible i, en no ser-ho, l'oferta s'encongeix, la programació perd nivell i els continguts del país, llevat de Barcelona, gairebé desapareixen, perquè les delegacions i corresponsalies comarcals esdevenen insostenibles. Bàsicament perquè sempre resulta molt més barat desplaçar una unitat mòbil per cobrir la vida cultural barcelonina que no pas la comarcal.

Sé de què parlo, perquè vaig ser un dels pares de Ràdio 4 i recordo la il·lusió amb què va néixer el 1976 així com l'entusiasme de tots els qui vam tenir el privilegi de materialitzar-la. La direcció hi creia tant, en aquella emissora, que la programació en sortia afavorida, els continguts tenien un gran nivell i l'esperit de superació era elevadíssim. Tot d'una, però, allò es va acabar. No va ser de la nit al dia, és clar que no, però sí paulatinament. Els pressupostos van començar a davallar any rere any i Ràdio 4 va entrar en fase de raquitisme, els seus professionals van ser reduïts a la mínima expressió, els programes es van encongir i l'audiència es va volatilitzar. La gent que ara hi treballa fa el que pot, però sap molt bé que l'única raó per la qual el poder no li ha retirat la respiració assistida és perquè la foto del tancament és massa lletja i incòmoda per ser assumida.

La intenció del Partit Popular amb Catalunya Ràdio i TV3 és exactament la mateixa. Es tracta de convertir la primera en una emissora residual i la segona en aquella televisió antropològica que demanava el director general de RTVE, José María Calviño, l'any 1985. I és que una televisió nacional que arriba a l'extrem de no poder fer ni tan sols un programa de debat com Banda Ampla ja no és una televisió nacional, és una televisió local. A partir d'aquí, tot va de mal borràs: els programes veuen minvades les seves possibilitats, els continguts deixen de tenir gruix, desapareix el canal internacional per satèl·lit, es crea una atmosfera de desencís, es produeix una desincentivació professional, tothom es limita a cobrir l'expedient i es deixa de donar cobertura a conflictes armats i actes, activitats, esdeveniments o certàmens de primer ordre. I en no poder entrevistar personatges internacionals, es fa passar per producció pròpia el que no són res més que entrevistes promocionals enllaunades. És a dir, publicitat encoberta. Llavors, com és lògic, l'audiència abandona, l'emissora perd la seva raó de ser i entra en una fase d'inanició en què ja no cal tancar-la perquè en realitat fa temps que és clínicament morta.

Fixem-nos que un dels arguments que es fan servir per desmantellar TV3 és que fa competència deslleial a les emissores privades, és a dir, a 8TV del Grup Godó. Però no és cert. De fet, això no sols és rotundament fals, sinó que és just al contrari. Només cal mirar la programació de 8TV per veure el seu profund menyspreu per la nostra llengua, amb una programació farcida d'espais en espanyol -com si els hispanoparlants, pobrets, no tinguessin canals i canals per escollir- fins al punt que ni tan sols es digna doblar al català moltes de les moltíssimes pel·lícules que projecta. Al Grup Godó no li interessa el país -"país, quin país?"- ni vol tenir-hi cap compromís. Només li interessa el negoci, encara que sigui a costa del país. Recordem, de passada, que han hagut de transcórrer gairebé 40 anys, d'ençà de la mort de Franco, perquè La Vanguardia -òrgan vocacionalment espanyol del pensament més conservador i immobilista- tingui una traducció -una simple traducció- al català. Qui és, per tant, el deslleial? Qui és que actua com a cavall de Troia del nacionalisme espanyol a casa nostra i que, en aliança amb els poders que oprimeixen secularment aquesta terra, s'ha confessat un enemic declarat de l'independentisme i de les llibertats nacionals de Catalunya? Hi pot haver més deslleialtat que aquesta per part d'un grup empresarial català?

Diguem finalment que l'assassinat de Catalunya Ràdio i TV3, a banda de provincianitzar el país, té l'objectiu d'afavorir diverses cadenes espanyoles, com ara la SER, Tele-5 i Antena 3, que fins ara treien foc pels queixals en veure frenada la seva penetració en el mercat català i que en aquest moment s'estan fregant les mans només de veure el tall de pastís que la mateixa Catalunya, amb un somriure babau als llavis, ha decidit lliurar-los amb genuflexió inclosa. Només Convergència i Unió pot evitar que això s'esdevingui. Només CiU pot mantenir la publicitat de les esmentades emissores i les estructures pròpies de la seva dimensió institucional. Per això, davant d'una amenaça tan gran, cal demanar a les bases més catalanistes de Convergència Democràtica que s'apleguin i pressionin contra aquesta barbaritat. Eliminar la publicitat de Catalunya Ràdio i TV3 no seria només, com deia al començament, una agressió inadmissible a la nació catalana, seria també un error polític d'extraordinària magnitud amb conseqüències d'una gravetat extrema per al país.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat

Defensar el català és cosa de tots (Petits gestos)

Tots sabem que existeixen moltes plataformes i entitats que treballen per la supervivència del català en front dels constants atacs de la caverna espanyola per imposar-nos el castellà.

Ara bé, seria fer una mal servei a la nostra llengua si nosaltres ens quedéssim immòbils esperant que altres facin la part que també ens pertoca com a ciutadans. Podem col·laborar amb les entitats i plataformes corresponents, és evident, però paral·lelament també podem posar el nostre granet de sorra mitjançant petits gestos com els que us explico a continuació:

• Llegir sempre diaris en català; avui n'hi han de tota tendència. Un cop llegit, no tirar-lo a la paperera. És millor deixar-lo al tren, metro, autobús o simplement al bar perquè altres persones   en gaudeixin i s'acostumin a la lectura en català.
• Comprar llibres, fascicles i contes en català. Cada vegada hi ha més oferta i és necessari recolzar els nostres escriptors, cada vegada més reconeguts i valorats. Això farà que les editorials s’animin a publicar-ne més en la nostra estimada llengua.
• Instal·lar en el nostre ordinador programari lliure en català o versions que disposin de la traducció corresponent.
• No tenir cap recança ni vergonya en escriure en català. Tenim eines i tot tipus de cursos, tant presencials com on-line, que ens permeten anar perfeccionant la nostra escriptura. A més, si com hem dit abans ens acostumem a llegir en català, això perfeccionarà encara més la nostra escriptura.
• Si no ens representa un major cost o una pèrdua de qualitat comprar, sempre que es pugui, productes etiquetats en català.
• Quan anem al cinema, prioritzar la versió en català de la pel·lícula que volem veure.
• Treballar dins de les empreses (petites, grans i autònoms) perquè cada vegada hi hagin més documents interns i externs que també estiguin redactats en català.

Aquests són solament uns quants exemples, però estic segur que si hi penseu trobareu en la vostra activitat del dia a dia, o en el vostre entorn, altres petits gestos (contestadors telefònics, targetes de visita, etc.) que podeu aplicar per incrementar l’ús de la nostra llengua.

Si us plau, si ets català, exerceix com a tal ¡¡

La plataforma per la llengua demana als partits que no acatin la sentència després de la retallada al català.

La Plataforma per la Llengua ha demanat als partits polítics que desacatin la sentència de l’Estatut a tenor de la retallada que s’ha fallat i que afecta directament el futur del català. D’aquesta manera la plataforma creu que la sentència representa una regressió dels drets lingüístics de la llengua catalana alhora que acusa als magistrats de fer una ‘alta politització’ en el moment de realitzar el fallo. L’entitat en pro del català afirma també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics.

La retallada que la sentència del TC ha fet a l’Estatut en relació a la llengua catalana ha provocat que la Plataforma per la Llengua hagi demanat als partits polítics que no acatin la sentència. Segons un primer anàlisi realitzat per l’entitat, la fonamentació de la sentència posa de manifest que, més enllà de tractar-se d’una interpretació jurídica com es pretén, la sentència constitueix un dictamen polític i partidista que inclou l’objectiu de retallar els drets lingüístics dels catalans i les seves institucions.

La Plataforma per la Llengua afirma que, malgrat que totes les afectacions no són immediates, cal que els responsables polítics prenguin mesures el més aviat possible. L’entitat enumera les afectacions més greus que executa la sentència, d’entre les quals destaquen la supressió de la preferència de la llengua catalana en tant que llengua pròpia de Catalunya i per tant de les seves institucions, de les administracions i dels mitjans de comunicación, així com també evita que conèixer el català sigui una obligació.

La sentència, segons l’entitat en pro de la llengua, deixa de blindar també la llengua catalana com a vehicular en l’ensenyament i, per tant, resta en mans del legislador i en darrera instància, l’estatal, que és qui en pot determinar el sistema d’ensenyament final.

Sentència 'altament polititzada'

D’aquesta primera anàlisi es destaca també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics. Això evidencia l’alta politització d’aquesta sentència que, de manera excepcional a la Unió Europea, manté una llengua de la dimensió de la catalana en una situació de subordinació jurídica i discriminatòria. La plataforma ha lamentat també que el reconeixement de la llengua catalana a casa nostra es trobava, i es troba, molt lluny de la normalitat del suec a Finlàndia, el gaèlic irlandès a Irlanda, l’italià a Suïssa, o el neerlandès a Bèlgica.

Per sota de Nigèria i Botwana

Segons un informe facilitat per la Plataforma de la Llengua, Espanya ocupa el lloc 60 pel que fa a la independència judicial, per sota de països com Nigèria, l’Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana, la qual cosa posa en dubte la qualitat democràtica l’estat Espanyol, i l’actuació del Tribunal Constitucional en l’emissió de la sentència.

 

directe.cat

ICV retreu a Montilla que els hagi canviat per CiU per a la foto de la LEC

Dolors Camats treu al Parlament una imatge de 2006 que mostrava el tripatit amb els firmans del Pacte Nacional per l'Educació. "No és això, companys", adverteix als seus socis. La llei s'aprova amb els vots del PSC, CiU i ERC

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha retret al president de la Generalitat, José Montilla, que hagi preferit fotografiar-se aquest dimecres amb el líder de CiU, Artur Mas, pel seu acord sobre la llei d'educació de Catalunya (LEC), abans que fer-ho amb el tripartit, com es va fer quan es va signar el Pacte Nacional d'Educació.

En el debat parlamentari previ a la votació amb què s'ha aprovat la norma, Camats ha al·ludit en to de retret a l'encaixada de mans a la qual s'han prestat avui Montilla i Mas al Palau de la Generalitat per escenificar la seva unitat al voltant a la LEC, a la qual s'oposa ICV-EUiA a causa de les esmenes pactades entre el PSC i CiU.

"La foto d'aquest matí té el preu de trencar la foto de l'any 2006, la del govern tripartit amb els 20 signants del Pacte Nacional per l'Educació. Han canviat una foto per una altra", ha denunciat Camats, que ha negat que aquesta llei sigui "de consens", malgrat que compta amb el suport de PSC, CiU i ERC.

El Pacte Nacional per l'Educació va ser aprovat pel tripartit el 2006 i va comptar amb el suport de 20 entitats de la comunitat educativa, entre elles sindicats, associacions municipalistes, federacions de pares, associacions d'estudiants i associacions de professionals de l'educació.

Per Camats, els partits que donen suport al text s'han equivocat en considerar la LEC com "una segona volta" del Pacte Nacional per l'Educació.

"No és això, companys", ha sentenciat Camats, copiant Lluís Llach i adreçant-se als seus socis de govern per indicar-los que, segons el seu punt de vista, cometen un error en aprovar una llei d'educació de Catalunya amb CiU sense el suport d'ICV-EUiA.

ICV-EUiA ha votat contra de "la columna vertebral" del text, els títols IV i XII, referents al servei d'educació de Catalunya i al finançament del sistema educatiu respectivament.

La llei s'ha aprovat, com estava previst, amb els vots del PSC, CiU i ERC. ICV ha votat contra els títols més importants. El PP ha votat contra la totalitat del text i el Grup Mixt n'ha rebutjat la majoria de capítols.

avui.cat

Mes informació:

http://www.iniciativa.cat/educacio/documents/1491

http://lamaesquerra.blogspot.com/2009/07/coherencia-lleialtat.html

Parla.cat: espai virtual per a l'aprenentatge del català

Parla.cat és un nou espai web per a la difusió de recursos, eines i materials didàctics relacionats amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua catalana. Parla.cat ofereix una proposta formativa que s'organitza en quatre nivells d'aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. De moment, estan disponibles els cursos de nivell bàsic i elemental. Cada nivell està organitzat en tres graus, cada un dels quals té una durada aproximada d'uns tres mesos que equival a unes 45 hores de dedicació.

Els cursos s'ofereixen en dues modalitats d'aprenentatge, la modalitat lliure, que permet l'aprenentatge totalment autònom ja que els materials són de lliure accés, i la modalitat amb tutoria, que compta amb el suport d'un tutor o tutora, és de pagament i s'inicia el dia 6 d'octubre. La modalitat de tutoria és gestionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística i l'Institut Ramon Llull.

La web té una àrea anomenada Rambla virtual que consisteix en un espai de contingut lúdic i cultural a través del qual els usuaris poden accedir a mitjans de comunicació digitals, portals de literatura, biblioteques en línia, vídeos, música, jocs, etc. i interactuar en xats i fòrums amb els altres membres de la comunitat.

Parla.cat té una àrea de recursos per al professorat que està subdividida en dos espais: espai compartit (ofereix als usuaris i usuàries la possibilitat d'aportar nous materials didàctics de creació pròpia i contribuir així a l'ampliació de les activitats d'aquest espai, i l'oportunitat, a més, de compartir i intercanviar experiències i coneixements amb altres professionals a través d'eines de comunicació com el fòrum i la bústia de correu) i Calaix d'activitats (conté una selecció dels materials didàctics creats per als cursos de Parla.cat classificats per àrees temàtiques; tots aquests continguts es poden utilitzar per al desenvolupament de sessions de treball i itineraris d'aprenentatge que es poden emprar en classes presencials i/o semipresencials i que permeten donar resposta a necessitats concretes dels aprenents).

http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php

Català Sempre

Recuperem la universitat catalana

El projecte de construcció del estat espanyol passa inequívocament per eliminar la nació catalana, axó inclou eliminar el nostre passat, enganya'n destruint i el que faixi falta, la nostre universitat que hauria d'esser independent per investigar al servei del poble, és reduïda ocupada i dominada per l'estat espanyol amb abús de poder.
La nació catalana necessita conèixer i divulgar el seu passat per disposar del seu futur, per tenir com a poble la identitat i l'autoestima necessària per accedir al futur que li és propi, per accedir a la independència que li permetrà ser ella mateixa.
Els objectius inicials haurien d'esser : crear una consciencia de grup que reconeixent la situació, exigeix els nostres drets sobre el passat, a les institucions que passen per ser les nostres.
També crear un cens dels historiadors que han treballat, i dels que treballen per la història nostre, per restituir i donar la importància que tenen els fets, d'alguna manera per premiar-los i ajudar-los a portar aquesta carga que duen en solitari.
No acceptem que des de Madrid ens imposin el seu model d'Universitat, donem veu i fem créixer aquells que propicien el nostre futur com a nació catalana.

Jordi Cuesta

Decàleg de la Plataforma per la LLengua als polítics per normalitzar el català

En el context de les eleccions d’enguany al Congrés dels Diputats i al Senat, la Plataforma per la Llengua demana a les diverses forces polítiques que aquesta legislatura sigui definitòria per tal d’acabar amb la situació excepcional de marginalitat que pateix la comunitat lingüística catalana, tant a nivell legal com d’ús, en l’acció del Govern de l’Estat. Per tot això, planteja 10 punts de mínims amb l’objectiu d’equiparar la comunitat lingüística catalana a la resta de comunitats lingüístiques europees comparables i definir un marc nou de l’Estat on no hi hagi tractaments de primera o de segona en funció de la llengua pròpia de l’Estat que empren els ciutadans:

1. Ple reconeixement de l’oficialitat del català per a tot l’Estat espanyol en els mateixos termes que la Constitució tracta el castellà.
En aquest moments no hi ha cap país dins la Unió Europea, ni tampoc en el context dels països desenvolupats de tradició democràtica, que tingui una llengua com el català, sense que aquesta sigui oficial de l’Estat per la Constitució. Cal redreçar i normalitzar la situació i que la carta magna espanyola s’adeqüi a la resta de democràcies occidentals. Un bon model són les societats amb diverses llengües pròpies amb milions de parlants, com són els casos de Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, on totes les llengües amb tants parlants com el català o que representen un percentatge similar de parlants respecte el total de l’Estat són llengües oficials d’aquest Estat, l’administració general del qual, a més, és plurilingüe en relació a aquestes llengües. Així mateix, l’oficialitat plena del català com a llengua de l’Estat permetria també el reconeixement com a llengua oficial d’Europa.

2. Ús normal del català al Congrès i al Senat.
El català, com les altres llengües pròpies de l’Estat, ha de poder-se fer servir en els mateixos termes que el castellà a les Corts espanyoles. Així mateix, quan un ciutadà o ciutadana o una institució s’adreça a les Corts espanyoles ha de poder ésser atès en la mateixa llengua que ell ha emprat.

3. Modificació de les més de 150 normatives de l’Estat que imposen únicament el castellà tant en el domini lingüístic català com arreu de l’Estat.
D’acord amb la normalització i l’assoliment de la realitat plurilingüe de l’Estat caldria modificar totes les normatives que fan un tractament discriminatori de les llengües i que obliguen, amb sancions incloses, només a utilitzar el castellà. Segons el cas, caldria o bé eliminar aquesta imposició o bé aplicar-la també en el cas del català. En destaquem com a exemple el Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, i en l’article 18 obliga únicament el castellà en l’etiquetatge de productes.

4. Ús del català en els documents personals públics que emet l’Estat, en les monedes i en els segells.
Cal que el català sigui plenament present i en igualtat de condicions en documents com el passaport, el document d’identitat, el permís de conduir, el llibre de família, la targeta de residència o el permís de treball. En aquests moments aquests tipus de documents personals o bé només són en castellà o bé són bilingües per a les comunitats autònomes on hi ha més d’una llengua oficial. Un ciutadà català no pot tenir el DNI només en català, mentre sí que ho pot fer un ciutadà madrileny amb el castellà. Un ciutadà català ni tan sols pot expedir el document en bilingüe fora de Catalunya.
Pel que fa al passaport, ni tan sols hi apareix el català i sí, tanmateix, les 23 llengües oficials de la Unió europea amb llengües tan poc parlades com el maltès o el gaèlic irlandès (el català té més de 20 vegades més parlants que el maltès). Actualment un ciutadà londinenc té el passaport també en gal·lès i gaèlic escocès, mentre un madrileny no el té, no ja en aranès (occità), sinó ni tan sols en català. El plurilingüisme de l’Estat també hauria d’estar present en aspectes com els segells de correus o les monedes.

5. Assoliment del caràcter plurilingüe de l’Estat en l’ús institucional.
Caldria que l’Estat assumís el plurilingüisme en tot l’ús institucional que en fa, sense primar una llengua damunt d’una altra. Per bé que quan actuï en un territori ha de primar la llengua o llengües pròpies d’aquell lloc, en totes les actuacions adreçades a tots els ciutadans o d’interès general cal que faci ús de les diverses llengües sense diferències. Aquest ús plurilingüe cal que es faci present en els noms dels ministeris, de les empreses públiques, dels organismes oficials, organismes autònoms, en l’ús lingüístic dels webs, la retolació i informació escrita, en els discursos institucionals dels caps de Govern, en el tractament i ple coneixement de les diverses llengües per part de la casa reial, en la documentació oficial, en la publicitat, etc.

6. Exigència i equiparació del català al castellà en les places públiques i el funcionariat de l’Estat. De la mateixa manera que actualment el castellà és un requisit per assolir les places públiques en el domini lingüístic català, incloses les de l’àmbit judicial, cal que aquest requisit i exigència s’equipari com a mínim per al català en aquests territoris.

7. Relació de la ciutadania amb l’Estat.
Cal que les institucions i els ciutadans i les ciutadanes puguin relacionar-se oralment i per escrit en català amb l’Administració de l’Estat sense necessitat de traducció i que aquest els correspongui en la mateixa llengua. Hi hauria d’haver, doncs, plena disponibilitat lingüística pel que fa les institucions i organismes generals de l’Estat, amb l’obligació que l’Estat no només atengui en català si així s’hi adreça el ciutadà o ciutadana, sinó també que els respongui en aquesta mateixa llengua.

8. Concessió de llicències als mitjans de comunicació.
Les llicències per als mitjans de comunicació que afecten a tot el territori espanyol han d’estar condicionades a una quota d’ús de les diverses llengües segons els dominis lingüístics. Això afectaria de manera especial, per exemple, els canals de televisió privats. La televisió pública encara hauria d’ésser més curosa en atendre la diversitat lingüística de manera equitativa o bé segons el domini lingüístic o segons els parlants on és pròpia cada llengua.

9. Reconeixement de la unitat de la llengua.
L’Estat ha d’assumir de manera institucional i en la pràctica de totes les accions la unitat de la llengua catalana, altrament també coneguda com a valenciana en alguns territoris del domini lingüístic.

10. Reconeixement de l’occità.
L’occità, en la seva variant aranesa, i el català són les úniques llengües pròpies i oficials del territori català sota administració de la Generalitat de Catalunya. El Govern espanyol ha d’assumir també aquesta realitat i aplicar escrupolosament la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries per a l’occità. Ha de promoure’n l’ús i la presència de manera prioritària en totes les actuacions de l’Estat a la vall d’Aran, per sobre dels usos que en aquell territori en faci d’altres llengües (com el castellà o el català).

Informa: PLATAFORMA PER LA LLENGUA

La barretina representarà la cultura catalana a Nova York

L'Institut Ramon Llull ha utilitzat la barretina per promocionar-se a la ciutat de Nova York, coincidint amb l'exposició "Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí", que acull des de la setmana passada el Metropolitan Museum. L'empresa La Factoria ha estat l'encarregada de fer el disseny, que més enllà d'una barretina de color vermell, utilitza un codi de barres i el lema "Made in CataluNYa".

Les activitats programades s'inicien amb l'exposició , que presenta més de 350 obres de diverses disciplines: pintura, escultura, cartelleria, fotografies, disseny... La selecció d'obres prové de museus i de col·leccions privades i s'estructura en nou apartats: Renaixença; Modernisme: pintura, escultura i arts gràfiques; Modernisme: Quatre Gats; Modernisme: Art i Societat; Modernisme: arquitectura i disseny, Noucentisme i nou classicisme; Avantguardes per a un nou segle; Avantguardes: la ciutat racionals; i Avantguardes i guerra civil.L'exposició va ser exhibida al Cleveland Museum of Art (Ohio) del 15 d'octubre del 2006 al 7 de gener del 2007 i el seu catàleg, subvencionat per l'Institut Ramon Llull, ha estat seleccionat entre els millors llibres de l'any pel Financial Times.

D'altra banda, el primer acte d'arts escèniques del programa Made in Catalunya. Catalan Culture in New York, es celebrarà el proper 22 de març a l'Església de l'Ascensió de Nova York. El concert començarà a les 20.00 h i presentarà El Cant de les Estrelles, d'Enric Granados, interpretat per Douglas Riva, piano, Mark Kruczek, Organ, i les veus del grup Voices of Ascension, sota la direcció de Dennis Keene.

A més del MET, el BAC i l'Església de l'Ascensió, les activitats de la mostra es portaran a terme en altres indrets com el 192 Books, el Housing Works Café, Nuyoricans Café, Columbia University, i Instituto Cervantes. Però, fins el 19 de març no es coneixerà el programa complert de la mostr