En
Jordi Bilbeny és un historiador que té el costum de dir coses que no
agraden a molta gent. Les diu amb arguments, sense estirabots ni
desqualificacions de ningú, però tenen tanta força i són tan
transcendents que incomoden o irriten molts catalans amb la cua de
palla. El rebuig a Bilbeny té arrels diverses, però. N'hi ha que el
rebutgen pel seu independentisme desacomplexat i gens submís amb la
disciplina de cap partit; n'hi ha d'altres que el menyspreen perquè
troben que fer-li cas els obligaria a replantejar-se determinats
elements de la nostra història i ui!, ves, quina mandra; i n'hi ha que
l'odien perquè se senten qüestionats i posats en evidència com a
conformistes i transmissors d'una mentida flagrant que, oficialitzada
pel poder, fa segles que ens és imposada com a veritat absoluta.
Però
Bilbeny, que és bastant més intel·ligent que molts dels seus
detractors, no accepta aquella màxima dels immobilistes segons la qual
"La realitat és com és i l'hem d'acceptar, ens agradi o no ens agradi".
Ni els passa pel cap, a aquesta gent, que la realitat subordinada als
afers humans no ha fet altra cosa que canviar constantment al llarg de
la història gràcies a la voluntat d'homes i dones que, com en Bilbeny,
s'han negat a combregar amb rodes de molí. I, en aquest sentit, les
investigacions sobre l'espanyolització de la descoberta catalana
d'Amèrica, per part d'aquest historiador, mostren la manipulació que han
sofert tant els fets i les dades com els noms dels protagonistes,
alhora que despullen l'ancestral catalanofòbia dels nostres veïns.
- "El
procediment emprat pels censors a fi de canviar els noms dels fills
d'En Colom és, doncs, molt senzill de copsar. Si l'Almirall havia tingut
un fill a Portugal, aquest no podia ser En Diego, sobre el qual ja es
tenia, atesa la seva edat, prou coneixements; però sobretot, perquè -com
que sovint els censors han canviat el nom de 'Catalunya' pel de
'Portugal', el de 'rei de Catalunya' pel de 'rei de Portugal' o el de
'catalans' pel de 'portuguesos'-, en viure aquest Jaume [Diego, en
espanyol] ja a Catalunya, l'havien de fer viure també a Portugal. I
l'única manera de fer concordar els fets era fent-lo néixer, alhora, a
Portugal."
- "Tenim, per tant, una visió molt diferent a
la que la història oficial ens ha vingut venent d'un Descobridor mig
analfabet, fill de teixidors humils, sense cap rang social, allunyat de
la mar, de les ciències nàutiques i dels alts afers diplomàtics. Els
Colom de Barcelona són polítics, militars, religiosos, humanistes,
economistes, cosmògrafs, comerciants, navegants, nobles, cortesans.
Exactament els mateixos oficis i títols que tenen tants els parents del
Descobridor com ell mateix."
- "En el tercer viatge, fet
el 1498, per exemple, anota: 'Fins al golf que jo vaig dir, el qual vaig
anomenar de les Perles, són 68 llegües de 4 milles cadascuna, com
acostumem a la mar'. És a dir, que per En Colom, comptar amb llegües de 4
milles era un vell costum mariner, que només podia haver adquirit de la
ciència nàutica catalana, perquè era l'única que l'emprava."
- "Cal
tenir present, d'antuvi, que a ran de la descoberta del Nou Món, els
Reis Catòlics li van concedir el càrrec de virrei. Aquest és un títol
exclusiu dels Estats de la Monarquia Catalana, que al segle XV era
inexistent a Castella. [...] I en Vicens i Vives ha assenyalat que 'ni
amb la més absoluta candidesa es poden admetre virreis a la Castella del
segle XV'."
En Jordi Bilbeny pertany a aquella mena de
persones condemnades a patir el menysteniment dels seus contemporanis i a
no veure mai reconeguda la seva tasca, però a les quals el temps acaba
fent justícia i valorant en altíssima mesura la noblesa de l'esforç que
van realitzar i el llegat que ens han deixat. És la norma no escrita que
sovint acompanya els qui dediquen la seva vida a la recerca de la
veritat. Llegiu-lo, us enriquireu.
www.victoralexandre.catTwitter:
@valex_cat
