Iniciativa porta el fitxatge de Cristiano Ronaldo al Congrés

El diputat i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds al Congrés, Joan Herrera, plantejarà dilluns al Congrés pel "desemborsament econòmic més gran de la història del futbol" referint-se al fitxatge de Cristiano Ronaldo pel Reial Madrid. A més, preguntarà pels deutes dels clubs amb Hisenda tenint en compte aquesta operació i proposarà limitar les retribucions dels esportistes professionals.

Herrera preguntarà "quines mesures portarà a terme el Govern per garantir que els clubs futbolístics sufraguin els deutes pendents amb Hisenda abans de fer el desemborsament econòmic més gran de la història del futbol per un jugador", referint-se a Cristiano Ronaldo, el traspàs del qual es convertirà en el més car de la història després de desemborsar uns 94 milions d'euros.

En aquesta línia, el portaveu d'ICV preguntarà per "l'opinió del Govern" respecte a "les entitats financeres que han donat crèdit a aquesta operació tenint sobretot en compte que a dia d'avui el flux creditici encara no arriba a les famílies i a les pimes". Herrera també presentarà una pregunta dirigida al Govern per saber si l'executiu espanyol "pensa emprendre alguna reforma dirigida a limitar les retribucions dels esportistes professionals" i quins "criteris" seguiria si la resposta fos afirmativa.

e-noticies.cat

Els 'nacionales' ja governen a Euskadi

Crec que el PNB hauria d'haver impugnat les passades eleccions basques abans de la seva celebració. Això no hauria evitat que els nacionales ocupessin el govern, però el ressò internacional d'aquesta decisió hauria erosionat encara més la desacreditada imatge internacional de Zapatero. La foto recent que aquest ha suplicat i pagat a Barack Obama, després de la galdosa retirada de les tropes espanyoles de Kosovo, n'és una prova. Com ho és també l'anunci previ a l'esmentada foto de l'enviament d'un batalló de 450 soldats a l'Afganistan. S'ha de reconèixer que el PNB té raó quan diu que el nou govern basc, liderat pel PSE-PSOE, "construirà el seu mandat sobre la mentida, la debilitat i la dependència de Madrid i del Partit Popular", però aquestes paraules no el trauran de l'oposició malgrat que hagi guanyat nítidament les eleccions. Per desgràcia, com deia, va renunciar a denunciar internacionalment el frau electoral que l'Estat espanyol pretenia cometre -i ha comès- a Euskadi i ara se sent perplex, abatut i desconcertat. És el fruit d'un error, perquè hauria de saber que poques coses molesten tant Espanya com la difusió de les seves arbitrarietats. Aquesta, en concret, no sols no la suporta sinó que la tem. I és lògic, perquè amb ella, quan la practiquem, aconseguim dos objectius: difondre la seva naturalesa totalitària i neutralitzar els seus intents d'ocultació de les nacions que té subordinades.
Altament esperançadora, tanmateix, va ser la imatge que va oferir la marxa de celebració de l'Aberri Eguna entre Irun i Hendaia reunint els líders de totes les forces abertzales, inclòs Arnaldo Otegi, i apostant per una estratègia conjunta que permeti avançar vers la sobirania d'Euskal Herria. Ves per on, la tupinada que pretenia aconseguir la definitiva espanyolització dels bascos es pot convertir en una meravellosa apologia de la independència.

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat

L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació política

És inacceptable diu, que es prohibisquen “agrupacions que s’han creat amb l’única finalitat de presentar-se a les eleccions i que de les actuacions anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”,L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació políticaEl Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, Martin Scheinin, ha fet públic un informe en el qual demana al Govern espanyol més garanties processals a l’hora d’excloure a determinades candidatures de la participació en les eleccions, alhora que expressa la seua preocupació per les denúncies de tortures realitzades en període d’incomunicació.

Informe íntegre

05/02/2009 14:09:00.

NOVA YORK-. Martin Scheinin ha arreplegat en un informe de 26 pàgines la conclusions de la visita que va realitzar del 7 al 14 de maig a l’Estat espanyol i a Euskal Herria a fi d’avaluar si les mesures “antiterroristes” adoptades pel govern espanyol afecten als drets humans.

El Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme arriba a la conclusió que “certes definicions jurídiques dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat, expressa la seua preocupació per les “al·legacions de tortura i altres maltractaments” realitzats pels detinguts en règim d’incomunicació”, i recomana una sèrie d’actuacions perquè les mesures “antiterroristes siguen plenament compatibles amb les normes internacionals de drets humans”.

Entre les recomanacions, a més de les referides a la definició i a les normes relatives als delictes de “terrorisme”, Scheinin aconsella al Govern espanyol que la il·legalització d’una organització es realitze “en el marc d’un respecte irreprotxable de les condicions requerides per a restringir la llibertat d’associació i d’expressió” i destaca que les mesures que puga adoptar l’Estat per a limitar el dret a la participació política “han de ser de caràcter estrictament excepcional i estar previstes en la llei”.

Així, el Relator Especial propugna “mecanismes jurisdiccionals que oferisquen les garanties processals més rigoroses als destinataris de decisions judicials encaminades a excloure de la participació en les eleccions a determinats candidats per considerar-los vinculats a partits polítics il·legalitzats per les seues connexions amb una organització terrorista”.

Audiència Nacional, incomunicació, torturaScheinin considera que “això revesteix especial importància quan es tracta d’agrupacions que s’han creat amb l’única fi de presentar-se a les eleccions i de les actuacions de les quals anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”.

Una altra de les recomanacions que fa el representant de l’ONU es refereix a l’Audiència Nacional. Demana al Govern espanyol que “considere la possibilitat de traslladar la competència per als delictes de terrorisme als tribunals ordinaris, en lloc de reservar-la a un sol tribunal central especialitzat, l’Audiència Nacional”.

Igualment, recomana a l’Estat que reduïsca el recurs a la presó provisional en els casos associats a la “noció de terrorisme”, demana la “completa eradicació de la detenció incomunicada”, que s’apliquen “sistemàticament” mesures de prevenció de la tortura i maltractaments, i que sempre que “haja motius per a creure que s’han infligit maltractaments, es procedisca a una investigació prompta, independent, imparcial i completa i es duga davant la justícia als autors d’aqueixes infraccions”.

ANNA Notícies

Gora España askatuta

És cert que la història es repeteix. Sobretot a l'Estat espanyol, entestat en no aprendre dels errors del passat , incapaç d'aplicar noves receptes per resoldre vells problemes i decidit a seguir ignorant la realitat. I la realitat, sobretot la basca, protagonitzada concretament des de fa mig segle per uns milers de bascos independentistes, és molt tossuda. Ara es compleixen trenta set anys del primer gran judici contra l'esquerra abertzale. A Burgos, el franquisme obligava a seure davant un tribunal militar a setze acusats de pertànyer a ETA. La sentència dels jutges de l'exèrcit espanyol condemnava a mort a nou activistes bascos i per a la resta dictava penes de presó que sumaven 519 anys.
A causa de la pressió internacional -fonamentalment dels Estats Units- la dictadura espanyola va commutar les penes de mort. El règim havia plantejat el judici com un escarment públic contra la dissidència basca però, al final, l'esquerra abertzale va sortir enfortida i Franco més afeblit encara. Abans que el conegut com Procés de Burgos quedés vist per sentència, els acusats, en un gest de rebel.lia, es van posar dempeus i van començar a cantar l'Eusko Gudariak, l'himne del soldat basc. La resposta dels militars va ser desallotjar la sala, desenvainar les espases -en sentit literal- i amenaçar amb les metralletes.
Tot això passava en el mes de desembre de 1970. En aquest desembre de 2007, quaranta set bascos han estat condemnats a més de 500 anys de presó sota l'acusació de pertànyer o col.laborar amb ETA. Com ja va passar trenta set anys enrere, l'Eusko Gudariak ha tornat a sentir-se entre les parets d'un tribunal espanyol i tots els processats -inclosos els familiars que assistien a la lectura de la sentència- han estat expulsats de les instal.lacions que l'Audiència Nacional té a la Casa de Campo de Madrid.
Al carrer els esperava un grup de la plataforma ultra "Dignidad y Justícia" que els ha insultat i també ha cridat "Gora España askatuta". Amb això els de "Dignidad y Justícia" no volen dir que busquen una España més lliure i democrática que reconegui i respecti el Dret d'Autodeterminació de bascos i catalans, no. Són espanyolistes que criden aquesta consigna perquè desitgen una Espanya "lliure" precisament de bascos i catalans. O el que és el mateix: sense bascos i catalans dignes, orgullosos i rebels. I ho criden en euskera perquè pensen que així molesten més als abertzales.
Jokin Gorostidi va estar processat a Burgos el 1970 -tenia acumulades dues penes de mort- i ara també estava encausat en el sumari 18/98. No ha pogut veure el final d'aquest segon judici perquè va morir d'un infart el passat 25 d'abril, però va deixar escrites aquestes ratlles: "Tant ahir -en referència al Procés de Burgos- com avui estic segrestat per l'estratègia de guerra de l'Estat espanyol. Euskal Herria necessita tenir la paraula i la decisió. Fins que no les aconseguim no ens callaran, deixeu en pau en pau Euskal Herria. Ahir, avui i sempre, Euskal Herria Askatuta."
La sentència de l'Audiència Nacional sobre el cas 18/98 estableix que organitzacions de l'esquerra abertzale com Ekin, KAS o Xaki són les "entranyes" i el "cor" d'ETA. Avala, per tant, la tesi del tot és ETA defensada pel jutge Baltasar Garzón i també posa ben a les clares que les entranyes d'Espanya no poden digerir als bascos. Euskal Herria i Espanya quan pronuncien la paraula "llibertat" no parlen del mateix, són incompatibles. Els seus cors bateguen diferent, com no pot ser d'una altra manera. La dictadura de Franco ho sabia, l'actual democracia espanyola també. Sota Espanya, al marge del règim polític que imperi, els bascos que s'enfronten a l'Estat acaben a la presó.
Ahir, avui i sempre...

Tribuna Catalana

Necessita tractament

L'expresident del govern espanyol José María Aznar ha assegurat avui que manté "íntegrament" les declaracions que va realitzar el 2005, durant la seva compareixença parlamentària davant la comissió d'investigació sobre els atemptats de l'11-M, quan va assenyalar que els inductors de l'atemptat no estaven a les muntanyes llunyanes.
"Les seves connexions, tard o d'hora, se sabran, si és que en va haver"
"No tinc res a canviar. Ho mantinc íntegrament. Dic que aquells que van idear aquesta massacre no estan ni als deserts remots ni a les muntanyes llunyanes. Ho vaig dir llavors i ho repeteixo ara, sigui qui sigui", ha declarat Aznar en una entrevista a Antena 3. Segons ha dit, l'atemptat de l'11-M tenia un objectiu polític "molt especial: canviar el curs polític d'Espanya" i "desgraciadament va aconseguir aquest objectiu". En ser preguntat si podria haver-hi alguna cosa més que terrorisme islamista darrere l'11-M, Aznar ha afirmat que "tots els terrorismes són iguals" i ha afegit que ell mateix va reconèixer al Parlament que aquest era un atemptat del terrorisme islàmic. "Les seves connexions, tard o d'hora, se sabran, si és que en va haver".

L'autor intel·lectualL'excap de l'Executiu ha indicat que els atemptats són "ideats i planificats per algú" i ha agregat que "si no se sap" qui ha donat l'ordre d'executar-los "convindria saber-ho".Segons Aznar, ha dit que han estat condemnats "la majoria dels autors materials que va detenir el seu govern però de la resta se sap molt poc".Suport a RajoyDesprés de qualificar de "correcta" la posició que ha mantingut el líder del PP, Mariano Rajoy, després de fer-se pública la sentència sobre l'11-M, Aznar ha afirmat que cal "respectar i acatar" les decisions judicials, així com estar al costat de les víctimes.

Diari AVUI