Eurodiputats reclamen prohibir les manifestacions de la Falange

Brussel·les (ACN).- La manifestació de la Falange contra la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt ha arribat fins al Parlament Europeu. Eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics han reclamat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengui també a l'estat espanyol i han criticat, en declaracions a l'ACN, que la justícia autoritzi la protesta de la Falange. Aquesta simbologia 'reivindica un sistema totalitari brutal i inhumà que ha mort milers d'europeus, cal prohibir-la arreu', exigeix el vicepresident dels populars, Manfred Weber. 'No em puc creure que l'Espanya democràtica d'avui permeti una manifestació així', lamenta el verd Michael Cramer.

ACN

L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació política

És inacceptable diu, que es prohibisquen “agrupacions que s’han creat amb l’única finalitat de presentar-se a les eleccions i que de les actuacions anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”,L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació políticaEl Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, Martin Scheinin, ha fet públic un informe en el qual demana al Govern espanyol més garanties processals a l’hora d’excloure a determinades candidatures de la participació en les eleccions, alhora que expressa la seua preocupació per les denúncies de tortures realitzades en període d’incomunicació.

Informe íntegre

05/02/2009 14:09:00.

NOVA YORK-. Martin Scheinin ha arreplegat en un informe de 26 pàgines la conclusions de la visita que va realitzar del 7 al 14 de maig a l’Estat espanyol i a Euskal Herria a fi d’avaluar si les mesures “antiterroristes” adoptades pel govern espanyol afecten als drets humans.

El Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme arriba a la conclusió que “certes definicions jurídiques dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat, expressa la seua preocupació per les “al·legacions de tortura i altres maltractaments” realitzats pels detinguts en règim d’incomunicació”, i recomana una sèrie d’actuacions perquè les mesures “antiterroristes siguen plenament compatibles amb les normes internacionals de drets humans”.

Entre les recomanacions, a més de les referides a la definició i a les normes relatives als delictes de “terrorisme”, Scheinin aconsella al Govern espanyol que la il·legalització d’una organització es realitze “en el marc d’un respecte irreprotxable de les condicions requerides per a restringir la llibertat d’associació i d’expressió” i destaca que les mesures que puga adoptar l’Estat per a limitar el dret a la participació política “han de ser de caràcter estrictament excepcional i estar previstes en la llei”.

Així, el Relator Especial propugna “mecanismes jurisdiccionals que oferisquen les garanties processals més rigoroses als destinataris de decisions judicials encaminades a excloure de la participació en les eleccions a determinats candidats per considerar-los vinculats a partits polítics il·legalitzats per les seues connexions amb una organització terrorista”.

Audiència Nacional, incomunicació, torturaScheinin considera que “això revesteix especial importància quan es tracta d’agrupacions que s’han creat amb l’única fi de presentar-se a les eleccions i de les actuacions de les quals anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”.

Una altra de les recomanacions que fa el representant de l’ONU es refereix a l’Audiència Nacional. Demana al Govern espanyol que “considere la possibilitat de traslladar la competència per als delictes de terrorisme als tribunals ordinaris, en lloc de reservar-la a un sol tribunal central especialitzat, l’Audiència Nacional”.

Igualment, recomana a l’Estat que reduïsca el recurs a la presó provisional en els casos associats a la “noció de terrorisme”, demana la “completa eradicació de la detenció incomunicada”, que s’apliquen “sistemàticament” mesures de prevenció de la tortura i maltractaments, i que sempre que “haja motius per a creure que s’han infligit maltractaments, es procedisca a una investigació prompta, independent, imparcial i completa i es duga davant la justícia als autors d’aqueixes infraccions”.

ANNA Notícies

Endevineu perquè aquesta nerviós aquest franquista ?

Fraga qualifica de "disbarat" la decisió de Garzón d'investigar els desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme

El president fundador del PP, expresident de Galícia i ministre durant la dictadura de Franco, Manuel Fraga, ha qualificat aquest divendres de "disbarat" la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón de declarar-se competent per investigar els crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil i el franquisme i ha recordat que "ja hi va haver lleis d'amnistia".
Per Fraga, "políticament" és "un error gravíssim" ressuscitar problemes del passat.
Garzón comptabilitza en la interlocutòria en què es manifesta competent per investigar els crims de guerra durant la Guerra Civil i el franquisme un total de 114.266 persones que van desaparèixer entre el 17 de juliol del 1936 i el desembre del 1951.
Fraga coincideix amb l'opinió de la Fiscalia, que aquest dijous va desacreditar la decisió de Garzón en considerar que aquests delictes van prescriure l'any 1977 amb l'aprovació de la llei de l'amnistia.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat que apel·laran a la llei de la memòria històrica que va impulsar el govern socialista per demostrar que són l'executiu i les administracions locals les que han de prendre la iniciativa i promoure la identificació dels desapareguts, exhumar les fosses i entregar les restes dels cossos de les víctimes als seus familiars.

AVUI.Cat