PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris STC - Urbanisma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris STC - Urbanisma. Mostrar tots els missatges

14 de febrer 2009

El model "Sant Cugat" del senyor Recoder ?

La proliferació de centres comercials i de franquícies són una taca d'oli que s'estén per tot Catalunya. Ho dic en el sentit més negatiu del terme. Els primers, perquè maten el petit comerç i deixen els carrers sense vida a mercè d'immobiliàries i d'entitats bancàries; les segones, perquè uniformitzen el món i despersonalitzen les ciutats. Heu vist en què s'estan convertint alguns carrers de Sant Cugat? Les franquícies brollen convençudes que a Sant Cugat es lliguen els gossos amb llonganisses i, com que són les úniques que s'ho poden permetre, paguen lloguers desorbitats. Ningú no pot competir amb elles.

Quin petit comerç es pot permetre el luxe de pagar sis mil euros mensuals pel lloguer d'un local als carrers Santiago Rusiñol o Santa Maria sense veure's obligat a plegar al cap d'un any? I quin incentiu té passejar per carrers plens de botigues amb rètols, aparadors i mobiliari que són exactament iguals a Sant Cugat, a Berlín, a Toronto, a Sydney o a Lima? Ha vist el lector en quin estat de desolació es troba la plaça Barcelona, la de l'antic Ajuntament? Aquesta plaça, que és la més bonica de la ciutat, s'ha convertit en un simple aparcament de cotxes sense el més mínim al·licient. Llevat d'un petit bar, no hi ha ni un sol establiment càlid en tota la plaça. Ni un.

Per això em pregunto si l'Ajuntament n'és conscient i si té algun pla per capgirar aquesta degradació a curt termini. Per començar, podria eixamplar-hi les voreres. En elles només hi ha espai per a una persona, i si en ve una altra en direcció oposada una de les dues s'ha d'apartar. Això sol ja foragita el comerç, cosa que és una llàstima perquè el comerç és vida i la vida són relacions humanes. Podem imaginar-nos el canvi espectacular que faria aquesta plaça si fos zona de vianants? Doncs a què esperem? Estimem la plaça.

Victor Alexandre
http://www.victoralexandre.cat/

09 d’octubre 2008

Una altra irregularitat, i van ......

Amb quina aigua rega el camp Club de Golf Sant Cugat?

El passat 27 d'agost el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava un anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel qual se sotmetia a informació pública la sol·licitud de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per a l'autorització d'abocament de les aigües residuals de la urbanització Costa del Golf al torrent de Llaceres, al peu del Parc de Collserola, torrent que transcorre per la Torre Negra.

Primera sorpresa. En quines condicions fou aprovada aquesta urbanització els anys 90 si encara s'ha de tramitar aquesta autorització?
Si més no, l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona i l'ACA (la successora de la Junta de Sanejament) han de respondre aquesta pregunta.

En consultar l'expedient d'autorització d'abocament constatem que la solució proposada per l'ajuntament i informada favorablement per l'ACA considera la urbanització Costa del Golf com un nucli urbà inferior a 2.000 habitants, talment com si estigués completament aïllada enmig de la regió metropolitana de Barcelona. Recordem que amb dades del 2007 Sant Cugat té 74.345 habitants.

Segona sorpresa. Aquesta consideració de població de menys de 2.000 habitants permet proposar uns paràmetres d'abocament que no s'adapten a la Directiva Marc de l'Aigua ni a la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes.
Ajuntament i ACA ens poden explicar quin criteri utilitzen per a determinar que la urbanització no forma part de la trama urbana de Sant Cugat?

En analitzar la sol·licitud i buscar solucions alternatives a l'abocament sol·licitat descobrim que el Club de Golf Sant Cugat està tramitant des del 2002 una concessió d'aigua per a regar les seves instal·lacions, que foren dissenyades i construïdes el 1917.

Tercera sorpresa. El Club de Golf Sant Cugat no té cap concessió d'aigües per a regar les seves instal·lacions.
Com està regant? Amb aigua de pluja només? Amb el suport de la xarxa d'aigua potable? Amb aigua de pous no legalitzats?
Mentre hi ha hagut vigent el decret de Sequera i les mesures excepcionals, alguna administració ha mirat com regava el golf mentre els ciutadans feien cas de les recomanacions d'estalvi? Qui els ha estat subministrant aigua?
Ajuntament, ACA, l'empresa distribuïdora d'aigua a Sant Cugat ens haurien de poder respondre aquestes preguntes i què han estat fent des del 1917.

És evident que exigim respostes convincents per part de les administracions, a més que obrin els expedients informatius i sancionadors necessaris. I també solucions, que han de passar pel tancament provisional del camp de golf si és necessari.

L'ACA està a punt d'aprovar el Programa de Reutilització d'Aigua a Catalunya, i té uns criteris per a la tramitació, resolució i informe dels procediments administratius de concessió d'aigües per reg d'instal·lacions esportives, aprovats pel Consell d'Administració el 7 d'abril de 2005.

Fan la feina o l'hem de fer nosaltres?

Les administracions es guanyen la credibilitat exercint les competències que tenen atribuïdes i exercitant-les. Si ho fan de manera arbitrària, són parcials. Si ho fan de manera equitativa, són democràtiques.

Sovint s'atribueix als moviments ecologistes una intolerància que no ens és pròpia. Ara estem fent un exercici de responsabilitat social denunciant aquesta situació i actuació parcial de les administracions. Denunciem, de fet, que les administracions no segueixen les normes que elles mateixes estableixen.

La responsabilitat social és també una exigència per les administracions (hauria de ser un dels seus objectius). I pel Club de Golf Sant Cugat també.


ADENC-EdC, Assemblea de Joves de Sant Cugat, Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant
Cugat, CUP-Sant Cugat, ERC Sant Cugat, ICV Sant Cugat i PSC Sant Cugat
El Vallès, 9 d'octubre de 2008

Més informació: Toni Altaió i Morral -- Oficina Tècnica de l'ADENC
937171887 655179694 -- taltaio@adenc.cat

31 d’agost 2008

Disseny sense seny

Aquest estiu aprofitant la tranquil·litat i la solitud dels nostres carrers i places de Sant Cugat durant les vacances, vaig fer una passejada per la nostra vila per poder gaudir-la.
Quan vaig tornar tornar a casa em va envair la sensació de que Sant Cugat havia perdut aquell caliu de poble que molts recordem per convertir-se ara en una ciutat freda.

Es evident que Sant Cugat ha sofert un gran creixement, però això hauria de fer-se amb un “dis(seny)” que combines tres paràmetres: la utilitat, el sentiment del bell i satisfer les necessitats de les persones.
Afegiríem un quart paràmetre molt important en els moments actuals, un cost raonable, ajustat i controlat.
Tinc la sensació que davant de qualsevol nou projecte d’urbanització sempre prima la idea de que Sant Cugat ha de ser “el mes .....IN” per continuar alimentant un model de ciutat que ens portarà a un grau de inpersonalització difícilment reversible.

Uns petits exemples:











Plaça de l’estació de Mira-sol: En menys de dos metres quadrats tenim tres fonts d’aigua de dubtosa estètica i nul·la utilitat ja que l’aigua surt amb tanta pressió que es converteix en un renta -peus.
A més, en el lloc on estan ubicades passa molt poca gent. Quantes fonts ens trobem si anem caminant des de l’estació de Sant Cugat a la plaça del Monestir ?










Ja fa quatre anys es va substituir el monument de Rafael Casanovas per tres planxes de metall rovellat amb un dubtós, jo diria inexistent, gust artístic i que ara serveixen per fer practiques de grafits.
Independentment de l’insult cap a Catalunya, voldria saber de qui va ser la decisió i el seu cost final.











A la Plaça del Rei, al costat del Monestir tenim una zona difícil de definir. Consta d’uns jocs infantils molt “IN” però impersonals i avorrits, un solàrium gratuït i unes petites escultures inexplicables.









La nova Rambla del Celler (com enyorem l’antiga) i nova plaça davant de l’Ajuntament són dos exemples més de fredor.
Els nous bancs (inicialment sols de metall) s’estan recondicionant (per les queixes rebudes) amb tires de fusta tractada per evitar la fredor a l’hivern i l’escalfor a l’estiu. Tothom refusa el seu disseny i la gent gran reclama recolzabraços.
Seguint en temes de disseny avantguardista la darrera moda és posar les plantes dins de gàbies.
Podem afegir el enorme cost i temps que han representat les obres de remodelació i les pèrdues i molèsties que han sofert els comerciants de la zona.


En definitiva, jo demanaria que en qualsevol projecte nou s’apliquessin els següents significats:

DISSENY: Projecte d’un objecte que s’ha de fabricar, en què es combina la utilitat i l’estètica
UTILITAT: Qualitat d’útil o poder de satisfer necessitats humanes
ESTÈTICA: Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art.
ASSENYAT: Que té seny, que obra amb seny
ECONÒMIC: Que redueix o permet reduir les despeses i que sap estalviar
Font: Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

Jaume Massanés i Papell