Aquest diumenge, 9 d'agost de 2009, va fer 3 anys que l'Estatut va entrar en vigor. Diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò d'aquest aniversari. Us n’adjuntem els enllaços: Avui, Vilaweb, La Vanguardia, El temps, El punt, directe, El periodico.
D'altra banda, Pasqual Maragall, en un article publicat a l’Avui el 9 d’agost, insta als catalans a manifestar-se de manera massiva i conjunta per defensar l’Estatut si el Tribunal Constitucional el retalla. Els expresidents del Parlament han manifestat que s’unirien a la manifestació, tot i que no creuen que sigui la solució. Mentre, Artur Mas diu que CiU vol consens i una reacció operativa, no decorativa, i ERC comenta que "qualsevol resposta" a una nova retallada estatutària "feta des del consens i la unitat" tindrà el suport del seu partit”.
Des d’Acte de Sobirania creiem que cal mobilitzar-se quan surti la sentència del Tribunal Constitucional, però no per defensar l’Estatut, ja que nosaltres el vàrem enterrar el dia 11 de juny, sinó precisament per denunciar la impostura que ha representat aquesta reforma estatutària, reforma que tenia com a objectiu inicial el blindatge i l’augment de competències i l’establiment d’un sistema de finançament adequat a les necessitats de Catalunya. Sis anys després del seu inici ha quedat clar que des de l’Estat qualsevol qüestió relacionada amb l’autogovern de Catalunya provoca rebuig i que com a estratègia per a evitar cap traspàs real de poder, s’eternitzen totes les negociacions.
Alguns partits i els seus entorns pretenen fer-nos creure que dotze jutges seran els principals responsables del fracàs estatutari, traient-se així de sobre qualsevol responsabilitat i amagant-se en una manifestació que pretén acusar a l'amo de ser l'amo. Cal acabar amb l’engany que la via estatutària és el camí per millorar l’autogovern.
La sentència del TC marcarà el final de la reforma de l’Estatut, però també marcarà el final d’un model, l’autonòmic, que ha demostrat la seva impossibilitat de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Amb la sentència quedarà clar que no hi ha mitges solucions. Que, o bé s’opta per una secessió, o bé per una Espanya uniforme. Ha arribat l’hora que la nostra classe política expliciti on vol anar, i volem saber què ens proposen per tal de poder iniciar una nova via que ens dugui a la plena sobirania. Nosaltres ho tenim clar: volem que sigui el Parlament, el nostre organisme sobirà, qui faci un Acte de Sobirania i declari la voluntat i la necessitat d’assolir la independència de Catalunya. Per això —i no per altres motius— serem al carrer el dia que surti la sentència del Tribunal Constitucional, sigui quin sigui aquest dia.
De moment sembla que no serà aquest agost, però igualment estarem amatents a tot el que passi i us avisarem quan calgui mobilitzar-se. Mentrestant, a d’altres llocs d’Europa hi ha països que estan treballant per assolir la independència ben aviat. Per un cantó Groenlàndia, i per l’altra Escòcia, que té previst fer un referèndum l’any vinent tot i les reticències de Londres. N’anirem fent un seguiment, tant per la manera com hi arribin ells com per saber les reaccions dels diferents països d’Europa i de la Unió Europea.
D'altra banda, Pasqual Maragall, en un article publicat a l’Avui el 9 d’agost, insta als catalans a manifestar-se de manera massiva i conjunta per defensar l’Estatut si el Tribunal Constitucional el retalla. Els expresidents del Parlament han manifestat que s’unirien a la manifestació, tot i que no creuen que sigui la solució. Mentre, Artur Mas diu que CiU vol consens i una reacció operativa, no decorativa, i ERC comenta que "qualsevol resposta" a una nova retallada estatutària "feta des del consens i la unitat" tindrà el suport del seu partit”.
Des d’Acte de Sobirania creiem que cal mobilitzar-se quan surti la sentència del Tribunal Constitucional, però no per defensar l’Estatut, ja que nosaltres el vàrem enterrar el dia 11 de juny, sinó precisament per denunciar la impostura que ha representat aquesta reforma estatutària, reforma que tenia com a objectiu inicial el blindatge i l’augment de competències i l’establiment d’un sistema de finançament adequat a les necessitats de Catalunya. Sis anys després del seu inici ha quedat clar que des de l’Estat qualsevol qüestió relacionada amb l’autogovern de Catalunya provoca rebuig i que com a estratègia per a evitar cap traspàs real de poder, s’eternitzen totes les negociacions.
Alguns partits i els seus entorns pretenen fer-nos creure que dotze jutges seran els principals responsables del fracàs estatutari, traient-se així de sobre qualsevol responsabilitat i amagant-se en una manifestació que pretén acusar a l'amo de ser l'amo. Cal acabar amb l’engany que la via estatutària és el camí per millorar l’autogovern.
La sentència del TC marcarà el final de la reforma de l’Estatut, però també marcarà el final d’un model, l’autonòmic, que ha demostrat la seva impossibilitat de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Amb la sentència quedarà clar que no hi ha mitges solucions. Que, o bé s’opta per una secessió, o bé per una Espanya uniforme. Ha arribat l’hora que la nostra classe política expliciti on vol anar, i volem saber què ens proposen per tal de poder iniciar una nova via que ens dugui a la plena sobirania. Nosaltres ho tenim clar: volem que sigui el Parlament, el nostre organisme sobirà, qui faci un Acte de Sobirania i declari la voluntat i la necessitat d’assolir la independència de Catalunya. Per això —i no per altres motius— serem al carrer el dia que surti la sentència del Tribunal Constitucional, sigui quin sigui aquest dia.
De moment sembla que no serà aquest agost, però igualment estarem amatents a tot el que passi i us avisarem quan calgui mobilitzar-se. Mentrestant, a d’altres llocs d’Europa hi ha països que estan treballant per assolir la independència ben aviat. Per un cantó Groenlàndia, i per l’altra Escòcia, que té previst fer un referèndum l’any vinent tot i les reticències de Londres. N’anirem fent un seguiment, tant per la manera com hi arribin ells com per saber les reaccions dels diferents països d’Europa i de la Unió Europea.
Recordeu, l’Acte de Sobirania el fem entre tots.
UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR
Grup Acte de Sobirania
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada