Molts cops al dia som testimonis de la submissió lingüística que els catalans tenim davant del castellà quan ens dobleguem sistemàticament de forma automàtica a la llengua de l’interlocutor.
En el fons, cada dia, estem renunciant a la nostra identitat i amaguem el que som.
En el fons, cada dia, estem renunciant a la nostra identitat i amaguem el que som.
Es una conseqüència que s’arrossega des de quan varem perdre les nostres llibertats, passant per la dura repressió franquista, quan parlar en català era castigat a les escoles o llocs públics, arribant fins i tot a la burla i la agressió física.
Es evident que aquestes experiències ens van deixar una empremta psicològica molt arrelada que ha produït aquesta submissió actual que ens pot conduir sense cap dubte a la desaparició del català a mig termini.
La solució passa perquè cadascú de nosaltres ens mentalitzem que parlar en català és un dret legítim que tenim, que no passa res, no existeix cap llei ni persona que ens pugui forçar a parlar en una altra llengua.
Començar a incrementar la fidelitat al català no és una feina fàcil, però cada dia podem donar un petit pas i puc assegurar-vos que en poc temps us quedareu sorpresos dels resultats.
Podem començar d’una manera progressiva amb aquelles frases o converses que us resultin més còmodes o quotidianes. Per exemple, quan entreu en un bar: “Un tallat si us plau”.
Jaume Massanés i Papell
Web recomenada: http://www.tallers.cat/
2 comentaris:
Totalment d'acord. La solució la tenim els mateixos ciutdans i aquest es un petit però important primer pas.
Us recomano el llibre "Sortir de l'armari lingüístic" de Ferran Suay i Gemma Sanginés. És una guia de conducta per viure en català sense patir per fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada