Si encara no ha aconseguit entendre les claus de la reforma del finançament, aquí n'hi exposem deu.
1. A MI M'AFECTA? La reforma del model pot influir, i molt, en el dia a dia dels catalans. Dels recursos de què disposa la Generalitat per sufragar els costos de les seves competències, en depèn bona part de la prestació dels serveis bàsics, com ara l'educació i la sanitat. A conseqüència de l'augment de població dels darrers anys, alguns experts alerten que, si el model no millora, Catalunya podria arribar al col·lapse. I les més afectades serien les classes baixes, que no es poden permetre pagar una mútua o portar els fills a escoles privades.
2. EL RÈGIM COMÚ. Catalunya és una de les peces fonamentals del sistema de finançament de règim comú. S'hi inscriuen pràcticament tots els territoris de l'Estat amb les notables excepcions d'Euskadi i Navarra, que es beneficien del concert econòmic. El finançament dels territoris de règim comú –amb especificitats per a les Canàries– depèn de dos elements bàsics. L'un és la recaptació dels impostos que tenen cedits totalment o parcialment. I l'altre és l'anomenat fons de suficiència; recursos que l'Estat atorga a les comunitats que no poden sufragar els serveis que presten amb els impostos de què disposen. El total que cada territori necessita –anomenat necessitats de despesa– es calcula sobre la base de la població i altres variables. El model actual es basa en les dades de 1999, del tot desfasades. Però té altres problemes estructurals greus. Per exemple, penalitza els territoris que fan un esforç fiscal més gran, com ara Catalunya, i els més pobres depenen, en canvi, en bona mesura del fons de suficiència, com ara Extremadura.
3. EL DÈFICIT FISCAL. Les insuficiències del model actual expliquen en part –perquè també depèn de les inversions estatals– l'elevat dèficit fiscal de Catalunya. És a dir, el volum d'ingressos que els catalans aporten a l'Estat i que no tornen. Al juliol, per primera vegada, el govern espanyol va admetre l'alt dèficit fiscal que llastra Catalunya, que va ascendir als 14.800 milions el 2005. El dels catalans és el segon territori de l'Estat que contribueix amb més recursos en proporció a la seva riquesa, rere les Illes Balears. Un bon pacte de finançament, per tant, hauria de reduir el dèficit.
4. PER QUÈ ES REFORMA? El finançament s'ha d'actualitzar perquè així ho estableix l'Estatut. El text fixava el 9 d'agost passat com el termini legal màxim perquè els governs català i espanyol pactessin el nou sistema.
5. FORA DE TERMINI. Des del 9 d'agost, doncs, s'incompleix el termini legal per reformar-lo, endarrerit per la dilatació de les negociacions i les diferències que mantenen els dos executius. El govern espanyol, però, ha fixat dos límits més que tampoc no ha respectat. El darrer va ser el del 31 de desembre. José Luis Rodríguez Zapatero va prometre a José Montilla que tancarien un pacte abans que s'acabés el 2008. Ara diu que hi haurà acord aquest gener.
6. MULTILATERAL O BILATERAL. L'Estatut fixa que els governs català i espanyol han de negociar la reforma cara a cara, en la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals. Però l'Estat no vol exhibir un acord bilateral amb Catalunya que podria erosionar-lo davant de la resta de territoris de l'Estat i sobretot del PP. Per això ha estès la reforma a totes les comunitats de règim comú i s'esforça per mantenir la multilateralitat en la negociació, expressada en primer terme en el Consell de Política Fiscal i Financera. Per acontentar-los a tots, però, el govern espanyol ha de quadrar un sudoku molt complicat que alguns partits veuen incompatible amb el compliment íntegre de l'Estatut, i que difícilment podria satisfer els territoris amb interessos contraposats als de Catalunya.
7. SOLIDARITAT «JUSTA». Un dels aspectes clau que inclou el text estatutari i que el govern defensa és l'anomenat anivellament parcial. Es tracta que la contribució de Catalunya a la solidaritat –perquè el sistema estatal pugui assegurar el finançament necessari als altres territoris– es limiti que els governs autònoms mantinguin prestacions «semblants» en educació, sanitat i altres serveis socials essencials. Ara bé, sempre que, diu l'Estatut, «portin a terme un esforç fiscal també similar». La darrera proposta de finançament presentada pel govern espanyol no ho garanteix. Concretament, basa l'anivellament en la creació de tres fons.
8. CISTELLA D'IMPOSTOS. L'Estatut fa augmentar el percentatge dels impostos cedits de què disposa la Generalitat fins al 50% de l'IVA i de l'IRPF i al 58% dels impostos especials. I n'amplia la capacitat legislativa. El govern estatal ha generalitzat aquesta cistella a tots els territoris, tant si figura en l'estatut respectiu com si no, amb l'argument d'augmentar la coresponsabilitat fiscal.
9. ORDINALITAT. Atenent-se a l'Estatut, el govern pretén que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de recursos per capita després de contribuir a l'anivellament. Ara, passa de ser la tercera a la desena. L'executiu espanyol, però, interpreta diferentment el principi d'ordinalitat i posa èmfasi en la renda per capita (PIB per habitant).
10. POBLACIÓ. Les necessitats de despesa dels territoris es calculen sobre la base de la població, rectificada amb altres variables. L'Estatut inclou els costos diferencials, la immigració i la densitat. La proposta estatal no els recull.
EL PUNT
El partit ecosocialista demana a CIU que deixi de fer una oposició “indecent” a Valldoreix després de les declaracions de CIU-A criticant a l’equip de govern de Valldoreix per la gestió de la crisi del temporal de vent.
