Fart ( i jo també)

Mirin, acabo de llegir que Swiss Air retira el català de la megafonia dels seus vols per culpa d'una colla d'espanyolistes sarnosos, i que volen que els digui, que ja n'estic fart. Fart d'haver de signar o promoure campanyes que dAcabo de llegir que Swiss Air retira el català de la megafonia dels seus vols per culpa d'una colla d'espanyolistes, i que volen que els digui, ja n'estic fart. Fart d'haver de signar o promoure campanyes que després de fer-me perdre el temps, el diners i la paciència, em deixen esgotat i sovint no satisfet del tot. Estic fart que una colla d'amargats es creguin amb dret suficient de triar en quina llengua no m'han d'atendre. Estic fart que a aquests obsessionats mentals amb les seves males maneres se'ls faci més cas que a qualsevol bon i educat català.

Fatigat d'empassar-me tota la mala llet i d'haver de mantenir les formes quan aquesta colla de falangistes reencarnats, insulten, agredeixen, menteixen, humilien i se surten constantment amb la seva sense respectar ningú. Estic fart que les autoritats del país no trobin prioritari el posar-hi fi a tant desori, i demanin sempre calma i no fer-ne cas quan és evident que amb els silencis els intolerants van guanyant la batalla d'esborrar la cultura catalana del mapa. Se n'adonen com des de fa un temps es justifiquen algunes decisions amb l'argument de que cal evitar previsibles reaccions de la caverna polític-periodística transversal espanyola?

Estic extenuat d'haver de demanar perdó per existir i parlar el meu propi idioma a casa meva. Fins el capdamunt de comprovar com la diferència entre aquests espanyols i els espanyols 'bons' és només un somriure de silicona. Fart de que després d'estar fart algú em demani 'sí, i ara què?' quan tots dos sabem que el que m'està dient es 'jo no n'estic fart, així que ja pots acostumar-te a estar-ne'. Tip i fastiguejat de comprovar com molts dels meus amics amaguen la seva indignitat fent veure que no se n'assabenten. Fart de tenir la temptació de comparar-me a un jueu al Berlín de l'any 1933 mentre reboten dins el meu cap les paraules de Martin Niemoeller. Abatut per corroborar que canvien les formes però el fons és el mateix i els qui van guanyar la guerra i la postguerra, van guanyar la transició i també estan guanyant com acabin d'anomenar això d'ara.

I sobretot estic fart d'haver de continuar forçosament compartint el mateix passaport amb tots ells, amb aquesta colla de xenòfobs neofranquistes, neoriverians, neoorteguians, neofelipistes, neoespanyols, neoetcs qui des del maleït 1714 ens fan abaixar els pantalons dia si dia també per tal que ells puguin continuar fardant d'imperi. Apa, i mentre l'estat no sigui l'objectiu prioritari, a esperar quina una en faran demà.

Miqui Mel