Quan és més fàcil ser atès en català a Anglaterra que a l'Estat espanyol

Zapatero va dir ahir que el català i el basc són llengües espanyoles, i que ell sempre les defensarà. Les paraules com diu la cançó se les emporta el vent, perquè el que compta són les lleis i els fets, i els fets són que és molt senzill adonar-se de l'odi i la llunyania que desperten totes dues llengües -especialment el català, que gaudeix de més salut que el basc- en l'imaginari col·lectiu espanyol. No cal anar gaires dies enrera per veure que la notícia que la pel·lícula de Woody Allen sobre Barcelona s'estrenarà en català i anglès, que els "de sempre" ja han començat la seva campanya carregant contra aquesta "imposició i discriminació intolerable". En canvi a la resta dels 99.99% de films que anualment es passen al Principat, Franja, País Valencià i Illes Balears exclusivament en castellà no mereixen cap reprovació per part dels espanyols i dels seus mitjans.

L'escriptor Víctor Alexandre publicava aquest passat cap de setmana al seu bloc un article sobre un fet que, si no fos perquè és per plorar, seria per riure. A Anglaterra hom pot fer-hi la seva declaració de la renda en català. Una firma anglesa de pèrits, la Chamberlains Accountancy, permet fer tots els tràmits en català a Anglaterra. Pel seu interès reproduïm l'article a continuació.

A Anglaterra, declaració de renda en català

El fet que sigui més fàcil estudiar català a Anglaterra o a Alemanya que no pas a Espanya ja diu clarament quina és l'actitud d'aquest darrer país envers la llengua catalana. Mentre això es factible en divuit universitats angleses i vint-i-dues alemanyes, a Espanya només és possible fer-ho en sis. Cosa perfectament comprensible, val a dir-ho, si tenim en compte que tota llengua és la prova irrefutable d'una identitat col·lectiva i que la identitat catalana, pel sol fet d'existir, demostra que el pretés Estat nació espanyol té la consistència d'un castell de cartes. D'aquí que la plena normalització de la nostra llengua sigui vista per Espanya com un perill per a la seva hegemonia i que cada espai que recuperem sigui percebut com un afront. I això, com és lògic, no es circumscriu només al camp universitari, sinó que abasta tots els àmbits de la societat entre els quals el de les relacions comercials. Només cal veure el refús sistemàtic a incorporar el català en els embolcalls o en el servei d'atenció al client per part de la immensa majoria d'empreses espanyoles que operen a Catalunya.

Aquest estat de coses propicia, no cal dir-ho, que Catalunya i la seva llengua se sentin sovint més respectades per altres països que no pas per l'Estat al qual suposadament pertanyen. De fet, cada cop són més les firmes comercials que demostren una sensibilitat superior a l'espanyola en aquesta qüestió. Aquest és el cas recent de Chamberlains Accountancy, una firma anglesa de pèrits comptables que atén dintre del Regne Unit en aquestes quatre llengües: anglès, francès, català i espanyol. N'hi ha prou de consultar la seva pàgina web per veure tots els serveis que ofereix en un perfecte català: "Si teniu ingressos a Anglaterra (o en altres llocs del Regne Unit) probablement us caldrà fer una declaració al ministeri d'Hisenda d'aquest país. Us podem ajudar i, a més, us ho explicarem tot en català. Si munteu un negoci a Anglaterra, haureu de complimentar moltes formalitats. Igual que al vostre país. Deixeu-nos orientar-vos en la vostra llengua. Per controlar el vostre negoci, necessitareu uns comptes. Chamberlains us pot ajudar amb els estats financers, tant en data intermèdia com al cap de l'any, en el format que més us plagui, també en català".

És a dir, que la possibilitat de ser atès en llengua catalana no és una mera deferència d'aquesta firma per tal de captar clients dels Països Catalans, amb interessos econòmics al Regne Unit, sinó que ofereix els seus serveis a tots aquells catalanoparlants que hi viuen i que, independentment que parlin anglès, els plagui ser atesos en la seva llengua tant en les consultes telefòniques o electròniques com en les operacions personals. En altres paraules, aquesta firma ofereix la possibilitat de fer pagaments de taxes, controlar estats financers, muntar un negoci, complimentar paperassa legal o fer la declaració de la renda amb assessorament en català. Magnífic, no? Tenint en compte que es tracta d'una iniciativa privada anglesa i feta per anglesos, sense cap mena de subvenció institucional, estaria bé que la Generalitat oferís el seu suport a Chamberlains Accountancy i que molts catalans amb vincles econòmics al Regne Unit hi establissin contacte. Seria una mostra de reciprocitat per part nostra i una manera de premiar aquesta expressió de respecte i sensibilitat pel nostre país. Qui diu que de tant en tant no hi ha bones notícies?

Víctor Alexandre és periodista i escriptor