Fa uns mesos milers i milers de catalans i catalanes vam omplir els carrers de Barcelona reclamant el dret de decidir sobre les nostres infrastructures: un pas ineludible per a millorar-les era i és tenir a les nostres mans el funcionament complet de rodalies, la recaptació i gestió de tots els impostos des de la nostra terra, la capacitat de poder prioritzar el transport públic, el coneixement seriós i complet de les nostres relacions fiscals amb l’Estat.
Han passat mesos i la necessitat de comptar amb la capacitat de decidir per poder debatre i trobar solucions a aquestes necessitats no fa més que accentuar-se dia rera dia: del traspàs de rodalies ni se’n parla, de la internacionalització del gran aeroport de Catalunya-El Prat només se’n sap que tindrem sort si l’Estat espanyol no interfereix un cop més la liberalització del transport aeri, dels problemes energètics només en sabem – i a mitges- els incidents greus d’Ascó, la impossibilitat de tocar una gota d’aigua sense el permís de Madrid, la imposició de la immensa autopista elèctrica de 400.000 volts, per vendre energia francesa al nord d’Àfrica ... Quan podrem realment tenir a les nostres mans el poder de decidir sobre tot això?
Quan parlem del Dret de Decidir estem parlant d’això i de que com a nació que som hem de ser la font d’on sorgeixin les decisions que ens afecten de ple : ens cal tenir a les nostres mans el dret i el poder de decidir. I per decidir, cal , en una democracia plena, poder consultar el poble, exercint el dret de convocar referèndums. No pot ser que els nostres parlaments a Catalunya, al País Valencià, a les Illes estiguin tan buits de contingut polític, que no tinguin el poder de convocar referèndums i que sempre calgui el vist i plau de Madrid. Els nostres parlamentaris i parlamentàries rebran d’aquí poc temps les desenes i desenes de milers de signatures ciutadanes que els farem arribar de manera pública perquè es treguin la son de les orelles i reclamin en nom de tot el poble aquest dret.
El 9 de març vam ser moltíssims els pobles i les persones que en un sol dia vam plantar-nos al carrer per recollir aquest clam en forma de signatures.
Ara, el 23 d’abril, per Sant Jordi, hi tornarem a ser i encara a més i més pobles: totes i totes pel dret de decidir!
Blanca Serra
Plataforma pel Dret de Decidir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada