L'edició en francès de Le Monde Diplomatique oferia la setmana passada un suplement especial sobre Catalunya, en què analitza el model industrial del país, l'oferta turística, la xarxa de transport públic més enllà de la ciutat de Barcelona, el rol que juga l'aeroport d'El Prat o el mercat de l'habitatge, entre d'altres qüestions. Però sobretot reflexiona sobre el futur del país, plantejant la pregunta "autonomia o independència?" En un dels articles s'analitzen els suposats motius d'un increment del sentiment independentista a Catalunya, que durant la transició representava el 5% de l'electorat i avui les enquestes situen el percentatge entre el 20% i el 30%.La publicació assegura que “els catalans se senten menystinguts i abandonats per l'Estat”, mentre que una part de la societat espanyola els percep com a “arrogants”, i el seu “particularisme lingüístic és cada vegada més difícilment acceptat”.
El text descriu el panorama actual de Catalunya, en què “l'increment notable de població no ha anat acompanyat de les inversions estatals que correspondrien”, una situació que “ha conduit inevitablement les institucions i les infraestructures catalanes a una situació pròxima a l'implosió”. Le Monde Diplomatique llista el cúmul de despropòsits en infraestructures que ha patit el país aquest 2007, destacant l'apagada de Barcelona, el caos de Renfe i els successius esvorancs, així com també la gestió qüestionable de l'aeroport català. Però encara més, parla de col.lapse del sistema sanitari i educatiu del país.
Per tot plegat, l'article conclou que “seria difícil de trobar una altra capital europea en una situació tan dolenta”, i adverteix que Barcelona es troba en un punt en què ha perdut part del seu crèdit que havia guanyat amb els Jocs Olímpics del 1992. D'altra banda, aquesta publicació pregunta a alguns experts en economia si la independència és viable des del punt de vista econòmic.
Josep Oliver destaca que els intercanvis comercials de Catalunya s'han incrementat molt amb l'exterior, de manera que el mercat espanyol ja no és l'eix central i que les empreses ja no se senten tan lligades històricament per aquest mercat tradicional sinó que pensen i actuen de forma global. Oliver s'afanya a destacar que “una separació, si bé possible, podria ser traumàtica si considerem que Espanya és el millor mercat per a Catalunya, i Catalunya el millor mercat per als productes espanyols”. Per contra, l'economista Jordi Pons deixa clar que “una separació no vol dir deixar de comerciar, més encara quan sabem que els seus productes són competitius. Per tant, una separació no té per què ser traumàtica en aquest sentit”.
Sigui com sigui, fora de Catalunya ja es coneix una mica més la realitat del país, i no només la visió parcial que puguin oferir mitjans de comunicació que no coneixen la realitat del país o que només es documenten a través dels mitjans de la metròpoli.
Tribuna Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada