Gora España askatuta

És cert que la història es repeteix. Sobretot a l'Estat espanyol, entestat en no aprendre dels errors del passat , incapaç d'aplicar noves receptes per resoldre vells problemes i decidit a seguir ignorant la realitat. I la realitat, sobretot la basca, protagonitzada concretament des de fa mig segle per uns milers de bascos independentistes, és molt tossuda. Ara es compleixen trenta set anys del primer gran judici contra l'esquerra abertzale. A Burgos, el franquisme obligava a seure davant un tribunal militar a setze acusats de pertànyer a ETA. La sentència dels jutges de l'exèrcit espanyol condemnava a mort a nou activistes bascos i per a la resta dictava penes de presó que sumaven 519 anys.
A causa de la pressió internacional -fonamentalment dels Estats Units- la dictadura espanyola va commutar les penes de mort. El règim havia plantejat el judici com un escarment públic contra la dissidència basca però, al final, l'esquerra abertzale va sortir enfortida i Franco més afeblit encara. Abans que el conegut com Procés de Burgos quedés vist per sentència, els acusats, en un gest de rebel.lia, es van posar dempeus i van començar a cantar l'Eusko Gudariak, l'himne del soldat basc. La resposta dels militars va ser desallotjar la sala, desenvainar les espases -en sentit literal- i amenaçar amb les metralletes.
Tot això passava en el mes de desembre de 1970. En aquest desembre de 2007, quaranta set bascos han estat condemnats a més de 500 anys de presó sota l'acusació de pertànyer o col.laborar amb ETA. Com ja va passar trenta set anys enrere, l'Eusko Gudariak ha tornat a sentir-se entre les parets d'un tribunal espanyol i tots els processats -inclosos els familiars que assistien a la lectura de la sentència- han estat expulsats de les instal.lacions que l'Audiència Nacional té a la Casa de Campo de Madrid.
Al carrer els esperava un grup de la plataforma ultra "Dignidad y Justícia" que els ha insultat i també ha cridat "Gora España askatuta". Amb això els de "Dignidad y Justícia" no volen dir que busquen una España més lliure i democrática que reconegui i respecti el Dret d'Autodeterminació de bascos i catalans, no. Són espanyolistes que criden aquesta consigna perquè desitgen una Espanya "lliure" precisament de bascos i catalans. O el que és el mateix: sense bascos i catalans dignes, orgullosos i rebels. I ho criden en euskera perquè pensen que així molesten més als abertzales.
Jokin Gorostidi va estar processat a Burgos el 1970 -tenia acumulades dues penes de mort- i ara també estava encausat en el sumari 18/98. No ha pogut veure el final d'aquest segon judici perquè va morir d'un infart el passat 25 d'abril, però va deixar escrites aquestes ratlles: "Tant ahir -en referència al Procés de Burgos- com avui estic segrestat per l'estratègia de guerra de l'Estat espanyol. Euskal Herria necessita tenir la paraula i la decisió. Fins que no les aconseguim no ens callaran, deixeu en pau en pau Euskal Herria. Ahir, avui i sempre, Euskal Herria Askatuta."
La sentència de l'Audiència Nacional sobre el cas 18/98 estableix que organitzacions de l'esquerra abertzale com Ekin, KAS o Xaki són les "entranyes" i el "cor" d'ETA. Avala, per tant, la tesi del tot és ETA defensada pel jutge Baltasar Garzón i també posa ben a les clares que les entranyes d'Espanya no poden digerir als bascos. Euskal Herria i Espanya quan pronuncien la paraula "llibertat" no parlen del mateix, són incompatibles. Els seus cors bateguen diferent, com no pot ser d'una altra manera. La dictadura de Franco ho sabia, l'actual democracia espanyola també. Sota Espanya, al marge del règim polític que imperi, els bascos que s'enfronten a l'Estat acaben a la presó.
Ahir, avui i sempre...

Tribuna Catalana