Eleccions, Democràcia i Transparència

S’apropen eleccions i, arreu del país, partits i coalicions ultimen els seus programes per intentar convèncer a la ciutadania que, la seva, és la millor opció i, sobretot, per que els votin. Segur, però, que molta gent ja té decidit a qui votarà independentment dels programes i sense haver valorat les propostes de cada candidatura, doncs, tot i que en les municipals es podria esperar el vot més en funció de la realitat local concreta i de les polítiques actives que cadascú proposi, probablement la major part de les persones votaran molt més des de l’adscripció “ideològica” que per altra cosa, quan, en un àmbit tant proper com és aquest, semblaria lògic, possible i convenient que, almenys una bona part de la gent votés en funció d’un programa que respongués als seus interessos, necessitats i desitjos, més que lliurar un xec en blanc per un acte de fe en uns “suposats ideals”.

Pel meu parer això és una llàstima, o millor dit un error. El vot captiu, sobretot en l’àmbit municipal, em sembla del tot desencertat. Mai he cregut que cap opció política tingui dret legítim de demanar fidelitat als votants per la seva cara bonica, la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats.

A Sant Cugat, el nostre municipi, també tindrem diferents candidatures (sembla ser que 9) amb propostes de tota mena en els diferents àmbits (urbanístic, social, cultural, mediambiental, pressupostari, habitatge, equipaments, participació, immigració, ...) i, segur que també, com a tot arreu, molta gent ja té decidit a qui votarà, sense conèixer els programes ni comprovar si les seves opcions personals, interessos, necessitats i desitjos coincideixen més amb les propostes d’aquells a qui pensa votar, que amb les d’algun dels seus adversaris.

No pretenc dir quin programa considero millor (no els conec encara) ni dirigir (a priori) el vot de ningú cap a una candidatura concreta, però si que voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general que no sé com la plantejaran (si és que ho fan) les diferents candidatures: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política.

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro.
Per tant, doncs, considero que per avançar en democràcia, seria molt interessant que els partits i coalicions que es presentaran a les eleccions per formar part del consistori de Sant Cugat, integressin en els seus programes la proposta de transparència pressupostària, amb el compromís de portar-la a terme si formen part de l’equip de govern o d’impulsar-la si es queden a la oposició; personalment estic disposat a donar el meu vot a qui ho faci I, fins i tot, no descarto la possibilitat de suggerir i d’impulsar una Plataforma de suport (des de la independència, en el sentit no partidista), per a recomanar i animar als santcugatencs i santcugatenques que votin per la força o forces que s’hi comprometin.

Joan Contijoch